Una Diada atípica

 

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

Una Diada atípica

El virus és el capitalisme

                       Una pintada en una paret a Barcelona

 

El cop ha estat brutal. Res tornarà a ser com abans. L'experiència de la covid-19 i els confinaments marquen un abans i un després en la lluita de classes a Catalunya i a l'Estat Espanyol.

El confinament aplicat pel govern "progressista" del PSOE-Podemos, però amb l'aval de tot el parlament de l'Estat, amb l'excusa de la salut i de salvar vides, no ha estat altra cosa que la imposició d'un estat d'excepció de més de dos mesos

Milions de persones hem estat sota arrest domiciliari. Com ha estat possible això? Creant un clima de terror injustificat entre la població; campanya de terror que encara continua i que es centra sobretot als barris obrers. Així, sense que es produeixi un nombre de morts significatiu i casi sense ingressos hospitalaris, els mitjans de comunicació no deixen de donar dades de positius de PCR en brut i com si fossin casos de COVID i no simplement positius en una prova.

Aquí a Catalunya, unanimitat de tots els partits al Parlament i la Generalitat en volia més. I quan ha pogut, ha accentuat la repressió contra el poble català.

Un exemple és l'actual decret en vigor, la resolució SLT / 2107/2020 de 28 d'agost de la Generalitat, tot un atac al dret de reunió i a les assemblees. I es deixa a part el dret a manifestació, per evitar un enfrontament amb l'ANC.

Empobriment

Quan encara no havíem sortit de la crisi de l'any 2008, la nova crisi econòmica estava a punt d'esclatar, la covid-19 només l'ha accelerat.

A part de les tràgiques conseqüències econòmiques en forma d'augment de la fam i de la pobresa entre cada vegada més grans percentatges de la població, atur, tancament temporal o no de tot tipus d'empreses que es va intentar esmenar amb ajudes (que van arribar tard i malament, o no van arribar a molts sectors, els ERTEs han estat un autèntic fracàs). Els confinaments han provocat multitud d'efectes col·laterals que han afectat i afectaran la població.

S'ha negat l'atenció i la sanitat universal a la gent gran i ja amb antecedents greus. Això, una decisió política a Madrid i disfressat de "raons mèdiques" a Catalunya, va ser una de les greus causes de la massacre de les residències de gent gran, les quals sense mitjans assistencials cridaven a ambulàncies per al trasllat a l'hospital, ambulàncies que mai van arribar. Això va passar també a gent gran que va arribar des de casa a l'hospital i només se li va concedir les cures pal·liatives i morir sense poder veure els seus familiars i amics.

Amb la crisi econòmica de l'any 2008 van començar les "retallades" i les privatitzacions. Va ser  Artur Mas de Convergència i Unió el que va iniciar l'atac a la sanitat catalana. Immediatament, l'exemple va ser seguit pel Partit Popular a Madrid i, després, en altres llocs de l'Estat.

Un dels col·lectius més perjudicats ha estat el de l'emigració: Se'ls han denegat els "papers", els ajuts pràcticament no han arribat, se'ls ha confinat sense tenir en compte la seva situació (habitatge, alimentació molt precària,...) i fins i tot s'ha intentat criminalitzar-los amb l'acusació d'expandir el virus. Cal destacar tres grups del col·lectiu d'emigrants especialment perjudicats: temporers de camp, treballadors de les indústries de la carn i empleades de la llar.

Madrid i Barcelona: pugna i col·lusió

Madrid, la capital de l'Estat, la ciutat més gran espanyola. Barcelona, ​​la capital de l'aspirant república catalana. Amb el seu cinturó és el segon nucli de concentració de població de l'Estat. La pugna per les inversions estatals la guanya Madrid. Pugna pel PIB: Madrid acumula el 18,2% del PIB de l'Estat, Catalunya el 18,02. Pugna i col·lusió en corrupció entre la burgesia catalana (representada per CiU i les seves continuacions: PDcat i Junts per Catalunya) i el PP madrileny. Pugna econòmica entre Estat (PSOE, PP, Podem, Ciutadans, VOX) i comunitat autonòmica.

Col·lusió en gairebé tot per aixafar als seus pobles. Col·lusió en desmantellar i privatitzar la sanitat. Pugna a qui s'emporta els beneficis de la privatització i subcontractació dels serveis a les persones. Col·lusió en les mesures de confinament i en la política sanitària. Col·lusió en les morts totals per coronavirus i en les massacres a les residències de gent gran. Col·lusió en la defensa dels seus funcionaris. En el mal funcionament administratiu segurament guanya el govern català, la Generalitat de Catalunya.

El paper del reformisme

La "pau social" no pot explicar-se només des de la por i del repicar diari dels mitjans, El revisionisme i l'anomenada "esquerra radical" han desaparegut en la pràctica, quan no han recolzat les mesures repressives i de control social de l'Estat (i la Generalitat és part d'aquest Estat)

Cada dia es fa més necessària la reconstitució del Partit Comunista de Catalunya, marxista-leninista-maoista, principalment maoista, per iniciar la guerra popular i destruir aquest vell i podrit Estat burgès. En el moment actual es fa imprescindible escombrar el revisionisme dels barris obrers i dels centres de treball. Assenyalar la seva col·laboració amb l'Estat i mobilitzar les masses per escombrar el colossal munt d'escombraries.

Visca el maoisme, enfonsem el revisionisme!

Per la lliure autodeterminació dels pobles!

Guerra popular fins al comunisme!

 

 

Mararmadademasses.blogspot.com

11 de setembre de 2020