Proletaris de tots els
països, uniu-vos!
INTERVENCIÓ DEL MOVIMENT POPULAR
PERÚ A LA CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE BARCELONA, EL 3 DE NOVEMBRE DE 2017
El Moviment Popular Perú,
organisme generat del Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger,
expressa la seva calorosa salutació comunista als companys presents en aquesta
Conferència Internacional, la qual es realitza com a part de la nostra
celebració del centenari de la Revolució d'Octubre. Partim de la nostra
salutació i subjecció plena, ferma, voluntària i conscient a la nostra “Jefatura”
el President Gonzalo, Cap del Partit i la revolució, centre d'unificació
partidària i garantia del triomf fins al Comunisme; a la nostra tot poderosa ideologia
el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo principalment el pensament
Gonzalo per la revolució al Perú; i a l'heroic combatent, el Partit Comunista
del Perú, i el seu Comitè Central, que avui segueix dirigint la guerra popular
sota condicions complexes, aplicant el pensament gonzalo, per resoldre els
problemes nous. Així, el Partit està mobilitzant a les masses per reprendre el que
s’ha perdut, enmig de la guerra popular i en lluita a mort contra les línies
contràries: la línia oportunista de dreta (LOD), revisionista i
capitulacionista, i la línia oportunista "d’esquerra" i el seu revisionisme
armat; línies revisionistes que s'han estructurat en col·laboració directa amb
l'imperialisme i la reacció.
Celebrem aquest centenari
juntament amb tota la nostra classe, el proletariat internacional, amb els
pobles oprimits i amb tots els comunistes i revolucionaris al món; celebrant no
solament l'aniversari d'una revolució triomfant, sinó destacant la seva
transcendència com està establerta en la Línia Internacional del nostre Partit:
“Amb el triomf de la Revolució d'Octubre, 1917, es marca una fita
extraordinària en la història mundial, la fi de la revolució burgesa i el
començament de la revolució proletària mundial. Aquesta nova era,
caracteritzada per la potenciació de la violència, expressa la caducitat
de la burgesia per dirigir la revolució i la maduresa del proletariat per
prendre, dirigir i mantenir el Poder de la dictadura del proletariat; i dins
d’aquesta era s'emmarquen també les revolucions de les nacions oprimides.”
En aquest context anem a
fer un breu resum de la situació actual de la guerra popular al Perú, per
després continuar amb alguns punts sobre la situació internacional.
El Partit Comunista del
Perú i el seu Comitè Central avui està atacant una situació complexa dins de la
recolzada i la inflexió que va resultar de la detenció del President
Gonzalo en 1992 i l'estructuració - fora del Partit - de la línia oportunista
de dreta. Tota la faula dels "acords de pau", muntada per les rates
de la LOD sota la direcció de l'imperialisme ianqui i la reacció peruana, va
ser aixafada pel Partit i les masses amb la guerra popular, guerra que no s'ha
vist aturada ni un sol instant. Però malgrat això, la faula i els problemes de
la recolzada van tenir repercussions al Perú, així com internacionalment. Al
mig de la lluita del Partit per forjar direcció i unir al mateix Partit
persistint en la guerra popular, i del procés de la reorganització del Partit
establerta pel CC el 95, van sorgir les posicions militaristes, antimaoistes i
contra el pensament Gonzalo, que es van estructurar a voltants del 2011 com a
línia oportunista d'esquerra (LOI), encapçalada pels germans Quispe en
col·laboració directa amb l'imperialisme i la reacció. Aquests traïdors, que
obertament reneguen i ataquen al President Gonzalo i al seu pensament, avui
desenvolupen un revisionisme armat, accions erràtiques, no per conquistar el
Poder per al proletariat i el poble, sinó per aconseguir una millor posició
dins del vell ordre. El 2011, aquests miserables van aconseguir usurpar alguns
aparells del Partit i de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, portant a la
situació complexa en la qual el Partit i la guerra popular es troben avui.
En aquesta situació, el
Partit, el seu Comitè Central, els seus Comitès regionals i els altres
organismes partidaris estan assumint fermament la tasca de mantenir el rumb de
la revolució, desenvolupant el treball de masses en el camp i la ciutat,
participant i dirigint les lluites reivindicatives de les masses al mig de la
guerra popular per reprendre el que s’ha perdut i superar la recolzada. El
concret és que els cops de l'imperialisme, la reacció i el revisionisme no han
aconseguit el seu objectiu contrarevolucionari d'aniquilar la direcció
proletària i la guerra popular. El Partit avui compta amb un Comitè Central
forjat pel President Gonzalo i en la guerra popular, i així està capacitat par
a seguir dirigint omnímodament tots els seus aparells i la guerra popular, i
assumint també el seu paper de fracció vermella en el moviment comunista
internacional. Des dels anys 80, el
PCP ha estat a l'avantguarda en la defensa del maoisme i de la lluita
contra el revisionisme en el moviment comunista internacional, desemmascarant
el nou revisionisme d’Avakian i de Prachanda – des de molt abans
que es consumés la traïció - i insistint en la lluita implacable contra la
conciliació i les convergències amb el revisionisme. El Partit avui fa una crida
a tots els Partits i organitzacions del MCI a participar en el debat obert i
honest sobre l'aplicació del maoisme i la situació internacional, aixafant el
revisionisme per poder unir als comunistes del món entorn d'una línia general
proletària. La present Conferència organitzada pel MPP és precisament part d'aquesta
tasca.
Quant a la situació internacional volem destacar els
següents punts:
1.
La contradicció principal
avui al món segueix sent la contradicció entre l'imperialisme (les
superpotències i potències) i les nacions oprimides, i el tercer món és la base
de la revolució mundial. Les altres contradiccions fonamentals, la contradicció
entre proletariat i burgesia i la contradicció interimperialista, també s'estan
aguditzant i qualsevol d'aquestes "pot ser principal segons la
circumstància específica de la lluita de classes, transitòriament o en
determinats països".
2.
A escala mundial s'expressa
la col·lusió i pugna entre les tres superpotències, l'imperialisme ianqui,
l'imperialisme xinès i l'imperialisme rus, per repartir-se el món. El procés de
repartició ja està en marxa, expressant-se en l'agressió imperialista contra
els pobles oprimits i la guerra interimperialista duta a terme a través
d'altres Estats i grups armats, al mateix temps que es preparen per a una
tercera guerra mundial directa entre les superpotències.
3.
Estem en l'etapa de
l'ofensiva de la revolució proletària mundial i de la crisi general i última de
l'imperialisme. Dins d'aquest període enfrontem encara l'ofensiva
contrarevolucionària general de l'imperialisme, de la qual el revisionisme
forma part; però no poden ocultar la realitat: que la revolució és la tendència
històrica i política principal i que s'expressa una situació revolucionària en
desenvolupament desigual al món.
Això vol dir que
l'imperialisme – totes les superpotències i potències imperialistes – avui
enfronten la seva necessitat inevitable de repartir-se el món entre elles en la
contesa per l'hegemonia mundial, la qual cosa inevitablement significa més
guerra genocida amb la finalitat de rampinyar. Al mateix temps, tots els
imperialistes es posen d’acord en la tasca reaccionària i impossible de salvar
el sistema imperialista moribund en el seu conjunt, és a dir d'aixafar la
revolució. Aquests xupasangs son ben conscients que les seves guerres reguen
l'odi de les masses, generant més rebel·lió, més revolució; que les seves
guerres, com diu el PCP, repercuteixen “en
contra dels imperialistes i les raons perquè les nacions oprimides, els pobles
i la classe s'aixequin en guerra popular seran majors”. En síntesi, el
problema que els imperialistes enfronten avui és com fer la repartició del món
i, al mateix temps, evitar que els pobles s'uneixin contra ells, i aquest
problema principalment consisteix a evitar que el proletariat assumeixi
plenament el seu paper de dirigir la revolució i les lluites dels pobles
oprimits per l'alliberament nacional.
Totes les superpotències
i potències imperialistes avui utilitzen el liberalisme, el feixisme i el
revisionisme per mobilitzar a diferents sectors de les masses en funció de la
repartició i la contrarevolució. Als països imperialistes difonen el xovinisme
amb el mite de la “llibertat” i la “democràcia occidental” juntament amb el
racisme obert, basant-se en la petita burgesia i l'aristocràcia obrera per
mobilitzar a les masses en favor de la guerra imperialista i la dictadura
burgesa, contra els pobles oprimits i el proletariat. L'imperialisme ianqui
així com l'imperialisme rus i xinès i les potències europees fomenten el
racisme contra els pobles àrabs i els immigrants amb una campanya global
“contra l'islamisme” i “contra el terrorisme” per legitimar la seva agressió en
el Mitjà Orienti i la repressió als països imperialistes. Així busquen manejar
l'opinió pública mentre simultàniament militaritzen els seus Estats cada vegada
més, intensificant la repressió violenta en nom de la defensa de la
“democràcia”. Als països oprimits els seus esforços van encaminats a dividir
als pobles i enfrontar masses contra masses, utilitzant contradiccions
nacionals i religioses per convertir les lluites populars i antiimperialistes
en fitxes d'escacs servint a la repartició imperialista, com veiem en l’Orient
Mitjà on l'imperialisme ianqui empra l'Estat Islàmic així com les forces kurdes
com a mercenaris per a prendre el control de la regió, i l'imperialisme rus es
basa en règims lacais com el d’Assad a Síria.
Als països imperialistes,
així com als països oprimits, el revisionisme té un paper central en aquests
plans de l'imperialisme. Alguns dels revisionistes – en forma vetllada o oberta
– se subjecten a l'imperialisme ianqui i els seus aliats imperialistes a
Europa, promovent la “democràcia occidental”, el liberalisme i el reformisme
socialfeixista o “municipalista” i presentant a el “confederalisme
democràtic” del PKK/PYD com un suposat “model revolucionari” per al món. Uns
altres s'uneixen amb l'imperialisme rus i xinès i la seva demagògia del
“món multipolar”, utilitzant l'odi just dels pobles contra l'imperialisme
ianqui per promoure els interessos de les altres superpotències i potències, i
presenten règims reaccionaris i feixistes com el Chavista a Veneçuela com a
exemples a seguir per als pobles del món. No importa si es diuen “Podemos”, “Syriza”,
“marxistes-leninistes”, trotskistes o “socialistes llibertaris”: el que tots
els revisionistes tenen en comú és que traeixen al proletariat i serveixen
directament a una o una altra superpotència o potència imperialista, així com
els revisionistes de la II Internacional pocs anys abans de la Revolució
d'Octubre. I igual que ells, els revisionistes d'avui declaren la seva
lleialtat a la dictadura burgesa, abjuren de la violència revolucionària i
rebutgen la destrucció del vell Estat i la construcció del nou Estat.
En el nostre pujol, el
pujol del proletariat internacional i dels pobles oprimits, veiem avui com es
confirma cada vegada més el que el President Gonzalo ens ensenya, que el maoisme,
encarnant-se als pobles del món, marxa inconteniblement a comandar la nova gran
ona de la revolució proletària mundial. Les guerres populars i lluites armades
sota la bandera del maoisme avancen contra tots els obstacles al Perú, a l’Índia,
a Filipines i en altres llocs, on milers i milers d'obrers i camperols
heroicament i conscientment estan donant les seves vides per destruir el vell i
construir el nou sota la direcció dels seus Partits Comunistes. També veiem com
aquestes guerres populars repercuteixen a tot el món amb la formació de nous
Partits i organitzacions maoistes, fins i tot als països imperialistes. Això,
juntament amb totes les altres lluites heroiques del proletariat i dels pobles
oprimits, és confirmació de forma innegable que estem en l'ofensiva de la
revolució mundial.Principio del formulario
Com deia el President Mao: “les perspectives són lluminoses, però el camí és sinuós”. Pels
comunistes, els marxistes-leninistes-maoistes, no n’hi ha prou amb veure els
aspectes positius i no veure els problemes, la contradicció. Després de la
fallida del nou revisionisme d’Avakian i Prachanda i la dissolució del
MRI, el moviment comunista internacional es troba en una situació de dispersió.
Tot i que la majoria dels Partits i organitzacions maoistes han denunciat el
revisionisme d’Avakian i la traïció de Prachanda i dels seus seguidors a Nepal, queden
divergències i foscors que no han estat resoltes. Molts camarades dirigents
solament volen parlar de la “unitat” dels maoistes, però no de les
divergències; i alguns fins i tot continuen la negra campanya d’Avakian d'aïllar i difamar al PCP amb la mateixa
xerrameca revisionista del “dogmatisme” i del “culte a la personalitat” per
evitar el debat. Uns altres, simplement callen i volen ser amics de tots, i per
això no prenen posició sobre punts decisius per la revolució.
Mentre hi ha diversos Partits i organitzacions al món que avui reconeixen les
contribucions universals del President Gonzalo al marxisme, un partit com el
Partit Comunista d'Índia (Maoista) simplement evita, de totes-totes, el tema
del PCP, el President Gonzalo i la lluita contra el revisionisme al MRI quan fa
la seva síntesi de la història del MCI i del marxisme-leninisme-maoisme. Quan
els marxistes-leninistes-maoistes cridem a desenvolupar la lluita de dues
línies al MCI, aplicant el mètode marxista de la crítica i autocrítica, alguns
ens acusen de “atacar” a altres Partits i organitzacions. Així s'expressa en el
MCI una tendència a la conciliació i al liberalisme, contra la qual els
comunistes hem d'insistir en la lluita implacable contra el revisionisme com a
perill principal per a poder unir-nos a escala mundial i iniciar i desenvolupar
les guerres populars fins a la victòria.
Hi ha molts punts importants que es necessiten debatre
en el MCI: la validesa universal del maoisme i la guerra popular per als països
imperialistes així com pels països oprimits, la militarització dels Partits
Comunistes, la lluita contra el cretinisme parlamentari i els “acords de
pau”; aquests són alguns dels més importants. Però ara ens hem de centrar en el
problema urgent del revisionisme com a agent de les superpotències i potències
imperialistes per soscavar i manipular a les lluites justes de la classe i dels
pobles apuntant a aniquilar-les, neutralitzar-les o convertir-les en fitxes
d'escacs en la repartició del món; i principalment com el revisionisme
s'expressa dins dels mateixos Partits Comunistes marxistes-leninistes-maoistes.
Com el President Gonzalo ens ensenya: “[els revisionistes] han traït la revolució
mundial i traeixen la revolució a cada país, a la classe i el poble, perquè
servir a superpotències o potències imperialistes, servir al revisionisme
especialment al socialimperialisme,
anar després de bastó de comandament, ser fitxes d'escacs en el joc pel domini
del món és trair a la revolució."
Al contrari dels principis
marxistes-leninistes-maoistes, alguns dels Partits del MCI avui estan
vacil·lant o eviten prendre posició clara sobre el caràcter i el paper de
l'imperialisme xinès i rus. Alguns, com la direcció del Partit Comunista
d'Índia (Maoista), parlen vagament d'un “front antiimperialista internacional”
contra l'imperialisme ianqui, però, segons el que sabem fins ara, no han pres
una posició clara enfront de l'imperialisme xinès i rus. En el cas del Partit
Comunista de Filipines (PCF), els seus
dirigents conviden obertament a l'imperialisme xinès a “invertir” en les
Filipines i “col·laborar” amb el vell Estat filipí, la qual cosa suposadament
va a crear condicions per a “reformes socials” al país. El PCF mentrestant
contínua la guerra popular contra el vell Estat, al mateix temps insisteix en
les “converses de pau” i obertament promou la suposada possibilitat d'una
“solució pacífica” a través del vell Estat, en un suposat front únic amb la
gran burgesia compradora, totalment subjectada a l'imperialisme. Aquesta
revisió descarada del marxisme, que fins i tot presenten sota la capçalera del
maoisme, està directament lligada a la seva posició enfront de l'imperialisme:
segons les declaracions del PCF, només hi ha un imperialisme i és
l'imperialisme ianqui. Així el PCF, tal com fan diversos grups de revisionistes
al món, en realitat plantegen una nova versió de la tesi del traïdor
revisionista Teng Hsiao-ping, un anomenat “front” en el qual el proletariat i
els pobles han d'unir-se amb les altres superpotències i potències contra
l'imperialisme ianqui. En síntesi, és una política per vendre la revolució, la
preciosa sang de les masses, per un plat de llenties; per capitular i
aconseguir llocs dins del vell sistema per a un grapat de dirigents anomenats
“maoistes”, igual que en el cas de les rates de la LOD al Perú i Prachanda i
els seus seguidors a Nepal.
Per als marxistes-leninistes-maoistes, principalment
maoistes, correspon reafirmar-se en l'establert pel President Gonzalo en 1988:
"Així, el
socialimperialisme de la URSS al món desenvolupa un malvat pla per convertir-se
en superpotència hegemònica usant tots els mitjans al seu abast: entre els
quals cal destacar el manteniment de falsos partits, comunistes de capçalera,
'partits obrers burgesos' com deia Engels. I d'igual manera actua el
revisionisme xinès i tot revisionisme segons les seves condicions i el bastó de
comandament que segueixen."
I insistim en el plantejat pel Comitè Central
del PCP al desembre de
2016:
"Avui estem vivint el període de contesa entre
l'imperialisme nord-americà, rus i xinès; avui així estan definits els tres
enemics principals a nivell mundial, pels quals fem revolució democràtica o
socialista amb guerra popular i també per als moviments nacionalistes. El que
correspon és que cada revolució o moviment especifiqui el seu enemic principal
i conjurar el domini de l'altra superpotència o de les altres potències."
En síntesi: la tasca dels comunistes a cada
país és combatre al seu enemic imperialista principal basant-se en les masses,
no en acords amb altres superpotències i/o potències. En la revolució
democràtica dels països semicolonials i semifeudals els comunistes han d'unir a
les classes del poble sota la direcció del Partit Comunista contra
l'imperialisme, el capitalisme burocràtic i la semifeudalitat. Als països
imperialistes, l'enemic principal és l'Estat imperialista. Les burgesies
imperialistes, compradores i burocràtiques i els seus vells Estats no poden ser
aliats – són els blancs de la revolució. Cada Partit ha d'aplicar la
independència, l’autodecisió i l’autososteniment per evitar ser mai
fitxa d'escacs de ningú, ha d'avançar en l'ideològic per comprendre la situació
revolucionària i desenvolupar campanyes de rectificació per mantenir el rumb de
la revolució. La tasca dels comunistes avui al món és constituir o reconstituir
els Partits Comunistes com a Partits marxistes-leninistes-maoistes militaritzats
on aquests no existeixen, perquè iniciïn i desenvolupin la guerra popular a
cada país fins al comunisme, i en què aquestes guerres populars conflueixin en
una guerra popular mundial contra la guerra mundial imperialista.
Quant a les lluites d'alliberament nacional dels països
oprimits, destaquem que el punt decisiu és que han de ser dirigides pel
proletariat amb els seus Partits marxistes-leninistes-maoistes per a poder
triomfar i no ser manipulades i utilitzades pels imperialistes. Donem suport als
moviments nacionalistes sempre que formin part de la lluita contra
l'imperialisme, no pel nacionalisme en si. En les paraules del Partit Comunista
de Xina de 1963: “La concepció del món
del partit proletari en relació amb el problema nacional és l’internacionalisme
i no el nacionalisme”.
Cridem a tots els comunistes i revolucionaris a denunciar
i aixafar la tesi revisionista que l'imperialisme és “fort” i les forces
revolucionàries “febles”, tesis que solament serveix per a justificar les
“aliances” i els “acords” amb l'imperialisme i la reacció, i no es correspon amb
la realitat. Els comunistes enarborem la consigna del President Mao, que tots
els reaccionaris no són més que tigres de paper, i desemmascarem i denunciem
com els imperialistes desenvolupen la repartició del món, desenvolupant i
implementant el feixisme amb el xantatge nuclear. I finalment cridem un cop més
als comunistes i revolucionaris del món a rebutjar la conciliació, anar contra el
corrent i a mobilitzar a les masses per tal de canonejar la caserna general del
revisionisme.
AMUNT EL MAOISME, A BAIX EL
REVISIONISME!
GUERRA POPULAR FINS Al COMUNISME!
QUE VISQUI EL CENTENARI DE LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE!
CONTRA LA REPARTICIÓ IMPERIALISTA DEL MÓN!
NO AL FEIXISME I AL XANTATGE NUCLEAR – VISCA LA GUERRA
POPULAR!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!
Moviment Popular Perú
Novembre de 2017
