Comité Central
Partido Comunista del Perú
Desembre de 2015
|
Edicions
Bandera Roja
|
reproduït pel
MOVIMIENTO POPULAR PERÚ
Maig de 2016
|
[Preparat per Internet per la revista Sol
Rojo][solrojo.org]
Proletaris de tots
els països, uniu-vos!
QUE EL
MAOISME PASSI A COMANDAR LA NOVA GRAN ONADA DE LA REVOLUCIÓ MUNDIAL!
Per als Partits Comunistes el problema no és centrar
l'atenció en la guerra mundial imperialista sinó en la guerra popular, doncs,
només d'aquesta derivarà el poder dirigit pel proletariat. Considerem que
mentre hi hagi imperialisme hi ha marge perquè es donin guerres mundials
imperialistes i és precís el que va dir el president Mao: “o la revolució
conjura la guerra o la guerra mundial atia la revolució. Perquè es doni una
guerra mundial imperialista ha de definir-se la superioritat estratègica d'una
de les superpotències i segons els teòrics militars reaccionaris aquesta es
desenvoluparia amb un primer moment d'ús d'armes atòmiques, contundent
bombardeig atòmic d'ambdues parts i, un segon moment en què participaran grans
contingents de milions, s'entrarà a la guerra convencional per ocupar
territoris, ja que l'objectiu és el repartiment del botí, especialment les
nacions oprimides; i s'entrarà a una matança ferotge i gran que al seu torn
repercutirà en contra dels imperialistes i les raons perquè les nacions
oprimides, els pobles i la classe s'aixequin en guerra popular seran majors.
Així, doncs, si es presenta la guerra imperialista mundial, primer estem en
contra, segon, no li tenim por i ens centrem en la revolució; tercer centrar-se
en revolució és fer la guerra popular dirigida pel proletariat a través dels
seus partits comunistes; i quart, aquesta guerra popular s'ha d'especificar a
cada tipus de països segons el tipus de revolució. Està, doncs, a l'ordre del
dia la guerra popular mundial.
El nostre Partit sosté que en el món actual hi ha tres contradiccions
fonamentals: 1) Contradicció nacions oprimides, d'un costat, contra
superpotències imperialistes i potències imperialistes, d'una altra banda. Aquí
està inclosa la tesi de “tres mons es delineen” i ho formulem així perquè el
moll de l’os d'aquesta contradicció és amb les superpotències imperialistes
però també es dóna contradicció amb les potències imperialistes. Aquesta és la
contradicció principal i la seva solució és el desenvolupament i triomf de
revolucions de nova democràcia. 2) Contradicció proletariat - burgesia, té com
a solució la revolució socialista i en perspectiva la revolució cultural
proletària. 3) La contradicció interimperialista: entre les superpotències,
superpotències i potències imperialistes i potències imperialistes entre si, és
la que porta a la guerra per l'hegemonia mundial i les guerres imperialistes,
de rapinya a què el proletariat ha de contraposar la guerra popular i en
perspectiva la guerra popular mundial. La contradicció entre socialisme i capitalisme
no la mencionem avui perquè només es dóna en els àmbits ideològic i polític, ja
que no existeix com a Estat, avui no hi ha sistema socialista (el va haver) i
defensar que existeix avui és plantejar, en essència, que l'URSS és socialista,
la qual cosa és revisionisme.
LÍNIA INTERNACIONAL - Documents Fonamentals PCP
El Comitè Central envia la seva salutació i subjecció
plena i incondicional a la nostra prefectura, el President Gonzalo, cap del
Partit i la revolució, a l'heroic Partit Comunista del Perú, a tot el sistema
de direcció partidària. Així mateix, estén la seva salutació a cadascun dels
dirigents, quadres i militants del Partit Comunista del Perú, com també als
combatents de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, als Comitès Populars i a les
masses que treballen amb el Partit al Perú i a l'estranger, i al poble en
general, per aquesta data de gran importància per al proletariat internacional:
el natalici del President Mao Tse-Tung.
El President Mao Tse-tung, va ser un gran mestre del
proletariat i cim del marxisme-leninisme. En ell s'hi concentra el
desenvolupament general del marxisme, que el Partit Comunista del Perú
enarbora, defensa i aplica com a "tercera, nova i superior etapa del
marxisme", el maoisme. Ha estat precisament el Partit Comunista del Perú
qui va sancionar i lluitar àrduament, dins el MRI, per imposar el maoisme com
el marxisme d'avui, en contesa amb els altres membres, i avui brega per
posar-lo com a comandament i guia de la Revolució Mundial.
Voldríem començar parlant de l'imperialisme, els seus
processos i perspectives.
L'imperialisme en la seva fase superior del capitalisme,
posterior a la seva crisi global del 2008, i en particular l'imperialisme
ianqui, defensa el seu paper de gendarme únic i la seva hegemonia mundial;
enfront de les potències imperialistes de Rússia i Xina, països que van
restaurar el capitalisme.
De la crisi del capitalisme, Martin Wolf, editor d'economia
de The Financial Times i pregoner del neoliberalisme, va afirmar: "Recordin el divendres 14 de març de
2008: va ser el dia en què el somni del capitalisme del lliure mercat global es
va acabar", les "implicacions seran globals, extenses i de llarg
termini"," el sistema de Reserva Federal va aconseguir en un parell
de mesos el que va costar set dècades a la Unió Soviètica, és a dir, destruir
el capitalisme global de mercat del sistema anglosaxó".
La banca dels països imperialistes d'Alemanya, Canadà,
Estats Units, França, Itàlia, Japó i el Regne Unit prefereixen
incondicionalment una crisi financera global a haver de sacrificar el sistema
capitalista. Crear disturbis i fracassar, fins a la seva ruïna final, aquesta
és la seva llei.
La Agence France-Presse (AFP) va informar: "Janet
Louise Yellen (que lidera la Reserva Federal dels Estats Units) va augmentar al
desembre 2015 la seva taxa directriu per primera vegada en gairebé 10 anys. La
taxa interbancària, que des de 2008 estava entre 0 i 0,25% va ser augmentada en
un quart de punt percentual i va quedar en un rang entre 0,25% i 0,50%."
Aquesta acció és resultat d'una estratègia de
l'imperialisme ianqui. Durà indefectiblement a una major opressió de les
nacions oprimides i a colpejar al bàndol dels BRICS.
Davant l'aprofundiment de les crisis de l'imperialisme,
alguns ideòlegs busquen sustentar un nou ordre, anomenat per ells multipolar,
per intentar insuflar aire a l'agonitzant sistema.
Alfredo Jalife-Rahmese pregunta: On queda, llavors, l'axioma de què el capitalisme, pel seu caràcter
proteïforme, és capaç d'adaptar-se a totes les crisis i circumstàncies? El
que no vol acceptar és que el capitalisme porta en el seu si el germen de la
seva pròpia destrucció, que és el proletariat constituït en la seva avantguarda,
que s'ensorrarà el vell ordre a través de la guerra popular, amb el maoisme
comandant la nova onada de la revolució a través de revolucions culturals. El
nou ordre multipolar no és el camí del proletariat, és el buf que necessita
l'imperialisme en la seva agonia.
Immanuel Wallerstein (sociòleg nord-americà) argumenta
com seria el canvi que podria implantarse: que entri el capitalisme en un nou
sistema que ell anomena "bifurcació" i que descriu així: "Les
seves arrels estan, en molts aspectes, separades de la continuació dels
principis bàsics del capitalisme, que és concebut com acumulació de capital. Aquest
és el punt central del sistema. Un sistema que ha treballat meravellosament en
certes etapes del mig mil·lenni que porta d'existència. Ha estat un sistema
reeixit, però ha deixat de funcionar com passa amb tots els sistemes".
"El que succeeix en una bifurcació és que, en algun punt del creuer, el
sistema queda ancorat en una nova situació estable - la crisi ha acabat; estem
en el nou sistema".
Alfredo Jalife-Rahmeal, igual que Immanuel Wallerstein,
busca sustentar i explicar la fi del capitalisme i el sorgiment d'un "nou
sistema". Considera Immanuel Wallerstein, que el capitalisme està en
"via d'extinció" i en tant que la batalla que avui es dóna és per
preparar el model econòmic de reemplaçament (llegiu multipolar), el quid de la
qüestió per a ell rau en quin és el camí a seguir per substituir eficaçment al
capitalisme. Prossegueix: "Estaríem prop d'un món relativament més
democràtic i igualitari - aquesta és una perspectiva", "Mai vam estar
en una situació similar a la història mundial, però és possible. L'altra
perspectiva és mantenir el sistema d'explotació, que és inequitatiu,
desigualitari perquè polaritza la desigualtat. El nou sistema podria no ser el
capitalisme. Capitalisme és això que veiem caure. Però hi ha així mateix
alternatives pitjors que dins del capitalisme".
Vegem ara com es desenvolupa la contradicció
interimperialista: entre les superpotències, superpotències i potències
imperialistes i potències imperialistes entre elles.
El repartiment del món del poder està en marxa. Veiem dos
bàndols: d'una banda l'imperialisme ianqui mobilitza els membres del grup G7 i
l'OTAN i d'altra banda els països de l'Organització de Cooperació de Xangai i
els BRICS. Aquesta pugna es desenvolupa principalment en el pla financer i
militar, amb el qüestionament del dòlar i el cèrcol de forces militars al
voltant de Rússia i la Xina.
L'imperialisme ianqui, tot i fer diversos xantatges i
pressions de tota mena, no va aconseguir impedir que els seus aliats entressin
al Banc Asiàtic d’Inversions per a la Infraestructura. Gran Bretanya, Alemanya,
França i Itàlia, es van incorporar sense pensar-s'ho dos cops. Aquests aliats,
mantenint el seu doble interès, col·laboren amb l'estratègia militar ianqui per
impedir que la Xina i Rússia, arribin a trastocar, "reemplaçar" (als
USA) o a "la bifurcació" de l'actual ordre polític. Els països que
formen part del BRICS: Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica; tot i el seu poder
polític, econòmic, nuclear, encara no han pogut canviar l'hegemonia mundial;
canvi que serà conseqüència d'un fet militar, producte de la superioritat
estratègica que una de les superpotències aconsegueixi assolir.
Per la seva banda Xina ha incrementat la importància
econòmica i militar de la regió Àsia-Pacífic, refermant-la amb la seva expansió
naval. El repartiment del món es desenvolupa simultàniament en dues direccions:
la creació de l'anomenat "Mig Orient Ampliat" i el "procés
destinat a aïllar Rússia" d'Europa. En veient els fets, els europeus
acabaran aixecant les sancions econòmiques a Rússia. Així mateix també intenten
neutralitzar a Rússia per mitjà de l'Estat Islàmic.
Rússia busca afanyosament encapçalar la nova hegemonia.
Mobilitza els membres del BRICS, a l'Organització de Cooperació de Xangai, vol
concretar una aliança estratègica amb la Xina per controlar l'Àsia Central i
incorporar-hi l'Índia (a la OCX) i l'aplicació efectiva de l'Organització del
Tractat de Seguretat Col·lectiva.
Aquestes potències imperialistes creen i desenvolupen
noves rutes comercials que ampliïn la seva influència financera. Mentrestant,
l'imperialisme ianqui tracta de conservar el domini del món a través del
control de les rutes marítimes en aplicació de la "teoria del control dels
espais comuns". L'Estat Islàmic - avui sota les ordres de l'imperialisme
ianqui, Turquia i l’Aràbia Saudita - és preparat com un exèrcit per
desenvolupar una guerra convencional i marxar cap al Càucas rus, més que no per
enderrocar el president sirià Bashar al-Assad. Per això Rússia intervé a Síria;
posteriorment a la seva ofensiva militar, establirà amb els governs del Mig
Orient i el G7 les seves pretensions geopolítiques.
Del que hem descrit abans volem reafirmar el que ha
plantejat el PCP, abans i després de la detenció del president Gonzalo: "L'ofensiva
contrarevolucionària general és un atac desenfrenat contra el marxisme, diuen
que ha caducat, que el socialisme ha demostrat que no serveix, que la violència
revolucionària no resol res, pregonen que el partit és inútil, criden als
quatre vents que tot el que s’ha fet per la Revolució Proletària Mundial ha
estat una hecatombe i fins diuen "reedició del feixisme". Potser no
comparen el camarada Stalin amb Hitler? És que no parlen trànsfugues que el que
ha caducat "és el socialisme de Stalin", oculten l'excrement que han
generat com revisionistes. Així està el món ara. A part, s'expressa l’agudització
de contradiccions entre les superpotències i entre aquestes i l'imperialisme de
potències; entre tots els imperialistes i nacions oprimides. No podem defugir
aquesta ofensiva contrarevolucionària general, és l'altre centre de comandament
mundial. S'aguditza la contesa entre revolució mundial i contrarevolució
mundial, és una ofensiva dins de l'ofensiva estratègica de la Revolució
Mundial. Segueix sent vàlid que la revolució proletària mundial es desenvolupa
dins l'ofensiva estratègica de la revolució mundial, així que aquesta ofensiva
és dins d'aquesta situació, cal no deixar-se enganyar, veure com està
l'imperialisme, no ens creiem el que ens expliquen . Recordem a Marx, diu que
quan estudiem a la reacció hem de fer-ho amb esperit crític, no amb lliure
crítica, tot el que hem d’estudiar s’ha de fer amb esperit de classe, ningú ens
pot dir a nosaltres que l'imperialisme ianqui està bé, està podrit de la cap a
peus; que l'imperialisme alemany és un "miracle", l'anomenada unitat
alemanya és devorar el que va ser la RDA prostituïda pel revisionisme, a on ha
portat a l'imperialisme alemany?: a tenir problemes, a empantanegar-se. Tant
cloquegen del mite japonès, que no està en recessió, és fals, Japó està
decreixent el seu increment. En quin rumb va?: és en procés de recessió. No
deixar-se enganyar pel que diuen i criden. La revolució mundial segueix sent
tendència principal històrica i política, ells estan a la defensiva, però ens
volen presentar que les coses no són així, no els creurem i ho entendrem millor
si partim de la posició de la classe. El cert, és que hi ha ofensiva
contrarevolucionària general i aquesta durarà diversos anys. L'etapa de
l'ofensiva estratègica són decennis, l'ofensiva contrarevolucionària general seran
anys, més pocs que molts."
L'imperialisme marxa desbocat i accelerat en la seva
crisi general, amb aliats vacil·lants i, com una bèstia ferida, defensa la seva
hegemonia. Sabedors de la situació, les potències imperialistes de la Xina i
Rússia, com a hienes, volen engolir-lo sencer, i per això volen agafar
superioritat estratègica a curt termini.
Està,
doncs, a l'ordre del dia la Guerra Popular Mundial!
El paper
dels comunistes i del seu Partit és transcendental.
Partim del que estableix el partit: “Quin és l'eix per a conquerir el
Poder?: el Partit!, i per a servir la Revolució Mundial?: és el Partit!. Per
això és clau manejar la lluita de dues línies en el Partit, perquè el
proletariat mantingui l’hegemonia, perquè el Partit compleixi avui dia i demà,
perquè el Partit sigui una fortalesa i cada comunista un bastió. "La
fortalesa es pren per dins", què ens demana llavors?: la previsió, veure
bé la lluita de dues línies, avaluar correctament i justa, la línia oposada és
revisionista?, és dretana?, en quina mesura?, quina és la fortalesa de la línia
vermella?, com enfortir la línia proletària, la línia vermella? Pel que estem
veient, en els comitès no podríem afirmar que hi ha línia contrària antagònica
en el Partit, es segueix desenvolupant-la lluita contra el revisionisme com a
perill principal; ens estem plantejant prosseguir contra el dretanisme com a
perill principal, és més ampli, més específic. Per què ens plantegem aquest
problema?: per la dinàmica ideològica"
Així mateix aquest punt és fonamental per a comprendre el
moment: "Així com a cap classe en el món li va cabre prendre el Poder d'un
sol cop, sinó a través d'un procés de restauracions i contrarrestauraciones,
quan el proletariat pren el poder i estableix la seva dictadura , es potencien
els afanys de la burgesia per restaurar el capitalisme i s'obre un procés
històric de lluita entre el proletariat per mantenir i defensar la seva
dictadura i conjurar la restauració capitalista i la burgesia que vol recuperar
el poder. Aquesta lluita entre restauració i contrarrestauració és una llei
històrica innegable fins que s'instauri en definitiva la dictadura del
proletariat. En la història mundial, quan la classe feudal era avançada a la
Xina, va demorar 250 anys per aixafar en definitiva la restauració de
l'esclavisme; quan la burgesia a Occident va lluitar contra la feudalitat per
aixafar els intents de restauració o les restauracions de la feudalitat, li va
demandar 300 anys instaurar-se definitivament en el Poder; i, si es tracta
d'una revolució en què el proletariat definitivament s'instaura en el Poder, la
lluita entre restauració i contrarrestauració és summament aguda i aferrissada
i demanarà aproximadament uns 200 anys, arrencant des de la Comuna de París, en
1871. Les experiències de la restauració a l'URSS i a la Xina ens deixen grans
lliçons, tant positives com negatives; especialment destacar els passos
gegantins d'avanç en la plasmació del nou Estat i com la Gran Revolució
Cultural Proletària és la solució per conjurar la restauració."
El President Mao va assenyalar: el blanc de la Revolució
Cultural van ser "aquells dirigents seguidors del camí capitalista".
Però l'objectiu estratègic va ser resoldre el problema de la concepció del món,
perquè les masses transformaran la seva concepció del món i transformaran la
societat, cap a la meta d'un món comunista.
Per
complir l’ordre del dia: la Guerra Popular Mundial.
Es requereix reconstituir Partits Comunistes que estiguin
clarament definits i apliquin el més alt del maoisme que és la Gran Revolució
Cultural Proletària. S’ha de veure l'experiència de la Revolució xinesa, russa
i la capitulació del Nepal a les portes de la conquesta del poder, hem de
prestar especial atenció i treure lliçó d’aquests fets. Així com combatre
aquells que desenvolupen guerra popular, deslligats de la fluïdesa de la
guerra, insistim que el nou no es construeix quan es conquista el poder, es fa
enmig de la guerra popular.
El President Mao ens va establir: "La Revolució Cultural, per
ser una revolució, va trobar, inevitablement, resistència. Aquesta resistència va
provenir principalment, d'aquelles persones infiltrades en el Partit que
ocupaven llocs dirigents i seguien el camí capitalista. També va provenir de la
vella força del costum de la societat. En l'actualitat, aquesta resistència és
encara bastant forta i tenaç. No obstant això, la gran Revolució Cultural
proletària és, al capdavall, la tendència general i irresistible. Molts fets
demostren que tal resistència s'enfonsarà ràpidament una vegada que les masses
populars siguin plenament mobilitzades."
Aquesta experiència de l'escapçament de la Prefectura del
Partit i la Revolució a la Xina i Rússia, ens va vacunar per enfrontar-nos a
les línies contràries que es podrien aixecar i aixafar el seu cap negre.
Mantenim el rumb de la revolució aquí i al món. Així mateix considerem que la
revolució al Nepal no tenia resolta la conquesta del poder com cal i completa
per al proletariat, ni com prosseguir la Revolució a través de la Gran
Revolució Cultural Proletària. Això els va portar a capitular, al cretinisme
parlamentari com els de la LOD aquí al Perú.
Tot això ens demana que, perquè avanci la Nova Gran Onada
de la Revolució Proletària Mundial i el maoisme passi a “comandar la nova GRAN
ONADA DE LA REVOLUCIÓ MUNDIAL”, cal l’acció resolta dels comunistes.
Volem insistir que a través del MPP i diversos mitjans
s'ha fet arribar als antics membres del MRI les nostres posicions, i els hem
dit que el silenci còmplice d'alguns d’aquests membres els està posant del
costat del camp de la reacció per la seva inacció, i alguns ja han esdevingut
una fitxa d'escacs com es pretén convertir una part del PKK. Seguim insistint
en la necessitat de seguir bregant en reunir-nos els comunistes per avançar en
encarnar el maoisme, treure grans lliçons i aprendre dels nostres camarades del
món.
Un punt de partida de tot comunista a cada país és la
construcció dels Partits Comunistes, la militarització i la construcció
concèntrica dels tres instruments. La militarització dels Partits Comunistes és
directriu política que té contingut estratègic, doncs, és "el conjunt de
transformacions, canvis i reajustaments que necessita per dirigir la guerra
popular com a forma principal de lluita que generi el nou Estat". Per tant,
la militarització dels partits Comunistes és clau per a la revolució
democràtica, la socialista i les culturals. L'avanç en reconstituir Partits
Comunistes i canviar el rumb de la Guerra Popular i les lluites armades que es
desenvolupen a l’Índia, FILIPINES, NEPAL, PERÚ i altres pobles pot imprimir un
salt a la Revolució Mundial. Camarades hem de bregar per unir-nos!
Finalment fem una crida als pobles del món a enarborar,
defensar i aplicar el maoisme; i celebrar com correspon el Dia de la Dona
Proletària ressaltant el paper de la camarada Chiang Ching.
VISCA LA GRAN REVOLUCIÓ CULTURAL PROLETÀRIA!
VISCA EL MAOÍSME!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!
VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!
ELECCIONS NO GUERRA POPULAR SI!
ENFONSEM EL CRETINISME PARLAMENTARI!
Desembre
de 2015 PCP - Comitè Central
