UNIR ElS POBLES CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES I LES SEVES GUERRES! ENARBORAR LA GUERRA POPULAR MUNDIAL CONTRA LA GUERRA MUNDIAL IMPERIALISTA!

 

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

UNIR ElS POBLES CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES I LES SEVES GUERRES!

ENARBORAR LA GUERRA POPULAR MUNDIAL CONTRA LA GUERRA MUNDIAL IMPERIALISTA!

"Pot haver-hi una guerra mundial?, sí que pot haver-la; les condicions existiran mentre no es destrueixi la seva arrel. Les superpotències preparen la guerra i fan grans plans, és evident, però creiem que els comunistes i els revolucionaris, les masses, el poble, els homes que ja no podem consentir que hi hagi tanta iniquitat en el món, no hem de centrar la nostra atenció, en la guerra entre les superpotències perquè d'ella no derivarà el nostre alliberament, perquè seria una guerra de rampinya per a un nou repartiment del món. La guerra mundial de les potències és per l'hegemonia, res més que això."

(Entrevista al President Gonzalo, 1988)

"En tots els països es discuteix ara si esclatarà o no una tercera guerra mundial. Enfront d'aquesta qüestió, també hem d'estar espiritualment preparats i examinar-la de manera analítica. Estem de totes totes per la pau i contra la guerra. No obstant això, si els imperialistes insisteixen a desencadenar una guerra, no hem de sentir temor. La nostra actitud davant aquest assumpte és la mateixa que davant qualsevol altre desordre: en primer lloc, estem en contra, en segon, no tenim por. Després de la Primera Guerra Mundial va aparèixer la Unió Soviètica, amb dos-cents milions d'habitants; després de la Segona Guerra Mundial va sorgir el camp socialista, que abasta a nou-cents milions d'éssers. Pot afirmar-se que si, malgrat tot, els imperialistes desencadenen una tercera guerra mundial, altres centenars de milions passaran inevitablement al costat del socialisme, i als imperialistes no els quedarà ja molt espai en el món; fins i tot és probable que tot el sistema imperialista s'enfonsi."

(President Mao Tse-tung - Sobre el tractament correcte de les contradiccions al si del poble)

“Aliança amb els revolucionaris dels països avançats i amb tots els pobles oprimits, contra tots els imperialistes — aquesta és la política exterior del proletariat.”

(V.I. Lenin)

Juntament amb el proletariat internacional i els comunistes i revolucionaris del món, el Moviment Popular Perú, organisme generat pel Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, condemna i aixafa l'agressió de l'imperialisme rus contra Ucraïna. Destaquem que aquesta és una guerra injusta contra un país oprimit, duta a terme per la burgesia imperialista russa com una part de la nova repartició del món entre les superpotències imperialistes ianqui, russa i xinesa i amb la complicitat de les altres potències imperialistes, i un pas més cap a una nova guerra mundial imperialista per l'hegemonia mundial. La situació actual va ser provocada principalment pel cèrcol militar sobre Rússia per part de l'imperialisme ianqui, l'explotador més gran i agressor a escala mundial, el qual en la seva desesperació per a mantenir-se com a superpotència hegemònica busca una guerra imperialista major i cerca mobilitzar als seus aliats imperialistes i les masses en funció d'ella. Cridem a les forces proletàries en tots els països, oprimits i imperialistes, a mobilitzar a les àmplies masses populars contra tots els imperialistes i totes les seves guerres; contra les tres superpotències i les altres potències imperialistes, que ara novament volen usar a les masses populars com a carn de canó i fer-les còmplices en les seves guerres genocides.

Els Estats imperialistes utilitzen la seva dictadura burgesa i els seus mitjans de comunicació per a provocar por i forçar a les masses a prendre partit per una de les superpotències, i compten amb l'ajuda de tota mena de reaccionaris, feixistes, liberals i revisionistes per a fer-ho. Els imperialistes ianquis i alemanys han fomentat i armat als feixistes nazis a Ucraïna i tota Europa oriental des de la II Guerra Mundial fins avui, primer per a combatre al socialisme i després contra el seu rival imperialista rus, i l'imperialisme rus utilitza grups feixistes amb el mateix propòsit. Tots els imperialistes també compten amb el suport de partits revisionistes, que sota falses consignes de "socialisme" o fins i tot "antiimperialisme" es subjecten a una superpotència o l'altra i/o potència i serveixen als seus plans. Avui veiem revisionistes que s'uneixen amb l'imperialisme ianqui i les potències europees difonent la faula d'una suposada "defensa de la democràcia" contra els "autoritaris", i altres que prenen posició pels imperialistes russos i xinesos, venent la seva faula del "món multipolar" i busquen usar el just odi dels pobles contra l'imperialisme ianqui mobilitzant a les masses en la repartició imperialista. Es confirma una vegada més com l'abandó del marxisme i el rebuig del camí revolucionari porten inevitablement al socialchovinisme: quan ja no volen i ja no creuen en les masses i la revolució proletària, per als revisionistes només els hi queda servir a una superpotència o l'altra o a una potència imperialista

Els imperialistes es posen d'acord en la difusió del mite que la contradicció avui en el món es dóna entre "democràcia i dictadura" o "liberalisme i tradicionalisme", per a amagar les reals contradiccions principals: entre l'imperialisme i els pobles oprimits, entre la burgesia i el proletariat i entre els mateixos imperialistes pel botí i per l'hegemonia mundial. Malgrat la seva rivalitat i les seves diferències polítiques, els imperialistes ianquis, russos, xinesos i les altres potències, tots defensen el podrit i moribund ordre imperialista d'explotació i opressió, i en la seva actual crisi general i última estan disposats a desfermar una immensa matança de milers de milions en funció del seu negre i impossible somni de rescatar el seu sistema. La reaccionarització i la tendència cap al feixisme són generals per a tot el sistema imperialista i són emprades per tots els Estats imperialistes de diferents formes.

Fins i tot, ara quan la seva pugna s'intensifica, continuen posant-se d'acord contra el proletariat i els pobles del món, usant el xantatge nuclear per a terroritzar i pacificar a les masses. Ens reafirmem en el plantejat pel President Gonzalo: "No podem acceptar les sinistres idees aixecant avui les armes atòmiques i totes les armes sofisticades que exhibeixen, ni podem acceptar que les facin servir com un xantatge per a paralitzar-nos. Moltes vegades en el món s'ha parlat pels reaccionaris d'armes decisives i definitives, de desaparició de la humanitat, però sempre ha estat per a aquietar, per a contenir, per a mantenir el seu vell domini".

Ens reafirmem en el suport ferm del proletariat internacional al moviment d'alliberament nacional de les nacions oprimides contra l'imperialisme, i en el dret de totes les nacions a la seva independència i sobirania nacional. Igualment, ens reafirmem en el plantejat pel Camarada Stalin, que "això no significa, per descomptat, que el proletariat hagi de secundar tot moviment nacional, sempre i a tot arreu, en tots i en cadascun dels casos concrets. Del que es tracta és de donar suport als moviments nacionals encaminats a afeblir l'imperialisme, a enderrocar-lo, i no a reforçar-lo i mantenir-lo". És a dir que el proletariat no ha de secundar, sinó desemmascarar i combatre, a moviments o governs als països oprimits que amb consignes "nacionalistes" serveixen a una superpotència o l'altra o potència imperialista. El present règim de Zelensky a Ucraïna és un règim titella muntat pels imperialistes ianquis i alemanys, un règim reaccionari que ha venut el país als explotadors estrangers, i ha de ser aixafat i escombrat - juntament amb els imperialistes russos, ianquis i alemanys - pel poble d'Ucraïna..

A tot el món es confirma cada vegada més que el proletariat és l'única classe capaç, consistent i decidida a dirigir la lluita per l'alliberament nacional i contra la guerra imperialista. Per això, la necessitat de constituir o reconstituir els Partits Comunistes en cada país és encara més urgent avui. Per a poder organitzar i armar a les masses contra la guerra imperialista, han de ser Partits Comunistes marxistes-leninistes-maoistes militaritzats, construïts per a preparar, iniciar i desenvolupar la guerra popular, unint-se amb els pobles de tots els països en armes per a aixafar i escombrar l'imperialisme de la faç de la terra amb la guerra popular mundial, que és la resposta a una guerra mundial imperialista, com va establir el President Gonzalo:

"Nosaltres per això pensem que el problema està a centrar l'atenció, el nostre esforç, la nostra passió, la nostra voluntat a desenvolupar la guerra popular, perquè d'ella sí que esdevindrà l'emancipació del poble i del proletariat que és la definitiva i veritable emancipació. Pensem que una guerra popular mundial és la resposta a una guerra mundial imperialista, pensem que el problema és preparar-la i la concebem com que els que ja estem en guerra popular la desenvolupem més, els que no l'han iniciat comencin a desenvolupar-la i així anirem demolint el domini imperialista, el domini de la reacció i els anirem escombrant de la faç del món."

IMPERIALISTES RUSSOS, IANQUIS I DE TOTA MENA; FORA D'UCRAÏNA!

GUERRA POPULAR CONTRA LES GUERRES IMPERIALISTES!

UNIR Els POBLES CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES!

 

Moviment Popular Perú                                                                                       Març de 2022

 

VISCA LA DIADA DE LA DONA!

 

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA LA DIADA DE LA DONA!

ENARBORAR, DEFENSAR I APLICAR EL FEMINISME PROLETARI!

"El president Mao ens va animar a 'comptar amb les nostres pròpies forces, deslligar-nos de les tasques domèstiques i participar en les activitats productives i socials'. Nosaltres volíem respondre a aquesta excitativa, fer també el gran salt endavant. Però com arreglar-nos-les? Va ser llavors quan en aquest districte una vintena de dones es van decidir a "franquejar la porta de la família" per a crear una fàbrica de barri. Per a tal efecte, el comitè de barri ens va prestar dos hangars buits. Veient les coses des d'un cert angle es pot dir que ho teníem tot en contra: érem poques, sense cap equip, sense guarderies ni menjadors, sense cap experiència en producció (totes érem mestresses de casa), ni tan sols sabíem què produir. Però, d'altra banda, teníem grans triomfs a la mà: no era per a aportar una mica més de comoditat a la nostra família pel que havíem decidit treballar: volíem transformar la societat, transformar la condició femenina. Que les dones obrissin la porta de la casa que els obstruïa la vista! No volíem ja servir a la nostra família, volíem servir al poble."

"Nosaltres formem part de la classe obrera, com podrà aquesta classe dirigir el país si la meitat dels seus membres roman inculta, incapaç d'assimilar tècniques noves? No sabem res! Molt bé, aprenguem! En pàgines blanques és on s'escriuen les més belles històries!"

(Dt. Yu Yin, obrera xinesa durant la Gran Revolució Cultural Proletària)

"El primer antagonisme de classes que va aparèixer en la història coincideix amb el desenvolupament de l'antagonisme entre l'home i la dona en la monogàmia; i la primera opressió de classes, amb la del sexe femení pel masculí"

(F. Engels - L'Origen de la Família, la Propietat Privada i l'Estat)

L'explotació i opressió de la dona, així com la lluita per la seva emancipació, són des del començament inseparables de la lluita de classes. L'origen i el fonament de l'opressió de la dona – i de tota la teoria de la "naturalesa femenina" – estan en l'explotació de la dona a la casa i en la propietat privada. L'aïllament de les dones a la casa les separa de la lluita de classes i de tota la vida social. Amb la revolució burgesa i el desenvolupament del capitalisme, la creixent incorporació de les dones en la producció social genera un salt en la lluita femenina, però sent un sistema basat en l'explotació i la propietat privada, el capitalisme no permet l'emancipació plena de la dona, sinó només una igualtat jurídica formal i un cert grau de llibertat per a una minoria de dones privilegiades.

Amb la transformació de la burgesia des d'una classe revolucionària a una classe reaccionària, el moviment femení burgès gradualment perd la seva capacitat de transformar la condició femenina i acabar amb l'opressió, i amb l'ascendència del proletariat com a classe revolucionària sorgeix el feminisme proletari, totalment lligat a la revolució proletària i la lluita per acabar amb la propietat privada i tota explotació. Avui, en l'època de l'imperialisme en la seva crisi general i última, es demostra en forma cada vegada més extrema el tret característic de l'imperialisme, la "reacció política en tota la línia" com deia el gran Lenin, i s'expressa inevitablement en el feminisme burgès també. En conseqüència, veiem avui com els xucladors de sang i genocides imperialistes han convertit el feminisme burgès en un instrument ideològic i polític més per a promoure i defensar la dictadura burgesa, l'explotació de la classe obrera i les guerres imperialistes de rampinya. Ja no és un feminisme per a emancipar a les dones treballadores i explotades del món, sinó per a donar la "llibertat individual" i privilegis a una petita minoria de dones en funció de mobilitzar-les en suport al sistema imperialista mentre que promou la prostitució i l'explotació intensificada de la majoria de les dones.

El feminisme proletari no és una mera teoria política per a criticar al feminisme burgès o proposar un model teòric per a l'emancipació de la dona; el feminisme proletari és la pràctica de milions de dones que sota la direcció de les obreres comunistes i revolucionàries durant el segle passat van aconseguir avanços enormes. En la Unió Soviètica socialista des de la Revolució d'Octubre fins a la restauració del capitalisme en 1956, milions de dones obreres i pageses van conquistar el dret de treballar en la producció costat a costat amb els homes en condicions d'igualtat, el dret a l'educació i d'incorporar-se com a soldades de l'Exèrcit Roig per a la defensa del país i de la revolució; avanços conquistats per les dones mateixes, aplicant la ideologia del proletariat, en lluita constant contra la dreta dins del Partit Comunista i de l'Estat socialista, i amb el ferm suport i la direcció justa i correcta de Lenin, el Camarada Stalin i el Partit.

La revolució socialista a la Xina, especialment la Gran Revolució Cultural Proletària (GRCP), va generar el major i més radical moviment femení de la història. Havent acabat amb l'opressió feudal de la dona en la revolució democràtica i incorporant-se cada vegada més en la lluita de classes durant la construcció socialista, centenars de milions de dones obreres i pageses es van mobilitzar en la GRCP contra la dreta revisionista en el Partit encapçalada per Liu Shao-chi, la qual va plantejar el retorn de les dones a la casa i va difondre la teoria reaccionària de la "naturalesa deficitària de la dona". Aplicant el pensament Mao Tse-tung i amb el ferm suport del President Mao i tota l'esquerra del Partit, les dones revolucionàries van prendre grans iniciatives, aixafant la línia revisionista en la pràctica de la lluita de classes.

Aquests avanços magnífics del feminisme proletari van inspirar a les dones a tot el món, radicalitzant la lluita fins i tot als països imperialistes. Avui, després de les restauracions del capitalisme en l'URSS i a la Xina i la consegüent ofensiva contrarevolucionària general en el món, hem vist un ressorgiment del feminisme burgès més reaccionari que mai. Les dones a tot el món continuen lluitant heroicament contra l'opressió i pels seus drets, però sense una línia de classe i sense direcció proletària el moviment és manipulat i utilitzat per la reacció. Enfront de la lluita justa contra l'abús sexual i tota la cultura sexual degenerada de l'imperialisme, els reaccionaris han estat forçats a fer unes certes concessions, però al mateix temps assegurant la direcció burgesa del moviment i usant-lo per a embellir a l'imperialisme, pintar de "progressista" tot el sistema d'explotació i opressió i justificar les guerres de rampinya i l'agitació racista contra les nacions oprimides.

Així veiem ara, a un costat un feminisme dirigit per una petita minoria de dones burgeses i petit burgeses principalment als països imperialistes, representant els interessos de l'imperialisme i negant i rebutjant els esmentats i enormes avanços de la lluita femenina, i a l'altre costat un creixent moviment feminista proletari, principalment als països oprimits i representant els interessos de la gran majoria de les dones, les proletàries i oprimides, i totalment lligat a la revolució proletària mundial per a així poder finalment acabar amb l'imperialisme i l'explotació i l'opressió de la dona a tot el món. En aquestes condicions no pot existir un sol moviment femení unit al marge de la lluita de classes; i fingir una suposada "unitat" només significa ocultar les contradiccions innegables i l'escissió inevitable, convertint així el moviment femení en un moviment "per i en benefici de les classes explotadores" que "actua com a element de divisionisme i fre de la lluita popular".

VISCA EL FEMINISME PROLETARI!

AIXAFAR L'IMPERIALISME I EL PATRIARCAT AMB GUERRA POPULAR!

PER UNA LÍNIA DE CLASSE EN EL MOVIMENT FEMENÍ!

Moviment Popular Perú                                                                                                                                 8 de Març de 2022