domingo, 20 de septiembre de 2020

CATALUNYA (I ESPANYA) DAVANT LA COVID-19

 AVANÇ DE LA REVISTA SOL VERMELL No. 49:

CATALUNYA (I ESPANYA) DAVANT LA COVID-19

 

 "Les repetides epidèmies de còlera, tifus, verola i altres malalties van mostrar al burgès britànic la urgent necessitat de procedir al sanejament de les seves ciutats, per no ser, ell i la seva família, víctimes d'aquestes epidèmies ... S'han fet obres de canalització o s'ha millorat les ja existents; amples avingudes creuen ara molts dels barris més sòrdids; ha desaparegut la "Petita Irlanda" .... Però, què pot importar tot això? Districtes sencers que en 1844 jo hagués pogut descriure en una forma gairebé idíl·lica, ara, amb el creixement de les ciutats, es troben en el mateix estat de decadència, abandonament i misèria. Plouen les disposicions policíaques com si sortissin d'una cornucòpia, però l'únic que poden fer és aïllar la misèria dels obrers; no poden acabar amb ella. "

(Frederic Engels. La situació de la classe obrera a Anglaterra, 1845)

 

"El virus és el capitalisme"                        (Una pintada en una paret a Barcelona)

 

Introducció

El cop ha estat brutal. Res no tornarà a ser com abans. L'experiència de la covid-19 i els confinaments ho han canviat tot. Si el cop d'Estat del 23-F va apuntalar la “transició” espanyola; la gestió de l'epidèmia de la COVID-19 és un abans i un després en la lluita de classes dins de l'Estat Espanyol.

El confinament aplicat pel govern d'Espanya, govern dels “progressistes” PSOE-Podemos, amb l'excusa de la salut i de salvar vides, no ha estat una altra cosa que la imposició d'un estat d'excepció de més de dos mesos on només s'ha permès sortir de casa en casos excepcionals, com treballar en serveis essencials (sanitaris, transportistes, treballadors de la branca d'alimentació, etc.) o per a anar a comprar menjar al supermercat més pròxim a l'habitatge on s'estava empadronat, etc.

Milions de persones hem estat sota arrest domiciliari més de dos mesos. Com ha estat possible aquest arrest de la major part de la població? Doncs, creant un clima de terror injustificat entre la població; campanya de pànic que es manté i que va adreçada sobretot als barris obrers. Encara avui, sense que es produeixi un nombre de defuncions significatives com es pot consultar en el gràfic, sense ingressos hospitalaris representatius, els mitjans de comunicació no deixen de donar dades de positius en PCR en brut i com si fossin casos de COVID, i no simplement de positius en una prova.

Sense pràcticament morts, sense ingressos hospitalaris, es continuen prenent mesures extraordinàries en tot l'Estat. A Madrid, el govern d'aquesta Comunitat en mans de la dreta, ha decidit fer proves de manera indiscriminada a la població que viu en els barris obrers de Madrid (Carabanchel, Usera, Puente de Vallecas, Villaverde, etc.), com més proves hi ha, més positius surten. Com més positius més alarma creen els mitjans de comunicació, amb el resultat de més prohibicions i més policia nacional o municipal perseguint a la joventut obrera a la qual assetja, perquè segons els experts és la culpable de la situació d'“emergència” actual.

No obstant això, les dades relatives, no les que donen els mitjans de comunicació, no són en absolut preocupants. Segons la Comunitat de Madrid els positius en les proves PCR són només del 2,8%; d'aquests positius en la prova de PCR més del 80% són persones sanes. No obstant això, l'alarma social, l'anunci de milers de positius ha justificat l'ocupació dels barris obrers per les forces repressives de l'Estat reaccionari i la por inculcada entre la classe obrera ha provocat que des de març milers de veïns denunciïn a altres veïns per saltar-se les lleis d'excepció.

1.- Corba acumulada de morts per Covid-19 a Espanya. Font: Ministerio de Sanidad.

A Euskadi, el govern basc va decretar el 17 d'agost, amb un mort per COVID en set dies, l'Estat d'emergència que suposa imposar limitacions de mobilitat i d'accés a determinades zones i la volta als confinaments.

El 25 d'agost Pedro Sánchez, president del Govern d'Espanya (PSOE-Podemos), va oferir el seu suport a les comunitats que demanessin l'Estat d'Alarma, és a dir, la tornada als confinaments. A més d'oferir 2.000 militars com a rastrejadors per detectar contagis, segons ha presentat el president del Govern; o per entrenar 2.000 soldats en control i seguiment, com es pot entendre aquesta mesura.

Segons les dades sanitàries del 10 de maig fins a l'actualitat, unes 8 persones han mort, víctimes diàries de l'anomenada "segona onada" de COVID, de les quals 5 continuen sent persones majors de vuitanta anys. Si prenem les estadístiques de l'INE 2018 (*1) una mitjana de 10 suïcidis es produeixen diàriament i hi ha al voltant de 1.100 morts cada dia per totes les causes. Aquestes són les dades de la COVID d'avui. Mentrestant, el Govern central, els regionals, els governs veïns i la premsa anuncien l'arribada d'una catàstrofe sanitària.

La crisi sanitària ha deixat palesa la profunda crisi de l’ imperialisme espanyol: crisi econòmica, política, social i moral.

El confinament té les seves conseqüències

S'ha parlat de posar la vida per sobre de l'economia, però poc s'ha dit de la gent que viu de la venda al carrer, dels manters, dels recollidors de ferralla, dels firaires, dels treballadors informals, del servei domèstic, etc., dels milers d'obrers i treballadors que es quedaven sense cap font d'ingressos.

El govern “esquerrà” mai ha presentat els informes científics que justifiquessin l'estat de setge, ni ha aportat cap informe sobre costos i beneficis, morts provocades i vides salvades, d'un estat de setge “sanitari” imposat amb un desplegament policial i repressió mai vist per les generacions obreres més joves.

Conseqüències generals

A més de les tràgiques conseqüències econòmiques en forma d'augment de la fam i la pobresa entre percentatges creixents de la població espanyola (*2), l'atur, el tancament temporal o no de tot tipus d'empreses que es va intentar esmenar amb ajuts estatals (que van arribar tard i malament, o no van arribar a molts sectors), ajuts que s'han d'afegir al ja inflat deute espanyol (i que pagarem entre tots) (*3) , hi ha molts efectes secundaris que han afectat i afectaran la població. (*4)

L'OMS ja ha avisat de l'augment de les malalties mentals pel dur confinament (*5). L'obesitat s'ha multiplicat en els tancaments. També s'ha parlat de deteriorament físic i funcional per falta d'exercici; l'augment dels enfrontaments familiars a causa de l'efecte "gran hermano"; de la pèrdua de un preuat temps per a nens i estudiants; de l'aïllament de la gent gran; dels danys emocionals perquè no es va poder acomiadar adequadament els éssers estimats; de la desconfiança del veí; del tancament total de biblioteques, centres culturals i centres cívics; de l'augment de la discriminació i l'explotació de les dones treballadores; d'una més gran violència domestica que ja està augmentant; etc. etc.

               2.- Uns policies demanen explicacions per passejar un gos durant el confinament.

Algunes mesures han arribat per a quedar-se: el tancament d'oficines bancàries i de grans empreses de serveis; la cita prèvia i l'aïllament de l'administració; el canvi als hospitals i centres d'atenció primària; l'augment del tele-treball.

Els ERTE’s

Cal explicar breument què és un ERTE, ja que parlarem d'ells al llarg del text en diverses ocasions.

El 14 de març amb l'inici de l'estat d'excepció (alarma) i immediatament comença el tancament d'empreses i l'augment accelerat de les llistes de l'atur. El govern posarà en marxa els expedients de regulació d'ocupació temporal, els anomenats ERTE's, que són la comunicació de l'extinció col·lectiva de contractes de treball motivats per l'estat d'excepció declarat pel govern i secundat per tot el parlament i la patronal. Els ERTE's implicaven que els treballadors seguien donats d'alta en la Seguretat Social, mantenint per tant la seva afiliació, i l'Estat a través del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) assumia el pagament dels salaris (un 70% del sou cobrat abans de l'ERTE).


                                3.- Cua esperant queviures a les portes d'una ONG.

No tots els confinaments són iguals

No és igual viure al camp o a la ciutat; en una casa que en un pis; en una luxosa torre amb piscina i jardí o una família sencera en una habitació llogada o en un pis sobresaturat; tenir ordinador amb accés a internet, llibres o molts canals de televisió. Hi ha moltíssima diferència entre els confinaments. Diferències socials brutals. Aquest confinament s'ha fet a mida de la burgesia, d'aquesta classe social que viu en llars com la de Pablo Iglesias i Irene Montero (Podemos). Un xalet de 268 m² sobre una parcel·la de 2.000 m² que va costar 600.000 euros i situat en una de les zones més cares de Madrid.

Els casos més notables del desastre econòmic que ha suposat el confinament per a la gent més desfavorida són els de la immigració irregular. Els centenars de milers de persones que viuen a Espanya (*5bis) sense permís de treball i residència no han tingut accés a ERTE's i altres ajudes. Manters, recollidors de ferros vells i metalls, empleades de la llar, treballadors irregulars sense contracte,... han hagut de sobreviure només amb l'ajuda de compatriotes, entitats socials i voluntaris, que han estat sobrepassats per la realitat (sovint sense l'ajut, més aviat amb els obstacles, dels ajuntaments) repartint menjar, màscares gratuïtes,... És icònic el vídeo de la cua quilomètrica a la plaça de Catalunya de Barcelona per accedir al esmorzar que oferia la propera parròquia de Santa Anna. A més, aquest sector, l'emigració, ha estat el blanc preferit de la repressió d'una policia fortament racista.

La sanitat i la crisi moral

Aquesta crisi ha deixat clar, per a qualsevol que vulgui veure-ho, quines són les prioritats de la societat en què vivim: l'anunciada caiguda d'internet a causa de la sobrecàrrega d'usuaris no es va produir, la sanitat pública va col·lapsar  i milers de persones grans van morir sense atenció mèdica a les seves llars o en centres de gent gran.

Les persones grans van ser víctimes del col·lapse de la salut pública i dels criteris de rendibilitat en la gestió de la pandèmia. S'estima que les persones que van morir en centres de gent gran són el 69% (*6) de tots els morts per COVID-19 en tota Espanya. Des de març fins a l'actualitat han mort uns 30.000 pensionistes. Un estalvi per a l'Estat que ja té diners per dedicar-lo a donar ajuts de misèria als més necessitats com el Salari Mínim Vital.

Allà pel 2008, la salut pública espanyola era considerada excel·lent i una de les millors del món. Amb la crisi econòmica van començar les "retallades" i les privatitzacions. Va ser a Catalunya, amb Artur Mas de Convergència i Unió qui va iniciar l'atac a la sanitat catalana. Immediatament, l'exemple va ser seguit pel Partit Popular a Madrid i després en altres parts de l'Estat (*7).

La Llei de dependència, que pretenia:

"... atendre les persones que, per raons derivades de l'edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessitin l'atenció d'una altra o altres persones o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària..."(*8)

va ser degradada a uns serveis a la gent gran externalitzats i subcontractats, en les pitjors condicions laborals i econòmiques per als treballadors d'aquest camp. I complementada amb empleades de la llar, majorment dones emigrants sense contractes, sense drets i amb sous baixíssims.

Una cosa així va succeir amb les residències de "gent gran" que, en bona part han acabat gestionades pels anomenats fons voltor que han especulat amb els habitatges expropiats pels bancs perquè no van poder pagar les hipoteques. Capitalisme salvatge, cru i pelat. La manca de mitjans, personal en condicions precàries i mal pagat, estructura sanitària diversa i confusa, han creat la massacre més gran. (*9) (*10)

Llavors la pandèmia es va trobar amb una sanitat trencada, delmada i ja saturada. Sense entrar en els esforços i el treball digne de molts dels seus professionals, les sortides al problema han estat:

A.- Negar l'atenció i la sanitat universal a la gent gran i ja amb antecedents greus. Això que va ser una decisió política a Madrid i disfressada de "raons mèdiques" a Catalunya, fou una de les greus causes de la massacre de les residències de gent gran, les quals sense mitjans assistencials (pels motius dits abans) telefonaven a ambulàncies per al trasllat a l'hospital, ambulàncies que mai van arribar. Això va passar també a gent gran que va arribar des de la seva casa a l'hospital i solo se li va concedir les cures pal·liatives i morir sense poder veure als seus familiars i amics. (*11) (*12)

La controvèrsia ha estat internacional. Vegeu les declaracions de la dirigent de la Unió Europea, Cristian Lagarde (quan estava en el Fons Monetari Internacional) o de Trump i els seus durant la pandèmia (*13)

B.-Recomanar l'atenció (molt dolenta) per telèfon i que no es moguessin de casa, sense oferir res a canvi. (*14)

C.- Els que anaven als hospitals estaven totalment sols, sense familiars ni ningú per ajudar-los. El menjar es deixava a l'exterior de l'habitació. El personal sanitari amb prou feines responia les trucades i, des de fora de l'habitació, preguntava. Si havien d'entrar, primer es posaven els vestits de bus. (*14)

Sols, avisant quan no sentien al veí de llit i, després, veient com se l'emportaven mort! Així van estar molts que van anar per altres malalties. Primer no tenien Covid i al cap de poques setmanes ja ho tenien. (*14)

D.- A posteriori, blindar els hospitals i centres d'atenció primària. Amb cita prèvia i amb totes les precaucions, et trobes un hospital buit. Allà on es treien centenars de mostres de sang, ara només són unes poques amb neteja asèptica després de cada extracció.

Als CAPs només hi ha Covid-19. Si vens per una altra cosa, com tothom pot tenir el virus, perquè hi ha molt asimptomàtic!, et fan la PCR, t'envien a casa (quarantena mentre no sàpigues el resultat) i no t'atenen del teu problema. No hi ha més malaltia que la covid-19. (*14)

En tot cas, sobreprotecció d'hospitals i personal que treballa en ells, com succeeix amb els funcionaris. La població queda en un molt llunyà segon terme.

Protegir als seus funcionaris

La sobreprotecció dels seus mercenaris: Aquesta ha estat una de les polítiques clau de l'Estat Espanyol. Molts funcionaris han estat enviats durant mesos a casa seva per no fer res, durant el confinament i després mentre s'adapten les instal·lacions a les noves normes de distància social. Altres funcionaris com els dedicats a les labors de neteja urbana, manteniment de carreteres, etc. han treballat sense cap tipus de protecció i en les condicions laborals més vergonyoses.

L'“aristocràcia” del funcionariat es refugiava a casa mentre que treballaven en els seus centres de treball els obrers i treballadors dels serveis considerats essencials (alimentació, sanitat i la seva distribució, etc.) i més tard la major part dels treballadors, s'allargaven els terminis dels tràmits amb l'administració provocant greus perjudicis i desoris de tota mena. Els jutjats, ja saturats prèviament, allargaven diversos anys! els processos; en les gestions d'estrangeria i documentació es donaven fins a vuit mesos per a resoldre l'acumulació d'expedients; els promesos ERTE's han vist que molts treballadors han estat més de quatre mesos per a començar a cobrar alguna cosa. I tot en un ambient opac perquè per internet no es treia cap informació. Després, van arribar les "cites prèvies", inassolibles en molts departaments, per la seva escassetat, i font de corrupció i revenda. Qualsevol tràmit amb l'administració és ara molt més difícil i lent, si es pot aconseguir. No importa si la població té seriosos problemes per a resoldre qualsevol tràmit, si els mercenaris al servei de l'Estat estan fora de perill. Això també s'ha traslladat als bancs i grans empreses de serveis.

Control de la població. Càmeres, mòbils, aplicacions, rastrejadors, delators.

Amb l'excusa del coronavirus s'han fet forts avenços en les tècniques de control de la població per l'Estat. Càmeres de reconeixement facial, tot i portar mascareta. Intent de seguiment del teu desplaçament mitjançant aplicacions al telèfon mòbil. Ús de rastrejadors i proves localitzades per "descobrir" qui té la malaltia i no ho ha dit (en molts casos asimptomàtics). Es prepara la nova aplicació, App, Radar Covid. Més de 9000 detinguts i denúncies superiors a un milió durant l'estat d'alarma. (*15)


4.- Mostra d'un dels èxits de l'Estat reaccionari: la mobilització de milers de delators que, en els barris obrers, han vigilat als seus veïns, l'anomenada polícia de balcó o feixistes de balcó.

El cas especial de l'immigració

Amb l'emigració, la política sanitària i la lluita contra el coronavirus han estat supeditades a la política migratòria europea i espanyola dels últims anys.

Es tracta en resum d'evitar al màxim l'arribada d'emigrants, i els que ja són aquí se'ls dificulta al màxim l'obtenció de qualsevol mena de dret. Traves als empadronaments, majors dificultats per a l'obtenció del permís de treball i residència i no diguem per a aconseguir la nacionalitat (actualment tasca gairebé impossible pels obstacles i els retards burocràtics). Es tracta sobretot d'aconseguir quasi esclaus què, forçats per la necessitat, treballin per quantitats molt baixes. Això és especialment destacat en el treball temporal del camp, en els escorxadors i en el cas de les dones que netegen cases i tenen cura de les persones grans.

L'empadronament i la targeta sanitària són dues eines essencials (per a tota la societat) en cas d'epidèmies. Si no saps qui viu en la teva localitat i no ho controles sanitàriament, difícilment pots abordar una pandèmia. I més quan es parla de percentatges significatius de població. Doncs be, han augmentat les dificultats per a l'empadronament i passat el confinament la concessió d'una targeta sanitària, és bastant difícil sense el padró municipal.

A més, alguns dels migrants tenien un títol mèdic o d'infermera del seu país i tot veient la necessitat urgent d'aquests professionals, no s'ha intentat regularitzar-los.

La regularització dels sense papers (obtenció del NIE, permís de treball i residència) ha sortit a la palestra i ha estat sol·licitada pels sindicats d'empresaris agraris, el defensor del poble d'Espanya i multitud d'organitzacions. El govern no ha volgut modificar ni una mica la seva política migratòria. Tampoc hi ha hagut canvis en un sector tan important i complex com el de la neteja de les cases i de la cura de la gent gran.

El resultat ha estat constants brots de l'epidèmia al camp i als escorxadors. Els jornalers residien, com cada any, en naus sense condicionar, en instal·lacions fetes per ells mateixos, sense aigua ni serveis, en estables, etc., pitjor que animals. Malgrat aquesta situació, no volguda pels emigrants, se'ls ha criminalitzat i atacat assíduament. (*16)

El cas dels escorxadors és comú a mig món per la concentració i densitat humana en ells, per les deficients condicions sanitàries i la negació de molts drets, malgrat tenir el NIE i el contracte de treball.

La por

Per por s'han fet alguna de les pitjors barbaritats de la història de la humanitat. En aquest cas han creat por, molta por. La diària notificació dels casos i les morts i tot, ha creat una histèria col·lectiva que ha afectat fins i tot a propers companys de lluita. És molt difícil combatre la por i serà un treball lent. Molts companys de moviments socials no han volgut trencar amb aquest parany del confinament. Altres no han dubtat a denunciar a la policia comportaments que incomplien el confinament. Per sort han estat tantes les delacions que no hi havia capacitat de la reacció d'investigar-les. Com contrarestar la propagació de la por, difosa constantment des dels mitjans de comunicació, és una de les tasques que hem de plantejar-nos davant possibles nous confinaments a què ens vulgui sotmetre l'Estat. Més que informació hem tingut molta desinformació i creació de por. Fomentar la divisió entre la classe obrera i les masses és una tasca assumida des de fa temps pel capitalisme. L'anomenada "distància social" ha estat sempre l’ individualisme burgès.

Madrid i Barcelona: baralla i col·lusió

Madrid, la capital de l'Estat, la ciutat més gran espanyola. Barcelona, la capital de l'aspirant república catalana. Amb el seu cinturó és el segon nucli de concentració de població de l'Estat. La baralla per les inversions estatals la guanya Madrid. Baralla pel PIB: Madrid acumula el 18,2% del PIB de l'Estat, Catalunya el 18,02. Baralla i col·lusió en corrupció entre la burgesia catalana (representada per CiU i les seves continuacions: PDcat i Junts per Catalunya) i el PP madrileny. Baralla econòmica entre Estat (PSOE, PP, Podemos, Ciutadans, VOX) i comunitat autònoma.

Col·lusió en gairebé tot per a aixafar els seus pobles. Col·lusió per a desmantellar i privatitzar la sanitat. Baralla per qui s'emporta els beneficis de la privatització i subcontractació dels serveis a les persones. (*17). Col·lusió en les mesures de confinament i en la política sanitària. Col·lusió en les morts totals per coronavirus i en les massacres en les residències de gent gran. En el mal funcionament administratiu segurament guanya el Govern català, la Generalitat de Catalunya.

La Generalitat i la nova paret

S'ha criticat a la Generalitat que en aquests últims anys el govern català ha deixat d'exercir parcialment les seves importants competències per a dedicar-se preferentment a aconseguir la desitjada independència. Que importants lleis aprovades pel parlament autonòmic no s'han aplicat per no elaborar el govern els reglaments i per la desídia de l'administració catalana en les polítiques socials i davant la pobresa i la creixent precarietat.

Un independentista dóna en les xarxes socials una explicació clara i contundent: "Precarietat sempre n'hi haurà i no podem estar contínuament darrere d'ella. Si una paret es va esquerdant, se li poden posar pegats, però arriba un moment en què cal parar-se i fer una paret nova" (referència a la somiada nova república catalana).


5.- Agost: manifestació al centre de Madrid.





                                                   6.- Manifestació de Riders. Barcelona.

L'imperialisme espanyol

L'imperialisme espanyol intenta agafar aire a l'interior al mateix temps que tracta de trobar el seu buit en l'exterior.

És impossible comprendre el tancament de milions de persones durant mesos, el clima de terror creat per l'Estat imperialista espanyol amb l'únic objectiu de tancar les masses a les seves cases, si no partim de la profunda crisi de l'imperialisme espanyol: crisi política, econòmica, social i moral.

Des de la bombolla del totxo, la burgesia monopolista espanyola està tractant de re impulsar l'economia. Així, des dels temps de Zapatero la gran burgesia ha apostat per les empreses farmacèutiques, biotecnològiques, les de telecomunicacions i les d'energia (verda) com una nova via d'acumulació de capital i de guanys multimilionaris a través de l'especulació en borsa. El paper fonamental en la promoció i l'ajut a aquest tipus d'empreses l'ha tingut l'Estat a través dels Ministeris de Sanitat, d'Indústria, d'Igualtat i el de Ciència, on el paper de Pedro Duque ha estat fonamental.

En una profunda crisi econòmica i milions de persones vivint en la precarietat s'ha desenvolupat l'anomenada “segona transició”, com un intent de reestructurar l'Estat i contenir la lluita de les masses, que en els últims anys ha tingut el seu epicentre a Catalunya, amb mobilitzacions massives per la independència.

En aquest context, es va implantar al març un confinament total per a tota la població. Un confinament que ha demostrat la moral de l'Estat imperialista que ha aplicat de manera massiva l'eugenèsia al mateix temps que milers de llits de vigilància intensiva romanien buides als hospitals privats. Un arrest domiciliari on els gossos han tingut més drets que els nens dels barris obrers. Els gossos podien sortir a passejar i els nens tenien prohibit sortir de casa.

El confinament ha estat un experiment social, on l'Estat burgès ha estat capaç de mantenir una presència policial i militar constant durant més de dos mesos, 24 hores al dia.

Ha mobilitzat milions de persones al voltant dels seus eslògans. Ha coordinat la premsa, la ràdio, la televisió i les xarxes socials durant mesos amb un objectiu comú: la defensa de l'estat imperialista.

El confinament ha demostrat que el 30% de la classe treballadora pot treballar des de casa, tant de l'aristocràcia laboral com dels sectors de la classe treballadora amb feines precàries i teleoperadores. A l'inici de l'estat d'alarma (confinament) el Govern va arribar a un acord amb Telecom, Vodafone, País Basc, MoreMobile, Telefónica, Vodafone i amb l'Associació Nacional d'Operadors de Serveis de Telecomunicacions i Internet. Acord que, després de les bones paraules, ha suposat una acceleració de la digitalització de la societat: teletreball, teleassistència, comerç electrònic, ensenyament a distància, etc. i l'armadura de l'Estat i molts dels seus funcionaris. Més connectivitat que també significa més control social. L'INE ha estat preparant un estudi de mobilitat amb les dades donades pels operadors de telefonia de milions d'usuaris. La multinacional Google ha publicat informes estadístics elaborats, a partir de dades de telefonia mòbil, sobre la mobilitat de les persones durant el confinament.

Però, aquest salt tecnològic fet durant el confinament no ha acabat amb la misèria de les masses. Al contrari, el confinament ha demostrat els temps que vénen, o en els que ja estem. Hem vist com l'aristocràcia laboral funcionava i comprava des de casa, mentre que una gran massa de treballadors en condicions laborals indignes transportaven paquets des de centres de distribució fins a les llars, posant en risc la seva vida, treballant en supermercats sense condicions de seguretat. En la neteja més del mateix, en el camp la migració ha viscut en condicions de vida del segle XVI. Etc. La nova economia ni dóna feina ni la dóna de qualitat, només cal veure les condicions de treball a Amazón.

Ara mateix hi ha més de 3.800.000 aturats inscrits al Servei Públic d'Ocupació (SEPE), als quals cal afegir els 1.800.000 proletaris subjectes a ERTE's, els quals a partir de setembre cobraran només un 50% del seu salari. A principis de juliol gairebé un 25% de la població activa es trobava sense treballar. Arriba un món amb més precarietat i amb més desigualtats.

I encara que les dades mostren que la COVID el pateix la gent de nivell econòmic més baix, tots els partits parlamentaris, el govern i l'oposició, han donat suport al Pla de Xoc per la Ciència i la Innovació (*26) que inclou inversions per import de 1.056 milions d'euros entre el que queda d'any i el 2021. El destí de totes aquestes inversions són grans monopolis privats. El Pla de Xoc no és altra cosa, com bé explica la pàgina del "Govern d'Espanya", que una subvenció als grans monopolis de la telecomunicació, energètics, farmacèutics i biotecnològics:

"El pressupost es canalitzarà a través d'ajuts directes al sistema de ciència i innovació, tant a les institucions científiques com a la R + D + I de sectors empresarials estratègics. A aquesta inversió cal sumar 508 milions d'euros en préstecs en condicions avantatjoses a empreses innovadores, a partir dels nous instruments de promoció de la R + D + I  privada".

Tal com ha explicat el president del Govern durant la presentació del pla, ´Espanya no pot continuar girant l'esquena a la ciència, ha d'apostar amb contundència per la ciència. Si volem estar preparats per a futures emergències sanitàries; si volem prendre mesures que assegurin salut i benestar, competitivitat i sostenibilitat; si volem crear llocs de treball qualificats, noves indústries, una societat més justa i una economia més resistent, hem d'apostar per la ciència´."

El 3 i 4 de setembre es va celebrar la XX Trobada de la Indústria Farmacèutica Espanyola, organitzada per la patronal farmacèutica, Farmaindustria i per la Universitat pública Carles III. En aquest acte de promoció de la indústria farmacèutica va ser protagonista la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, que va participar agraint la “contribució generosa de les empreses” durant la pandèmia. Destacant la importància de la R+D+I, va defensar el lloc de la indústria farmacèutica en l'actual “transformació digital”. Les farmacèutiques seran “una de les grans protagonistes del procés de modernització”. I caldria afegir, receptores de fons públics en el que la ministra diu col·laboració entre el sector públic i privat de l'economia. Saqueig dels diners públics descrit per la ministra com l'“esforç conjunt del sector públic i de les companyies farmacèutiques implantades al nostre país”.

A més de finançar els grans monopolis privats aprofitant el coronavirus i justificant-lo amb la salut, la sostenibilitat i l'Agenda 2030, la gran burgesia no ha malgastat l'ocasió per a donar un (gran) pas més en la fascistització de l'Estat, en el control de la classe obrera. La gran burgesia espanyola s'està preparant per als pròxims enfrontaments amb la classe obrera. Els estats d'excepció han estat el seu pla pilot. La reestructuració de l'Estat segueix endavant, ja veurem quins canvis legals no es produiran (derogació de la llei mordassa) o es produiran, i fins i tot quins canvis es realitzaran en la Constitució. Ara com ara, el parlament ha aprovat i secundat per unanimitat els estats d'excepció (confinaments) saltant-se la seva pròpia legalitat. El parlament s'assembla cada vegada més a les corts franquistes de partit únic amb diferents corrents dins d'ell (Opus, falangistes i carlistes tradicionalistes). Un parlament lliurat al poder executiu.



       7.- Pintada de suport a Pablo Hasel, poeta i cantautor perseguit per l'Estat Espanyol.

El paper del revisionisme

La classe obrera està vivint un dels més grans atacs, si no el més gran atac, per part de l'Estat burgès des dels finals dels anys setanta i principis dels vuitanta. Tant el govern central com els governs de les comunitats autònomes estan incomplint la legalitat burgesa, imposant restriccions i prohibicions per a les quals no tenen competències. La repressió injustificada, l'ocupació policial dels barris obrers, 45.000 morts damunt la taula, amb milers d'avis morts sense cap atenció mèdica i milions de treballadors i treballadores a l'atur; tot això està succeint sense pràcticament contestació social. En aquesta situació, un govern de la dreta s'haguera hagut d'enfrontar al carrer amb la resistència de la classe obrera, cosa que no ha passat. No obstant això, el govern PSOE i Podem ha estat capaç de contenir la mobilització i les lluites de la classe obrera per por del coronavirus i la por a l'arribada de la dreta.

Un dels motius de la relativa pau social actual és la campanya de terror que estan fent les televisions, ràdios, premsa escrita i xarxes socials. Una altra causa és que el coronavirus ho justifica tot: la crisi econòmica, l'atur, la misèria de les masses, la repressió, etc. Però la "pau social" no es pot explicar sense el suport de l'esquerra extraparlamentària a aquest govern criminal "d'esquerres" del qual forma part un vergonyós ministre "comunista" del PCE, l'històric partit revisionista, primer prosoviètic i ara proxinés. Un gairebé extingit partit d'ordre que segueix complint la seva funció al servei de l'Estat imperialista espanyol.

Quan al revisionisme: vàrem parlar al maig amb un destacat dirigent del moviment per la república i en preguntar-li què opinava sobre l'empresonament de milions de persones durant el confinament ens va contestar que això era una qüestió dels experts. Quan le preguntarem que si en la seva república també els experts seran els que decideixin ens va contestar que també. Quan vam insistir dient-li que el lògic seria que els experts informessin i que les masses fossin les que decidissin, incloent-hi la possibilitat de mesures repressives en contra dels experts, ens va contestar que no ho sabia.

Sobre la resta de l'esquerra “radical” (hoxistes, pseudo-maoistes, troskistes, m-l´s, antifeixistes, independentistes, feminisme burgès, etc.) callen sobre el govern argumentant que arriba la dreta o donen suport a tota aquesta barbaritat perquè ho diuen els experts i a més arriba la dreta. Els experts no han presentat un sol document científic que justifiqui les mesures “sanitàries” que s'han pres, inclòs el “confinament” brutal, l'ocupació dels barris obrers o l'abandonament de les persones més vulnerables.

La situació actual

A principis d'any el relator de l'ONU sobre l'extrema pobresa i els drets humans va visitar l'Estat Espanyol i va sortir escandalitzat del que va veure i així ho va reflectir la premsa espanyola:

"He visitat un barri pobre amb condicions molt pitjors que un campament de refugiats, sense aigua corrent, electricitat ni sanejament, on els treballadors immigrants fa anys anys que viuen sense cap millora en la seva situació. Veïnats de pobresa concentrada on les famílies crien nens amb una greu escassetat de serveis estatals, clíniques de salut, centres d'ocupació, seguretat, carreteres asfaltades..."

"El que es veu no és el que desitjaria la majoria d'espanyols, ni el que molts responsables de formular polítiques tenien planejat: una pobresa generalitzada i un alt nivell d'atur, una crisi d'habitatge de proporcions inquietants, un sistema de protecció social completament inadequat que arrossega deliberadament a un gran nombre de persones a la pobresa, un sistema educatiu segregat i cada vegada més anacrònic, un sistema fiscal que brinda molts més beneficis als rics que als pobres i una mentalitat burocràtica profundament arrelada en moltes parts de govern que valora els procediments formalistes per sobre del benestar de les persones".

"Els formuladors de polítiques han fallat en gran manera a les persones que viuen en la pobresa, i els drets socials poques vegades es prenen seriosament. L'habitatge de baix cost és gairebé inexistent i el sistema per brindar assistència social està trencat, és impossible de navegar i fa que les famílies acabalades es beneficiïn més de les transferències d'efectiu que les famílies pobres. Mentrestant, les empreses estan pagant la meitat dels impostos que pagaven abans de la crisi, tot i registrar forts beneficis".

La situació per la part més fonda i profunda de la classe obrera s'ha deteriorat encara més després de la pandèmia. Les properes batalles estan al caure. El deute públic supera el 100% del PIB i cal remuntar-se a 1908 per a trobar una situació similar. Deute que pagarà la classe obrera amb impostos i precarietat laboral. La nova economia “sostenible” i “verda” és sinònima de més precarietat, més pobresa, menys salut i més desigualtat social.

Cada dia es fa més necessària la reconstitució del Partit Comunista marxista-leninista-maoista, principalment maoista, a Catalunya i a la resta de l'Estat per a iniciar la guerra popular i destruir aquest vell i podrit Estat burgès. En el moment actual es fa imprescindible escombrar al revisionisme dels barris obrers i dels centres de treball. Assenyalar la seva col·laboració amb l'Estat i mobilitzar les masses per escombrar el munt colossal d'escombraries.

Original: www.solrojo.org                                                                     setembre 2020

 

 

Notes

(*1) Instituto Nacional de Estadística.

(*2) A les acaballes del 2019, més del 26% de la població espanyola es trobava en risc d'exclusió social. La pandèmia ha accentuat aquesta tendència i la pobresa s'ha incrementat i molt a Espanya. S'ha calculat que 700.000 persones més han estat arrossegades a la pobresa. I aixó, diuen, "no ha fet més que començar"

Diari gratüit 20minutos. Barcelona, 21-jun-2020. Pàgina 7

https://www.abc.es/sociedad/abci-tasa-pobreza-espana-septima-mas-alta-europa-201910161228_noticia.html

https://www.lavanguardia.com/vida/20200623/481914039879/pobreza-oxfam-covid.html

(*3) El deute espanyol és del 110 % del PIB anual i molt aviat sobrepassarà el 120%

https://spaincrisis.blogspot.com/2020/08/la-deuda-de-espana-sobre-el-pib-110-ya.html

(*4) (https://www.bbc.com/mundo/noticias-52191660 Cambios psicológicos y conductuales por el coronavirus.

(*5) https://diario-octubre.com/2020/07/18/la-onu-denuncia-los-danos-colaterales-del-confinamiento-el-aumento-de-las-enfermedades-mentales/#:~:text=La%20ONU%20denuncia%20los%20da%C3%B1os%20colaterales%20del%20confinamiento%3A,espectro%20del%20desempleo%3A%20la%20histeria%20ha%20provocado%20una

 https://www.lavanguardia.com/comer/al-dia/20200818/32881/confinamiento-aumentar-tasas-obesidad.html

(*5bis) La diferència entre els emigrants empadronats i els que tenen NIE (permis de treball i residència) dona prop d'un milió de "sense papers" a tota Espanya.

(*6)  https://static.msf.es/web/archivos/cov-19/AAFF-MSF-Informe-COVID19-Residencias-BAJA-NOTA.pdf?_ga=2.165817848.792980491.1598697299-2031785285.1598697299

(*7) https://www.elperiodico.com/es/sanidad/20200318/recortes-7895906

(*8) Definició en la mateixa llei de dependència. Ley 39/2006

(*9) "La OMS asegura que más del 50% de las muertes por covid-19 en Europa fueron en geriátricos". PÚBLICO, 23/04/2020

(*10) "La privatización de la asistencia sanitaria dejó inermes a los geriátricos catalanes ante la pandemia. Para "rentabilizar" los servicios externos de salud en las residencias de Catalunya, se redujo personal médico, bajando la calidad de la comida, ahorrando en material, limpieza y mantenimiento, degradando la atención y las condiciones de los ancianos para mantener los beneficios y los sueldos de los directivos. El coronavirus ha hecho estallar esta precarización".  https://www.publico.es/politica/privatizacion-asistencia-sanitaria-dejo-inermes-geriatricos-catalanes-pandemia.html.

https://www.cronda.coop/coronavirus/Actualitat/La-Covid-19-a-les-residencies-de-gent-gran

(*11) Informe de FOCAP de las residències catalanes: "Residències geriàtriques, dany i reparació".

https://focap.wordpress.com/2020/04/21/residencies-geriatriques-dany-i-reparacio/

(*12) https://www.infolibre.es/noticias/politica/2020/05/27/el_documento_que_prueba_que_gobierno_ayuso_fijo_criterios_exclusion_para_no_trasladar_enfermos_desde_las_residencias_los_hospitales_107130_1012.html

https://www.elmundo.es/madrid/2020/05/27/5ece4ba221efa081288b45b1.html

https://ctxt.es/es/20200302/Politica/31527/residencias-de-ancianos-privatizacion-coronavirus-fondos-buitre.htm

El País. Madrid; 5,9,10,11,21,22,23,24,26 de junio 2020

El País, Sociedad; 10,11,23,26 de junio y 1 de agosto de 2020

La Vanguardia, 23 juny 2020, pàgina 22.

La Vanguardia, 9 juny 2020, pàgina 27

El periódico de Catalunya 29 de maig de 2020, pàgina 2

Diverses denuncies de la COESPE.  A tall de mostra: https://www.eldiario.es/canariasahora/tenerifeahora/sociedad/coordinadora-defensa-sistema-publico-pensiones_1_1225059.html

I moltes altres referències.

(*13) La frase famosa:“Els ancians viuen massa i això és un risc per a l'economia global. Hem de fer alguna cosa, i ja!”, atribuïda a Cristian Lagarde (llavors en el FMI), pel que sembla no és real, però tant els informes del FMI com la pròpia Lagarde han insistit, potser de forma no tan contundent, en aquest aspecte.

https://www.abc.es/internacional/abci-vicegobernador-texas-dice-abuelos-estan-dispuestos-morir-coronavirus-para-no-danar-economia-202003241846_noticia.html

O la polèmica del president USA Donald Trump contraposant morts a economia.

https://www.msn.com/es-us/noticias/estados-unidos/trump-admite-que-morirá-gente-por-reabrir-la-economía/ar-BB13DC0P

(*14) Aquesta informació es desprèn de casos reals que han testificat el que va passar a diverses localitats de Catalunya, en hospitals i CAPS.

En tots els casos referits dels CAPS, els van fer el PCR, que va sortir negatiu, però no els van atendre mai per la seva malaltia real. Per altra part, altres versions parlen de ser ben atesos quan van ser al CAP per problemes diferents del coronavirus, per exemple per infecció d'orina o problemes d'ossos. Tot depèn, segons sembla, que la persona que els va atendre per a demanar cita prèvia, analitzés que allò no podia ser el covid-19. També se'ns ha confirmat que els metges van anul·lar la cita anual de persones amb medicació crònica, van parlar breument amb ells per telèfon i els van allargar un altre any la mateixa medicació.

Hi ha un article de GARA que parla d'aquest tema al País Basc:                                                       https://www.naiz.eus/eu/hemeroteca/gara/20200809/atencion-primaria-la-primera-linea-como-sintoma-de-abandono

(*15) El País, 21 de junio de 2020, página 17.

https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html#vca=rrss-inducido HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html" HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"& HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html" HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"vmc=abc-es HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html" HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"& HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html" HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"vso=wh HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html" HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"& HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html" HYPERLINK "https://www.abc.es/tecnologia/moviles/aplicaciones/abci-radar-covid-llegara-septiembre-culpa-descentralizacion-sistema-sanitario-espanol-202008122309_noticia.html"vli=noticia.foto

(*16) De temporers i escorxadors hi ha abundants articles i referències a internet parlant d'aquests aspectes. Bastants menys referències hi ha sobre les dones que treballen com a empleades de la llar, sigui amb contracte legal o, assíduament, sense el contracte. En tots els tres supòsits citats, els trevalladors solen ser emigrants.

(*17) Al 2019, el Parlament Autonòmic de Catalunya va promoure l'anomenada Llei Aragonés (Aragonés, vicepresident del govern català, ERC) que pretenia substituir, en els negocis de les residències de gent gran i en la gestió dels serveis a les persones, a les empreses estatals i fins i tot multinacionals estrangeres i fons voltors, per empreses catalanes com a Mutual, pròxima al PDcat. La llei no es va aprovar tal qual, però una segona versió s'ha aprovat recentment gairebé d'amagat.

(*18) https://www.ciencia.gob.es/portal/site/MICINN/menuitem.edc7f2029a2be27d7010721001432ea0/?vgnextoid=85931c2032f23710VgnVCM1000001d04140aRCRD

No hay comentarios:

Publicar un comentario