LA GRAN BURGESIA ESPANYOLA I
CATALANA SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ
L'IMPERIALISME
ÉS L'ENEMIC DELS POBLES DEL MÓN
L'imperialisme viu la
seva crisi general i última. Crisi que, enmig de la guerra imperialista, està
castigant al proletariat i als pobles del món, principalment als del Tercer
Món. En el seu va intent per sortir de la crisi estan sobreexplotant a les
masses, principalment a les més pobres.
Síria és un dels
exemples del repartiment del món que s'està fent entre les superpotències i
potències imperialistes. Aquesta guerra ha posat d'evidència el problema dels
refugiats. Però no és només Síria. Unicef ens parla de més de 65 milions de
refugiats al món, dels quals hi ha 17 milions de nens desplaçats fora dels seus
països d'origen. En 2016 s'han comptabilitzat de moment més de 3000 morts
d'emigrants que intentaven creuar el mediterrani i arribar a la "salvació europea".
I tot això no ha fet més que començar.
A Espanya la situació
és cada vegada més greu. No s'entreveu cap sortida a la crisi, amb un altíssim
atur, una ocupació molt precària i sous de misèria. Fins i tot les pensions
estan en perill immediat. Segons les ONGs "el risc de pobresa i exclusió
social arriba ja al 34,4% de la població espanyola". La manca de govern a
Madrid, després de dos eleccions generals, és una mostra més de la profunda
crisi política, econòmica, social i moral de l'imperialisme espanyol. No
obstant això, la repressió davant la lluita de les masses segueix incrementant-se
amb lleis cada cop més opressives.
L'administració
catalana està paralitzada. Sembla com si el parc resultat de les
"plebiscitàries" haguessin sembrat dubtes entre els partidaris de
"crear les noves institucions estatals catalanes en 18 mesos".
Madrid no cedirà
"democràticament" la independència. La gran burgesia catalana ho sap
i juga a diverses cartes, inclosa la negociació de la seva participació a
l'Estat imperialista espanyol.
A Catalunya, la
petita burgesia independentista haurà de replantejar-se quins són els seus
aliats: o una mitjana i gran burgesia catalana que la trairà, o el reformisme i
el revisionisme que només tracten d'apuntalar l'Estat imperialista espanyol, o
les àmplies masses que lluiten contra l’explotació i l'opressió.
Tenim un exemple
diàfan al País Basc, on la direcció política de la petita burgesia ha portat a
una rendició incondicional, amb els presos totalment abandonats, per no
aconseguir res. Mentrestant, Otegui vol participar en el festí electoral del
vell Estat.
Per tal que les
actuals lluites de les masses i del proletariat no serveixin per tornar a
reeditar un altre "pacte català" o caminar cap a un Estat Català
capitalista amb totes les seves xacres i misèries per a les masses i al servei
d'una minoria, la classe obrera necessita de seu Partit Comunista,
marxista-leninista-maoista, militaritzat, per iniciar guerra popular i aixafar
tota il·lusió de reforma del capitalisme. La medul·la de la guerra popular és
el Nou Poder, expressat en l'assemblea popular, i la garantia dels drets del
poble, el poble armat, la milícia.
Només l'organització
del proletariat (Partit marxista-leninista-maoista, Front Nou Poder i Exèrcit
Popular) i la mobilització de les masses fins a arribar a la guerra popular;
només reemplaçant, en lluita a mort, el poder burgès pel Nou Poder; només
substituint un sistema podrit, l'imperialisme, per un altre sistema, el
comunisme, al que arribarem per mitjà de successives revolucions culturals,
sistema on no hi haurà explotats ni oprimits; només tot això representa un
canvi real de la situació actual.
VISCA EL MAOISME! FORA EL REVISIONISME!
AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES
ESPANYOLA I CATALANA!
PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!
