VISCA EL LXXXVIII ANIVERSARI DE L’HEROIC PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL LXXXVIII ANIVERSARI DE L’HEROIC PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

Nosaltres, en nom del Moviment Popular Perú, l'organisme generat pel Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, expressem en aquesta ocasió solemne de la celebració del LXXXVIII aniversari de la fundació del PCP, la nostra exultant salutació i la subjecció incondicional, conscient i voluntària a la nostra Prefectura, el President Gonzalo, Cap del Partit i la revolució, qui ha definit el maoisme com la tercera, nova i superior etapa del marxisme, el qual, aplicant-lo creadorament a la nostra realitat concreta ens ha donat el pensament Gonzalo. El President és el més gran marxista-leninista-maoista vivent sobre la terra, centre d'unificació partidària i garantia de triomf que ens porta fins al comunisme; a la nostra totpoderosa ideologia, el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment pensament gonzalo, totpoderosa perquè és veritable. Saludem a l'heroic combatent, el Partit Comunista del Perú, que dirigeix la guerra popular i al seu sistema de direcció: Comitè Central, Buró Polític i Comitè Permanent. Saludem al nostre Exèrcit Popular d'Alliberament, columna vertebral del nou Poder, sense el qual el nostre poble no tindria res, saludem a tots els comunistes i a les masses que defensen el maoisme i les contribucions del President Gonzalo i que lluiten per enterrar aquest vell sistema.

Dins de la crisi final de l'imperialisme i enmig d'un nou repartiment del món, en col·lusió i pugna, que s’està donant entre les superpotències i potències imperialistes, l'imperialisme tracta de conjurar la revolució perquè no torni a ocórrer el mateix que en les l i II guerres mundials: que la guerra imperialista es transformi en guerra revolucionària contra l'imperialisme, que sorgeixin Estats socialistes sota la direcció de partits comunistes marxistes-leninistes-maoistes.

L'imperialisme, principalment la superpotència hegemònica ianqui, dins dels seus plans contrarevolucionaris necessita del revisionisme per contenir i desviar les guerres d'alliberament nacional així com les guerres populars que s'estan donant al món. Per la situació actual l'imperialisme, principalment ianqui, està tractant de copejar amb el suport del revisionisme a tota revolució en marxa o a punt d’iniciar-se. Aquesta ofensiva contrarevolucionària general es produeix dins de l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial, sent l'imperialisme un moribund que es resisteix a morir.

Això es general perquè es produeix en tots els plànols: ideològic, polític i econòmic, encara que el central sigui el polític.

Aquesta ofensiva contrarevolucionària general de l'imperialisme s'expressa: amb un nou repartiment del món, guerres imperialistes, invasió dels països del tercer món, l'ús de mercenaris com l'Estat Islàmic i altres, i amb el risc de l'enfortiment d'una LOD a nivell mundial en la direcció dels diferents Partits Comunistes, que en el pla polític es manifesta en defensa de la democràcia burgesa, el pluripartidisme, els «acords de pau», tot dient que l'imperialisme és «fort». En l'ideològic es centren en el leninisme que és igual que negar el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, fonamentalment la Gran Revolució Cultural Proletària.
El paper del revisionisme dins d'aquesta ofensiva contrarevolucionària general és clar, els exemples de Prachanda, Öcalan o les FARC són diàfans per veure com el revisionisme desenvolupa lluita armada al marge de la revolució mundial, per vendre's a l'imperialisme.

A l’Orient Mitjà els imperialistes (EE.UU, Rússia, França, Alemanya, etc.) justifiquen l'enviament dels seus exèrcits en nom de la lluita antiterrorista i la defensa de la "democràcia". En aquesta guerra imperialista d'agressió necessiten dels Avakian, Prachanda, Öcalan i el silenci còmplice dels renegats del maoisme que serveixen als plans del gendarme agonitzant.

En el cas de Öcalan, al Kurdistàn, el seu "confederalisme democràtic" és només una coartada per a la intervenció de l'imperialisme ianqui en nom de la "democràcia". El gendarme únic no intervé a Síria per Assad, intervé per controlar la zona i avançar en la seva hegemonia. En aquesta realitat, les tropes kurdes del YPG esdevenen tan sols la infanteria de la superpotència ianqui. Aquest és el paper del revisionisme, servir a l'imperialisme, perquè uns quants dirigents s'acomodin en la vella societat. Aquest any, davant les crítiques del govern reaccionari turc al suport de l'imperialisme ianqui al YPG, el portaveu del Departament d'Estat ianqui, Mark Tòner, va reiterar el suport de la superpotència ianqui al YPG. Steve Warren portaveu de la "Coalició Internacional", que encapçala l'imperialisme ianqui en la seva agressió als pobles de Mitjà Orienti, ja ha assenyalat que el qualificatiu de "terrorista" pel YPG és inadequat. Lògic!, si hi ha fins i tot soldats de la superpotència ianqui combatent sota la bandera del YPG, cosa reconeguda pel propi Warren, que davant les evidències (https://youtu.be/ubet-cjsdmm) va haver de "explicar-se": "No està autoritzat i és inadequat lluir la insígnia del YPG" (per part de les tropes ianquis).

A Nepal els revisionistes reprimeixen als dirigents de l'oposició i a les masses, per a això volien el Poder. A l'agost l'exèrcit reaccionari de Nepal ocupava el districte de Kailali per contenir les protestes de les masses. Al setembre quadres del PCN-RM eren detinguts. El resultat de la repressió contra la minoria Madhesi entre setembre de 2015 i febrer d'aquest any és de 55 morts, etc.

Al Perú la LOD, alletada per l'imperialisme ianqui i la reacció, participa al costat de la CIA i a les forces reaccionàries peruanes en la persecució, detenció, tortura i assassinat de simpatitzants i membres del PCP. Per tant, la dreta i el revisionisme no avancen sols, ho fan en complicitat amb la policia secreta dirigida per l'imperialisme.

La conclusió és que l'imperialisme, dins de la seva crisi final, amb el suport dels revisionistes usen tant el genocidi com la repressió per intentar desviar cap a “acords de pau” a tota revolució en marxa o a punt d’iniciar-se.

A les Illes Filipines, José María Sisón, fundador del Partit Comunista de les Filipines, en l'obertura de les "negociacions de pau" amb el govern reaccionari de Filipines, com Prachanda dóna a entendre que existeixen imperialismes bons i dolents. De l'imperialisme noruec diu:

"Comparteixo amb el poble filipí i les forces revolucionàries un profund sentiment de gratitud al Govern del Regne de Noruega (RNG) per haver servit en qualitat de tercer facilitador de les negociacions de pau GPH-NDFP des de 2001 i per haver ajudat en una gran manera de mantenir el procés de pau amb vida. Sempre hem apreciat altament la paciència, la bondat i la saviesa del govern noruec i la gent per estimular i recolzar el procés."

Sobre la democràcia burgesa:

"El poble i les forces revolucionàries poden beneficiar-se de les reformes democràtiques burgeses en els propers sis anys".

El que amaguen aquestes posicions és l'abandó de la Revolució de Nova Democràcia i del camí del poble, per posar les lluites de les masses i la seva sang vessada al servei d'una facció de la gran burgesia filipina ("El CPP, NPA i NDFP estan sempre disposats a cooperar amb el govern Duterte en la cerca de la justa causa de l'alliberament nacional i social contra la dominació estrangera i feudal."), alhora que s'obre la porta a altres imperialismes que no són la potència hegemònica ianqui. El PC de Filipines proposa un "Front" amb una fracció de la gran burgesia filipina, suposadament antiimperialista (Duterte). Demanda que el govern boti als ianquis i que desenvolupi una "política independent"; en concret diuen col·laborar amb Xina i Rússia (no definides com a imperialistes). Demanden converses de pau, en concret emulen el camí de Prachanda. A l'Índia la repercussió d'aquesta ofensiva contrarevolucionària general té la seva expressió en què alguns dirigents apunten a "acords de pau", als anomenats "fronts tàctics" amb el revisionisme i mantenen un silenci còmplice sobre els imperialismes xinès i rus. En quant als "acords de pau" a l'octubre de 2009 el Comitè Central del PCI (Maoista) declarava: "es podria aconseguir un acord de cessament el foc per ambdues parts si el govern deixa de defensar irracionalment que els maoistes haurien d'abjurar de la violència". Al gener de 2010, en una entrevista al Secretari General del PCI (Maoista), Ganapathy insisteix per aquest camí: "En general el poble i els revolucionaris maoistes no volen la violència o l'enfrontament armat amb ningú. Només en condicions inevitables prenen les armes i resisteixen als seus enemics i ara estan emprenent la guerra d'alliberament, aprenent de la història. Per tant, veiem això com una guerra d'autodefensa". "En aquest context, si és possible podem buscar algun respir. Mentre més llarg sigui el temps de descans, millor per al poble". Sobre els fronts “tàctics”, Bachsa Prasad Sing, membre del buró polític del PCI(Maoista), detingut en Kanpur en 2010 i recentment en llibertat , ha expressat la seva disposició a formar un "front unit més ampli" en una entrevista després de la seva excarceració:

"Al meu entendre el camí a confrontar a l'escenari actual és formar una forta resistència i un front unit més ampli contra les forces Hindutva. No importa si el front inclou als partits d'esquerra parlamentaris. És el moment de mantenir-nos units, de deixar enrere les nostres diferències dogmàtiques i ideològiques i recordar el que Lenin deia: "units vencem, dividits fracassem" 

(http://raiot.in/interview-with-bachcha-prasad-singh-a-maoist-revolutionary/)

En quant a l’actual repartiment del món, en aquesta primera etapa l'imperialisme ianqui està usant la sang del poble àrab per avançar el cèrcol sobre les potències imperialistes que disputen la seva hegemonia (Rússia i Xina). El PCI (M) no es pronuncia sobre l'imperialisme xinès i rus. Parlen d'un "front ampli antiimperialista mundial" contra l'imperialisme ianqui, implicant indirectament que Rússia i Xina poden ser part de tal "front":

“La guerra d'agressió contra Síria bé podria ser la proverbial gota que satisfaci el got de l'imperialisme nord-americà, empantanat ja a l'Iraq i Afganistan. Però el monstre de l'imperialisme amb peus de fang mai s'enfonsarà solament malgrat els seus innombrables punts vulnerables. Perquè sigui esborrat de la faç de la terra es necessita el cop de tots els pobles oprimits del món.”
(…)
“Les condicions materials per formar un ampli front antiimperialista contra l'amenaça, la intervenció, el control, l'explotació, l'opressió i les guerres d'agressió dels imperialistes contra les nacions i els pobles oprimits del món estan madurant ràpidament. Només un front antiimperialista d'àmplia base, militant i global podrà lluitar contra la dominació i la intervenció imperialistes en els àmbits social, econòmic, cultural, etc. així com contra totes les guerres d'agressió. Un front d'aquest tipus aplanarà el camí per al seu definitiu derrocament.”

(Comunicat contra l'agressió imperialista a Síria. Comitè Central del PCI (M). 2013)

Darrere d'aquestes posicions (aliar-se amb Rússia i Xina, buscar acords de pau etc.) està la idea que “l'imperialisme és fort”. És una negació de que estem en l'ofensiva estratègica de la revolució mundial, no entenen que l'ofensiva contrarevolucionària es dóna dins de l'ofensiva de la revolució mundial. Convergeixen amb la posició de la LOD: "retirada" de la revolució mundial, "no havíem d'haver iniciat la lluita, estem en defensiva estratègica". Sobre l'Estat Islàmic, el PCI (M) tampoc es pronuncia, parla de moviments "islamistes" en general, però no assenyala el punt central: que el proletariat ha de dirigir les lluites d'alliberament nacional i veure com l'imperialisme utilitza moviments "islamistes" com a forces contrarevolucionària mercenàries, (Al Qaeda o l'Estat Islàmic).

Sobre la "boltxevització" del PCI (M), i la lluita de dues línies que es dóna dins del PCI (M), la línia vermella ha de tenir present que el vòrtex de la lluita de classes sempre és en el Comitè Central. Sense tenir això present és impossible aixafar l'estructuració d'una LOD dins del PCI (M), per avançar enmig de la guerra popular rumb al comunisme.
El revisionisme i la conciliació amb ell dins dels Partits Comunistes serveixen als plans de l'imperialisme de conjurar la revolució i del repartiment del món. A la llarga, el revisionisme quan desenvolupa accions armades en un país compleix un paper contrarevolucionari. S’ha de veure el cas del MRTA que va acabar com a punta de llança de les Forces Armades. A això apunta la LOI en el Perú i el seu final pot ser el mateix que el del MRTA, ser aniquilada per la reacció.

Per tant, correspon a l'esquerra dels Partits Comunistes aixafar en lluita de dues línies el revisionisme, el vell i el que de boca enfora es diu maoista, i les seves convergències, tant en les nostres organitzacions com a nivell internacional. Dinamitar la campanya de l'imperialisme, el revisionisme i la reacció de tractar d'aïllar la guerra popular del Perú, el PCP, la seva Prefectura, la seva ideologia el pensament gonzalo, el seu Comitè Central i el MPP, com una part dels plans de l'imperialisme perquè el revisionisme es desbordi. Constituir o reconstituir partits comunistes maoistes militaritzats per iniciar guerra popular i, on ja hi ha guerres populars o guerra d'alliberament nacional, aixafar tota capitulació desenvolupant la guerra popular fins al comunisme. Oposar a la guerra mundial imperialista la guerra popular mundial.

VISCA EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ, EL SEU COMITÈ CENTRAL I TOT EL SEU SISTEMA DE DIRECCIÓ!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!
VISCA EL MARXISME-LENINISME-MAOISME, PRINCIPALMENT EL MAOISME!
VISCA LES GUERRES POPULARS I LLUITES ARMADES SOTA LA BANDERA DEL MAOISME A PERÚ, ÍNDIA, FILIPINES I ALTRES LLOCS!
PER LA RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES COM A PARTITS
MARXISTES-LENINISTES-MAOISTES MILITARITZATS!
AIXAFAR LA LOD I LA LOI DESENVOLUPANT LA GUERRA POPULAR!

Moviment Popular Perú
7 d'octubre de 2016

VISCA EL XXIV ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO, QUE RESPLENDEIX VICTORIÓS I PUJANT DAVANT EL MÓN COM ARMA DE COMBAT!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL XXIV ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO, QUE RESPLENDEIX VICTORIÓS I PUJANT DAVANT EL MÓN COM ARMA DE COMBAT!

"Així, les coses, pensem en el perill, que la nació, el país, pot ser dividit, que la nació està en risc, volen fer-la a bocins, volen dividir-la. Qui vol fer això? Com ​​sempre, l'imperialisme, els que exploten, els que manen. I què hem de fer nosaltres? Què correspon ara ? Doncs bé, correspon que potenciem el Moviment Popular d'Alliberament, i això ho desenvoluparem amb la guerra popular perquè el poble, sempre el poble, ha estat qui ha defensat la pàtria, qui ha defensat la nació. Correspon formar el Front Popular d'Alliberament, correspon formar i desenvolupar, a partir de l'Exèrcit Guerriller Popular, un Exèrcit Popular d'Alliberament. Això és el que correspon! I això farem nosaltres! I això estem fent i això farem! Vostès, en seran testimonis, senyors."

(El Discurs del President Gonzalo, 1992)

Amb motiu de la commemoració del XXIV aniversari del Discurs del President Gonzalo, plens de l'optimisme propi de la nostra classe, expressem les nostres salutacions comunistes a tot el proletariat internacional, als pobles oprimits i als comunistes i revolucionaris del món. Fem una crida als comunistes del món a empunyar el magistral Discurs de la nostra Prefectura com arma de combat, a estudiar i aplicar el que es planteja en aquest Discurs - així com les altres contribucions del President Gonzalo - per poder assumir el paper que correspon als Partits Comunistes: iniciar i desenvolupar la guerra popular a cada país per fer les revolucions democràtiques, socialistes i culturals fins a la nostra meta final, el Comunisme, i assumir les tasques urgents, en la situació actual, de dirigir les guerres d'alliberament nacional, convertir les guerres injustes en guerres justes, i forjar als Partits per desenvolupar la guerra popular mundial contra la guerra imperialista mundial i no baixar mai les armes fins al comunisme. Saludem a tots els militants, combatents i masses heroiques que estan donant les seves vides en les guerres populars i lluites armades sota la bandera vermella del maoisme a Perú, a l'Índia, Filipines, Turquia i altres llocs. Així també, ens reafirmem en EXIGIR LA PRESENTACIÓ PÚBLICA EN VIU I EN DIRECTE DEL PRESIDENT GONZALO I QUE SE LI PERMETI EXPRESSAR-SE! I fem una crida a desemmascarar i aixafar els plans i les mentides de l'imperialisme, la reacció i el revisionisme, de difamar i assassinar a la nostra Prefectura. El president Gonzalo va plantejar en el Discurs: "Avui dia la realitat és una, els mateixos contendents de la I i de la II Guerra Mundials, estan generant, estan preparant, la III nova guerra mundial". Avui veiem que el procés del nou repartiment del món ja està en marxa, i que tots els imperialistes - enmig de la seva pugna cada vegada més aguditzada - és col·ludeixen en la seva ofensiva contrarevolucionària general per, desesperadament, tractar d'evitar que la seva explotació i les seves guerres genocides de rapinya generin més resistència, més revolució. Per això la superpotència hegemònica ianqui així com les potències europees, l'imperialisme rus i l'imperialisme xinès utilitzen tota mena de contradiccions nacionals, religioses i socials per enfrontar masses contra masses, per manipular als moviments d'alliberament nacional com fitxes d'escacs fins a crear "moviments guerrillers que són usurpats per les superpotències o potències per convertir-los en forces d'ocupació i dominar-los" (Línia internacional, PCP 1988). En síntesi, el que necessiten els vampirs imperialistes, avui en la seva crisi general i última, per a realitzar aquests objectius contrarevolucionaris és impedir que el proletariat a través dels seus Partits Comunistes assumeixi la direcció de les lluites d'alliberament nacional. És una tasca reaccionària que, al cap i a la fi, significa combatre la ideologia del proletariat el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme; impedir que el maoisme passi a comandar la nova gran onada de la revolució proletària mundial. D'aquí la necessitat de l'imperialisme i la reacció de difondre el revisionisme - i principalment un nou revisionisme amb la capçalera del "maoisme" - per soscavar el Moviment Comunista Internacional i els Partits Comunistes. D'aquí la necessitat d'atacar al Partit Comunista del Perú i la seva Prefectura, el President Gonzalo, amb els vells contes revisionistes del "culte a la personalitat", "dogmatisme", etc. S’ha de veure, per exemple, com l'imperialisme ianqui està esforçant-se a sofrenar el desenvolupament i el triomf de les guerres populars a l'Índia, al Nepal i Filipines, zones estratègiques que li permet cuidar-se l’esquena mentre avança contra la Xina i Rússia. Veiem també com els imperialistes ianquis, russos, europeus i xinesos utilitzen Estats i moviments armats burgesos i feudals a l'Orient Mitjà, i a tot el tercer món, per dur a terme la seva guerra de repartiment, i com els grups dirigits pel revisionisme acaben sent usats per una superpotència o altra, o per una potència imperialista com els kurds de l'Iraq i Síria. Els imperialistes necessiten controlar organitzacions amb pes entre les masses i conjurar el triomf de la revolució. Als països imperialistes, els Estats reaccionaris ara apliquen cada vegada més el feixisme i compten amb tot tipus de grups i partits feixistes, racistes, socialxovinistes i revisionistes per reforçar la rereguarda imperialista en funció del repartiment del món; intensificant la repressió contra el proletariat que està aixecant-se en lluites heroiques - com ara a Paris contra la llei laboral reaccionària - clamant per la direcció que necessita. Allà també, els imperialistes busquen desesperadament evitar que els Partits Comunistes es reconstitueixin i militaritzen per dirigir les lluites en funció d'iniciar la guerra popular, i allà també difonen tot tipus de revisionisme i cretinisme parlamentari amb aquesta finalitat. S’ha de tenir present el que estableix la Línia Internacional del nostre Partit el 1988 per aplicar-lo a la situació actual: "La necessitat de veure les contradiccions serveix per analitzar la situació mundial i definir la seva estratègia i tàctica i, en ella, zones estratègiques i conflictives. Avui els punts conflictius més candents són el Sud-est Asiàtic on la lluita a Vietnam, Laos i Cambodja és un punt focal de la immensa regió estratègica d'Àsia, regió de gran concentració de masses, per exemple l’Índia, on la presència de Partits Comunistes prou desenvolupats serviria poderosament a l'avanç de la revolució. Un altre punt candent és el Mig Orient, gran centre petrolier, on també hi ha una aguda contesa entre les superpotències i potències lligada a la qüestió del proper Orient i moviments nacionalistes i fins reaccionaris. A Sud-àfrica es donen moviments guerrillers que són usurpats per les superpotències o potències per convertir-los en forces d'ocupació i dominar-los. A Amèrica Llatina, son importants les lluites de Centreamèrica (Nicaragua i el Salvador) i l'explosivitat de les Antilles (Haití, etc.). I la guerra popular al Perú, marxista-leninista-maoista, pensament Gonzalo que lluita per una autèntica revolució democràtica sense subjectar-se a cap superpotència ni potència. I a Europa es desenvolupen persistents accions militars antiimperialistes, essent necessari estudiar la ideologia i la política que els sustenta, la classe a la qual serveixen, el seu lligam amb la ideologia del proletariat i el seu paper dins de la revolució proletària mundial, així com la seva posició davant al revisionisme contemporani; moviments que expressen l'existència de situació revolucionària en desenvolupament desigual al Vell Continent. En qualsevol d'aquests punts conflictius podria saltar l'espurna perquè s'encengui una guerra mundial imperialista, situació que es donarà quan es defineixi la superioritat estratègica d'una de les superpotències, pel que és cada vegada més urgent i peremptori comptar amb partits comunistes basats en el marxisme-leninisme-maoisme i forjats per i en la guerra popular mitjançant la seva militarització. Definir estratègicament les zones d'importància principals i secundàries per fer la revolució mundial és clau per establir el paper que han de complir cada regió i cada partit en la revolució mundial."(Línia internacional, PCP 1988) [El subratllat és nostre]

Davant de tot això, els comunistes del món hem de ser ferms en enarborar, defensar i aplicar la nostra ideologia universal el marxisme-leninisme-maoisme i combatre al revisionisme, implacablement, per garantir l'hegemonia del proletariat com a classe dirigent de les revolucions democràtiques, socialistes i culturals. Fem una crida a tots els Partits Comunistes a combatre al revisionisme com a perill principal, i veure que és precisament el revisionisme que difon la capitulació, que vol vendre la revolució per un plat de llenties, que porta a la degeneració dels Partits. Aixafar les posicions i línies revisionistes, que aixequin el cap davant de cada salt en el camí revolucionari, és indispensable per poder construir el Partit, l'Exèrcit i el Front únic - amb total independència ideològica, política i econòmica - i per poder iniciar i desenvolupar la guerra popular. I pel que fa al Front, ens reafirmem en què ha de ser un Front per a la guerra popular, un Front de classes, i "Som absolutament oposats a la teoria revisionista que apliquen a Amèrica Central, i volen difondre a altres parts, de 'tots són revolucionaris', 'tots són marxistes', 'no hi ha necessitat d’un Partit Comunista que dirigeixi', 'N`hi ha prou simplement unir a tots i basar-se en un front per conduir una revolució'. Aquesta és la negació del marxisme, és la negació de Marx, és la negació de Lenin, és la negació del President Mao" (A l'entrevista amb el President Gonzalo)

Saludem un cop més a la nostra classe, el proletariat internacional, i als Partits Comunistes i a les organitzacions revolucionàries que avui celebren junts amb nosaltres l'aniversari del magistral Discurs de la nostra Prefectura, el President Gonzalo, i ens reafirmem en el nostre compromís d'aplicar-lo com a arma de combat: "Ja n'hi ha prou d'explotació imperialista! Hem d'acabar amb ells! Som del tercer món i el tercer món és base de la revolució proletària mundial, amb una condició, que els Partits Comunistes enarborin i dirigeixin. És el que cal fer!"

VISCA EL XXIV ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO!

VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ I EL SEU COMITÈ CENTRAL!

VISCA LA RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES MARXISTES-LENINISTES-MAOISTES MILITARITZATS!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment Popular Perú. 24 septembre 2016