Proletaris de tots els països, uniu-vos!
VOTAR ÉS AVALAR
AQUEST VELL SISTEMA!
"Els
bernstenians van acceptar i accepten el marxisme amb l’excepció del seu aspecte
directament revolucionari. Consideren la lluita parlamentària no com un dels
mitjans de lluita que s'utilitza particularment en certs períodes històrics,
sinó com la forma de lluita principal i gairebé l'exclusiva, que fa
innecessàries la 'violència', el 'agafar el poder’, la
'dictadura',..."
"...només els
bergants o els ximples poden creure que el proletariat ha de primer conquerir
la majoria en les votacions realitzades sota el jou de la burgesia, sota el jou
de l'esclavitud assalariada, i que només després ha de conquerir el Poder. Això
és el súmmum de l'estultícia o de l’ hipocresia, això és substituir la lluita
de classes i la revolució per votacions sota el vell règim, sota el vell
Poder,,,"
"...Això és
ja el més pur i el més vil oportunisme, és ja renunciar de fet a la revolució,
tot i acatant-la de paraula."
(Les cites de
Lenin en aquest paràgraf corresponen al fullet "La revolució proletària i
el revisionisme de Khrusxov" del PC de Xina)
¨El progrés
revolucionari no es va obrir pas amb les seves conquestes directes
tragicòmiques, sinó al contrari, engendrant una contrarevolució tancada i
potent, engendrant un adversari, en la lluita contra el qual el partit de la subversió
va madurar, convertint-se en un partit veritablement revolucionari."
(K.Marx. "La
lluita de classes a França de 1848 a 1850")
Camarades, no cal
representar-se la pujada del feixisme al poder d'una manera tan simplista i
plana com si un comitè qualsevol del capital financer un determinat dia
prengués l'acord d'implantar la dictadura feixista. En realitat, el feixisme
arriba generalment al Poder en lluita recíproca, de vegades aferrissada, amb
els vells partits burgesos o amb determinada part d'aquests, en lluita fins i
tot en el si del propi camp feixista (...) Tot això, però, no disminueix la
significació del fet que abans de la instauració de la dictadura feixista els
governs burgesos travessen habitualment per una sèrie d'etapes preparatòries i
realitzen una sèrie de mesures reaccionàries, que faciliten directament
l'ascens del feixisme. Tot el que no lluiti en aquestes etapes preparatòries
contra les mesures reaccionàries de la burgesia i contra el creixent feixisme,
no està en condicions d'impedir la victòria del feixisme, sinó que per contra
la facilitarà"
(J.Dimitrov)
Les masses populars no tenen
res a guanyar amb aquestes eleccions, ni amb cap altra convocada per la
reacció. Dins de la profunda crisi i final de l’ imperialisme, els partits
reaccionaris (PP, Cs, PSOE, Podem, VOX, PNV, PDCat, ERC, etc.) estan
desesperats, fen crides al poble a que vagi a votar amb tot tipus de promeses i
enganys. Uns amb el xantatge, dient que arriba el feixisme, que cal aturar-lo
votant, embellint la dictadura de la burgesia. D'altra banda, la dreta i
l'extrema dreta incentiven l'enfrontament dins el poble, assenyalant
especialment els obrers immigrants com a culpables de la precarietat en què viu
la major part de la classe obrera. Ocultant que la política de retallades, les
continuades reformes laborals, el desmantellament de la sanitat, etc., no són
obra de la classe obrera immigrant, sinó dels diferents governs de dreta o
"d’esquerra" (PSOE) que s'han anat alternant en el govern al servei
de banquers i empreses monopolistes. Per tant, només pugnen entre ells per
servir millor als seus amos de la gran burgesia i a l’ imperialisme,
representant cadascun d'ells a una fracció de la gran burgesia espanyola.
Però mentre es barallen pels
vots, els partits reaccionaris, al mateix temps, es posen d’acord a l'hora
d'aixafar al poble. Ja són més de 40 anys d'atur, de sous cada vegada més
miserables, pensions irrisòries, retalls de sanitat, educació, etc., i
repressió. A causa de la crisi del capitalisme espanyol, dins de la crisi
general de l’ imperialisme, l'Estat espanyol es va preparant tant per a la
guerra interior contra el poble, com per les "aventures" militars a
l'exterior. Així es produeix una continua reaccionarització de l'Estat que
prepara l'arribada del Feixisme. Al constant augment del pressupost militar, el
govern del PSOE ha aprovat aquest any la major despesa militar dels últims vint
anys, 12.000 milions d'euros mentre regateja les pensions, s’afegeix la
continuada militarització de la societat, per exemple, en la Comunitat de
Madrid, on es troba el nucli de l'Estat reaccionari, hi ha 7,4 policies per
1000 habitants sent la mitjana de la Unió Europea de 3,6; les lleis mordassa
arriben per no anar-se'n, etc. En aquesta col·lusió i pugna entre partits reaccionaris,
el feixisme va ocupant posicions i actua per arribar de nou al Poder,
formant-se aliances entre partits afins (VOX, Cs, PP).
Els partits a la
"esquerra" del PSOE, el revisionisme, cada dia estan més dividits,
mostrant la seva descomposició i el veritable interès dels seus dirigents:
trobar un seient dins del vell Estat.
A Catalunya, la burgesa
catalana (PDcat, ERC) ha estat sovint pionera de la política antisocial. A més
quin sentit té voler la independència i presentar-se a les eleccions espanyoles,
legitimant-les?
El poble té un únic camí:
lluitar per reconstituir la seva avantguarda, el Partit Comunista, per iniciar
i desenvolupar guerra popular i amb revolucions Culturals marxar cap al
Comunisme. Mentrestant, no s’ha de caure en les falses promeses dels
representants de les classes dominants i s’ha de seguir lluitant per millors
condicions de vida,
BOICOT AL CIRC ELECTORAL! NO
VOTAR!
VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM
EL REVISIONISME!
Mar armada de masses
Catalunya, març de 2019
