Proletaris de tots els països, uniu-vos!
VISCA LA DIADA INTERNACIONAL DE LA DONA!
ENARBORAR EL FEMINISME
PROLETARI CONTRA L'IMPERIALISME, LA REACCIÓ I EL REVISIONISME!
"Plantejades
així les coses, sorgeix una interrogant:
quin tipus de moviment femení impulsar i secundar? Pregunta que té vital
importància quan es dóna suport, s'empara i difon el feminisme burgès amb
altaveus. La resposta és una i concreta: un veritable moviment femení popular
no pot construir-se i desenvolupar-se sinó des de la posició de la classe
obrera, des del marxisme, i com una part del moviment popular, de
l'alliberament del qual depèn l'emancipació de la dona. [...]
Així
estarem preservats del feminisme burgès; de divisionismes que, contraposant
dones a homes, trenquen les organitzacions i escindeixen a les masses. […]
El problema
femení és una qüestió important per la lluita popular. I la seva importància és
avui major perquè s'intensifiquen accions tendents a la mobilització de les
dones; mobilització necessària i fructífera des de la posició de la classe
obrera i al servei de les masses populars, però que impulsada per i en benefici
de les classes explotadores actua com a element de divisionisme i fre de la
lluita popular.”
(Partit Comunista del Perú – Comitè Central.
EL MARXISME, MARIÁTEGUI I EL MOVIMENT FEMENÍ)
El Moviment Popular Perú, organisme generat
del Partit Comunista del Perú pel treball a l'estranger, dirigeix les seves
solemnes salutacions comunistes a les dones de la nostra classe i dels pobles
del món; a les comunistes i revolucionàries que donen les seves vides en la
lluita contra l'explotació i l'opressió patriarcal d'aquest sistema
imperialista i contra tots els agents i apologistes del sistema, entre ells les
feministes burgeses i petites burgeses que avui utilitzen la lluita justa de
les dones per a desviar-la i posar-la al servei dels vampirs imperialistes, de
la contrarevolució i de les guerres genocides de rapinya a tot el món.
L'imperialisme en la seva crisi general i
última està tremolant enfront de les lluites combatives de les masses
treballadores a tot arreu. Enfront de la situació revolucionària en
desenvolupament desigual que s'expressa en tots els continents - en les guerres
populars i lluites armades sota la bandera del maoisme al Perú, a l'Índia,
Turquia i altres llocs, en les lluites reivindicatives i antirepressives, en
les lluites d'alliberament nacional contra els invasors imperialistes, etc. –
la reacció mundial està intensificant la repressió i la violència
contrarevolucionària en tots els països. S'està aguditzant ràpidament la crisi
de la democràcia burgesa i la tendència cap a la dictadura oberta i el
feixisme. Les tres superpotències, l'imperialisme ianqui, xinès i rus,
encapçalen aquest procés de reaccionarització amb l'ajuda de les altres
potències imperialistes, i imposen la mateixa agenda als països oprimits.
No obstant això, en els intents desesperats
de rescatar a aquest sistema moribund, la repressió i la dictadura no són
suficients. La gran burgesia imperialista i els seus lacais als països oprimits
també necessiten mobilitzar a sectors de la població per a defensar al sistema
i desviar i manipular a les lluites justes del poble. Alguns països i alguns
sectors de la classe dominant ho fan amb un retorn descarat a les polítiques
“tradicionals” i “conservadores” de la reacció: el racisme, el xovinisme i el
masclisme sense amagar-se. Uns altres, com els sectors dominants de
l'imperialisme ianqui i les seves potències aliades, busquen embellir la
reaccionarizació, l'explotació intensificada i les guerres genocides
disfressant-se de “progressistes” per mitjà del feminisme burgès i d'un fals
“antiracisme”. Aixequen les podrides banderes del liberalisme i del
revisionisme per a mantenir la lleialtat de les classes mitjanes petites
burgeses i de l'aristocràcia obrera cap als Estats reaccionaris. Per a contenir
les lluites populars i evitar que s'uneixin i es converteixin en una lluita
revolucionària sota la direcció proletària, els explotadors poden acceptar
algunes demandes i fer unes concessions a les masses, sempre que no amenacin el
poder de la burgesia i del seu sistema.
És en aquest context que hem de veure el
paper actual del feminisme burgès. És un feminisme dirigit per la gran burgesia
imperialista, que amb l'ajuda dels seus lacais intel·lectuals i polítics
mobilitza sectors de la petita burgesia i l'aristocràcia obrera. La seva tasca
és presentar l'imperialisme i els Estats imperialistes com els millors
defensors dels drets de les dones, i fomentar la il·lusió que sí que és
possible superar l'explotació i l'opressió de la dona dins del sistema existent,
sense fer la revolució, sense abolir l'explotació i la propietat privada. Dins
d'aquestes tasques centrals, el feminisme burgès té les seves diferents
variants; algunes presenten obertament
el suposat "mercat lliure" i l'individualisme com els principals
garants de la llibertat de la dona (el que s'expressa per exemple en la defensa
de la prostitució). Unes altres, lligades al revisionisme, es centren més en el
paper de l'Estat burgès i dels sindicats corporatius que suposadament
protegiran els drets de les dones amb l'anomenat "socialisme
democràtic" i les suposades "reformes" dins del sistema. Totes
les variants s'uneixen en la defensa de les guerres imperialistes i de l'explotació
del tercer món, presentant l'opressió de la dona com un fenomen que ve
"des de fora", de les "altres cultures", dels
"extremistes", dels "fonamentalistes", etc., posant
l'opressió feudal i/o religiosa de la dona com a pretext per embellir
l'explotació i l'opressió de l'imperialisme, el qual en realitat és el fonament
material de tota l'opressió de la dona al món.
Veiem com tot això s'expressa en les lluites
actuals en el món. Als EUA, la lluita justa de les dones s'ha utilitzat, sota
direcció burgesa, per arrossegar a les masses al circ electoral i al servei de
la campanya electoral del reaccionari genocida Biden. Al Perú, la justa lluita de les víctimes de les
esterilitzacions forçades durant el règim feixista de Fujimori, sota direcció
burgesa (amb la col·laboració del revisionisme i de l'església) s'ha convertit
en una campanya per organitzar a les dones sota el control de l'Estat
reaccionari i en defensa del vell ordre.
Contra el feminisme burgès i petit burgès
les dones proletàries i revolucionàries enarboren el feminisme proletari, el
qual planteja la veritat marxista, científica, que la propietat privada i
l'explotació són els fonaments de tota l'explotació i opressió de la dona.
Contra l'essencialisme del feminisme burgès, el feminisme proletari rebutja i
aixafa tota idea de la “naturalesa femenina” i la “naturalesa masculina”.
Contra la cultura sexual degenerada de l'imperialisme, basada en la venda
d'éssers humans com a objectes sexuals en un suposat “mercat lliure”, el
feminisme proletari planteja una nova cultura d'igualtat veritable entre home i
dona i finalment alliberada de tota forma d'explotació i negoci. Contra el
feminisme burgès, que busca mobilitzar a les dones al servei de les guerres
genocides de repartiment i de rapinya, el feminisme proletari mobilitza a les
dones proletàries i del poble contra tots els imperialistes i les seves
guerres. Contra el feminisme burgès que vol utilitzar a les dones com a
“soldats del carrer” en les seves campanyes electorals i per a embellir el seu
sistema moribund, el feminisme proletari mobilitza a les dones proletàries i
del poble per a – mà a mà amb l'home de la seva classe - aixafar i escombrar
finalment a l'imperialisme, la reacció i el revisionisme de la faç de la terra
amb guerra popular, sota la direcció dels Partits marxistes-leninistes-maoistes
militaritzats, i continuar la marxa fins a la nostra meta final el comunisme,
la societat sense classes.
VISCA EL FEMINISME PROLETARI!
PER UNA LÍNIA DE CLASSE EN EL MOVIMENT
FEMENÍ!
VISCA LA DIADA DE LA DONA!
VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME!
Moviment Popular Perú
8 de març de 2021
