Aquest escrit va ser repartit en la DIada de Catalunya, l'11 de Setembre de 2014 al matí al Fossar de les Moreres. El reproduïm aquí.
Proletaris de tots els països, uniu-vos!
LES GRANS BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA
SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ
L'imperialisme
viu la seva crisi general i última. Crisi que, enmig de la guerra imperialista,
està castigant al proletariat i als pobles del món, principalment els del
Tercer Món. Per la seva necessitat de sortir de la crisi estan descarregant tot
el dolor sobre les masses més pobres, també aquí. Pel turó del poble, la lluita
no ha cessat, vagues, mobilitzacions contra el desmantellament de la sanitat,
de l'educació pública, en defensa del català, contra les retallades socials,
els desnonaments, etc, arribant les mobilitzacions a ser massives com les de
l'11 de setembre de 2012 i 2013. En alguns casos la radicalitat d'aquestes
mobilitzacions han arribat fins i tot a prendre la forma de guerrilla urbana,
com en la vaga d'universitaris de febrer de 2012, la vaga general del 29-M de
2013 o la lluita de Can Vies d'aquest any.
És la
història del poble en la lluita pels seus drets, inclòs el d'autodeterminació.
Va ser el poble armat, la milícia, la que va resistir més de vuit mesos de
setge a les tropes del Borbó, mesos resistint el bombardeig d'un exèrcit
superior en tropes i equip. En el bombardeig de Barcelona van caure més de
30.000 bombes causant uns 7000 morts. Quan entren les tropes del Borbó es
tanquen les universitats catalanes, es deroguen les Constitucions Catalanes i
continua el bany de sang i la custòdia de la ciutat rebel mitjançant una
fortificació militar.
Amb
l'aparició del proletariat modern es va a plasmar encara més en cada lluita els
dos camins, el del poble i la seva part més conseqüent i combativa, el proletariat,
i el camí de la gran burgesia catalana.
Al
1909, quan el govern espanyol crida al reclutament per combatre al Marroc,
esclata la revolta a Barcelona al crit de “A baix la guerra! Que vagin els
rics!” La generositat en la lluita i l'heroisme van estar novament del costat
de la classe obrera i del poble que van ser els que van posar la combativitat i
els morts.
Al
1917, una altra vegada enmig de la crisi econòmica, política i social i de la
misèria per al poble, la classe obrera organitzada en els seus sindicats, CNT i
UGT, convoca una Vaga General, on una altra vegada és el poble armat el que
posa la combativitat i els morts. Mentrestant, Cambó, de la Lliga Regionalista,
ràpidament informava a Madrid que ells no tenien res a veure amb la lluita de
les masses.
Després
de la gran victòria de la vaga dels treballadors de la companyia elèctrica
"La Canadenca" (febrer, 1919), vindran els anys dels pistolers de la
patronal i l'assassinat de sindicalistes.
El
1936 és un altre cop el poble armat qui combat, atura i guanya als feixistes.
Amb la derrota de 1939 continuarà la resistència, anys de guerrilla, de vagues
(Seat, tèxtils, transports, estudiants, etc) i mobilitzacions. Sobre aquestes
lluites, el 1975, es fa públic el "pacte català". Encapçalen el
"pacte": Jordi Pujol, Josep Pallach, Joan Reventós i la necessària
col·laboració de l'esquerra domesticada, el PSUC, amb Solé-Barberà. És a dir
els banquers, grans industrials i el revisionisme. El context del "pacte
català" és una profunda crisi política i econòmica de l'Estat imperialista
espanyol. A la "declaració conjunta" es demana "autogovern"
i "llibertats" alhora que demana la "amnistia", la llei de
punt final espanyola. De la vaga general i l'Estat d'Excepció a Euskadi, del
procés als militants d'ETA i FRAP, que serien poc després afusellats, no van
dir ni una paraula. El "pacte català" tenia l'objectiu de contenir la
mobilització de masses i donar una sortida a les seves lluites dins de l'ordre
burgès i negociar el lloc de la gran burgesia catalana dins de l'Espanya
"democràtica".
Cal
aprendre de la història perquè les actuals lluites de les masses i del
proletariat no serveixin per tornar a reeditar un altre "pacte
català" o caminar cap a un Estat català capitalista, amb totes les seves
xacres i misèries per a les masses i al servei d'una minoria dominant. la
classe obrera necessita del seu Partit Comunista, marxista-leninista-maoista
per a iniciar guerra popular i aixafar tota il·lusió de reforma del
capitalisme. La medul·la de la guerra popular és el Nou Poder, expressat en
l'assemblea popular, i la garantia dels drets del poble, és el poble armat, la
milícia.
Les grans burgesies espanyola i catalana són enemigues
del poble català!
Visca la constitució o reconstitució dels Partits
Comunistes maoistes militaritzats!
Visca el maoisme! A baix del revisionisme!
Guerra popular fins al comunisme!
Moviment
pel Internacionalisme Proletari (MIP)
Catalunya,
setembre 2014
