Proletaris de tots els països, uniu-vos!
VISCA EL PRIMER DE MAIG, DIADA DEL
PROLETARIAT INTERNACIONAL!
DESENVOLUPAR LA SITUACIÓ REVOLUCIONÀRIA, COMBATRE LA REPRESSIÓ I LA GUERRA IMPERIALISTA!
“Presenciem la disgregació, l'agonia d'una
societat caduca, senil, decrèpita; i, al mateix temps, presenciem la gestació,
la formació, l'elaboració lenta i inquieta de la societat nova. Tots els homes,
amb els quals, una sincera filiació ideològica ens vincula a la societat nova i
ens separa de la societat vella, hem de fixar profundament la mirada en aquest
període transcendental, agitat i intens de la història humana.”
(José Carlos Mariátegui – La Història de la Crisi Mundial)
"La direcció del proletariat ha
provocat un canvi radical en la fisonomia de la revolució, ha conduït a un nou
alineament de les classes, ha fet desencadenar-se en gran escala la revolució
pagesa, ha imprès un caràcter conseqüent a la revolució antiimperialista i
antifeudal, ha obert la possibilitat de la transformació de la revolució
democràtica en revolució socialista, etc. Res d'això era possible en el període
en què la revolució es trobava sota la direcció de la burgesia."
(President Mao Tse-*tung – Sobre la Contradicció)
"Com es concreta l'hegemonia del proletariat?,
només a través del Partit Comunista realment tal, això és, un partit
marxista-leninista-maoista, que serveixi conseqüentment i de forma ferma als
interessos de la classe i defensi els del poble."
(Entrevista al President Gonzalo)
En la commemoració del Primer de Maig i del
150 aniversari de la Comuna de París, el Moviment Popular Perú, organisme
generat del Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, expressa
les seves caloroses i solemnes salutacions a la nostra classe el proletariat
internacional i als pobles oprimits del món. En aquesta ocasió ens reafirmem
una vegada més en els principis establerts en 1848 en el Manifest Comunista, el
programa del proletariat fins al comunisme, i en les altres grans fites del
moviment proletari internacional: la Comuna de París de 1871, on per primera
vegada el proletariat pren el Poder; 1905, l'assaig general de la revolució;
1917, el triomf de la Revolució d'Octubre amb la qual la classe estableix la
seva dictadura i obre l'era de la revolució proletària mundial; 1949, el triomf
de la revolució a Xina, amb la qual s'estableix la dictadura conjunta dirigida
pel proletariat i es resol el pas a la revolució socialista; i 1966-1976, la
Gran Revolució Cultural Proletària, amb la qual es resol el problema de com
continuar la revolució sota la dictadura del proletariat i continuar la marxa
fins a la nostra meta final el comunisme – la societat sense classes i sense
explotació.
La situació actual en el món continua
confirmant que 1) l'imperialisme – tot el sistema global d'explotació i
opressió – es troba en la seva crisi general i última, i 2) una situació
revolucionària en desenvolupament desigual s'expressa a tot el món, i la
revolució proletària mundial és en la seva ofensiva estratègica.
Les recurrents crisis de superproducció,
inevitables en el capitalisme, porten a les crisis financeres, aguditzen la
lluita de classes entre el proletariat i la burgesia, aguditzen la contradicció
imperialisme-nacions oprimides (avui la contradicció principal a nivell mundial)
i aguditzen la contradicció interimperialista. En els seus intents desesperats
de mantenir aquest vell i podrit ordre, els chucladors de sang imperialistes
s'enfonsen cada vegada més en la crisi de la democràcia burgesa i el
parlamentarisme. Avui, quan les tres superpotències Ianqui, Xina i Russa
intensifiquen el seu nou repartiment del món i es preparen per a una tercera
guerra mundial, i quan tots els imperialistes intensifiquen l'explotació i els
atacs contra el proletariat i els pobles, recorren cada vegada més al feixisme:
"Temorosa a la revolució, la reacció cancel·la, per això, no sols les
conquestes econòmiques de les masses, sinó que atenta també contra les
conquestes polítiques. Assistim, així, a Itàlia a la dictadura feixista. Però
la burgesia soscava i mina i fereix així de mort a les institucions
democràtiques. I perd tota la seva força moral i tot el seu prestigi ideològic."
(Mariátegui)
En aquesta crisi general i última ja no és
possible per a les classes dominants aplicar el mètode de les reformes
socialdemòcrates, de l'“Estat del benestar” per a mantenir el statu quo, i als
països imperialistes és cada vegada més difícil mantenir a les “classes
mitjanes” (capes privilegiades de la petita burgesia i del proletariat) per a
servir com a “matalassos de protecció” i contenir la lluita de classes. Tot i
que la burgesia encara compta amb l'ajuda dels seus intel·lectuals i
l'aristocràcia obrera socialchovinista, la crisi de l'imperialisme ha començat
a soscavar fins i tot la lleialtat d'aquestes capes mitjanes cap al sistema,
intensificant la crisi de la democràcia burgesa i la tendència cap a la
dictadura oberta i el feixisme.
Per a facilitar l'explotació intensificada
del proletariat, el saqueig dels països oprimits i la guerra imperialista, la
gran burgesia i els seus Estats estan duent a terme una campanya xovinista i
racista a nivell mundial contra els pobles del tercer món, principalment els
pobles del Mitjà Orient. Amb consignes contra el “extremisme” i el “terrorisme”
intensifiquen la repressió i anul·len els drets demo-liberals en tots els
països, avui fent servir la pandèmia de COVID-19 com a pretext. El que veiem
avui és la continuació de l'ofensiva contrarevolucionària de l'imperialisme, el
revisionisme i la reacció mundial contra la revolució proletària, però les
seves mesures no són res més que intents desesperats i obertures d'un sistema
podrit i moribund en la seva crisi final.
El paper del revisionisme, dels reformistes,
dels anomenats “socialistes democràtics” o “anti-autoritaris” és embellir a
l'imperialisme, pintar als chucladors de sang, genocides i feixistes i els seus
Estats de "demòcrates i defensors dels drets humans” i embolicar-lo tot en
falses consignes “radicals” per a mantenir la il·lusió de “democràcia”. Els revisionistes,
dins i fora dels parlaments, “pacifistes” o armats, tots tenen la tasca de
promoure, entre les files del proletariat i els pobles, la capitulació enfront
de l'imperialisme i la reacció.
El que tot això demostra és que
l'imperialisme, la reacció i el revisionisme estan tremolant de por enfront de
les masses i de les seves lluites. El proletariat i els pobles oprimits estan
avançant, mobilitzant-se cada vegada més en lluites justes i heroiques per les
seves reivindicacions i contra el sistema d'explotació i opressió. Al Perú, a
l'Índia, a Filipines, a Turquia i altres llocs es desenvolupen les guerres
populars i lluites armades sota la bandera del maoisme, mobilitzant a milions
d'obrers i pagesos sota la direcció de Partits Comunistes, en lluita a mort contra
el revisionisme per a mantenir el rumb de la revolució i destruir als vells
Estats reaccionaris construint el Nou Poder. A tot el món el proletariat es
mobilitza en lluites dures i violentes en defensa dels seus drets, avançant en
la seva consciència de classe i desemmascarant el negre paper del revisionisme.
Els pobles oprimits no cessen en el seu combat i resistència contra els
invasors imperialistes, clamant per la direcció proletària que es necessita per
a finalment escombrar als chucladors de sang, conquistar la veritable sobirania
nacional i continuar la revolució. Les dones a tot el món lluiten contra el
vell i podrit ordre patriarcal, i les feministes proletàries avancen a
desemmascarar i aixafar el feminisme burgès, el qual busca utilitzar la lluita
justa de les dones com un instrument polític més per a la reacció, al servei de
l'explotació i de la guerra genocida.
El decisiu per a poder unir totes aquestes
lluites i finalment escombrar a l'imperialisme i a tota explotació de la faç de
la terra és la direcció proletària, és a dir els Partits Comunistes de nou
tipus, marxistes-leninistes-maoistes i militaritzades que apliquin la ideologia
universal de la nostra classe a les condicions concretes de cada revolució,
construint el front únic com un front de les classes del poble sota l'hegemonia
del proletariat, unint a totes les lluites justes del poble en funció de
preparar, iniciar i desenvolupar la guerra popular en cada país fins a la
conquesta del Poder, i unint les lluites a nivell mundial avançant cap a la
guerra popular mundial per a finalment envoltar, destruir i escombrar
l'imperialisme de la faç de la terra.
Aquesta és la línia marxista, l'única línia
del proletariat, i el proletariat unit i organitzat sota el marxisme – avui el
marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme – és l'enemic principal de
la burgesia i de tot el seu sistema imperialista. Al cap i a la fi, totes les
seves mesures repressives i tota la seva propaganda reaccionària no s'adreçen
contra el “extremisme” ni contra el “anticapitalisme” en general, sinó contra
el marxisme – contra els marxistes-leninistes-maoistes - perquè saben que
contra una classe obrera armada amb la seva ideologia científica i amb fusells,
només poden esperen la derrota. "...la burgesia veu trontollar sota els
seus peus les bases sobre les que produeix i s'apropia del producte. I al
mateix temps que avança, es cava la seva fossa i cria als seus propis
enterradors. La seva mort i el triomf del proletariat son igualment
inevitables."
VISCA EL PRIMER DE MAIG, DIADA DEL
PROLETARIAT INTERNACIONAL!
VISCA EL MARXISME-LENINISME-MAOISME,
PRINCIPALMENT EL MAOISME!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU
TOTPODERÓS PENSAMENT!
GUERRA POPULAR FINS Al COMUNISME!
Moviment Popular Perú
Primer de Maig de 2021
