Comitè
Central
Partit Comunista del Perú
Octubre de 2016
Partit Comunista del Perú
Octubre de 2016
Edicions
Bandera Roja |
reproduït pel
MOVIMIENTO POPULAR PERÚ Febrer de 2017 |
[Preparat
per Internet por la revista Sol Rojo. www.solrojo.org]
Proletaris de tots els països, uniu-vos!
VISCA EL LXXXVIII
ANIVERSARI DEL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!
"Que amb el President Mao la classe
comprèn la necessitat de construir els tres instruments de la revolució:
Partit, Exèrcit i Front Únic de manera interrelacionada. Així resol la
construcció dels tres instruments en un país endarrerit, semifeudal i semicolonial,
a través de la guerra popular. En concret resol la construcció del Partit al
voltant del fusell i que és l'heroic combatent el què dirigeix la seva pròpia
construcció, a l'Exèrcit i al Front. "
"El president Gonzalo planteja la
militarització dels Partits Comunistes i la construcció concèntrica dels tres
instruments. La militarització dels Partits Comunistes és una directriu
política que té contingut estratègic, doncs, és "el conjunt de
transformacions, canvis i reajustaments que es necessita per dirigir la guerra
popular com a forma principal de lluita que generi el nou Estat", per tant
la militarització dels partits Comunistes és clau per a la revolució
democràtica, la socialista i les culturals."
LÍNIA
DE CONSTRUCCIÓ DELS TRES INSTRUMENTS DE LA REVOLUCIÓ
Partit
Comunista del Perú-1988
El Partit Comunista del Perú alça la seva salutació i la subjecció incondicional, a la nostra
Prefectura, el President Gonzalo, Cap del Partit i la revolució, el més gran
marxista-leninista-maoista vivent sobre la faç de la Terra, centre d'unificació
partidària i garantia de triomf fins al comunisme; a la nostra totpoderosa
ideologia, el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment el
pensament Gonzalo. Amb exultant optimisme celebrem el LXXXVIII ANIVERSARI DEL
PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ que desenvolupa Guerra Popular al Perú, que com a
part de la revolució proletària mundial ve resolent problemes nous que la
revolució demanda. I ho fem combatent implacablement al revisionisme dins i
fora de les nostres files.
Fem una crida a tot el poble peruà a celebrar l'aniversari del Partit
Comunista del Perú, als comunistes i revolucionaris a celebrar-ho com
correspon, complint les nostres tasques urgents, lluitant braç a braç amb les
masses, forjant la direcció proletària que la revolució necessita. Fem una
crida a rebutjar i desemmascarar davant de les masses la capitulació, el
cretinisme parlamentari i la conciliació promogudes per l'imperialisme i la
reacció a través dels seus agents revisionistes, i analitzar la situació al món
i a cada país a la llum de la nostra ideologia universal el
marxisme-leninisme-maoisme, i aprenent del que plantejat pel President Gonzalo.
El Partit Comunista del Perú és un Partit de nou tipus. És un partit
militaritzat per tres raons:
Primera, perquè estem en l'ofensiva estratègica de la revolució mundial,
vivim l’escombrada de l'imperialisme i la reacció de la faç de la Terra en els
pròxims 50 a 100 anys, època marcada per la violència en què s'expressen tot
tipus de guerres, veiem com la reacció està militaritzant-se cada vegada més,
militaritzant els vells Estats, la seva economia, desenvolupant guerres
d'agressió, traficant amb les lluites dels pobles, defensant l'imperialisme
ianqui la seva condició de gendarme únic, i en defensar la seva hegemonia s’encamina
a una guerra mundial. Però, sent la revolució la tendència principal en el món,
la tasca dels Partits Comunistes és enarborar la revolució, plasmant la forma
principal de lluita: la guerra popular, per oposar la guerra revolucionària
mundial a la guerra contrarevolucionària mundial.
Segon, perquè cal conjurar la restauració capitalista. La burgesia quan
perd el Poder s'introdueix dins el partit, utilitza l'exèrcit i busca usurpar
el poder, destruir la dictadura del proletariat per restaurar el capitalisme,
per tant els Partits Comunistes han de militaritzar i exercir la dictadura
omnímoda dels tres instruments, forjar-se en la guerra popular i potenciar
l'organització armada de les masses, la milícia popular, perquè s’engoleixi
l'exèrcit. Per això ens diu "forjar als militants com comunistes primer i
principalment, com a combatents i com a administradors"; per això tot
militant està forjat en la guerra popular i en alerta contra qualsevol intent
de restauració. Avui veiem que els dirigents de les superpotències de Rússia i
la Xina provenen dels dirigents seguidors del camí capitalista, és a dir de
sinistres personatges que van restaurar el capitalisme capturant dirigents del
comitè central i assassinant-los, per avui presentar-se com a salvadors de
l'imperialisme amb el seu ordre multipolar, canviant de nom per prosseguir a
sang i foc l'explotació dels pobles del Mitjà Orient, Àfrica i Llatinoamèrica.
Davant de tanta misèria i injustícia al poble xinès clama guerra popular.
Tercer, perquè marxem a una societat militaritzada. Militaritzant el Partit
concretem un pas cap a la militarització de la societat que és la perspectiva
estratègica per a garantir la dictadura del proletariat. La societat
militaritzada és el mar armat de masses del que ens parlessin Marx i Engels,
que cautela la conquesta i la defensa del Poder conquistat. Veiem l'experiència
de la revolució xinesa, de la base antijaponesa de Yenàn que era una societat
militaritzada on de la boca dels fusells naixia tot, Partit, Exèrcit, Estat,
nova política, nova economia, nova cultura. I així es va desenvolupar el
comunisme de guerra. Resoldre els problemes nous enmig de la guerra popular és
la veu de comandament, aplicant fermament el maoisme!
La construcció ideològica és el principal. Es forja la militància a la base
d'unitat partidària, el marxisme-leninisme-maoisme, pensament Gonzalo,
principalment pensament Gonzalo; diem marxisme-leninisme-maoisme perquè és la
ideologia universal del proletariat, última classe de la història, ideologia
que s'ha d'aplicar a les condicions concretes de cada revolució i generar el
seu pensament guia, en el nostre cas, la revolució peruana ha generat el
pensament Gonzalo perquè el President Gonzalo és la més alta expressió de la
fusió de la ideologia universal amb la pràctica concreta de la revolució
peruana.
El desenvolupament de la revolució al Perú, Índia, Nepal, Filipines,
Turquia, està requerint que prestem atenció al punt de la Direcció, partint de
la construcció ideològica com a principal i de la construcció política.
Sobre la direcció. Som plenament conscients que cap classe ha aconseguit en
la història instaurar el seu domini si no ha promogut els seus caps polítics, els
seus representants d'avantguarda, capaços d'organitzar el moviment i
dirigir-lo; i el proletariat peruà enmig de la lluita de classes ha generat la
direcció de la revolució i la seva més alta expressió: la Prefectura del
President Gonzalo. La reacció té dos principis per destruir la revolució:
aniquilar direcció i aïllar la guerrilla de les masses però en síntesi el seu
problema és aniquilar direcció, ja que és la que permet mantenir el rumb i
materialitzar-ho. El nostre Partit ha definit que la direcció és clau i és
obligació de tots els militants bregar constantment per defensar i preservar la
direcció del Partit.
Davant dels problemes que enfronta la revolució dels partits esmentats,
urgeix que el problema de la direcció es tracti en les instàncies corresponents
per preservar-la i garantir tot el sistema de direcció partidària per al
compliment i rumb de la revolució. La falta de tractament a temps ens va portar
a tenir revessos, falles en la seguretat i en l'orgànic. Hem de construir
aparells superiors a la reacció i fer balanç sobre això. Tot Partit Comunista
per dur endavant la construcció ideològica requereix dirigir i desenvolupar des
del Comitè Central la campanya de rectificació per conjurar posicions i fins i
tot, línies contràries que s'estiguin gestant. Correspon fer el salt ideològic,
per fer el salt a la política i posterior a l’orgànic, mai de l'orgànic a
l'ideològic això és revisionisme.
Lluita de dues línies. El Partit és una contradicció on s'expressa la
lluita de classes com a lluita de dues línies entre esquerra i dreta. La lluita
de dues línies és la que motoritza el desenvolupament del partit, del seu
maneig just i correcte deriva que l'esquerra s'imposi. Combatem la conciliació
perquè alleta la dreta; i defensem el principi de la crítica i l'autocrítica. Tots,
militants, quadres, dirigents han de practicar-la, combatents i masses també,
assumint la filosofia de la lluita i anant contracorrent, tenint en compte que
el Comitè Central és el vòrtex de la tempesta , doncs, aquí s'expressa la més
aguda contesa de classes. El maneig just i correcte de la lluita de dues línies
ha servit per mantenir la unitat del Partit i desenvolupar la guerra popular;
té en general al revisionisme com a perill principal encara que en el Partit
segueix desenvolupant-contracriteris, opinions, actituds i posicions de dreta,
com lluita al si del poble. Cal organitzar la lluita de dues línies per imposar
la línia del Partit, mitjançant un pla per desenvolupar-la organitzadament.
Actualment al Partit Comunista de Nepal les faccions de Prachanda i de Biplay
venen treballant obertament i juntes en
contra la nova, tercera i superior etapa del marxisme que és el maoisme, cosa
que fan treballant d’amagat per ratifica-ho en un congrés revisionista.
Correspon a tots els comunistes desemmascarar punt per punt i aixafar com
correspon a aquests miserables renegats del maoisme que avui pregonen que hi ha
països socialistes (els BRICS?) Hem d'aprendre del President Mao: 'canonejar
les casernes del revisionisme!’ I és de destacar que l'esquerra del PCN està
practicant una ferma i sagaç lluita de dues línies, que ha de repercutir en
l'esquerra del PCI (Maoista), PFC, PKK etc.
Com a comunistes hem de veure la situació revolucionària per avançar en
forma audaç.
Situació
internacional
Richard NathanHaass, President
del Consell de Relacions Exteriors dels EUA, va argumentar en el seu llibre The
Reluctant Sheriff - 1997: "Que els Estats Units ha de fer el paper de
xèrif internacional. Mantenir l'ordre implica que el gendarme construeix
coalicions o controla els Estats i governs i planifica les tasques amb els seus
propis objectius".
Aquest personatge, qui presumeix
d'ideòleg vol un gendarme internacional únic que passeja una coalició d'Estats
que patrullin el sistema internacional a través de l'OTAN.
Avui dia, Haass reconeix el
fracàs de l'imperialisme ianqui i planteja "que els EE.UU van haver
d'oferir una agenda al món que hagués estat acceptable per altres països i
capaç d'estimular a altres socis (llegiu països) a treballar junts per
desenvolupar noves solucions".
La repartició del món posterior a
la segona guerra mundial es va fonamentar sobre la base del "progrés
global". En l'econòmic l'obertura de mercats (TLC), en l’aspecte
polític la democràcia burgesa i en el social els "drets humans". Aquests
principis es van imposar al món a través de guerres. Davant
l'aprofundiment de les crisis de l'imperialisme, i en particular l'última crisi
financera del 2008 i del sorgiment de corrents "populistes nacionalistes
(feixistes)" en les velles democràcies europees (Anglaterra, Alemanya,
França, Itàlia), els fonaments del "progrés global " ve sent
qüestionat per uns i altres des de les entranyes de l'imperialisme.
L'imperialisme Xinès ha
incorporat políticament a antics aliats ianquis a Àsia, com Filipines,
Tailàndia i Nepal (amb Prachanda i la facció de Biplav) què han avançat en els
temes econòmics i militars. A l'Orient Mitjà, els EUA i "la
coalició" van fracassar, amb els plans de la Primavera Àrab, aprofundint
la seva crisi financera mundial. El petroli, gas, narcotràfic se’ls van quedar el
"consorci" de l'imperialisme rus i ianqui. El que està en marxa
és la repartició del mig orient amb Israel al capdavant, negant els drets
models pobles kurds, palestins, iemenita, els quals a l'imperialisme rus i al xinès
li importa un rave, només els preocupa la seva "ruta de seda" i
com contenir a l'exèrcit regular (Daesh (Estat islàmic) etc.) que
l'imperialisme ianqui ha forjat per avançar sobre Rússia i envoltar amb els
països bàltics i a la Xina busca sofrenar el seu comerç marítim i així colpejar-lo
amb el suport del Japó, Austràlia i Corea del Sud.
L'imperialisme Xinès intenta superar i prendre el poder de l'imperialisme
ianqui a mitjà termini; actualment no està en condicions de reemplaçar-ho
en el curt termini com a país dominant del món. El poder de l'imperialisme
implica la capacitat de dominar, de fer colònies i semicolònies, de repartir-se
el món, d'imposar impostos, de treure i muntar governs, de controlar els
recursos del petroli, gas, narcotràfic, de fer guerres, desenvolupar
capitalisme burocràtic, etc.
RobinChristian HowardNiblett,
director de Chatham House (Institut Reial d'Afers Internacionals) considera
"... que a la Xina li convindria mantenir el sistema internacional liberal
de mercats relativament oberts, ja que només a través d'una creixent integració
en les cadenes globals d'oferta de béns, serveis, persones i coneixement
pot la seva economia atendre adequadament les aspiracions de la seva creixent
classe mitjana".
Els periodistes del món criden
contra la situació actual: diuen que entrem en una "recessió
democràtica", per a daurar la píndola i no dir que estem en la pèrdua de
l'hegemonia de l'imperialisme ianqui. Amb llàstima, Marc Bassets diu:
"La consolidació d'un model alternatiu -en la Xina o a Rússia- i els
revessos de les democràcies tradicionals -des de la Gran Recessió fins a la
crisi de l'euro o la paràlisi legislativa en Washington- han soscavat
l'atractiu del model occidental. Ja gairebé ningú defensa que, a curt
o mitjà termini, el corrent de la història desemboqui irremeiablement en una
democràcia jeffersoniana o westminsteriana, o que el desenvolupament econòmic
sigui indissociable del sufragi universal i la separació de poders...
Micklethwait i AdrianWooldridge:
"... per primera vegada en mig mil·lenni, Europa i els EUA han deixat
d'estar a l'avantguarda de les idees sobre el bon govern. Occident ha
perdut el monopoli"
En síntesi la contesa per
l'hegemonia de món s’ha iniciat, es veu la repartició del món. Com a punt
avançat tenim l’Orient Mitjà, on els feixistes turcs i jueus estan per engolir
als pobles que els assigni el nou ordre multipolar de l'imperialisme ianqui,
rus i xinés. Denunciar i aixafar el proterviós pla contra els pobles àrabs! Partits
Comunistes del món: S’ha de desenvolupar guerra popular contra les
superpotències imperialistes, coordinar accions! Aixafar als
revisionistes, als capituladors i als oportunistes! Miserables fitxes
d'escacs!
Finalment fem una crida als Partits Comunistes: QUE El
MAOISME PASSI A COMANDAR LA NOVA GRAN ONADA DE LA REVOLUCIÓ MUNDIAL!, aixafant
necessàriament les línies contràries, que per sobre elles marxi el triomf de la
revolució mundial.
VISCA EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!
VISCA LA MILITARITZACIÓ DEL PARTIT COMUNISTA
DEL PERÚ!
VISCA EL MAOISME! ENFONCEM EL REVISIONISME!
VISCA LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!
VISCA LA LLUITA DELS POBLES ÀRABS!
VISCA LA GRAN REVOLUCIÓ CULTURAL PROLETÀRIA!
Octubre de 2016
PCP-Comité Central
