Proletaris de tots els països, uniu-vos!
VISCA L'ANIVERSARI DEL
NAIXEMENT DEL PRESIDENT MAO TSE-TUNG!
VISCA LA GUERRA POPULAR,
TEORIA I PRÀCTICA DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL, DE VALIDESA UNIVERSAL!
"Com es pot eliminar la guerra sense eliminar
les classes? L'adveniment d'una guerra mundial no depèn de nosaltres. Tot i que
si se signés un tractat que prohibís les guerres, existiria encara la
possibilitat de la guerra. Quan l'imperialisme vol fer la guerra cap tractat és
vàlid. Quant a saber si, una vegada que ha esclatat la guerra, s'empraran bombes
atòmiques i d'hidrogen és un altre problema. Encara que existeixen les armes
químiques, no s'empren ara en les guerres que es fan encara amb armes
convencionals. Fins i tot si els dos camps no estan en guerra, res garanteix
que no esclatarà cap guerra a l'interior del món capitalista. La guerra és
possible entre dues potències imperialistes, o entre la burgesia i el
proletariat en un país imperialista. De fet, la guerra està ara en el seu
apogeu entre l'imperialisme, d'un costat, i les colònies i semicolonies de
l'altre. La guerra és un mitjà utilitzat en els conflictes de classe. És
solament per mitjà de la guerra com es poden eliminar les classes i només
eliminant les classes es pot eliminar per sempre la guerra. Sense guerra
revolucionària no es poden eliminar les classes. No creiem que sigui possible
fer desaparèixer la guerra i les armes sense eliminar les classes. En la
història humana de les societats de classes, totes les classes i tots els
països han tractat d'ocupar una posició de força. Es tracta d'una tendència
inevitable de la història. Ara bé, l'exèrcit és la manifestació concreta del
poder d'una classe. L'exèrcit existirà mentre hi hagi un antagonisme de
classe."
(President Mao Tse-tung, Notes de Lectura sobre el Manual d'Economia
Política de la Unió Soviètica, 1960)
Si no
aixequem la bandera de la guerra justa, la gran majoria de la humanitat serà
devastada. La bandera de la guerra justa de la humanitat és la bandera de la
salvació de la humanitat. La bandera de la guerra justa de la Xina és la
bandera de la salvació de la Xina. Una guerra sostinguda per la gran majoria de
la humanitat i del poble xinès és indiscutiblement una guerra justa, és
l'empresa més sublim i gloriosa per a salvar a la humanitat i a la Xina, i un
pont que condueix a una nova era en la història mundial. Quan la societat
humana progressi fins a arribar a l'extinció de les classes i de l'Estat, ja no
hi haurà guerres, ni contrarevolucionàries ni revolucionàries, ni injustes ni
justes. Aquesta serà l'era de la pau perpètua per a la humanitat. En estudiar
les lleis de la guerra revolucionària, partim de l'aspiració d'eliminar totes
les guerres. Aquesta és la línia divisòria entre nosaltres, els comunistes, i
totes les classes explotadores."
(President Mao Tse-*tung, Problemes Estratègics de la Guerra
Revolucionària de la Xina, 1936)
Amb motiu de la celebració de l'aniversari
del naixament del President Mao Tse Tung i el passat 3 de desembre, del
neixement del President Gonzalo i la diada de l'Exèrcit Popular d'Alliberament,
el Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú, es
reafirma en la seva salutació i subjecció ferma, voluntària, conscient i
incondicional a la nostra Jefatura el President Gonzalo, centre d'unificació
partidària i garantia de triomf fins al comunisme; al Partit i a tot el seu
sistema de direcció; al I Congrés, la Base d'Unitat Partidària, a III Ple del
Comitè Central i al magistral Discurs de President Gonzalo. Així també, dirigim
les nostres calorosos salutacions comunistes a tots els comunistes i
revolucionaris del món, que avui lluiten per assumir fermament el maoisme i
aplicar-lo a les condicions concretes de cada revolució, en lluita implacable i
constant contra el revisionisme dins i fora de les nostres files, per a poder
preparar, iniciar i desenvolupar la guerra popular a cada país.
L'experiència del Moviment Comunista
Internacional durant les últimes dècades confirma que cal insistir en la
validesa universal de la guerra popular com la línia militar del proletariat
internacional; la seva "teoria i pràctica militar de validesa
universal, per tant, aplicable a tot arreu segons les condicions
concretes" (Entrevista amb el President Gonzalo). El nou revisionisme
d'Avakian i Prachanda s'ha oposat a la guerra popular i a la seva validesa
universal de diferents formes: la política d'"acumular forces" als
països imperialistes, és a dir posposar la guerra popular fins que es pugui
garantir el suport de la majoria del poble; la política d'utilitzar la lluita
armada per "pressionar" a l'Estat reaccionari i aconseguir una
posició dins del vell ordre, venent la sang vessada del poble per un plat de
llenties, etc. Encara que aquest revisionisme d'Avakian i Prachanda en la part
principal ha estat aixafat, avui segueixen existint les convergències i la
conciliació amb aquestes posicions.
Darrere de les posicions revisionistes o
vacil·lants quant a la guerra popular i la seva vigència universal podem
identificar algunes idees fonamentals. Les idees pacifistes, partint del fet
que “les masses no volen la guerra, només volen la pau”, que s'expressen en la
política de presentar la guerra revolucionària exclusivament com una guerra
d'“autodefensa”. Aquesta és una posició antimarxista d'enganyar a les masses i
difondre il·lusions. Fem una crida als marxistes-leninistes-maoistes a agafar i
aplicar el que estableix Engels: “Una revolució és, indubtablement, la cosa més
autoritària que existeix; és l'acte per mitjà del qual una part de la població
imposa la seva voluntat a l'altra part amb de fusells, baionetes i canons”. En
comptes de fomentar il·lusions pacifistes, forjar les masses en el que
estableix el President Mao: “La tasca central i la forma més alta de tota
revolució és la pressa del Poder per mitjà de la força armada, és a dir, la
solució del problema per mitjà de la guerra. Aquest principi marxista-leninista
de la revolució té validesa universal, tant a la Xina com en els altres
països”.
Un altre punt fonamental de l'oposició -
oberta o vetllada - contra la guerra popular és la idea que "l'enemic és
fort i nosaltres som febles", la qual segueix expressant-dins i fora de
les files dels Partits Comunistes. Aquest és el pretext que els dirigents
revisionistes i oportunistes fomenten entre les masses per justificar la seva
política de compromís, els "acords de pau", les "aliances
tàctiques" amb una superpotència o l'altra o una potència imperialista,
com hem vist al Nepal i també a Filipines. A més, serveix com a pretext per
promoure règims o moviments armats revisionistes o feixistes com el de Veneçuela
o Cuba, plantejant que "és millor que res" o que tals règims
"generarien condicions per a fer la feina revolucionària". Aquesta
idea de la suposada "debilitat" de les forces revolucionàries segueix
sent difosa per tota mena de revisionistes; s'expressa en la tesi revisionista
de la LOD al Perú de l'anomenat "replegament de la revolució
mundial", i és decisiu que els comunistes a cada país segueixin lluitant
per aixafar i escombrar tota convergència amb ella. Ens reafirmem en el
plantejat pel President Mao:
"Abans que s'iniciés la Guerra de
Resistència, existien moltes opinions inspirades en la teoria de la subjugació
nacional. Es deia, per exemple: La Xina està pitjor armada que l'enemic, i
condemnada a la derrota en una guerra. Si la Xina resisteix, es convertirà
inevitablement en una altra Abissínia. [...]"
"Aquests partidaris de la teoria de la
inevitable subjugació de la Xina formen la base social de la tendència al
compromís. A elements d'aquesta espècie se'ls troba en tots els racons de la
Xina; per això, el problema del compromís pot aflorar en el si del front
antijaponès en qualsevol moment i potser subsistirà fins a la mateixa fi de la
guerra. Ara que ha caigut Schou i que Wuján està en perill, crec que no serà
inútil proclamar un desmentiment a la teoria de la subjugació nacional. [...]
La qüestió és llavors: Serà la Xina
subjugada? Responem: No, no serà subjugada; per contra, obtindrà la victòria
final. Pot Xina vèncer ràpidament? Responem: No, no pot vèncer ràpidament; la
Guerra de Resistència contra el Japó serà una guerra prolongada. "
(President Mao Tse-tung, Sobre la Guerra Prolongada)
En altres casos, l'oposició contra la guerra
popular està lligada a posicions trotskistes de qüestionar o negar el paper de
la pagesia pobra. Al Perú, abans de l'inici de la guerra popular, la fracció
vermella sota la direcció del President Gonzalo havia d'aixafar posicions de “‘obrerisme’
centrant a la classe en el gremialisme i oposant-se al fet que complís el seu
paper dirigent”. Lligat a això, tota mena de revisionistes difonen la idea
que la guerra popular és exclusivament una guerra camperola, i que per això no
és aplicable als països imperialistes. Reiterem que, encara que la guerra
popular als països semicolonials i semifeudals ha de basar-se en la pagesia,
principalment pobra, com a força principal, el President Mao mai ha definit
aquesta característica de la guerra popular a la Xina com a característica
general de la guerra popular per a tots els països.
El que sí que és el punt fonamental de la
guerra popular és el Nou Poder. El President Gonzalo planteja: “En la guerra
sempre veiem els dos aspectes, el destructiu i el constructiu i el principal és
el segon”. Això és el que distingeix la guerra popular del revisionisme
armat de Prachanda o de la LOI al Perú. Els revisionistes i oportunistes
desenvolupen la lluita armada per a guanyar avantatges en les seves
negociacions amb la reacció, per a guanyar llocs dins del vell ordre o
construir “regnes” locals entorn del seu poder personal, traficant amb la capçalera
del maoisme i la lluita armada. Els comunistes mobilitzem a les masses del
poble construint la nova societat enmig de la guerra popular prolongada, fent
tot el possible per a conservar les nostres forces i aniquilar les de l'enemic,
fins a la conquesta del Poder a tot el país: “A la base econòmica, en el Nou
Poder estem establint noves relacions de producció, una mostra concreta
d'aquesta és la forma com apliquem la política de terres, utilitzant el treball
col·lectiu i l'organització de la vida social amb una nova realitat, amb una
dictadura conjunta, on per primera vegada manen obrers, pagesos i
progressistes, entenent per tals els qui volen transformar aquest país de
l'única manera com pot fer-se, amb la guerra popular.” (Entrevista amb el
President Gonzalo).
Avui, quan les superpotències i potències
imperialistes duen a terme el seu nou repartiment del món i es preparen per a
una nova guerra mundial imperialista, reiterem i ens reafirmem en el que
estableix el President Gonzalo: “la guerra popular mundial és la resposta
adequada que serveix per a impedir la guerra imperialista o si aquesta es dóna,
transformar-la en guerra popular.”
VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME!
VISCA L'ANIVERSARI DEL NAIXEMENTI DEL
PRESIDENT GONZALO I LA DIADA DE L'EXÈRCIT POPULAR D'ALLIBERAMENT!
VISCA LA GUERRA POPULAR, TEORIA I PRÀCTICA
MILITAR DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL!
GUERRA POPULAR FINS Al COMUNISME!
Moviment Popular Perú 26 de desembre de 2020
