VISCA EL XXIII ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL XXIII ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO!

INICIAR I DESENVOLUPAR GUERRA POPULAR CONTRA LA GUERRA IMPERIALISTA DE REPARTIMENT QUE JA ESTÀ EN MARXA!

"Tot el que ens van dir, la xerrameca buida i nècia de la famosa "nova etapa de pau" en què ha quedat? Què de Iugoslàvia? Què d'altres llocs? Tot es va polititzar, això és mentida. Avui dia la realitat és una, els mateixos contendents de la I i de la II Guerra Mundials, estan generant, estan preparant la III nova guerra mundial. Això ho hem de saber i nosaltres com a fills d'un país oprimit som part del botí. No ho podem consentir! Ja n'hi ha prou de explotació imperialista! Hem d'acabar amb ells! Som del tercer món i el tercer món és la base de la revolució proletària mundial, amb una condició, que els Partits Comunistes enarborin i dirigeixin. És el que cal fer!"

(El Discurs del President Gonzalo 24 de setembre de 1992)

Avui, juntament amb tot el nostre Partit Comunista del Perú i el seu Comitè Central, expressem un cop més la nostra salutació i subjecció ferma, voluntària, conscient i incondicional a la nostra Prefectura el president Gonzalo i el seu totpoderós pensament. Juntament amb tots els comunistes del món, el proletariat internacional i els pobles oprimits, celebrem el XXIII aniversari del Magistral Discurs del President Gonzalo, que resplendeix victoriós i puixant davant del món com a arma de combat!

La situació actual en el món confirma en forma clara i innegable el que exposa la nostra Prefectura a la cita. En aquestes línies es sintetitza magistralment l'actitud i la línia ideològica i política que els comunistes hem d'assumir (i difondre a les masses) enfront de la guerra imperialista de repartiment que ja està en marxa. Avui els vampirs imperialistes ja no només estan preparant la seva guerra imperialista per al nou repartiment del món; l'estan duent a terme utilitzant a altres. Per ara els imperialistes ianquis, russos i europeus i el socialimperialisme xinès prefereixen evitar confrontar-se en la forma directa i oberta de la I i II Guerra Mundial, i per això utilitzen a altres estats, organitzacions i moviments - i si semblen "revolucionaris" encara millor - com a fitxes d'escacs i per manejar l'opinió pública en funció de la seva guerra de repartiment. En la lluita del poble kurd, en la lluita a Ucraïna i en altres llocs s'expressa l'odi just contra l'explotació imperialista, s'expressa la disposició de les masses d'aixecar-se en armes i donar la vida per la revolució i l'alliberament dels seus pobles - però mentre falti la direcció proletària, la ideologia proletària, la línia militar proletària, aquestes lluites deixen la porta oberta per a ser utilitzades per una o altra potència o superpotència imperialista. Alhora, l'imperialisme ianqui i els seus aliats utilitzen l'onada de refugiats i l'amenaça del "Estat Islàmic", ambdues creades pels mateixos imperialistes i les seves guerres genocides, com a pretextos per a més guerra d'agressió contra Síria per prendre el control del país, fer fora i ocupar el lloc de l'imperialisme rus. En el seu pla per evitar que es formi un fort moviment antiimperialista en contra seva, els imperialistes compten amb la conciliació i l'oportunisme dels revisionistes fins i tot dins dels mateixos Partits Comunistes.

Com evitar que les lluites es converteixin en fitxes d'escacs a la guerra imperialista? Com sempre, el decisiu és enarborar, defensar i aplicar els principis de la nostra classe, és a dir els principis del marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme, en lluita a mort contra el revisionisme dins i fora dels partits. Quan alguns ja proposen substituir el marxisme per l'anarquisme, el "confederalisme democràtic", la "nova síntesi" o un "maoisme democràtic" etc., els comunistes hem d'insistir en imposar el maoisme com a únic comandament i guia de la revolució mundial. L'oportunisme i el revisionisme inevitablement s'expressa dins del moviment comunista internacional, dins dels Partits maoistes, i avui ho veiem en la política de la conciliació, l'aplicació de la tesi revisionista de "dos s'uneixen en un", i tot això sota la capçalera del maoisme. Directament lligada amb la campanya, iniciada per Avakian, de difamar i aïllar el Partit Comunista del Perú i la seva Prefectura, alguns al MCI avui estan difonent la política de "unir-se" a través de la conciliació, i no a través de la lluita.

En realitat, aquests oportunistes rebutgen el que el President Mao ens va ensenyar, "Si la unitat s'aconsegueix per mitjà de la lluita, viurà; si s'aconsegueix al preu de concessions, morirà". Perquè no tenen confiança en la nostra ideologia ni en les masses, busquen "unitat" a qualsevol preu i venen els principis de la revolució proletària mundial. Conseqüentment deixen d'especificar i lluitar contra les posicions revisionistes (en els seus propis Partits o en altres) perquè volen ser "amics amb tots". Parlen sobre el revisionisme en general, en abstracte, i així converteixen el principi de lluita de dues línies en dogma mort. Alhora, quan l'imperialisme i la reacció acusen als comunistes de ser "dogmàtics", els oportunistes pensen que hem de cedir en això i esforçar-nos per "trencar amb el dogmatisme" i incorporar idees burgeses a les nostres files. Quan l'imperialisme i la reacció ens acusen de ser "terroristes" que "glorifiquen la violència", els oportunistes pensen que hem de cedir en això i donar-nos pressa per rebutjar els "mètodes terroristes" i declarar que "preferiríem la via pacífica" i que "només apliquem la violència en autodefensa". Quan els vampirs i genocides ataquen a la dictadura del proletariat i ens diuen "totalitaris", els oportunistes pensen que hem de cedir en això, "autocriticar-nos" i assumir la "democràcia multipartidaria". Quan els mitjans de comunicació reaccionaris o revisionistes, com a part dels plans de l'imperialisme, destaquen o popularitzen un moviment armat (com van fer amb el revisionisme del Nepal, per promoure els "acords de pau"), els oportunistes deixen de criticar o preguntar per què, i prefereixen callar en nom de la "unitat" i diuen per "acumular forces".

Com diu la nostra Prefectura en el Discurs: Ja n’hi ha prou de collonades, ja ni ha prou de foscors! Un dels punts que caracteritza al President Gonzalo i al Partit Comunista del Perú, i a tota la seva lluita per establir i imposar el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, és la insistència en la necessitat de trencar contundentment amb el revisionisme; no només amb les seves paraules o algunes de les seves polítiques, sinó amb les seves actituds, amb el seu estil de treball, amb tota la seva mediocritat petita burgesa i amb la seva incapacitat de lluitar obertament i honesta. Després del cop revisionista a la Xina, el PCP va tenir èxit al fer de guia i donar nova esperança als comunistes del món precisament perquè va mostrar la seva capacitat de trencar decididament amb totes les foscors i totes les vacil·lacions pel que fa a la violència revolucionària, la dictadura del proletariat etc . que existien en els partits marxistes-leninistes-pensament Mao Tse-tung de llavors. Aquest trencament, plasmat en lluites implacables contra el revisionisme dins del Partit, va ser una necessitat indispensable per poder iniciar la guerra popular i desenvolupar-la com a torxa de la revolució mundial. La definició del maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, feta pel President Gonzalo i producte de l'experiència concreta de la guerra popular i la lluita contra el revisionisme, no era simplement una qüestió de canviar una paraula, com pensen alguns, i no es pot reduir només al reconeixement de la validesa universal de les contribucions del President Mao com qüestions aïllades. El maoisme no és simplement una continuació del marxisme-leninisme-pensament Mao Tse-tung, sinó un salt; un salt que implica el trencament total amb els vells problemes, trencament que ha d’expressar-se en noves formes de lluitar, en un nou estil de treball i en mesures concretes per no repetir els errors del passat. Com a exemple, nosaltres considerem que la militarització dels partits comunistes és una contribució de validesa universal, una part del maoisme, necessària per poder construir Partits capaços d'iniciar i desenvolupar guerra popular.

Aquells que ara continuen la campanya per aïllar el PCP ho fan perquè no volen debatre aquests punts. Fins i tot quan saben que el que el Partit planteja és correcte, alguns ho assumeixen - de paraula - però sense esmentar qui ho ha plantejat, perquè el reconèixer al PCP i les seves posicions podria espantar a alguns dels seus "amics". Rebutgen el capitulacionisme de la LOD de paraula, però no trenquen amb altres "amics" que promouen a les rates i al seu "Movadef" (o una línia similar en altres països). Es pronuncien en contra del revisionisme armat de la LOI, però publiquen les seves accions erràtiques com accions del Partit. En concret, al igual que Avakian, prenen la situació complexa de la guerra popular a Perú com a oportunitat per aïllar i qüestionar al PCP, perquè temen el que representa: la lluita a mort, implacable i contundent, contra el revisionisme i l'oportunisme, i la necessitat de trencar amb la conciliació i tot el vell estil de treball.

Nosaltres ens reafirmem en el magistral Discurs del President Gonzalo i en cadascuna de les seves parts. En el Discurs s'expressa clarament la línia proletària, que el nostre Partit i el seu Comitè Central continua aplicant avui en dia sota les complexes condicions de la inflexió, i en ell es sintetitza magistralment la línia proletària que guia el nostre treball a nivell internacional. En aquesta ocasió dirigim les nostres més caloroses salutacions comunistes a tots els comunistes del món, al proletariat internacional, als pobles oprimits, i la nostre salutació especial a les masses que s'han aixecat en armes contra el sistema d'explotació i opressió i que estan donant les seves vides en les heroiques guerres populars i lluites armades a l'Índia, a Turquia, a les Filipines i altres llocs.

Així també, ens reafirmem en el nostre compromís de continuar lluitant sense desmai per la unificació dels comunistes a nivell mundial, no a través de la conciliació, sinó a través de la lluita a mort contra el revisionisme i la capitulació, i perquè s'apliqui el maoisme en la constitució o reconstitució dels Partits Comunistes per iniciar i desenvolupar guerres populars en tots els països.

VISCA EL XXIII ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO, QUE RESPLANDEIX VICTORIÓS I EN ASCENS DAVANT DEL MÓN COM ARMA DE COMBAT!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO I LA SEVA TOTPODERÓS PENSAMENT!

VISCA EL MAOISME, AIXAFEM EL REVISIONISME!

FORA ELS IANQUIS I TOTS ELS IMPERIALISTES DE SÍRIA I DE TOT EL MEDI ORIENT!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment Popular Perú,

24 setembre 2015

LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN LES ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

Escrit repartit l'11 de setembre de 2015 al matí al Fossar de les Moreres de Barcelona

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN LES ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

L'imperialisme viu la seva crisi general i última. Crisi que enmig de la guerra imperialista, està castigant al proletariat i als pobles del món, principalment als del Tercer Món. En el seu va intent per sortir de la crisi estan sobreexplotant a les masses principalment a les més pobres.

Pel costat del poble, la lluita no ha cessat: vagues, mobilitzacions contra el desmantellament de la sanitat, de l'educació pública, contra les retallades socials, en defensa del català, contra els desnonaments, per la defensa dels drets dels “sense papers”, la lluita dels manters, les mobilitzacions de la diada, etcètera. Ara bé, és important i imprescindible que el poble no perdi la perspectiva de la lluita política pel poder, objectiu principal.

Les pròximes eleccions per al Parlament de l'autonomia catalana del 27 de setembre seran per a alguns (la dreta partidària de la unitat d'Espanya) unes eleccions més. Per a altres (el bloc sobiranista) seran el substitut del referèndum negat per l'Estat i un definitiu pas cap a l’independència. Per a uns tercers (Catalunya, sí que es pot) ni més ni menys que un pas més per a la “ruptura” amb el passat i el començament d'un procés que portarà al poble, segons ells, a una “vida millor” (“tot per el poble, però sense el poble”). Hi ha altres opcions minoritàries.

Siguin el que siguin aquestes eleccions, tots reconeixen de facto (encara que alguns ho neguin) que no són unes eleccions normals. Renovació brutal dels polítics burgesos, camí per a les generals del “canvi”, “resistir al populisme”, l'actual (i previsiblement el futur) president autonòmic amagat en el quart lloc de la seva candidatura. El que és evident és que aquestes eleccions no portaran res de bo per al poble. Són unes eleccions que es donen dins de l'aprofundiment de la crisi de l'Estat espanyol.

El Butlletí del FMI publicat a l'agost sobre Espanya i que tant ha agradat a Rajoy, afirma que malgrat el “creixement econòmic”, ja veurem quant dura el miratge, la taxa de l'atur estructural a l'Estat espanyol ronda el 15,5%, i d'aquí no va a baixar.

El bloc sobiranista

La crisi econòmica que patim des de fa ja 7 anys, amb el rescat dels bancs pagat per tots els espanyols amb retallades i altres mesures molt impopulars, ha provocat molts canvis. La crisi no només ha afectat les classes populars, gran part de la petita burgesia i altres classes intermèdies també la pateixen.

I part s'ha radicalitzat.

El moviment del 15M i les seves seqüeles, d'una banda, i el gran auge de l'independentisme català, de l'altra, provenen en gran mesura de la reacció de la petita i mitjana burgesia, arruïnades per la crisi.

Les retallades van començar a Catalunya, fins i tot abans que a la resta de l'Estat, de la mà de Convergència Democràtica de Catalunya, partit clàssic de la dreta i hegemònic de la societat catalana, totalment corrupte i alineat en molts moments amb el PP. L'empenta del “dret a decidir” i els possibles canvis que s'acostaven, fins i tot amb el perill de ser CiU en gran part reemplaçada per l'auge d'Esquerra Republicana de Catalunya, i el voler fer oblidar el seu passat, l'han portat a “encapçalar” el moviment independentista.

El bloc de “Catalunya, sí que es pot”

Aquest bloc és el més patètic de tots. És difícil que la dreta espanyola (que va mamar de la mamella del feixisme) enganyi a molts. La burgesia catalana, amb els seus cants de sirena independentistes ho té més senzill, però tampoc. L'intent més groller ve de la unió de la ja molt debilitada aristocràcia obrera de CC.OO. i del revisionisme (Iniciativa per Catalunya i Esquerra Unida) amb la petita burgesia radicalitzada per la crisi que aspira a reformar l'Estat (la qual només pretén que “les coses els vagin bé com abans”) representada per Podemos, amb tocs de trotskisme i moltes ganes d'aprofitar-se de les engrunes que dóna el sistema, per donar lloc als “En comú”, “Guanyem”, “Junts”, “Marees”, ...

Reiterem, el seu lema podria resumir-se en allò de “Tot per al poble, sense el poble”. El seu paper és legitimar el vell Estat i la dictadura de la gran burgesia espanyola, amb el que alguns han anomenat “segona transició”. El gallec Xosé Manuel Beiras (que va sortir del BNG i ha recalat a Anova, i que coqueteja ara amb Podemos), en recents declaracions va comentar que la societat espanyola es troba en una situació que avança cap a la “fallida democràtica d'aquest règim espuri de restauració bubònica, més que borbònica”, semblant a la del final del franquisme.

Nosaltres afirmem: aprenguem de les conseqüències per al poble de l'anomenada “primera transició”.

I com van a fer-ho? Doncs desmobilitzant a les masses, desmuntant les lluites i moviments sortits com a reacció a la crisi.

La seva funció és aquesta: desmobilitzar, crear il·lusions en el sistema “democràtic” burgès, una “democràcia” podrida per la corrupció, els guanys fàcils i en el camí d'un capitalisme salvatge i depredador que ha situat a les àmplies masses en una pobresa i una aturada crònics, sense alternatives (Catalunya, abans el motor industrial, ara tot just té indústria i aspira a viure 'del turisme!). La seva funció és permetre la reestructuració de l'Estat, controlant la lluita de les masses.

Perquè les actuals lluites de les masses i del proletariat no serveixin per tornar a reeditar un altre “pacte català” o caminar cap a un Estat Català capitalista amb totes les seves xacres i misèries per a les masses i al servei d'una minoria, la classe obrera necessita de seu Partit Comunista, marxista-leninista-maoista, militaritzat, per iniciar guerra popular i aixafar tota il·lusió de reforma del capitalisme. El medul·lar de la guerra popular és el Nou Poder, expressat en l'assemblea popular, i la garantia dels drets del poble, el poble armat, la milícia.

Només l'organització del proletariat (Partit marxista-leninista-maoista, Front Nou Poder i Exèrcit Popular) i la mobilització de les masses fins arribar a la guerra popular; només reemplaçant, en lluita a mort, el poder burgès pel Nou Poder; només substituint un sistema podrit, l'imperialisme per un altre sistema, el comunisme, on no hi hagi explotats ni oprimits; representa un canvi real de la situació actual.

ELECCIONS, NO! GUERRA POPULAR, SÍ!

VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!

AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA!

PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Barcelona, ​​11 setembre de 2015.

http://mar-armado.blogspot.com.es