VISCA EL LXXXVII ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL PARTIT COMUNISTA DEL PERU!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL LXXXVII ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL PARTIT COMUNISTA DEL PERU!

(CITES)

Sobre Mariátegui:

"L'any 75 es va publicar ‘Retornar a Mariátegui i reconstituir el seu Partit‘. En aquest breu document demostrem, davant la negació de molts que avui es diuen mariateguistas, que Mariátegui era marxista-leninista - convicte i confés - com ell mateix, amb justesa i raó, va dir i hem plantejat els cinc elements constitutius de la seva línia política general. Hem fet veure que en Mariátegui es troben tesis similars a les del President Mao, només cal recordar qüestions referents al front únic o l'important problema de la violència. Mariátegui diu "el Poder es conquista amb la violència i es defensa amb la dictadura", "la revolució és el part sagnant del present" i durant molts anys de la seva gloriosa vida va reiterar persistentment el paper de la violència revolucionària i de la dictadura; també deia que per més majoria que es pogués tenir en un parlament, aquesta majoria podria servir per llicenciar un govern però mai a la classe burgesa. Ho tenia molt clar. Així mateix hem de destacar perquè violència i dictadura son claus en el seu pensament: Mariátegui era antirrevisionista."

(Entrevista al President Gonzalo, CC - PCP 1988)

Sobre la militarització dels Partits Comunistes:

"El president Gonzalo planteja la tesi que als Partits Comunistes del món els hi pertoca militaritzar-se (...) Primer, perquè estem en l'ofensiva estratègica de la revolució mundial, vivim en el moment d’escombrar l'imperialisme i la reacció de la faç de la Terra en els propers 50 a 100 anys, època signada per la violència en què s'expressen tot tipus de guerres; veiem com la reacció s’està militaritzant cada vegada més, militaritzant els vells Estats, la seva economia, desenvolupant guerres d'agressió, traficant amb les lluites de els pobles i apuntant a una guerra mundial, però, essent la revolució la tendència principal en el món, la tasca dels Partits Comunistes és enarborar la revolució plasmant la forma principal de lluita: la guerra popular, per oposar la guerra revolucionària mundial a la guerra contrarevolucionària mundial."

(Línia de la construcció dels tres instruments de la revolució, PCP 1988)

Sobre les lliçons de la reconstitució del Partit:

"Quines lliçons podríem treure? La primera lliçó, la importància de la base d'unitat partidària i la seva relació amb la lluita de dues línies; sense aquesta base i els seus tres elements [1) marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, 2) programa i 3) línia política general] no hi ha suport per la construcció ideològica i política del Partit, però sense lluita de dues línies no hi ha base d'unitat partidària. Sense una ferma i sagaç lluita de dues línies en el Partit no es pot agafar fermament la ideologia, no pot establir-se el programa ni la línia política general així com tampoc defensar-los, aplicar-los i, menys, desenvolupar-los. La lluita de dues línies per a nosaltres és fonamental i té a veure amb concebre el Partit com una contradicció en concordança amb el caràcter universal de la llei de la contradicció. Una segona lliçó, la importància de la guerra popular. Un Partit Comunista té com a tasca central la conquesta del poder per la classe i el poble. Un partit, un cop constituït i considerant les condicions concretes, ha de bregar per plasmar aquesta conquesta i només pot fer-ho mitjançant la guerra popular. Tercera lliçó important és la forja d'una direcció, la direcció és clau; i, un cabdillatge no s'improvisa, requereix molt de temps, dura brega, àrdua lluita per forjar una direcció, particularment perquè sigui un cabdillatge de la guerra popular. Una quarta lliçó que podríem treure és la necessitat de construir la conquesta del poder, perquè així com es fa la guerra popular per conquerir el Poder, cal també construir aquesta conquesta del poder. Què volem dir ?, que cal generar organismes superiors als de la reacció. Creiem que aquestes són importants lliçons. Una lliçó final és l'internacionalisme proletari, cal sempre desenvolupar-se com a part del proletariat internacional, sempre concebre la revolució com a part de la revolució mundial, desenvolupar la guerra popular -com diu la consigna partidària- servint a la revolució mundial. Per què?, perquè un Partit Comunista al cap i a la fi té un objectiu final insubstituïble: el comunisme; i al comunisme, com ha estat establert, hem d’ingressar tots o no ingressa ningú. Creiem que aquestes són les més destacades lliçons que podríem plantejar."

(Entrevista al President Gonzalo, CC - PCP 1988)

Sobre la fracció vermella:

"Aquesta lluita va fer que la fracció assumís sola la Reconstitució del Partit. Lenin diu que arribat el moment una fracció que és conseqüent ha de reconstruir el Partit. Aquesta va ser la tasca que va assumir la fracció. Aquí caldria preguntar-se: per què la fracció va assumir la Reconstitució del Partit, per què no es va fundar un altre com era la moda i ho continua sent avui. La primera raó, perquè el Partit va ser fundat el 28 sobre clares bases marxista-leninistes i tenia llavors una gran experiència, experiència que està feta de lliçons positives i negatives, de les dues, però hi ha alguna cosa més, Lenin ens diu que quan un està en un Partit que es desvia, perd el rumb o s'estimba en l'oportunisme, té l'obligació de bregar per tornar-lo al rumb i no fer-ho és un crim polític. Així, la fracció té la importància d'haver complert aquest paper, d'haver servit a la Reconstitució del Partit a partir de la seva construcció ideològica i política, basant-se en el maoisme, que llavors en dèiem pensament Mao Tsetung i en l'establiment d'una línia política general. La fracció té el gran mèrit d'haver reconstituït el Partit i, tenint-lo, ja hi havia l'instrument, l’heroic combatent, el Partit Comunista de nou tipus, marxista-leninista-maoísta, l'avantguarda política organitzada, i no la organització polític-militar com erròniament es sol dir, el Partit necessari per llançar-se a la conquesta del poder amb les armes a la mà a través de la guerra popular."

(Entrevista al President Gonzalo, CC - PCP 1988)

Servir al poble, al proletariat i a la revolució mundial!:

"Avui fa un any, l'històric i magistral discurs del President Gonzalo resplendeix victoriós i desafiant davant del món, els seus contundents i vigents paraules eleven encara més l'optimisme dels comunistes i el poble i estremeixen de por als reaccionaris que, com a bèsties ferides de mort, s'enfonsen enmig del genocidi i llancen furibundes i ridícules envestides amb les que pretenen encobrir que estan podrits fins al moll i que s'aproximen a la seva fi, en tant que nosaltres els revolucionaris ens acostem a la victòria, a la Conquesta del Poder, doncs la paraula del Partit és paraula complerta i nosaltres som ferms seguidors del que el President Gonzalo va establir: ‘En una ocasió vam prometre solemnement no deixar les armes fins al comunisme, persistir en la brega pel comunisme tot i que vinguessin les superpotències o potències armades fins les dents, amb les seves poderoses armes, els comunistes sabem el que volem i per què lluitem, res ens ha d’aturat ni pot detenir-nos en el compliment dels objectius del Partit, per servir al poble, al proletariat i a la revolució mundial’. Al celebrar el 65 Aniversari del nostre gloriós Partit, reafirmem la nostra decisió indestructible de, guiant-nos pel marxisme-leninisme-maoisme pensament Gonzalo, prosseguir la Guerra Popular servint a la Revolució Mundial i el nostre compromís de donar la vida pel President Gonzalo, el Partit i la Revolució."

(Declaració, CC - PCP, 1993)

VISCA EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ, EL SEU COMITÈ CENTRAL I TOT EL SEU SISTEMA DE DIRECCIÓ!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!

VISCA EL MARXISME-LENINISME-MAOÍSME, PRINCIPALMENT MAOÍSME!

PER LA RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES COM A PARTITS MARXISTES-LENINISTES-MAOÍSTES MILITARITZATS!

AIXAFAR LA LOD I LA LOI DESENVOLUPANT LA GUERRA POPULAR!

Moviment Popular Perú

7 octubre 2015

* El ressaltat en negretes en les cites és nostre

VISCA EL XXIII ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL XXIII ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO!

INICIAR I DESENVOLUPAR GUERRA POPULAR CONTRA LA GUERRA IMPERIALISTA DE REPARTIMENT QUE JA ESTÀ EN MARXA!

"Tot el que ens van dir, la xerrameca buida i nècia de la famosa "nova etapa de pau" en què ha quedat? Què de Iugoslàvia? Què d'altres llocs? Tot es va polititzar, això és mentida. Avui dia la realitat és una, els mateixos contendents de la I i de la II Guerra Mundials, estan generant, estan preparant la III nova guerra mundial. Això ho hem de saber i nosaltres com a fills d'un país oprimit som part del botí. No ho podem consentir! Ja n'hi ha prou de explotació imperialista! Hem d'acabar amb ells! Som del tercer món i el tercer món és la base de la revolució proletària mundial, amb una condició, que els Partits Comunistes enarborin i dirigeixin. És el que cal fer!"

(El Discurs del President Gonzalo 24 de setembre de 1992)

Avui, juntament amb tot el nostre Partit Comunista del Perú i el seu Comitè Central, expressem un cop més la nostra salutació i subjecció ferma, voluntària, conscient i incondicional a la nostra Prefectura el president Gonzalo i el seu totpoderós pensament. Juntament amb tots els comunistes del món, el proletariat internacional i els pobles oprimits, celebrem el XXIII aniversari del Magistral Discurs del President Gonzalo, que resplendeix victoriós i puixant davant del món com a arma de combat!

La situació actual en el món confirma en forma clara i innegable el que exposa la nostra Prefectura a la cita. En aquestes línies es sintetitza magistralment l'actitud i la línia ideològica i política que els comunistes hem d'assumir (i difondre a les masses) enfront de la guerra imperialista de repartiment que ja està en marxa. Avui els vampirs imperialistes ja no només estan preparant la seva guerra imperialista per al nou repartiment del món; l'estan duent a terme utilitzant a altres. Per ara els imperialistes ianquis, russos i europeus i el socialimperialisme xinès prefereixen evitar confrontar-se en la forma directa i oberta de la I i II Guerra Mundial, i per això utilitzen a altres estats, organitzacions i moviments - i si semblen "revolucionaris" encara millor - com a fitxes d'escacs i per manejar l'opinió pública en funció de la seva guerra de repartiment. En la lluita del poble kurd, en la lluita a Ucraïna i en altres llocs s'expressa l'odi just contra l'explotació imperialista, s'expressa la disposició de les masses d'aixecar-se en armes i donar la vida per la revolució i l'alliberament dels seus pobles - però mentre falti la direcció proletària, la ideologia proletària, la línia militar proletària, aquestes lluites deixen la porta oberta per a ser utilitzades per una o altra potència o superpotència imperialista. Alhora, l'imperialisme ianqui i els seus aliats utilitzen l'onada de refugiats i l'amenaça del "Estat Islàmic", ambdues creades pels mateixos imperialistes i les seves guerres genocides, com a pretextos per a més guerra d'agressió contra Síria per prendre el control del país, fer fora i ocupar el lloc de l'imperialisme rus. En el seu pla per evitar que es formi un fort moviment antiimperialista en contra seva, els imperialistes compten amb la conciliació i l'oportunisme dels revisionistes fins i tot dins dels mateixos Partits Comunistes.

Com evitar que les lluites es converteixin en fitxes d'escacs a la guerra imperialista? Com sempre, el decisiu és enarborar, defensar i aplicar els principis de la nostra classe, és a dir els principis del marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme, en lluita a mort contra el revisionisme dins i fora dels partits. Quan alguns ja proposen substituir el marxisme per l'anarquisme, el "confederalisme democràtic", la "nova síntesi" o un "maoisme democràtic" etc., els comunistes hem d'insistir en imposar el maoisme com a únic comandament i guia de la revolució mundial. L'oportunisme i el revisionisme inevitablement s'expressa dins del moviment comunista internacional, dins dels Partits maoistes, i avui ho veiem en la política de la conciliació, l'aplicació de la tesi revisionista de "dos s'uneixen en un", i tot això sota la capçalera del maoisme. Directament lligada amb la campanya, iniciada per Avakian, de difamar i aïllar el Partit Comunista del Perú i la seva Prefectura, alguns al MCI avui estan difonent la política de "unir-se" a través de la conciliació, i no a través de la lluita.

En realitat, aquests oportunistes rebutgen el que el President Mao ens va ensenyar, "Si la unitat s'aconsegueix per mitjà de la lluita, viurà; si s'aconsegueix al preu de concessions, morirà". Perquè no tenen confiança en la nostra ideologia ni en les masses, busquen "unitat" a qualsevol preu i venen els principis de la revolució proletària mundial. Conseqüentment deixen d'especificar i lluitar contra les posicions revisionistes (en els seus propis Partits o en altres) perquè volen ser "amics amb tots". Parlen sobre el revisionisme en general, en abstracte, i així converteixen el principi de lluita de dues línies en dogma mort. Alhora, quan l'imperialisme i la reacció acusen als comunistes de ser "dogmàtics", els oportunistes pensen que hem de cedir en això i esforçar-nos per "trencar amb el dogmatisme" i incorporar idees burgeses a les nostres files. Quan l'imperialisme i la reacció ens acusen de ser "terroristes" que "glorifiquen la violència", els oportunistes pensen que hem de cedir en això i donar-nos pressa per rebutjar els "mètodes terroristes" i declarar que "preferiríem la via pacífica" i que "només apliquem la violència en autodefensa". Quan els vampirs i genocides ataquen a la dictadura del proletariat i ens diuen "totalitaris", els oportunistes pensen que hem de cedir en això, "autocriticar-nos" i assumir la "democràcia multipartidaria". Quan els mitjans de comunicació reaccionaris o revisionistes, com a part dels plans de l'imperialisme, destaquen o popularitzen un moviment armat (com van fer amb el revisionisme del Nepal, per promoure els "acords de pau"), els oportunistes deixen de criticar o preguntar per què, i prefereixen callar en nom de la "unitat" i diuen per "acumular forces".

Com diu la nostra Prefectura en el Discurs: Ja n’hi ha prou de collonades, ja ni ha prou de foscors! Un dels punts que caracteritza al President Gonzalo i al Partit Comunista del Perú, i a tota la seva lluita per establir i imposar el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, és la insistència en la necessitat de trencar contundentment amb el revisionisme; no només amb les seves paraules o algunes de les seves polítiques, sinó amb les seves actituds, amb el seu estil de treball, amb tota la seva mediocritat petita burgesa i amb la seva incapacitat de lluitar obertament i honesta. Després del cop revisionista a la Xina, el PCP va tenir èxit al fer de guia i donar nova esperança als comunistes del món precisament perquè va mostrar la seva capacitat de trencar decididament amb totes les foscors i totes les vacil·lacions pel que fa a la violència revolucionària, la dictadura del proletariat etc . que existien en els partits marxistes-leninistes-pensament Mao Tse-tung de llavors. Aquest trencament, plasmat en lluites implacables contra el revisionisme dins del Partit, va ser una necessitat indispensable per poder iniciar la guerra popular i desenvolupar-la com a torxa de la revolució mundial. La definició del maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, feta pel President Gonzalo i producte de l'experiència concreta de la guerra popular i la lluita contra el revisionisme, no era simplement una qüestió de canviar una paraula, com pensen alguns, i no es pot reduir només al reconeixement de la validesa universal de les contribucions del President Mao com qüestions aïllades. El maoisme no és simplement una continuació del marxisme-leninisme-pensament Mao Tse-tung, sinó un salt; un salt que implica el trencament total amb els vells problemes, trencament que ha d’expressar-se en noves formes de lluitar, en un nou estil de treball i en mesures concretes per no repetir els errors del passat. Com a exemple, nosaltres considerem que la militarització dels partits comunistes és una contribució de validesa universal, una part del maoisme, necessària per poder construir Partits capaços d'iniciar i desenvolupar guerra popular.

Aquells que ara continuen la campanya per aïllar el PCP ho fan perquè no volen debatre aquests punts. Fins i tot quan saben que el que el Partit planteja és correcte, alguns ho assumeixen - de paraula - però sense esmentar qui ho ha plantejat, perquè el reconèixer al PCP i les seves posicions podria espantar a alguns dels seus "amics". Rebutgen el capitulacionisme de la LOD de paraula, però no trenquen amb altres "amics" que promouen a les rates i al seu "Movadef" (o una línia similar en altres països). Es pronuncien en contra del revisionisme armat de la LOI, però publiquen les seves accions erràtiques com accions del Partit. En concret, al igual que Avakian, prenen la situació complexa de la guerra popular a Perú com a oportunitat per aïllar i qüestionar al PCP, perquè temen el que representa: la lluita a mort, implacable i contundent, contra el revisionisme i l'oportunisme, i la necessitat de trencar amb la conciliació i tot el vell estil de treball.

Nosaltres ens reafirmem en el magistral Discurs del President Gonzalo i en cadascuna de les seves parts. En el Discurs s'expressa clarament la línia proletària, que el nostre Partit i el seu Comitè Central continua aplicant avui en dia sota les complexes condicions de la inflexió, i en ell es sintetitza magistralment la línia proletària que guia el nostre treball a nivell internacional. En aquesta ocasió dirigim les nostres més caloroses salutacions comunistes a tots els comunistes del món, al proletariat internacional, als pobles oprimits, i la nostre salutació especial a les masses que s'han aixecat en armes contra el sistema d'explotació i opressió i que estan donant les seves vides en les heroiques guerres populars i lluites armades a l'Índia, a Turquia, a les Filipines i altres llocs.

Així també, ens reafirmem en el nostre compromís de continuar lluitant sense desmai per la unificació dels comunistes a nivell mundial, no a través de la conciliació, sinó a través de la lluita a mort contra el revisionisme i la capitulació, i perquè s'apliqui el maoisme en la constitució o reconstitució dels Partits Comunistes per iniciar i desenvolupar guerres populars en tots els països.

VISCA EL XXIII ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO, QUE RESPLANDEIX VICTORIÓS I EN ASCENS DAVANT DEL MÓN COM ARMA DE COMBAT!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO I LA SEVA TOTPODERÓS PENSAMENT!

VISCA EL MAOISME, AIXAFEM EL REVISIONISME!

FORA ELS IANQUIS I TOTS ELS IMPERIALISTES DE SÍRIA I DE TOT EL MEDI ORIENT!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment Popular Perú,

24 setembre 2015

LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN LES ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

Escrit repartit l'11 de setembre de 2015 al matí al Fossar de les Moreres de Barcelona

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN LES ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

L'imperialisme viu la seva crisi general i última. Crisi que enmig de la guerra imperialista, està castigant al proletariat i als pobles del món, principalment als del Tercer Món. En el seu va intent per sortir de la crisi estan sobreexplotant a les masses principalment a les més pobres.

Pel costat del poble, la lluita no ha cessat: vagues, mobilitzacions contra el desmantellament de la sanitat, de l'educació pública, contra les retallades socials, en defensa del català, contra els desnonaments, per la defensa dels drets dels “sense papers”, la lluita dels manters, les mobilitzacions de la diada, etcètera. Ara bé, és important i imprescindible que el poble no perdi la perspectiva de la lluita política pel poder, objectiu principal.

Les pròximes eleccions per al Parlament de l'autonomia catalana del 27 de setembre seran per a alguns (la dreta partidària de la unitat d'Espanya) unes eleccions més. Per a altres (el bloc sobiranista) seran el substitut del referèndum negat per l'Estat i un definitiu pas cap a l’independència. Per a uns tercers (Catalunya, sí que es pot) ni més ni menys que un pas més per a la “ruptura” amb el passat i el començament d'un procés que portarà al poble, segons ells, a una “vida millor” (“tot per el poble, però sense el poble”). Hi ha altres opcions minoritàries.

Siguin el que siguin aquestes eleccions, tots reconeixen de facto (encara que alguns ho neguin) que no són unes eleccions normals. Renovació brutal dels polítics burgesos, camí per a les generals del “canvi”, “resistir al populisme”, l'actual (i previsiblement el futur) president autonòmic amagat en el quart lloc de la seva candidatura. El que és evident és que aquestes eleccions no portaran res de bo per al poble. Són unes eleccions que es donen dins de l'aprofundiment de la crisi de l'Estat espanyol.

El Butlletí del FMI publicat a l'agost sobre Espanya i que tant ha agradat a Rajoy, afirma que malgrat el “creixement econòmic”, ja veurem quant dura el miratge, la taxa de l'atur estructural a l'Estat espanyol ronda el 15,5%, i d'aquí no va a baixar.

El bloc sobiranista

La crisi econòmica que patim des de fa ja 7 anys, amb el rescat dels bancs pagat per tots els espanyols amb retallades i altres mesures molt impopulars, ha provocat molts canvis. La crisi no només ha afectat les classes populars, gran part de la petita burgesia i altres classes intermèdies també la pateixen.

I part s'ha radicalitzat.

El moviment del 15M i les seves seqüeles, d'una banda, i el gran auge de l'independentisme català, de l'altra, provenen en gran mesura de la reacció de la petita i mitjana burgesia, arruïnades per la crisi.

Les retallades van començar a Catalunya, fins i tot abans que a la resta de l'Estat, de la mà de Convergència Democràtica de Catalunya, partit clàssic de la dreta i hegemònic de la societat catalana, totalment corrupte i alineat en molts moments amb el PP. L'empenta del “dret a decidir” i els possibles canvis que s'acostaven, fins i tot amb el perill de ser CiU en gran part reemplaçada per l'auge d'Esquerra Republicana de Catalunya, i el voler fer oblidar el seu passat, l'han portat a “encapçalar” el moviment independentista.

El bloc de “Catalunya, sí que es pot”

Aquest bloc és el més patètic de tots. És difícil que la dreta espanyola (que va mamar de la mamella del feixisme) enganyi a molts. La burgesia catalana, amb els seus cants de sirena independentistes ho té més senzill, però tampoc. L'intent més groller ve de la unió de la ja molt debilitada aristocràcia obrera de CC.OO. i del revisionisme (Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida) amb la petita burgesia radicalitzada per la crisi que aspira a reformar l'Estat (la qual només pretén que “les coses els vagin bé com abans”) representada per Podemos, amb tocs de trotskisme i moltes ganes d'aprofitar-se de les engrunes que dóna el sistema, per donar lloc als “En comú”, “Guanyem”, “Junts”, “Marees”, ...

Reiterem, el seu lema podria resumir-se en allò de “Tot per al poble, sense el poble”. El seu paper és legitimar el vell Estat i la dictadura de la gran burgesia espanyola, amb el que alguns han anomenat “segona transició”. El gallec Xosé Manuel Beiras (que va sortir del BNG i ha recalat a Anova, i que coqueteja ara amb Podemos), en recents declaracions va comentar que la societat espanyola es troba en una situació que avança cap a la “fallida democràtica d'aquest règim espuri de restauració bubònica, més que borbònica”, semblant a la del final del franquisme.

Nosaltres afirmem: aprenguem de les conseqüències per al poble de l'anomenada “primera transició”.

I com van a fer-ho? Doncs desmobilitzant a les masses, desmuntant les lluites i moviments sortits com a reacció a la crisi.

La seva funció és aquesta: desmobilitzar, crear il·lusions en el sistema “democràtic” burgès, una “democràcia” podrida per la corrupció, els guanys fàcils i en el camí d'un capitalisme salvatge i depredador que ha situat a les àmplies masses en una pobresa i una aturada crònics, sense alternatives (Catalunya, abans el motor industrial, ara tot just té indústria i aspira a viure 'del turisme!). La seva funció és permetre la reestructuració de l'Estat, controlant la lluita de les masses.

Perquè les actuals lluites de les masses i del proletariat no serveixin per tornar a reeditar un altre “pacte català” o caminar cap a un Estat Català capitalista amb totes les seves xacres i misèries per a les masses i al servei d'una minoria, la classe obrera necessita de seu Partit Comunista, marxista-leninista-maoista, militaritzat, per iniciar guerra popular i aixafar tota il·lusió de reforma del capitalisme. El medul·lar de la guerra popular és el Nou Poder, expressat en l'assemblea popular, i la garantia dels drets del poble, el poble armat, la milícia.

Només l'organització del proletariat (Partit marxista-leninista-maoista, Front Nou Poder i Exèrcit Popular) i la mobilització de les masses fins arribar a la guerra popular; només reemplaçant, en lluita a mort, el poder burgès pel Nou Poder; només substituint un sistema podrit, l'imperialisme per un altre sistema, el comunisme, on no hi hagi explotats ni oprimits; representa un canvi real de la situació actual.

ELECCIONS, NO! GUERRA POPULAR, SÍ!

VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!

AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA!

PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Barcelona, ​​11 setembre de 2015.

http://mar-armado.blogspot.com.es

CONTRA EL CRETINISME PARLAMENTARI!

Full repartit a la III marxa contra l'atur de les comarques barcelonines el 9 de juliol de 2015

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

CONTRA EL CRETINISME PARLAMENTARI!

L'Estat imperialista espanyol continua aprofundint la seva crisi dins de la crisi final i última de l'imperialisme. L'informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya presentat per Càritas és eloqüent: el 67% de la població es veu afectada per algun indicador de pobresa i exclusió, pobresa i exclusió que arriva a 1.800.000 persones. A més, hi ha un 9% de catalans que estan en situació d'exclusió severa (680.000 persones). Situació que no té cap solució dins d'aquesta societat. L'economia catalana i espanyola estan trencades, aquesta última hauria de créixer almenys un 15% anual, és a dir, un impossible, els propers 8 anys per compensar la caiguda del producte interior brut des de l'inici de la crisi, i és veritat que uns pocs han robat molt, però aquesta crisi no és una estafa, és una crisi general d'un sistema que agonitza, que no dóna més de si, i que amb l'esperança de sobreviure descarrega les seves guerres i misèries, principalment sobre la classe obrera.

Aquesta és la perspectiva, i per tant, és una necessitat de l'Estat burgès la desmobilització i el control de les masses ja sigui via «llei mordassa», nou codi penal, o creant il·lusions electorals.

Les passades «Marxes de la Dignitat» ja van ser boicotejades per la qual cosa ara s'han convertit en «candidatures unitàries populars» o similars; per al reformisme i els revisionistes van ser més importants les eleccions andaluses que la mobilització popular. Actualment, sectors de les «marxes de la dignitat» obertament s'han pronunciat en contra de la convocatòria de la vaga general d'octubre.

Els nous governs «progressistes» sortits de les últimes eleccions, ja veiem com van complint la seva funció de desmobilització i control, centrant-se en l'activitat parlamentària. Ja que, si la crisi moral, social, política i econòmica, només pot aguditzar-se, la desmobilització i el «ordre» es fa cada vegada més necessària per a perpetuar la dictadura burgesa i reestructurar el vell Estat.

L'ajuntament de Madrid s'ha convertit en un bon exemple del paper desmobilitzador de la «nova» esquerra. El nou govern municipal, sobre els desnonaments, posarà en marxa «mecanismes de coordinació amb jutjats per trobar solucions» a aquests casos «sempre en el marc de la legalitat», buscant «solucions habitacionals». Per a això es crearà una «Oficina de Mediación Hipotecària», on els buròcrates substituiran la mobilització social per les vies administratives i la negociació. ¿Qui seran aquests buròcrates i intermediaris? Vegem el cas de l'advocat Rafael Mayoral, membre de Podemos, cap de la cooperativa Kinema, especialitzada en desnonaments.

D'altra banda, el cas de Barcelona i de molts indrets de Catalunya és també un exemple més de la «intermediació» (nous eufemismes per definir desmobilització), que no és altra cosa que corporativització pura i dura. Ada Colau ha encapçalat la maniobra de substituir les mobilitzacions per l'actuació dels nous regidors. Mentre es desmunten les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca, un dels principals eixos de mobilització en els últims anys a Catalunya, molts dels seus membres salten a la política qual «superherois» que amb alguns «bonics gestos» resoldran tots els problemes . Això sí, amb molt pragmatisme i demanant «paciència» a les masses. La Colau s'ha oblidat molt aviat d'allò que va defensar en la campanya de «no acatar les lleis injustes». Al sobresaturat districte de Barcelona Vella, feu de la immigració més pobra i recent, amb problemes de tota mena i regalat al «turisme depredador» (segons va escriure al seu dia la pròpia Gala), la ex-activista, i ara regidora responsable del districte, Gala Pin, advoca per («poc a poc») conciliar els interessos turístics amb crear nous espais per als veïns.

Tot això demostra, una vegada més, que l'enemic principal és el revisionisme i el reformisme, el conjunt de miserables cretins parlamentaris que volen frenar les masses i les seves lluites, oferint un bast i roí maquillatge per a sostenir aquest putrefacte sistema.

El poble no ha de perdre de vista que les eleccions no aturaran l'actual crisi general de l'imperialisme, i que en el programa electoral de Podemos per a les eleccions al Parlament Europeu va proposar un «Comissariat de Participació», «que tingui el mandat d'impulsar i verificar que la participació ciutadana sigui un element central de la construcció europea.». És a dir, una xarxa de «organitzadors» amb el propòsit d'organitzar i canalitzar les mobilitzacions cap al suport de l'Estat burgès, alhora que tracta d'impedir que els comunistes i revolucionaris s'organitzin en contra de l'Estat reaccionari. Sent aquesta proposta una evidència més de la profunditat de la crisi de l'Estat espanyol.

Però amb mantenir la mobilització i la lluita no n'hi ha prou, l'objectiu estratègic no pot ser altre que la presa del poder. Excepte el Poder, tot és il·lusió! Només quan el proletariat i el poble exerceixin la seva dictadura es pot acabar amb la pobresa i la desigualtat. Per això cal la reconstitució o constitució de partits comunistes que iniciïn guerra popular, que el poble tingui el seu propi exèrcit, columna vertebral del Nou Poder. Partit Comunista per tirar endavant la revolució socialista, revolucions culturals i amb guerra popular avançar cap al comunisme.

VISCA EL MAOÍSME! FORA EL REVISIONISME!

VISCA EL GLORIÓS MOVIMENT COMUNISTA INTERNACIONAL!

GUERRA POPULAR MUNDIAL CONTRA LA GUERRA MUNDIAL IMPERIALISTA!

CONTRA LES IL·LUSIONS ELECTORERAS I EL CRETINISME PERLAMENTARI!

PER UN AVANÇ AUDAÇ DELS COMUNISTES A TOT EL MÓN:

ARMAR A LES MASSES PER AIXAFAR EL REVISIONISME I CONQUERIR EL PODER!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Juliol  2015

Movimiento por el Internacionalismo Proletario (MIP)

ÈXITOSA I PROMETEDORA CONFERÈNCIA A ITÀLIA, EL 20 DE JUNY DE 2015!

RESUM DE LA CONFERÈNCIA

El 20 de juny es va dur a terme amb èxit la Conferència Internacional d’Itàlia de 2015, organitzada pel Moviment Popular Perú i Guardaré Avanti! (Itàlia). Enviem les nostres salutacions comunistes a tots els companys que hi van participar i que, en diferents formes van contribuir a l'èxit de l'esdeveniment i a les organitzacions i als camarades que van enviar els seus missatges i salutacions.

La Conferència es va iniciar com cal amb l'himne de la nostra classe, “La Internacional”. Va continuar amb una breu presentació dels organitzadors, el MPP i Guardaré Avanti! (Itàlia), abans de llegir-se les intervencions i les salutacions de les altres organitzacions.

Tal com havia estat planejada la Conferència, també es va debatre els temes del dia: tocant entre altres coses la qüestió de la situació al Nepal i la de la guerra popular a l'Índia. Els representants del Moviment Popular Perú van explicar la posició del PCP pel que fa a la traïció al Nepal i sobre la importància de la guerra popular a l'Índia i la lamentable absència dels seus representants a Europa la qual cosa hagués enriquit el debat. Es va destacar la importància de desenvolupar la lluita de dues línies en cada partit i en el Moviment Comunista Internacional, rebutjant la conciliació i la tesi revisionista que "dos s'uneixen en un".

Cal esmentar les salutacions i l’alegria expressada per alguns participants per la presència del MPP i els avenços presentats en el missatge enviat pel Partit Comunista de Xile. Així mateix les expressions de les masses durant la camaraderia que assenyalaven que en moltes parts d'Itàlia hi ha força jovent amb ganes de mobilitzar-se, però que li falta direcció, i per això creuen que és bo que se segueixin realitzant aquest tipus d'esdeveniments.

A més, la Conferència es va desenvolupar com a recordatori del 29 aniversari del Dia de la Heroïcitat (el 19 de juny de 1986); els companys de Guardaré Avanti! van dedicar part de la seva intervenció al tema dels presoners polítics i de guerra, i els representants del MPP varen desenvolupar un resum dels esdeveniments del Dia de la Heroïcitat i de la situació del President Gonzalo.

A la taula d'informació es van distribuir còpies de la revista Sol Vermell Nº. 42 i del document del PCP sobre el Dia de la Heroïcitat, entre altres publicacions, i samarretes amb la imatge del President Mao.

En síntesi, considerem que la Conferència marca un important èxit en el nostre treball internacional. Va servir per a trencar a la campanya de l'imperialisme, de la reacció i del revisionisme contra el PCP i el seu organisme generat el MPP, i per a desenvolupar la lluita de dues línies a mort contra el revisionisme en el moviment comunista internacional, tasca essencial per al triomf de la guerra popular a cada país així com a nivell mundial.

Moviment Popular Perú,

Juny de 2015

Primera intervenció del Moviment Popular Perú a la Conferència a Itàlia, 2015

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

SITUACIÓ INTERNACIONAL

Quina és la situació actual del sistema imperialista d'explotació i opressió? I quina és la situació actual i la perspectiva del proletariat internacional i els pobles oprimits del tercer món? Segons la capa de dirigents de l'anomenada "esquerra" a tot el món, l'imperialisme i els seus Estats reaccionaris són tan forts i totpoderosos que hem d'abandonar el camí revolucionari establert per Marx i Engels en el Manifest. Alguns ho diuen obertament, altres intenten camuflar-ho amb fraseologia pseudo-marxista o fins i tot sota la capçalera de "maoisme", però l'essència sempre és la mateixa: que "el marxisme ha fallat", que hem de integrar-nos al sistema capitalista per poder "canviar-lo" amb reformes, que la revolució proletària és "totalitarisme" i que hem de subjectar-nos a la democràcia - és a dir a la dictadura de la burgesia -. Segons aquests "esquerrans", el problema en el món no és el sistema imperialista d'explotació i opressió, sinó només que alguns imperialistes són "dolents", i conseqüentment les nacions oprimides han de col·laborar amb els imperialistes "bons". Pel que fa a les lluites armades i guerres populars que ja estan en marxa, proposen "solucions pacífiques" o que es subordinin a una o altra superpotència o potència imperialista.

Però el que proposen aquests dirigents oportunistes no es basa en un anàlisi científic de la realitat concreta des del punt de vista de la classe obrera, sinó en la seva pròpia posició de classe burgesa. Les seves carreres com intel·lectuals o dirigents "esquerrans" estan directament lligades a la classe dominant i depenen de la supervivència del sistema imperialista, i no és estrany llavors que tinguin por de la revolució.

La realitat concreta és que tot el sistema imperialista és en la seva crisi general i última, i la revolució és la tendència històrica i política principal. Avui, l'imperialisme ianqui busca desesperadament mantenir la seva condició de superpotència i gendarme únic, i expandir el seu domini i eliminar la competència de les altres potències imperialistes. Per aquests motius intensifica les seves guerres genocides contra els pobles oprimits d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina així com d’Europa, mobilitzant els seus mercenaris "islamistes", sionistes, feixistes i d’altres, juntament amb les seves "ONG" i altres agències. Per això estan encerclant a Rússia i a la Xina amb les seves forces militars en el ja iniciat procés del nou repartiment del món; tot això d’acord amb els seus aliats imperialistes a l'OTAN i és promogut davant les masses amb la propaganda de l'anomenada "democràcia occidental" i el seu liberalisme. Alhora, l'imperialisme rus i el socialimperialisme xinès es preparen militar i política per a poder desafiar l'imperialisme ianqui pel domini mundial. Amb aquest motiu s'estableixen les seves associacions imperialistes internacionals (BRICS) i apunten a trencar l'aliança ianqui-europea per substituir-la per una aliança imperialista europea - asiàtica (principalment amb Alemanya) contra els ianquis. Per arrossegar les masses en els seus plans imperialistes, la Xina i Rússia intenten disfressar-se de "antiimperialistes" i fins i tot de "socialistes", mentre apliquen la repressió feixista i genocida contra la classe obrera en els seus propis països i exploten als pobles oprimits. Utilitzen l'odi just de les masses contra l'imperialisme ianqui per als seus propis fins, i utilitzen el feixisme, el nacionalisme burgès i el reformisme "esquerrà" amb aquesta finalitat. Tenen el negre somni de salvaguardar l'explotació imperialista amb el seu "món multipolar".

Però el proletariat internacional i els pobles oprimits no tenen res a esperar dels imperialistes, ni dels ianquis, ni dels russos, ni dels xinesos, ni de cap altra potència imperialista o de les seves titelles liberals, feixistes o dels anomenats "socialistes". Com ens ensenya el President Mao, l'imperialisme i tots els reaccionaris són tigres de paper i el poble és el realment poderós. Les condicions per a la revolució són magnífiques, però és essencial no permetre que cap potència imperialista utilitzi les nostres lluites i les converteixi en fitxes d'escacs en la seva guerra pel repartiment del món. És decisiu que els pobles s'armin i s'organitzin amb independència, autodecisió i autososteniment, i l'única classe que pot dirigir a la revolució sense vendre’s al millor postor és el proletariat. En tots els països, però especialment als països imperialistes, on el revisionisme socialxovinista pot mobilitzar parts de la classe obrera en la defensa del sistema imperialista, els comunistes han d'aplicar l’"única tàctica marxista" establerta per Engels, la d'anar a les masses més fondes i profundes per educar-les en la violència revolucionària i en la lluita contra l'oportunisme.

Per sintetitzar la situació actual citem al nostre document de l'1 de maig d’aquest any:

"Avui, com una part de la crisi general i última de l'imperialisme i dels seus preparatius per a una nova guerra mundial de repartiment del món, veiem un desbordament del revisionisme i del oportunisme que s'expressa dins i fora dels Partits Comunistes. Es confirma el principi de que les masses són la sorra de contesa; en els seus intents desesperats de salvar el seu sistema amb més guerra genocida, els imperialistes – al bell mig de la col·lusió i pugna interimperialista - fomenten tota mena de revisionismes, reformismes i feixismes per desviar les lluites de les masses i arrossegar-les a la cua de la burgesia. En conseqüència, és indispensable per la revolució proletària mundial que els comunistes insisteixin en la lluita a mort contra el revisionisme i l'oportunisme com a perill principal, i que defensem i apliquem els nostres principis proletaris: la violència revolucionària com a llei universal sense cap excepció, "El Poder neix del fusell"; el Poder com a punt fonamental del maoisme, "Excepte el Poder, tot és il·lusió"; la vigència universal de la guerra popular com la més alta teoria i estratègia militar del proletariat internacional per aplicar en els països imperialistes així com als països oprimits; la necessitat indispensable i urgent de la reconstitució dels Partits Comunistes com a Partits de nou tipus, Partits Comunistes marxistes-leninistes-maoistes; la construcció del Front / Nou Estat / Exèrcit, tots tres dirigits omnímodament pel Partit. I com s'expressa en la nostra consigna 'Guerra popular fins al comunisme!, la guerra popular és per aplicar en la revolució democràtica, ininterrompudament continuada com a revolució socialista i en les revolucions culturals, avançant en un mar armat de masses fins a la nostra meta final el comunisme.

Sense defensar i aplicar aquests principis a nivell mundial, es deixa oberta la porta per a la capitulació, promoguda i fomentada per l'imperialisme. La insistència del PCP en combatre els "acords de pau" i el cretinisme parlamentari no és qüestió de "dogmatisme", sinó de veure la situació concreta al món a la llum de la nostra ideologia: mentre que els revisionistes i oportunistes de tota mena invoquen "noves condicions" per justificar una "retirada" de la revolució mundial, difonent que el "imperialisme és fort" i que "el marxisme ha fallat". La realitat innegable i evident és que l'imperialisme s'està enfonsant, la revolució és la tendència històrica i política principal, estem en l'ofensiva de la revolució proletària mundial, i el proletariat i els pobles ja estan aixecant-se amb les armes a la mà, disposats a escombrar el podrit sistema d'explotació i opressió. El que correspon a aquestes condicions - una creixent situació revolucionària de desenvolupament desigual - com diu el nostre Partit, és un avanç audaç dels comunistes a tot el món." (MPP, 1 de maig de 2015)

VISCA EL MAOÍSME, AIXAFEM EL REVISIONISME!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ I EL SEU COMITÈ CENTRAL!

VISCA LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

Moviment Popular Perú,

Juny de 2015

Segona intervenció del Moviment Popular Perú a la Conferència a Itàlia, Juny de 2015

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA GUERRA POPULAR AL PERÚ

Anem a fer un breu resum de la situació actual del Partit Comunista del Perú, que avui segueix dirigint la guerra popular sota les complexes condicions del revolt i de la inflexió, en lluita a mort contra les línies revisionistes que s'han estructurat en col·laboració directa amb el imperialisme i la reacció: la línia oportunista de dreta (LOD) i la línia oportunista d '"esquerra" (LOI), i contra tota la campanya d'aïllament i calúmnies actualment duta a terme per l'imperialisme, la reacció i el revisionisme a nivell internacional contra el Partit i el MPP.

A principis dels anys 90, l'avanç triomfant de la guerra popular al Perú va repercutir contundentment a nivell internacional. Era un exemple a seguir per als comunistes i els pobles arreu del món, i una amenaça imminent al sistema explotador dels imperialistes i tots seus lacais. En el 90 es van establir els Comitès Populars Oberts, i en el 91 la guerra va entrar en l'etapa d'equilibri estratègic, preparant l'ofensiva estratègica i la presa del poder a tot el país. En aquests moments, membres del Congrés dels Estats Units van advertir que 40% del territori peruà estava sota el control de les forces revolucionàries dirigides pel PCP. En els anys següents, l'imperialisme ianqui va prendre el control més directe de la guerra contrarevolucionària en el Perú, i com a part d'això es va realitzar a l'abril de 1992 l’autocop del règim feixista de Fujimori tot intentant salvar l'Estat reaccionari en el país. Al setembre del mateix any el president Gonzalo va ser detingut per les forces reaccionàries. L'intent dels reaccionaris de presentar-lo davant del món com feble i derrotat en una gàbia, va ser aixafat per la nostra Prefectura que va aprofitar l'oportunitat per fer el seu magistral discurs, en el qual va cridar al Partit i el poble a continuar la guerra popular segons els plans establerts, declarant que la seva detenció no era una derrota, sinó un revolt en el camí, res més. El Discurs va ser l'última ocasió en què el President Gonzalo es va pronunciar i va prendre posició davant del Partit, el poble i el món.

La línia oportunista de dreta (LOD) revisionista i capitulacionista

Ja abans de la seva detenció, el president Gonzalo "ens va advertir el perill del sorgiment d'una línia revisionista de la qual ja hi havia indicis de que s’estava organitzant; línia oportunista que s'oposaria a la conquesta del poder i ens va dir que si per ILA es va haver de donar una dura lluita contra la LOD de llavors, amb més raó encara per a un salt més gran, com és la conquesta del poder, caldria pensar en una lluita més forta, esgarrifosa." Això es va confirmar després de la detenció del president amb l'estructuració de la LOD, alletada per la CIA ianqui com a part del seu pla contrarevolucionari. Per mitjà d'un grapat de dirigents revisionistes i capitulacionistes a les presons i a l'estranger van llançar la mentida dels "acords de pau", amb l’intent de difamar al cap del PCP i aniquilar la guerra popular en un anomenat procés de "pau" i "reconciliació", semblant als que els imperialistes van fer a Sud-àfrica, Palestina, Irlanda i després al Nepal. És a dir, "acords de pau" concebuts i dirigits pels imperialistes en col·laboració directa amb els traïdors revisionistes per aniquilar la revolució i mantenir l'explotació de la classe obrera i els pobles oprimits.

Per tant, el Comitè Central del PCP va denunciar les anomenades "cartes de pau" com un engany, i als dirigents de la LOD, agents i delators de la reacció, com a rates revisionistes. El Partit va assumir fermament la tasca de continuar desenvolupant la guerra popular i de mantenir el rumb fins al comunisme; és a dir, enarborar, defensar i aplicar la Base d'Unitat Partidària establerta pel I Congrés del Partit, el Programa, la Línia Política General i la ideologia el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment el pensament gonzalo. En el treball internacional, a través del seu organisme generat el MPP, el Partit va combatre amb fermesa la mentida dels "acords de pau" i es va organitzar un gran treball per defensar la vida del President Gonzalo. Com a part d'això, per a desemmascarar la mentida, el Partit des de llavors insisteix en ¡exigir la presentació pública del President Gonzalo en viu i en directe, i que se li permeti pronunciar-se! Com ja sabem, l'enemic no pot permetre tal presentació pública perquè seria la fi de tot el seu "acord de pau" i tota la miserable LOD.

Malgrat aquest reeixit treball del Partit i dels companys en diversos països, l’engany va tenir repercussions en tot el moviment comunista internacional, tal com va ser la intenció de l'enemic. La dreta dins de la direcció del MRI, és a dir principalment el PCR dels Estats Units i el seu cap Bob Avakian, va començar a qüestionar la posició del PCP, difonent que "no es sap si el president Gonzalo està darrere de les cartes". Avakian i els seus seguidors en diferents països, que des del començament s'havien oposat al maoisme i a les posicions del PCP, van agafar la mentida de l'imperialisme com a oportunitat per atacar al Partit i a la Prefectura i imposar el seu revisionisme. Encara que formalment van prendre posició contra els "acords de pau", en realitat van defensar a les rates traïdores i agents de l'imperialisme, i van atacar al Partit.

Avui, les rates de la LOD amb el seu moviment anomenat "Movadef" segueixen el seu negre treball d'arrossegar les masses a les eleccions per legitimar l'Estat reaccionari, al servei de l'imperialisme i la contrarevolució: "El que volen tals traïdors, al Perú com a altres països, són càrrecs i privilegis per a la seva campanya de "acords de pau" - que ni als capituladors al Nepal ni a les FARC els hi donen. No és un problema de "intercanvi de presoners" i "llibertat", sinó d'abjurar de la violència per sofrenar qualsevol revolució en el món i assegurar el repartiment del món dels imperialistes." Així també, tenen els seus agents a l'estranger que segueixen publicant documents en nom del Partit en els quals segueixen les seves crides a la "pau" sota les baionetes de l'imperialisme i a la conciliació amb els explotadors genocides.

La línia oportunista d '"esquerra" (LOI)

Després de la detenció de la Prefectura, el Partit va assumir amb fermesa la tasca llarga i complexa de forjar direcció i unir al Partit contra la capitulació i per persistir en la guerra popular, en un procés de reorganització del Partit establert pel CC en el 95. A la primera dècada del nou mil·lenni el CC va lliurar la lluita contra posicions militaristes en el Partit: posicions que plantejaven només fer accions espectaculars, més autos-bomba etc, sense desenvolupar el treball de masses i sense construir el nou Estat; i s'oposaven al principi que el Partit mana al fusell. Amb origen en aquestes posicions, es va estructurar en la present dècada una línia oportunista d'"esquerra", com estableix el CC del Partit en 2011:

"Una línia oportunista d'"esquerra", com ha de ser es centra en atacar la nostra ideologia, a renegar obertament del pensament gonzalo arribant a emular al revisionista Teng Hsiao Ping, a atacar directament a la Prefectura del Partit, l'objectiu d’aquests miserables infiltrats és aniquilar al Partit. Aquesta LOI planteja: un partit sense pensament gonzalo, sense Prefectura, imputat de terrorista, de traïdor, repicant el mateix temps que l'imperialisme ianqui. Nega l'aplicació creadora de la veritat universal a la nostra realitat concreta, nega el particular de la revolució peruana, les seves lleis, la particularitat de la nostra guerra popular i concebre-la com part de la revolució mundial. Sobre la guerra popular plantegen no desenvolupar el sabotatge, és clar no volen colpejar al capitalisme burocràtic posant-se a la cua de la facció de torn; neguen el fonamental del maoisme, el Poder. El Nou Poder surt i es desenvolupa en contesa, demolint al vell Estat i construint el nou Poder a través dels Comitès Populars, on s'exerceix la dictadura conjunta; el principal és la construcció, sense demolir el vell Estat, com es construeix el nou? Per això desenvolupen accions armades erràtiques, no construeixen, és obvi que no ho faran i hi ha coincidències com al Nepal i Colòmbia; les revolucions que no construeixen estan condemnades a vendre’s al millor postor, accions armades sense aplicació del maoisme a una realitat concreta, són posicions amb què convergeixen alguns membres del MRI (...)

... Una LOI que no colpegi al capitalisme burocràtic, que no destrueixi el vell Estat i construeixi un Nou Estat, que desenvolupi accions erràtiques, així aquests miserables vénen complint un sinistre paper contrarevolucionari, les seves accions i grolleres mentides i falsedats demostren el seu caràcter revisionista, davant la qual cosa el Partit desemmascara i aixafa aquesta línia contrària, capitulacionista i col·laboracionista. Aquesta línia és composta d'infiltrats; vegem a un dels seus caps, el miserable Raúl va lliurar a Feliciano, dirigents i quadres del Partit, va treballar de la mà amb el general Fournier (veure imatges a la revista IDL reporters i de la revista Caretes). Aquest miserable delator és qui crida calúmnies contra el President Gonzalo i el seu pensament, traïdor que compleix el seu paper de "dirigent" imposat pel SENSE, és usat per propalar els seus rots revisionistes amb l'agent Lucena de la CIA i el sionista Gorritti. Aquesta nova LOI al igual que el miserable de juliol del CR Huallaga ha estat lliurant a militants i combatents a les mans de la reacció."

Situació actual

En aquesta present situació complexa i difícil de la inflexió, el Comitè Central del Partit, els Comitès regionals i les altres organitzacions partidàries estan assumint la tasca de mantenir el rumb de la revolució; desenvolupant el treball de masses en el camp i la ciutat, participant i dirigint a les lluites de les masses per a desenvolupar la guerra popular fins a la conquesta del poder a tot el país. Per entendre la situació actual de la guerra popular, cal veure el procés del Partit i el camí del revisionisme al país i al món. El Partit planteja que la situació actual de la guerra popular és similar pel que fa al treball de masses a la que es va desenvolupar a les 60-70; formació i desplaçament de quadres, treball al camp i ciutat; en aquest llavors per iniciar la guerra popular, i avui per continuar desenvolupar-la. En el 80, aixafament de la primera LOD per iniciar la guerra popular, als 90 la detenció de la Prefectura i l'aixafament de les mentides amb guerra popular, el 2000 el desmembrament del MRI per l'acció nefasta del nou revisionisme, i avui al 2015 continuació i desenvolupament de la guerra popular i per part dels imperialistes el procés de repartirse el món i el paper del revisionisme com a part d'aquest pla.

El Partit està assumint amb fermesa la tasca de combatre al revisionisme, oportunisme i capitulacionisme a nivell internacional, principalment el nou revisionisme que s'expressa dins del moviment comunista internacional. Precisament perquè el PCP des del començament ha insistit en la lluita contra el revisionisme de Avakian i Prachanda, ara els mateixos grups que convergeixen i es concilien amb ells continuen la negra campanya per aïllar i atacar el PCP i el seu organisme generat el MPP. En concret, el nou revisionisme promou un maoisme "domesticat", la democràcia "multipartidària" burgesa en comptes de la revolució de Nova Democràcia, la conciliació en comptes de la lluita i la capitulació en comptes de la guerra popular. El seu punt de partida és que l'imperialisme és totpoderós, i que no hi ha condicions per fer la revolució, és a dir precisament el que diuen les rates de la LOD al Perú. Avui, la majoria dels Partits i organitzacions maoistes en el món s'han pronunciat en contra del revisionisme obert de Avakian i Prachanda - però s'oposen a continuar la lluita contra les convergències amb aquest revisionisme que es segueixen expressant dins les nostres files a nivell mundial, en la conciliació amb la política dels "acords de pau", en el qüestionament de la dictadura del proletariat etc. Condemnen el revisionisme només de paraula, es centren en les persones i no en les posicions ideològiques i polítiques. Apliquen la tesi revisionista que "dos s'uneixen en un" en comptes de la tesi marxista, que "un es divideix en dos".

En conseqüència, per evitar la lluita i per amagar les posicions revisionistes, alguns s'uneixen amb la campanya de l'imperialisme i la reacció contra el PCP i repeteixen la seva propaganda amb acusacions de "dogmatisme" i amb la vella tesi revisionista de l'anomenat "culte a la personalitat ". Continuen sense vergonya el pla de Avakian d'aïllar al PCP i el seu organisme generat el MPP a nivell internacional, difonent les mentides de la reacció, que "el PCP ja no existeix", que "no hi ha direcció", i publicant documents falsos traficant amb el nom del Partit. En connexió amb l'aparició de la LOI en 2011, un grapat de capituladors que havien treballat en el MPP (a Alemanya i a Suècia) es va unir a aquesta campanya antipartidaria per a justificar la seva capitulació i amagar la seva incapacitat de donar la vida pel Partit i la revolució. Apliquen lluita personal en comptes de la lluita sobre principis, fan com Lenin deia sobre els menxevics: "el no donar resposta als arguments de principi de l'adversari, atribuint simplement el fet d'estar 'apassionat', no és debatre, sinó injuriar". Aquests capituladors només repeteixen que "el MPP i el Sol Roig han estat usurpats per revisionistes", però no poden especificar ni una sola suposada posició revisionista. Ataquen al Partit, dient que "la LOI no existeix, només hi ha una tercera LOD", i que "no hi ha comitè central", però al mateix temps publiquen documents signats suposadament pel PCP, on bàsicament repeteixen el que realment el Comitè Central ha plantejat, però agregant les seves mentides contra el MPP i promovent el seu anomenat "MPP comitè reorganitzador". En una de les seves pàgines posen un enllaç a la pàgina "Signalfire" dels EUA, que obertament promou  la LOD i la seva Movadef. És a dir, aquests oportunistes busquen lligar-se amb qualsevol grup o individu que pugui donar suport a la seva campanya contra el Partit, i publiquen els seus patracols a través d'altres organitzacions, com ara el Partit Comunista Maoista d'Itàlia entre d'altres. En les relacions internacionals entre els Partits, els oportunistes apliquen el principi de Jrushchov i de Avakian, de "no criticar públicament". Sota el pretext de "donar suport" a les lluites armades i guerres populars neguen la lluita ideològica i política a mort contra el revisionisme en el moviment comunista internacional, i pujant a sobre d’aquestes lluites heroiques busquen capitalitzar i promoure les seves pròpies organitzacions.

El concret és que tots aquells que serveixen a aquesta campanya contra el PCP, conscientment o no, serveixen als plans de l'imperialisme i de la reacció. Enfrontant la seva crisi general i última, intensificant la seva explotació i opressió i les seves guerres genocides a tot el món, l'enemic de classe necessita desesperadament evitar que el proletariat prengui la direcció de les lluites dels pobles i que aquests pobles iniciïn i desenvolupin les guerres populars en cada país fins a escombrar del tot l'imperialisme de la faç de la terra. Per això han d'evitar que es forgin Partits marxistes-leninistes-maoistes militaritzats que assumeixin la direcció i armin als pobles, que sorgeixin revolucions que no es venguin a cap superpotència o potència imperialista i que mai abandonin les armes fins al Comunisme. Per això necessiten difondre el revisionisme en les files del proletariat i soscavar als Partits maoistes, i per això continuen els seus intents d'aïllar i atacar al Partit Comunista del Perú.

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

VISCA LA GUERRA POPULAR AL PERÚ!

VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ I LA SEVA COMITÈ CENTRAL!

Moviment Popular Perú,

Juny de 2015

DOCUMENTS DE LA CONFERÈNCIA:

http://www.solrojo.org/Conf%20Italia%202015/Conferencia_Italia_2015.html