DECLARACIÓ CONJUNTA DE LA I CONFERÈNCIA LLATINOAMERICANA A XILE, 1-2 DE DESEMBRE DE 2018: VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME! VISCA L’ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL PRESIDENT GONZALO I LA DIADA DE L'EXÈRCIT POPULAR D'ALLIBERAMENT!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

DECLARACIÓ CONJUNTA DE LA I CONFERÈNCIA LLATINOAMERICANA A XILE, 1-2 DE DESEMBRE DE 2018:

VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME! VISCA L’ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL PRESIDENT GONZALO I LA DIADA DE L'EXÈRCIT POPULAR D'ALLIBERAMENT!

L'1-2 de desembre de 2018 s'ha realitzat amb èxit la I Conferència Llatinoamericana a Xile, convocada pel Partit Comunista de Xile. L'esdeveniment ha servit per a desenvolupar el debat sobre punts decisius per al Moviment Comunista Internacional, en l'esperit de l'internacionalisme proletari i de lluita implacable contra el revisionisme de vell i de nou encuny. Nosaltres, els signants d'aquesta Declaració, estenem les nostres calorosos salutacions comunistes a tots els comunistes i revolucionaris del món; a les heroiques masses que donen les seves vides en les guerres populars i lluites armades, així com en totes les lluites heroiques del proletariat i dels pobles oprimits contra l'imperialisme, la reacció i el revisionisme. Com a producte d'aquest reeixit esdeveniment vam publicar la present Declaració conjunta resumint els temes tractats. El Partit Comunista de Xile, enmig de dificultats i malgrat la situació complexa que es travessa, està avançant amb èxit en el seu procés de reconstitució, aplicant el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme, i les contribucions universals del president Gonzalo a les condicions específiques de la revolució xilena. El Partit Comunista de Xile partint de les idees marxistes-leninistes de Luis Emilio Recabarren, el seu fundador, avui està assumint aquestes tasques aplicant els principis proletaris: que només derrotant i esclafant línies contràries i revisionistes, i només lluitant braç a braç amb les masses principalment proletàries i camperoles, el Partit pot aplicar la ideologia universal, preparar i iniciar la guerra popular i enmig d'aquesta lluita generar el pensament guia i la línia política general que es necessita per garantir la conquesta del poder en tot el país i la marxa fins al comunisme. Així, el PCC durant aquest procés ha lliurat i continua lliurant lluites dures i campanyes de rectificació contra les posicions del nou revisionisme, el qual nega el procés de la reconstitució, promou la conciliació en comptes de la lluita, s'oposa a portar la lluita ideològica i política a les masses i nega el caràcter semifeudal de Xile i el capitalisme burocràtic al país, sota el pretext que "falta comprensió"

Al Perú, el Partit Comunista del Perú i el seu Comitè Central segueix dirigint omnímodament la guerra popular, mantenint el rumb de la revolució enmig de la situació complexa del revolt i del negre treball de les línies contràries: la LOD revisionista i capitulacionista, i la LOI amb el seu revisionisme armat. Lluitant braç a braç amb les masses, dirigint-les en les seves lluites i incorporant-les a la guerra popular, el Partit avança en reprendre el perdut per complir amb els plans establerts per la nostra Jefatura, el President Gonzalo. Alhora, el Partit segueix lluitant com a fracció vermella en el si del Moviment Comunista Internacional i a través del seu organisme generat per al treball a l'estranger, el Moviment Popular Perú, desemmascarant i aixafant al revisionisme, principalment el nou revisionisme amb la capçalera de "maoista", i tota convergència amb ell; un revisionisme que promou la capitulació, la conciliació i l'oportunisme en les organitzacions del proletariat i representa el perill i l'obstacle principal per a la reunificació dels comunistes a escala mundial i l'avanç de les guerres populars. Respecte la situació internacional, nosaltres els signants prenem ferma posició sobre els següents punts: L'imperialisme es troba avui en la seva crisi general i última, i la revolució proletària mundial està en el seu tercer i últim moment, el de l'ofensiva estratègica de la revolució mundial. Rebutgem i condemnem tota convergència amb la tesi revisionista de la LOD al Perú; amb el que s'anomena "replegament de la revolució mundial", tesi que serveix com a pretext per promoure la capitulació, el cretinisme parlamentari, els "acords de pau" i les suposades "aliances tàctiques "amb una superpotència o l'altra o potència imperialista, com hem vist en el cas de la traïció revisionista de Prachanda al Nepal i la conciliació que segueix expressant-se amb ella i amb el revisionisme d'Avakian dins del MCI. Ens reafirmem en què tots els imperialistes i reaccionaris son tigres de paper, i el que correspon als comunistes en cada país és basar-se en les immenses masses de la nostra classe i dels pobles oprimits, definir i combatre l'enemic imperialista principal i conjurar l'acció de les altres superpotències i potències fins a escombrar definitivament l'imperialisme, la reacció i el revisionisme de la faç de la terra dins dels 50-100 anys.

El nou repartiment imperialista del món ja es en camí. Les tres superpotències, l'imperialisme ianqui, l'imperialisme xinès i l'imperialisme rus pugnen pel botí, és a dir les nacions oprimides del tercer món, i per l'hegemonia mundial. Les altres potències imperialistes participen en el repartiment per protegir i expandir els seus interessos i en el seu afany de convertir-se en superpotències. Tots els imperialistes es preparen per a una nova guerra mundial directa, que es donarà quan es defineixi la superioritat estratègica d'una de les superpotències. Davant d'aquesta situació, la tasca urgent dels comunistes és reconstituir o generar els seus Partits per preparar, iniciar i desenvolupar la guerra popular a cada país, organitzant la guerra popular mundial contra la guerra mundial imperialista. Rebutgem i condemnem tota convergència dins les nostres files amb la tesi reaccionària del "món multipolar", d'un suposat "front antiimperialista" amb superpotències o potències imperialistes, presentant a una sola superpotència com l'únic enemic dels pobles del món, com és el cas dels que plantegen com a enemic únic als Estats Units i no diuen res sobre l'imperialisme rus i xinès. La contradicció entre l'imperialisme i les nacions oprimides segueix sent la contradicció principal avui al món, i el tercer món és la base de la revolució mundial. Les heroiques guerres populars i lluites armades sota la bandera del maoisme, al Perú, a l'Índia, a les Filipines i altres llocs, són la més alta expressió d'aquesta veritat, i per això és encara més urgent desenvolupar la lluita contra el revisionisme, particularment en els Partits que dirigeixen guerra popular. Als països oprimits els comunistes han d'unir a totes les classes del poble sota la direcció del proletariat per escombrar - amb guerra popular - a les tres muntanyes, l'imperialisme, el capitalisme burocràtic i el semifeudalisme. En la revolució democràtica, el front únic en certes condicions ha d'incloure a la burgesia mitjana o nacional, però en cap circumstància el proletariat i el poble poden aliar-se amb la gran burgesia o els terratinents i els seus Estats, que són enemics i blancs de la revolució . Rebutgem les posicions que defineixin alguns governs reaccionaris com "règims antiimperialistes", quan en realitat són governs de les classes dominants que utilitzen la demagògia "antiimperialista" o "revolucionària" en els seus intents de reestructurar els seus Estats i rescatar al capitalisme burocràtic mitjançant el corporativisme i / o el "canvi d'amo", com en el cas del govern feixista de Veneçuela. Els comunistes donem suport a tot moviment d'alliberament nacional contra l'imperialisme, però rebutgem i condemnem tot fals moviment d'alliberament nacional que, sota el pretext de "tàctica", es ven a una superpotència o l'altra o a una altra potència com fitxa d'escacs en el nou repartiment del món.

Als països imperialistes, la tasca dels comunistes és unir el proletariat i el poble, basant-se en les masses més fondes i profundes, contra la burgesia i el seu Estat imperialista, rebutjant i condemnant la política social xovinista d'unir-se amb la seva "pròpia" burgesia imperialista contra una superpotència o l'altra, política que serveix a posar a la classe i el poble a la cua de la burgesia, en servei del nou repartiment i de la dictadura de la burgesia. Les actuals lluites heroiques i justes de les masses en els països imperialistes, com ara veiem a França, són una expressió contundent de la creixent situació revolucionària en desenvolupament desigual que hi ha al món, i de la necessitat urgent de direcció proletària d’aixafar els intents de la reacció de desviar les lluites a través del feixisme i el revisionisme. Correspon als comunistes en aquests països reconstituir o generar els seus Partits com Partits marxistes-leninistes-maoistes militaritzats per preparar, iniciar i desenvolupar la guerra popular i així dur a terme la revolució socialista. Com a part d'aquest procés, mobilitzar les masses contra l'imperialisme i en suport a les guerres populars i lluites armades d'alliberament nacional en els països oprimits, tenint en compte que la forma principal d'aquest suport és desenvolupar la revolució al seu propi país, en les entranyes de la bèstia.

Tots els imperialistes avui apliquen cada vegada més el feixisme en diferents graus i formes, en combinació amb el liberalisme i el revisionisme socialxovinista, per enfortir la rereguarda al servei del nou repartiment del món. Intensifiquen la repressió, el racisme i la violència contrarevolucionària, i mobilitzen sectors del poble en formes corporatives; tot com una part de la seva política per evitar que l'explotació intensificada i les guerres imperialistes generin més resistència i més revolució. Davant d'aquesta situació, els comunistes han de rebutjar la política revisionista d'un suposat "front antifeixista" amb la burgesia o amb els seus lacais liberals i revisionistes, la qual serveix com a pretext per posar-se a la cua de la burgesia en defensa de la "democràcia "i els" drets humans "- en realitat la dictadura de la burgesia. L'única manera de combatre al feixisme és sota la direcció del proletariat i com a part de la lluita contra tot el sistema imperialista d'explotació i opressió. Així també, destaquem la necessitat de desenvolupar el moviment femení proletari, el qual ha de lluitar no solament contra el patriarcat i mobilitzar les dones en la revolució, sinó també ha de desemmascarar i combatre al feminisme burgès i petit burgès, que serveix a mobilitzar a les masses femenines al servei de l'imperialisme i la contrarevolució. Nosaltres, els signants d'aquesta Declaració, cridem a l'esquerra de tots els Partits Comunistes i organitzacions revolucionàries a l'Amèrica Llatina i a tot el món a rebutjar la conciliació i lliurar la implacable lluita de dues línies - amb campanyes de rectificació - contra la dreta, contra el revisionisme, principalment el nou revisionisme sota capçalera "maoista". Així també tots els partits han de prendre posició per la Gran Revolució Cultural Proletària i aplicar les seves lliçons, bombardejant la caserna general del revisionisme a cada país. Ens reafirmem en el nostre compromís de donar la vida per imposar el maoisme com a únic comandament i guia de la revolució mundial i unir els comunistes a escala mundial al voltant d'una línia general marxista-leninista-maoista, principalment maoista, que s'ha d'especificar a cada país , generant la Jefatura de la seva respectiva revolució. Procés que no serà possible a través de la conciliació, sinó només a través de la lluita. Rebutjar la tesi revisionista que "dos s'uneixen en un", enarborar i aplicar la veritat marxista “d'un es divideix en dos".

VISCA EL MARXISME-LENINISME-MAOÍSME, PRINCIPALMENT EL MAOISME, IDEOLOGIA UNIVERSAL DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL!

UNIR ALS COMUNISTES A TOT EL MÓN, COMBATENT EL REVISIONISME COM EL PERILL PRINCIPAL!

ENFPNSEM  EL NOU REPARTIMENT IMPERIALISTA DEL MÓN!

VISCA LES CONTRIBUCIONS DE VALIDESA UNIVERSAL DEL PRESIDENT GOMZALO!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Partit Comunista de Xile

Moviment Popular Perú

Desembre de 2018

VISCA L’ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL PRESIDENT MAO!

Proletaris del món, uniu-vos!

VISCA L’ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL PRESIDENT MAO!

"En la història de la humanitat, tota força reaccionària a punt de morir invariablement es llança a una última i desesperada envestida contra les forces revolucionàries; sovint passa que alguns revolucionaris es deixen enganyar durant un temps per aquest poder aparent que encobreix la seva debilitat interna, i no aconsegueixen veure el fet essencial que l'enemic s'aproxima a la seva fi, en tant que ells mateixos s'acosten a la victòria" 

(President Mao. El punt de viratge de la Segona Guerra Mundial. 1942)

"Només podrà haver-hi pau quan hagi estat eliminat l'imperialisme. Arribarà el dia en què el tigre de paper serà destrossat. Però no desapareixerà per si mateix; per això cal el cop del vent i la pluja."

(President Mao. L'imperialisme és un tigre de paper. 1956)

 "La Revolució cultural en curs no acabarà en poc temps. Es desenvoluparà encara amb més profunditat i amplitud. El grapat de persones que ocupen llocs dirigents en el Partit i segueixen la via capitalista ha de ser criticat, i per això hem de concentrar les nostres forces... Si volem derrotar a aquest grapat de persones, ho hem de fer no només en el pla orgànic, sinó també en els plans polític, ideològic i teòric. Aquest és un problema vital per al nostre país i per al món. Si el revisionisme no és derrotat, procedirà a una restauració ...en aquesta gran lluita, hem de derrotar a les persones que segueixen el camí capitalista, els revisionistes. Alguns s'han infiltrat en el Partit i ocupen llocs dirigents ... sovint enarboren ensenyes marxistes-leninistes però sempre posen objeccions. Els que agiten la bandera vermella són encara més perillosos"

 (President Mao - Declaracions, juliol de 1967)

El Moviment Popular Perú, organisme generat pel PCP per al seu treball a l'estranger, celebra amb optimisme i goig revolucionari aquest 125 aniversari del naixement del President Mao. La situació internacional reafirma el que estableix el President Mao: «l'Est és vermell» i que estem dins dels «50 a 100 anys» en què el proletariat i els pobles del món estan escombrant a l'imperialisme de la faç de la Terra. És a dir, com assenyala el CC del PCP, la situació internacional es desenvolupa dins de la crisi general i última de l'imperialisme i l'ofensiva estratègica de la revolució mundial. A tot el món veiem com les masses desenvolupen una ferotge lluita contra l'imperialisme i el revisionisme. Combats que es desenvolupen tant en els països imperialistes com en els països del tercer món, sent les guerres populars i lluites armades que enarboren la bandera vermella del maoisme (Perú, Índia, Filipines, etc.) la seva més alta expressió, que al costat de les lluites d'alliberament nacional com a Palestina, confirmen el que estableix el President Mao: «els països volen la independència, les nacions volen l'emancipació i els pobles la revolució».

Aquest aniversari es dóna enmig del procés de conteses entre l'imperialisme ianqui, xinès, i rus, això implica veure les especificacions i particularitats que es donen en aquesta dècada repartició del món i la recerca d'aconseguir la superioritat estratègica.

Dins de la seva crisi final, les superpotències i potències imperialistes necessiten la guerra imperialista per dur a terme un nou repartiment del món. D'una banda, la superpotència ianqui tracta de mantenir-se com a gendarme únic, i d'altra banda, les superpotències que vénen de la restauració capitalista (Xina i Rússia) i que han usufructuat els avenços de la revolució democràtica i socialista, estan en condicions econòmiques, polítiques i militars per disputar l'hegemonia de la superpotència ianqui i ja estan posant els fonaments per a aquest nou repartiment del món.

Dins de la pugna interimperialista que s'està donant, l'imperialisme necessita mobilitzar masses a favor de la guerra imperialista, dividir la classe obrera i enfrontar a masses contra masses, per això necessiten el feixisme (que no només és repressió) i promoure el revisionisme , fonamentalment el nou revisionisme amb capçalera de «maoista».

Per dur endavant la guerra imperialista, l'imperialisme necessita aplicar el feixisme. Des dels aparells d'Estat imperialistes: institucions, partits polítics burgesos, premsa, televisió ONG,s, etc. es fomenten les idees de la superioritat «cultural», de la civilització «superior», per mobilitzar el proletariat i les masses dels països imperialistes en suport a la guerra imperialista. Aplicar el feixisme és una necessitat pels imperialistes per tal de conjurar la Revolució a la rereguarda. Cal forjar i enfortir la direcció proletària de totes les lluites justes de les masses i combatre l'«antifeixisme» burgès, que embelleix el caduc sistema demo-lliberal i desvia a les masses de la qüestió principal: la conquesta del poder per la classe. Els fets confirmen de forma cada vegada més clara que el revisionisme, vell i nou, serveix d’instrument per al nou repartiment del món i la seva guerra contrarevolucionària. Posant a les masses subordinades a una facció o l'altra de la classe dominant, a una superpotència o l'altra o potència imperialista. Promou «processos de pau» i revisionisme armat, crea opinió pública a favor d'un món «multipolar», promou la capitulació davant l'imperialisme i la reacció sobre la base d'una suposada situació de «replegament de la revolució» o que l'imperialisme és "fort", s'enfronta a masses contra masses, promou la «democràcia occidental», etc. Ens reafirmem en el que ha plantejat el CC del PCP, en que el fonament del maoisme és el Poder: "Per això és de vital importància que els Partits Comunistes partim d’això, que el fonaments del maoisme és el poder, per a destruir el vell sistema i conquerir el poder i avançar en iniciar o prosseguir la guerra popular. Estem en l'ofensiva estratègica de la revolució mundial, els imperialistes són gegants amb peus de fang i els revisionistes estan desbocats a qui servir a través d'amnisties, acords de pau, per defensar la democràcia burgesa." (Maig de 2018)

Ens reafirmem en el qu’assenyala el CC del PCP de cridar a l'esquerra de cada Partit a anar contra el corrent, a assumir la seva responsabilitat, a lluitar implacablement contra la dreta i bombardejar a la caserna general del revisionisme, els dirigents seguidors de la via capitalista enquistats en la direcció dels Partits Comunistes. És en el comitè central on es troba el vòrtex de la lluita de classe que repercuteix en tot el partit. És urgent que tots els partits, i principalment els Partits que dirigeixen guerres populars o lluites armades sota la bandera del maoisme, s'oposin a tota conciliació amb fermesa i assumeixin la lluita implacable contra el revisionisme dins i fora de les seves files. Només aixafant el revisionisme, tant fora com dins dels Partits comunistes, bombardejant «la caserna general», amb campanyes de rectificació i seguint la línia de la Gran Revolució Cultural Proletària, cap a la conquesta total del Poder, és possible la tasca urgent de mobilitzar les masses contra l'imperialisme; constituir o reconstituir Partits Comunistes com Partits marxistes-leninistes-maoistes militaritzats per preparar, iniciar i desenvolupar guerra popular a cada país; i contraposar la guerra popular mundial a la guerra mundial imperialista. La perspectiva és brillant, toca l'avanç audaç dels comunistes.

VISCA L’ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DEL PRESIDENT MAO!

VISCA LA GRAN REVOLUCIÓ CULTURAL PROLETÀRIA!

VISCA EL MAOÍSME, ENFONSEM EL REVISIONISME!

LA REBEL·LIÓ ES JUSTIFICA!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!,

IMPOSAR EL MAOÍSME COM A COMANDAMENT I GUIA DE LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

Moviment Popular Perú                                       Desembre de 2018

Immigració i lluita de classes a Catalunya

La revista SOL ROJO nº 46  (veure la pàgina web solrojo.org) editada pel Moviment Popular Perú, organisme generat pel Partit Comunista del Perú pel treball a l’estranger, ha tret un molt interessant anàlisi d’un aspecte essencial de la lluita de classes a Catalunya: l’immigració,i de la recent lluita d’aquest moviment social. Convidem a llegir-lo, i a opinar d’aquest article i de tots els de la revista.

Immigració i lluita de classes a Catalunya

"... Primer, escombrar el munt colossal  d'escombraries   que és el revisionisme i l'oportunisme ... Segon,   anar al fons i profund de les masses   que constitueixen la majoria ... Tercer, a les masses cal  educar-les en la guerra popular ... "

           LÍNIA DE MASSES. Partit Comunista del Perú, 1988

Introducció

Al 2017 hi havia més de 68 milions de refugiats al món. Guerres oficials, guerres no declarades, persecucions, provocades per la rapinya i la lluita per un nou repartiment del món entre els imperialistes, a aquesta la seva fase final. I el nombre de refugiats no cessa d'augmentar.

S'han comptabilitzat 244 milions de persones que han deixat la seva terra buscant una "vida millor", a causa de la rapinya i les guerres imperialistes. La gran majoria s'ha dirigit als suposats "paradisos capitalistes" d'Amèrica del Nord i Europa. I l'emigració no s'atura.

En 2017 vivien a Espanya prop de 5 milions d'emigrants. Espanya és una porta d'arribada d'immigrants africans, la majoria de pas cap a Europa. A Catalunya ñ a hi ha més d'1 milió (14,2%) de residents de fora de l'Estat.

I les xifres segueixen augmentant.

Les dificultats per arribar

Ningú deixa la seva família i s'embarca en un recorregut de milers de quilòmetres; travessa amb risc de la seva vida deserts, mars i tota classe de dificultats si no ho veu molt necessari. I famílies senceres es veuen obligades a deixar casa i terra per sobreviure a guerres i persecucions.

Per aquestes traves, milers de persones perden la seva vida al mar Mediterrani i altres mars. I incomptables han mort en deserts com els del Sàhara o Sonora (aquest en els EUA). O intentant travessar murs i tanques. Milions sobreviuen en condicions inhumanes en els anomenats camps de refugiats, que en realitat són camps de concentració.

S'incrementen els obstacles

En arribar a Europa, en aquest cas a Espanya, no disminueixen els problemes dels immigrats. Arriben sense mitjans econòmics i de vegades sense documentació personal.

Immediatament han de empadronar-se. Aquest tràmit, necessari per tota la resta, hauria de ser automàtic, però els ajuntaments en moltes ocasions posen traves i, de vegades no ho fan o, en tot cas als dos anys sense renovar se'ls esborra.

Després del padró ve la sanitat (només emergències i sense operacions, molt inferior a la dels locals) i l'educació. En molts casos els menors no són escolaritzats durant mesos mentre no s'estudia la seva edat real i és freqüent que no es respectin els seus drets.

S'hauria de formar a tots els arribats en el coneixement de l’idioma (a Catalunya català i castellà), però els ajuntaments no solen fer-ho.

Durant tres anys han de sobreviure com puguin. La manca de treball i la precarietat són en aquests últims anys moneda corrent a Espanya. A més, legalment en aquest període i mentre no aconsegueixin el NIE (permís de treball i residència, un dels requisits és haver estat tres anys seguits empadronats) els immigrants no poden ser contractats.

Però, com sigui han de treballar. Les dones, gairebé esclavitzades, netejant cases i hotels, o atenent persones grans o malaltes. Els homes al camp, en l'economia submergida, recollint ferros o cartrons (a 6 cèntims d'euro el quilo de cartró), ... Els venedors ambulants són assetjats, perseguits, se'ls requisa la mercaderia, són multats (el que és un obstacle més per aconseguir el NIE, ja que es creen "antecedents") i pateixen tota mena d'atropellaments. Hi ha hagut morts, ferits i empresonats a causa de les batudes policials.

Passat aquest termini poden sol·licitar el NIE. Per a això "han de demostrar mitjans de vida". Si són rics, comprant una casa de luxe poden obtenir fins i tot la nacionalitat, però per a la majoria, sense recursos, s'exigeix un contracte de treball de 40 hores setmanals durant un any. Aquest requisit, en anys de crisi econòmica. és pràcticament impossible d'aconseguir fins i tot per als autòctons. Així, es poden trobar immigrants amb deu, dotze o quinze anys sobrevivint sense poder regularitzar la seva situació. I en aquest temps no poden viatjar al seu país ia altres, ja que no podrien tornar.

Més problemes

Des del 2008 la crisi capitalista assota intensament Espanya. Els salaris s'han reduït notablement (per a treballadors no qualificats han baixat a menys de 1000 euros) i la precarietat laboral i pèrdua de drets són la tònica dominant per a la classe obrera i els explotats i oprimits. Les reformes laborals dels successius governs han fomentat aquestes tendències.

En el cas dels immigrants aquests salaris són bastant més reduïts. El salari mitjà d'una persona de nacionalitat estrangera (que treballa legalment) és un 35% inferior   al d'una persona amb nacionalitat espanyola, La pèrdua del lloc acostuma a portar la perduda dels "papers" (NIE) i la tornada a la condició d ' "il·legal". És l'anomenada "irregularitat sobrevinguda", molt comú.

La manca de treball també comporta problemes d'habitatge. Durant molts anys, la crisi de les hipoteques va assotar un Estat com Espanya on amb prou feines hi habitatge social i va haver-hi potents moviments ciutadans de resposta. Ara, la pujada de lloguers (a Barcelona i rodalies un 20% l'any 2017) amenaça a una gran part de la població i encara més als immigrants.

Racisme institucional

Solucionat el problema del NIE, l'immigrant no para de trobar-se obstacles burocràtics i menyspreu de l'administració.

Els baixos salaris i els alts lloguers fan gairebé impossible es compleixin les condicions que posen les administracions per als reagrupaments familiars i la legalització dels fills. La impossibilitat de viatjar (total per als "il·legals" i molt reduïda i controlada pels altres) crea situacions insostenibles. Els casaments entre autòctons i emigrants són "sospitoses" i ha d'aprovar un jutge (normalment són denegades).

En tot moment s'evidencia un racisme institucional. Per a la renovació de l NIE, o per a qualsevol tràmit amb l'administració, normalment cal demanar una cita prèvia i aquest requisit s'utilitza pel govern per obstaculitzar als emigrants. No hi ha cites, les donen per a diversos mesos després, caducant els documents aportats, fins i tot hi ha un "mercat negre" de cites prèvies i d'altres temes relacionats amb l'emigració. El tracte en oficines d'estrangeria és clarament racista. Hi ha campanyes institucionals contra els venedors ambulants.

Les batudes policials, on es discrimina pel color de la pell o l'aparença, són freqüents i molts acaben als centres d'internament (CIE 's, veritables presons per a estrangers sense delicte, pel sol fet de ser irregulars) i en deportacions.

Finalment, si un immigrant porta molts anys regularitzat i ha superat tots els obstacles posats en el seu camí pot demanar la nacionalitat espanyola. Però les dificultats no cessen per a aquest col·lectiu, que porta vivint i treballant normalment més de 20 anys a Espanya. Aconseguir la documentació necessària exigeix molts diners (més de 1000 €) i temps. A més, fa pocs anys s’enduriren els requisits amb dos exàmens nous: un de castellà molt difícil i un altre de "cultura general" que molts espanyols no passarien. Cada examen i la seva repetició son 100 €. Superades les traves, s'ha d'esperar tres anys la resposta governamental, de vegades negativa. Presentar un recurs significa eternitzar-se en la situació.

En conjunt, és una situació creada per a la formació d'un exèrcit de reserva d'aturats, sense drets, que necessita el capital per sortir de la crisi i sobreviure en aquesta època final imperialista, pretensió, d'altra banda, impossible.

Refugiats: una distinció fictícia

Les Nacions Unides distingeixen entre emigrant i refugiat, o peticionari d'asil. Refugiats són els que es veuen forçats a desplaçar-se per motius de guerra, catàstrofes naturals o perill de la seva vida. Emigrant és el que va a un altre país a la recerca d'un futur econòmic millor. Els refugiats tenen inicialment lleis diferents a la dels immigrants. però, encara que reben en les primeres fases més ajudes i estiguin tutelats, els pocs asils concedits (un 2% de les peticions), les traves burocràtiques (per exemple, no es reconeixen en guerra a països com Mali, l'Afganistan o l'Iraq) i la "tutela "d'ONG que només busquen el seu propi benefici, condemnen a la pràctica a la majoria dels demandants d'asil a la situació d'immigrants sense papers. I, superada aquesta primera fase de tutela i ajudes, que sol durar entre any i mig i dos anys, se'ls exigeix un contracte de treball i la seva vida passa a ser regulada per la "Llei d'Estrangeria", en igual situació a la dels altres immigrants.

Més de cent dies de lluita

Catalunya sempre ha estat una terra d'immigrants. La classe obrera catalana, reconstruïda amb cada nova remesa massiva d'arribats, mai ha estat des del seu naixement majoritàriament autòctona. Al segle XX, i inicis d'aquest XXI, grans emigracions massives (primer de la resta de l'Estat, després de fora, però gairebé sempre de sectors camperols) han passat la població catalana de menys de 2.000.000 als 7.600.000 actuals. I no paren d'arribar.

I com la situació dels immigrants (i refugiats) no acaba va de resoldre i s'ha agreujat en els últims anys (cada vegada es posen més dificultats a l'arribada i s'endureixen els criteris de la seva estada, la qual esdevé més precària), moltes petites organitzacions d'immigrants i de suport a la immigració es van ajuntar per lluitar pels drets de la immigració. Després de diversos mesos d'activitats i preparació, s i va realitzar un a ocupació i tancament a l'antiga escola d'arts i oficis "La Massana" de Barcelona,

Els punts reivindicats eren:

1)       Papers sense contracte.

2)       No a la llei d'estrangeria.

3)       Empadronament sense domicili. Padró per a tothom.

4)       Nacionalitat sense ex á men és ni taxes.

5)       Sanitat per a tothom.

6)       Drets per a tots els immigrants i refugiats.

7)       Despenalització de la venda ambulant.

8)       Contra el racisme institucional.

9)       Tancament dels Cie s.

10)   No a les fronteres.

11)   No a la violència masclista. Pels drets de les dones i de les empleades de la llar i de la cura d'ancians i dependents.

"La Tancada" va trobar de seguida el suport de nombroses entitats de la societat civil catalana. Tancaments de suport es van concretar en altres barris de Barcelona (Poble Nou) i localitats catalanes (Badalona, l'Hospitalet, Blanes, Mataró, ...) Accions de suport en altres localitats de l'Estat. Manifestacions a favor de la tancada i per les seves peticions i per altres successos (suport a temporeres marroquines en la campanya de les maduixes de Huelva, condició dels immigrants a la campanya de la fruita a Lleida, situacions homofòbiques i deportacions, denuncia situació de fer feines i de cures de persones majors, contra la violència masclista, suport al buc Aquarius d'Open Arms i a la caravana solidària "Obrim Fronteres", assemblees, comunicats i rodes de premsa, i tot tipus d'accions s'han succeït sense interrupció.

Però les administracions no entenen el ritme de vida i els problemes dels immigrants i refugiats, i no tenen pressa. Després de més de 4 mesos de tancament dels diàlegs amb les administracions han resultat poc fructífers. El president i de la Generalitat, Quim Torra, amb diversos dels seus ministres; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i nombrosos parlamentaris han visitat "La Tancada". I hi ha hagut diverses negociacions amb ajuntaments i Generalitat. Però, a més de bones paraules, poca cosa s'ha avançat. El tema del padró el més aconseguit. Però situacions problemàtiques com la dels venedors ambulants han trobat el rebuig pràctic d'ambdues institucions.

I, el que és més important, "la Tancada" no ha aconseguit reunir-se amb l'administració que té la majoria de les competències en temes d'estrangeria. Hi va haver una primera reunió amb la delegació del govern de Mariano Rajoy, però a l'entrar el socialista Pedro Sánchez al govern espanyol es va crear entre la immigració la creença que la regularització estava per resoldre. Res més lluny de la realitat.

La delegació a Catalunya del govern socialista no ha volgut reunir-se amb els de "la Tancada". En aquestes circumstàncies, la tancada es manté, una mica debilitada per les vacances estivals, esperant aquest setembre vinent que ressorgeixi amb més força veient els problemes de gran part de la població catalana 

Contra el revisionisme

"Així la lluita pel Poder és principal però no es pot separar de la lluita reivindicativa, són dues cares d'una mateixa moneda i aquesta última és lluita necessària.

...

"A tot arreu les masses tenen problemes concrets i hem de preocupar per ells i atendre'ls, el treball de masses es fa dins de la lluita de classes i no al marge d'ella.

                      LÍNIA DE MASSES. Partit Comunista del Perú, 1988

I, com en tota lluita, hi ha el revisionisme i l'oportunisme. Diverses organitzacions i entitats, que viuen de les subvencions que donen les diferents administracions, s'han apressat a intentar tancar la lluita, no només sense haver aconseguit alguna reivindicació sinó fins i tot sense haver parlat amb l'administració central (contra tots els acords previs i de les assemblees de la tancada) . No ens ha d'estranyar la seva conducta, només són "estómacs agraïts" que "no mossegaran la mà que els dóna menjar".

Es presenten com els més radicals, però compte! No han de molestar massa a les autoritats. Es tracta de fer propaganda antiracista genèrica i denunciar la situació, però es queden aquí: en la propaganda. Que les masses emigrants s'organitzin, lluitin i aconsegueixin millorar la seva penosa situació no entra en els objectius d'aquesta gent.

D'una banda, defensen que només els emigrants poden parlar en nom dels emigrants. És més "els autòctons han de quedar-se al marge", Així promouen la divisió entre la classe i els explotats i oprimits, evitant la unitat i lluita conjunta que dóna més força i beneficia a tots, inclosos els problemes específics. Alhora, supleixen l'acció de les masses immigrants per elits culturals ("que han pogut anar a la universitat") i comissions tècniques. Les masses, tant immigrants com a locals, i les seves necessitats han de subordinar-se al discurs i a l'acció d'aquestes minories "que en saben més".

El tema de la violència, és un dels eixos dels seus plantejaments. Són contraris a "tota mena de violència", defensen els "processos de pau" i la mediació de conflictes. Qualsevol tipus "d’actitud violenta", fins i tot elevar el to de veu en una reunió, és condemnat per aquestes minories elitistes.

Les masses, encapçalades per la classe obrera i dirigides pel seu partit, han d’escombrar sense pietat a aquests traïdors i avançar decididament en l'organització i en la seva participació en les lluites, en el camí de la presa del poder, de la guerra popular.

La immigració i el feixisme

"Els cercles imperialistes intenten descarregar   tot el pes   de la crisi sobre les esquenes dels treballadors.   Per això, necessiten el feixisme.

"Intenten resoldre el problema dels mercats mitjançant l'esclavització dels pobles febles, mitjançant l'augment de la pressió colonial i un nou repartiment del món per la via de la guerra.   Per això, necessiten el feixisme.

"Intenten   avançar-   al creixement de les forces de la revolució mitjançant l'aixafament del moviment revolucionari dels obrers i camperols i l'atac militar contra la Unió Soviètica, baluard del proletariat mundial.   Per això, necessiten el feixisme.

        Jorge Dimitrov, Informe davant el VII Congrés Internacional Comunista. 

                                                                                    2 d'agost de 1935.

El feixisme creix a Europa amb una força no vista des de fa dècades. El feixisme també creix a Espanya.

El feixisme no és una conseqüència de la immigració. Països com França i Alemanya, han tingut una forta immigració des de fa anys. Tot i que s'han donat freqüents atacs feixistes, racistes i xenòfobs, el feixisme no ha tingut la força que té ara a Europa.

La "dictadura terrorista del gran capital", es desenvolupa en una molt dura crisi capitalista, que ha fet trontollar als propis Estats i a la Unió Europea. En l'intent de sortida de la crisi, s'acceleren les guerres per un nou repartiment del món. Llavors, és quan la gran burgesia necessita un "control especial" de la seva població i enfrontar masses contra masses.

La classe obrera i les masses explotades i oprimides veuen coartades les poques llibertats que els deixen els burgesos en èpoques "normals", reforçant notablement la dictadura i el sentiment nacionalista, necessari per a les conteses que s'acosten. Es fomenta l'odi als "altres", "l'enemic”

La immigració és un dels blancs principals del feixisme. Les masses oprimides veuen a uns que estan pitjor fins i tot més que ells, als quals es culpa de tots els mals. "Menteix, menteix que alguna cosa queda”. Tota classe de mentires s'aboquen contra els arribats, fomentant la seva precarietat i absència de drets i desviant l'atenció dels veritables responsables de la situació de les masses, que no són sinó els capitalistes i imperialistes que pugnen per sobreviure en aquest imperialisme en la fase final, no dubtant en provocar tota mena de desequilibris al món, guerres, morts i situacions penoses a les àmplies masses.

És l'imperialisme el causant de les guerres i catàstrofes que provoquen inevitables desequilibris i emigracions massives, les quals no s'aturaran fins que la classe obrera prengui el Poder amb guerra popular i organitzi un nou sistema mundial on no hi hagi explotació i rapinya. I el feixisme és una perillosa eina al servei del capital i de l'imperialisme.

En aquests moments històrics la denúncia i la lluita contra el feixisme és vital i cal unir-la a tots els combats de la classe i les masses.

Epíleg

En la tancada de 2018 a Barcelona ( "la Tancada"), immigrants de 15 països de 3 continents s'han unit i treballen junts.

Alguns gairebé nouvinguts, la majoria procedents de zones camperoles, joves sense experiència de lluita, però amb un instint de supervivència brutal, capaços de travessar el Sàhara i la Mediterrània per arribar com sigui. En ells la família havia dipositat el seu futur i els pocs recursos de què disposaven. Han vist com molts es van quedar en l'intent d'arribar a la somiada Europa, però ells si han arribat.

Altres porten molts anys, potser més de 20, entre nosaltres. Supervivents dels tancaments del 2001, on van aconseguir la regularització. Viuen, treballen, ... i no se n'aniran, tot i el racisme i les dificultats. El barri del Raval, al centre de Barcelona, és un mosaic multicolor, ple de "sobreviu com puguis". Tots segueixen sense molts dels drets que haurien de tenir.

A uns tercers els veiem diàriament, però són gairebé invisibles. Dones tancades amb maratonianes jornades; "Sense papers" recollint ferralla o venent el que troben, treballadors obligats a sobreviure en l'economia submergida sense assegurança, sense condicions, tot just per menjar, ...

Moltes dificultats idiomàtiques, moltes diferències culturals i en el procedir de la vida quotidiana. I malgrat tot s'han unit en una lluita comuna. Dues dotzenes d'entitats de suport a l'immigrant, petites, unes lluiten per la sanitat, unes altres per tancar els CIE’s, unes terceres amb les empleades de la llar o pels "papers" o la nacionalitat.

Assemblees maratonianes amb traducció a mitja dotzena d'idiomes, dificultats d'entesa de comprensió, d'aprenentatge en la lluita. I no obstant això... units en una lluita comuna contra l'opressió i l'explotació, contra la repressió més brutal, contra el feixisme i el racisme.

Queda molt per avançar, de moment potser només s'aconsegueixin unes poques millores per seguir sobrevivint. Però si ha pogut ser tota aquesta unió i lluita comuna, també s'aconseguirà la unió i la lluita comuna amb els altres, amb tota la classe obrera, amb tots els explotats i oprimits de la societat catalana i espanyola. Les plataformes de les hipoteques ja coneixen a molts emigrants. Els combats contra l'atur i la precarietat ja tenen en el seu si a molts d'aquests arribats. Els jubilats ja inclouen en les seves peticions a les empleades de la llar, però necessiten també la immigració. I aquesta als pensionistes. Cal unir totes aquestes lluites sota la direcció del proletariat i aixafar en combat totes les il·lusions reformistes i electorals.

Avançar i organitzar-se. Els més capaços i conscients d'estructurar l'avantguarda que la classe obrera necessita, el partit del proletariat, el partit marxista-leninista-maoista que dirigeixi a la classe ia les masses a la presa del poder, Per què, llevat del Poder tot és il·lusió . I, sense el Poder qualsevol millora o avanç és efímer, ... Cal prosseguir en el camí de la guerra popular fins escombrar a aquest sistema imperialista, racista i explotador que oprimeix la gran majoria de la població.

Octubre de 2018