Manifestació del 8 de març a Madrid
8 de MARÇ: VAGA FEMINISTA
Nota: Aquest escrit es va fer
abans del 8 de març. La vaga i les mobilitzacions foren molt importants,
sobrepassant les expectatives de moltes i molts.
Per
aquest 8 de març s’ha convocat una aturada general feminista de 24 hores.
Motius no en falten per a aquesta mobilització i així ho han recollit els
sindicats convocants: violència masclista, dificultat a l'accés al mercat
laboral per a les dones, precarietat laboral, temporalitat, la bretxa salarial
entre treballadors i treballadores, etc.
Aquesta
convocatòria de vaga ja ha fet visible tant la lluita de dues línies entre
feminisme burgès i feminisme proletari com l'existència d'idees masclistes i
reaccionàries entre els nostres companys de treball i de lluita.
D'una
banda, CCOO i UGT ja estan fent la seva tasca de dividir a les dones obreres el
8 de març i convoquen aturades de dues hores, no sumant-se a la convocatòria de
24 hores, amb la filosofia de sempre, mobilitzar però dins dels límits de la
respectabilitat burgesa, no sigui que la ràbia acumulada de la dona obrera
desbordi la legalitat burgesa.
El
feminisme burgès continua amb la consigna de "les qüestions personalssón
polítiques", assumida per Podem, consigna que ha portat a la lluita per
canviar lleis i polítiques públiques dins del marc de l'Estat burgès amb el
següent resultat: les noves lleis "feministes" no han acabat amb les
xacres de la dona proletària ni acabaran amb elles, al mateix temps que amaguen
que la relació entre empresari/ai treballadora no és una relació entre iguals,
és injusta, d'explotació i d'opressió. La realitat del mercat laboral,
independent de les "polítiques d'igualtat", no ha impedit que el
treball domèstic, de neteja, el relacionat amb les cures personals, etc. es
realitzi per dones, principalment immigrants. Dones que accedeixen al mercat de
treball desorganitzades, com a mà d'obra barata, amb la pressa d'arribar a
final de mes, encara que sigui per 600 euros.
A
més, les dones obreres i estudiants revolucionàries no només s'enfronten al
feminisme burgès, sinó també al boicot de companys de treball i de lluita.
S'exigeix que aquesta vaga tingui una direcció proletària, que el feminisme
proletari s'imposi al feminisme burgès. Ja els diem, això no passarà, la
direcció d'aquesta vaga serà reformista, com han estat les grans mobilitzacions
de masses i grans vagues de les últimes dècades. Però és una vaga a la qual
s'ha sumat una nova generació de dones revolucionàries, obreres i estudiants,
que estan treballant per estendre la vaga dels grans centres de treball i de
l'administració pública a mobilitzar les dones que treballen en petites
empreses, en el petit comerç, en el treball domèstic, a les dones que treballen
gratis cuidant de les seves cases i dels seus fills, a les vídues que
majoritàriament sobreviu amb pensions que freguen el llindar de la pobresa,
etc. Una nova generació de dones revolucionàries que de forma conscient tracten
de mobilitzar el més fons i més profund de les dones proletàries, apuntant al
socialisme i al comunisme. Dones que s'estan forjant en la lluita, trencant amb
el feminisme burgès que sota la falsa bandera de "la igualtat" dins
de l'Estat burgès, treballa per dividir la classe obrera, entre dones i homes,
intentant desviar la lluita de la dona obrera de la conquesta del poder. Dones
que assenyalen la criminal complicitat del feminisme burgès, liberal o
revisionista, amb la guerra imperialista contra els pobles del tercer món, com
ara a l'Orient Mitjà i de la qual forma part l'Estat imperialista espanyol
TRENCAR LES
CADENES! DESENCADENAR LA FÚRIA DE LA DONA COM UNA FORÇA PODEROSA PER A LA
REVOLUCIÓ!
VISCA EL FEMINISME PROLETARI!
PER L'EMANCIPACIÓ
DE LA DONA PER MITJÀ DE LA CONQUESTA DEL PODER!
VISCA EL MAOÍSME, A
BAIX EL REVISIONISME!
1
de març de 2018
Tradüit de "mar armado de masas"
