QUE EL FEMINISME PROLETARI DIRIGEIXI A LES MASSES FEMENINES OPRIMIDES DEL MÓN CONTRA ELS XUCLADORS DE SANG IMPERIALISTES I LES SEVES GUERRES!

 

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

QUE EL FEMINISME PROLETARI DIRIGEIXI A LES MASSES FEMENINES OPRIMIDES DEL MÓN CONTRA ELS XUCLADORS DE SANG IMPERIALISTES I LES SEVES GUERRES!

"Perquè la dona arribi a obtenir la plena equiparació social amb l'home -de fet i no sols en els textos de lleis i sobre el paper-, perquè pugui conquistar com l'home la llibertat de moviment i d'acció per a tot el gènere humà, existeixen dues condicions indispensables: l'abolició de la propietat privada dels mitjans de producció i la seva substitució per la propietat social, i la inserció de l'activitat de la dona en la producció de béns socials dins d'un sistema en el qual no existeixin ni l'explotació ni l'opressió."

"En realitat, la Segona Internacional va arribar fins i tot a sacrificar el dret i els interessos de les dones quan va renunciar a mobilitzar els proletaris de tots els països en la lluita revolucionària internacional contra l'imperialisme capitalista, contra el sistema capitalista, beneint, en canvi, la conciliació entre explotadors i explotats en els exèrcits nacionals que l'imperialisme va llançar l'un contra l'altre -en una guerra fratricida i suïcida per a la classe obrera- per a satisfer la seva fam de guanys i l'ànsia de poder mundial del capitalisme."

Clara Zetkin - Directrius per al moviment comunista femení

"Si estem buscant al culpable, llavors hem de dir directament i honestament: els governs de totes les potències bel·ligerants són igualment responsables d'aquesta guerra actual. La responsabilitat de la guerra recau en els capitalistes, banquers i terratinents, juntament amb els seus patrocinadors i amics els Tsars, Reis, Kaiser i els seus ministres i diplomàtics. Tots ells constitueixen una banda criminal."

Alexandra Kollontai

En la Diada de la Dona, el Moviment Popular Perú com a organisme generat del Partit Comunista del Perú saluda solemnement a les dones comunistes i revolucionàries del món, que breguen per assumir la direcció de les heroiques lluites de les masses femenines oprimides del planeta  per les seves reivindicacions i, principalment, per acabar amb aquest caduc i podrit ordre d'explotació i opressió: l'imperialisme; el qual manté per tot arreu l'opressió de la dona com una part dels seus sistemes d'explotació capitalistes i feudals i en totes les seves formes liberals, religioses, feixistes, etc.

Avui és més important que mai destacar com les dones comunistes i revolucionàries en la història del moviment proletari van prendre la iniciativa i van sobresortir en la lluita contra l'imperialisme i contra les seves guerres de rampinya i genocidi. Clara Zetkin, fundadora del Dia de la Dona, va assumir una ferma posició proletària contra l'opressió nacional i les guerres imperialistes, denunciant implacablement als traïdors oportunistes de la Segona Internacional que es van vendre per un plat de llenties als imperialistes i el seu bel·licisme sanguinari. Ella va assumir la línia vermella del gran Lenin quant a la relació entre l'explotació dels països oprimits i l'oportunisme i el revisionisme en el moviment obrer:

"Amb la fi del domini colonial dels estats capitalistes acaba també la capacitat reformista del món burgès, i la burgesia deixa de tenir la possibilitat d'assegurar als seus esclaus assalariats un nivell de vida convenient i la relativa promoció cultural. Per això les grans potències capitalistes (i Anglaterra la primera de totes) prenen les armes, estan disposades a deixar-se lacerar en la lluita per les possessions colonials i a inundar el món de sang per a poder conservar el seu domini." (Clara Zetkin - La lluita dels partits comunistes contra el perill de guerra i contra la guerra)

Avui, quan els imperialistes del món estan intensificant el seu repartiment del món a través de les guerres de rampinya, i quan la reacció mundial més que mai aplica el seu mètode d'infiltrar, manipular i utilitzar les lluites justes populars per als seus propis fins, correspon encara més a les feministes proletàries desemmascarar aquests negres plans reaccionaris enfront de les masses i no permetre que l'enemic desviï i corrompi les lluites amb el seu feminisme burgès, un feminisme que està per servir a l'imperialisme, a la seva explotació, a la seva opressió i als seus genocidis.

Una de les idees centrals del feminisme burgès d'avui és que l'imperialisme i la seva ideologia liberal representen l'alliberament de la dona, i que aquest podrit sistema “democràtic” pràcticament ja ha acabat amb l'opressió de la dona als països imperialistes. En conseqüència, segons aquesta idea només falta “alliberar” les dones d'“altres cultures”, és a dir de les nacions oprimides del tercer món (o en alguns casos, de països imperialistes que són rivals en la pugna interimperialista). Així la gran burgesia imperialista utilitza el seu propi feminisme per a justificar les seves accions militars, econòmiques i polítiques en el tercer món, per a mobilitzar a les masses amb l'agitació bel·licista, per a desviar la lluita de classes i enfrontar masses contra masses; parlen d'“alliberar les dones” mentre continuen explotant i matant a milions de dones a tot el món.

Aquesta faula de l'imperialisme com a “alliberador” i “progressista” avui s'expressa en diferents formes en les accions i mobilitzacions feministes no dirigides pel proletariat, i es difon en gran part pels partits i organitzacions revisionistes. Així com els oportunistes de la Segona Internacional, els traïdors revisionistes d'avui assumeixen plenament la seva tasca d'embellir a l'imperialisme i promoure les seves guerres sota paraules “socialistes”, no mobilitzant a les masses contra els seus “propis” opressors imperialistes, sinó centrant cada vegada més en la seva propaganda contra “règims opressors” o “autoritaris” en l'exterior.

Hem de veure l'exemple actual de l'Iran, on la lluita justa i heroica de les masses femenines populars contra el règim i la seva opressió reaccionària i religiosa inevitablement presenta oportunitats per a l'imperialisme de manipular i aprofitar la lluita com a instrument polític en la seva pugna interimperialista. L'Iran avui té importància estratègica en aquesta pugna entre les superpotències, i l'imperialisme ianqui fa temps s'ha esforçat per a afeblir o desfer al règim a Teheran, el qual ara s'ha acostat als imperialistes russos i xinesos. Ja s'ha confirmat que diverses persones i organitzacions, aclamades en la premsa imperialista com a dirigents i lluitadors en les actuals lluites de les dones a l'Iran, estan directament lligades a l'imperialisme ianqui i els seus plans. Es pot veure, per exemple, el cas d'Hamed Esmailiyoun, un dels dirigents de l'“oposició” contra el règim, qui col·labora estretament amb organitzacions de l'imperialisme ianqui (com el “think tank” de Washington, la Fundació per la Defensa de les Democràcies) i amb representants de l'Israel sionista, o de l'“activista social” Masih Alinezhd, qui crida públicament als imperialistes ianquis i europeus a intervenir militarment a l'Iran i obertament expressa la seva subjecció a l'imperialisme ianqui. Sobre això les feministes burgeses i els revisionistes del món no diuen res, ni sobre les sancions imposades per l'imperialisme contra el poble de l'Iran, sancions que aprofundeixen la pobresa i la misèria de les dones del poble.

Enfront de la situació actual en el món i les lluites justes com les actuals a l'Iran, correspon a les feministes proletàries secundar decididament i fermament a les lluites populars, desemmascarant i combatent al mateix temps la infiltració i manipulació d'elles per part de l'imperialisme, la reacció i el revisionisme i mobilitzant a les masses femenines contra l'imperialisme en conjunt i cadascuna de les superpotències i potències imperialistes. Per a les feministes proletàries als països imperialistes, correspon combatre, en primer lloc, a la seva “pròpia” burgesia imperialista, a la seva opressió de la dona i a totes les seves guerres de rampinya, aplicant el principi que el millor suport als oprimits en altres països és desenvolupar la revolució en el seu propi país. A l'Iran com en tots els altres països, l'única manera d'acabar finalment amb l'opressió de la dona i tot el sistema d'explotació i opressió és desenvolupar les lluites del poble amb independència, autodecisió i autososteniment, i sota la direcció del proletariat a través del seu Partit Comunista dur a terme les revolucions democràtiques, socialistes i culturals amb guerra popular fins a la nostra meta final: el Comunisme.

VISCA EL FEMINISME PROLETARI!

VISCA LA DIADA DE LA DONA!

UNIR ALS POBLES SOTA DIRECCIÓ PROLETÀRIA CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES I LES SEVES GUERRES!

Moviment Popular Perú, 8 de març de 2023

Aniversario de los crimenes de la playa de Tarajal (Ceuta)

 

Aniversari dels crims de la platja de Tarajal (Ceuta)

El 4 de febrer d'aquest 2023 a les principals ciutats de l'Estat Espanyol (i al mateix enclavament colonial espanyol, l'africana ciutat de Ceuta), es van fer manifestacions i concentracions amb motiu del 9è aniversari dels assassinats d'emigrants africans que volien arribar a Europa

El 6 de febrer de 2014 desenes d'inmigrants, a la platja de Tarajal (Ceuta) van intentar creuar nadant des del territori marroquí a la colònia espanyola. La Guàrdia Civil els va disparar pots de fum i pilotes de goma provocant 15 morts, sobretot per ofegament. El cas va ser obert i arxivat diverses vegades arran de noves evidències contra l'actuació assassina criminal de la Guàrdia Civil i mai es va condemnar a cap dels causants de les morts.

Fa menys d'un any, el 24 de juny de 2022, en un altre enclavament colonial espanyol a Àfrica, a Melilla, el 24 de juny de 2022, va haver-hi un altre intent per part d'emigrants africans de saltar la tanca filada que separa el Marroc de l'Estat Espanyol. La brutal actuació de les policies espanyola i del Marroc va provocar més de 40 morts entre els immigrants.

Presons, CIES, batudes i fronteres: Així es forja la riquesa europea!

La denominada "Europa fortalesa" és l'estratègia de la Unió Europea contra la immigració africana. Muralles, tanques, devolucions "en calent", vaixells de guerra que tracten d'evitar arribada de pasteres, camps de concentració, pagament a tercers països (Turquia, Líbia, Níger,...) perquè facin "el treball brut" de contenir l'emigració, no permetre recalar en ports a les naus que auxilien a pasteres en risc, brutal control de fronteres ... Europa, que agrupa a gairebé totes les potències colonitzadores d'Àfrica, necessita els emigrants africans: fa falta mà d'obra en quantitat de professions i treball (transports, camp, cures i neteja llar, turisme, etc.). Però volen disposar de semiesclaus sense drets, submisos i en les condicions que permetin la seva màxima explotació.

Sánchez ha demostrat ser fidel a aquesta voluntat colonial europea i que odia als africans que no pot esclavitzar. En la cimera de l'OTAN de Madrid de l'OTAN, a finals de juny de 2022 va tornar a evidenciar-ho. En les seves declaracions va demanar reforçar el flanc sud davant l'amenaça africana, entre altres temes contra la immigració il·legal, i que davant aquestes amenaces s'incrementaria el nombre de fragates en la base conjunta hispanoamericana de Rota (Cadis). Què pretén Sánchez? Utilitzar les fragates per a enfonsar les pasteres?

A Espanya la política del "govern més progressista de la història" ha estat aquesta: Augmentar al màxim les dificultats per als immigrants que aconsegueixen arribar. Anys de viure il·legals i haver de treballar sense contracte, sense condicions laborals, amb sous de fam i constants devolucions als seus països. I si poden mantenir-se aquí i prosperar una mica, són explotats al màxim. A més l'emigració pateix la sobre explotació a mans d'un exèrcit d'advocats i gestors, que els sagnen econòmicament per a realitzar les necessàries gestions i paperasses davant la bunqueritzada administració.

Acte a Barcelona

A la capital catalana, l'acte del 4 de febrer es va celebrar en la que durant 130 anys s'anomenava plaça Antonio López, i fa poc i a iniciativa d'entitats veïnals ha canviat el nom pel de plaça d'Idrissa Diallo..

Antonio López, marquès de Comillas (Santander) va ser un destacat personatge de l'elit barcelonina, i de l'espanyola, del segle XIX. Va aconseguir una gran fortuna amb els "vaixells negrers", és a dir amb el transport forçat d'africans des del seu continent a l'illa de Cuba. Al segle XIX, els vaixells negrers van portar uns 600.000 africans a Cuba, on serien brutalment explotats com a esclaus en les plantacions, principalment sucreres, i en les indústries derivades ("ingenios") de l'illa. Amb el transport d'esclaus i en la seva explotació es van obtenir autèntiques fortunes, que van ser una de les bases econòmiques de la revolució industrial de Catalunya a principis del segle XX, del fenomen dels "Indians" (catalans que retornaven a la seva terra després d'amassar aquestes grans fortunes) i del mundialment famós estil arquitectònic "el modernisme català" . Precisament la televisió catalana TV3 va emetre el 14 de febrer de 2023 el documental "Negrers. La Catalunya esclavista" on s'explica aquestes qüestions.

Idrissa Diallo va a ser un jove guineà que va entrar a Espanya saltant la tanca de Melilla, detingut i ingressat per aquest motiu al CIE (Centre d'Internament d'Estrangers) de la Zona Franca (Barcelona) el desembre de 2012, com un pas previ a la devolució al seu país. El 5 de gener, quinze dies després, va ser traslladat a l'hospital per unes insuficiències respiratòries, i al cap de poques hores va morir. Va ser enterrat precipitadament i silenciosa en una tomba sense identificar. Anys més tard, activistes van localitzar el seu cadàver i van aconseguir portar-ho a Àfrica i lliurar-ho a la seva família per a enterrar-lo allí. La falta de claredat davant els fets, altres casos pareguts en uns altres CIEs de l'Estat i l'existència d'aquests centres on es desconeix tot del seu funcionament, van provocar un al·luvió de crítiques i denúncies.

En poques paraules, impunitat de l'Estat i dels seus mercenaris a sou per a realitzar tota classe d'atropellaments, fins i tot assassinats; impunitat dels empresaris espanyols per a explotar sense límit a una part ja important de la població que viu aquí (per exemple, a Catalunya l'última immigració avança a marxes forçades cap al 20% dels seus habitants).

Només hi ha una sortida: que la població emigrant juntament amb tots els oprimits i explotats, amb la totalitat de la classe obrera i els treballadors s'aixequin i lluitin per a acabar amb totes aquestes xacres i amb la misèria que ja pateixen molts i amenaça a tots "els de baix", siguin immigrants o autòctons. El que "cadascú es busqui la vida", l'individualisme que predomina ara no té futur. La lluita conjunta és l'únic camí.