Proletaris
de tots els països, uniu-vos!
VISCA
EL LXXXVII ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DEL PARTIT COMUNISTA DEL PERU!
(CITES)
Sobre
Mariátegui:
"L'any
75 es va publicar ‘Retornar
a Mariátegui i reconstituir el seu Partit‘.
En aquest breu document demostrem, davant la negació de molts que
avui es diuen mariateguistas, que Mariátegui era marxista-leninista
- convicte
i confés
- com ell mateix, amb justesa i raó, va dir i hem plantejat els cinc
elements constitutius de la seva línia política general. Hem fet
veure que en Mariátegui es troben tesis similars a les del President
Mao, només cal recordar qüestions referents al front únic o
l'important problema de la violència. Mariátegui
diu "el Poder es conquista amb la violència i es defensa amb la
dictadura",
"la revolució és el part sagnant del present" i durant
molts anys de la seva gloriosa vida va reiterar persistentment el
paper de la violència revolucionària i de la dictadura; també
deia que per més majoria que es pogués tenir en un parlament,
aquesta majoria podria servir per llicenciar un govern però mai a la
classe burgesa. Ho tenia molt clar. Així mateix hem de destacar
perquè violència i dictadura son claus en el seu pensament:
Mariátegui era antirrevisionista."
(Entrevista
al President Gonzalo, CC - PCP 1988)
Sobre
la militarització dels Partits Comunistes:
"El
president Gonzalo planteja la tesi que als Partits Comunistes del món
els hi pertoca militaritzar-se (...) Primer, perquè estem en
l'ofensiva
estratègica de la revolució mundial,
vivim en el moment d’escombrar l'imperialisme i la reacció de la
faç de la Terra en els propers 50 a 100 anys, època
signada per la violència en què s'expressen tot tipus de guerres;
veiem com la reacció s’està militaritzant cada vegada més,
militaritzant els vells Estats, la seva economia, desenvolupant
guerres d'agressió, traficant amb les lluites de els pobles i
apuntant a una guerra mundial,
però, essent la revolució la tendència principal en el món, la
tasca dels Partits Comunistes és enarborar la revolució plasmant la
forma principal de lluita: la guerra popular, per oposar la guerra
revolucionària mundial a la guerra contrarevolucionària mundial."
(Línia
de la construcció dels tres instruments de la revolució, PCP 1988)
Sobre
les lliçons de la reconstitució del Partit:
"Quines
lliçons podríem treure? La primera lliçó, la importància de la
base d'unitat partidària i la seva relació amb la lluita de dues
línies; sense aquesta base i els seus tres elements [1)
marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, 2) programa i 3) línia
política general] no hi ha suport per la construcció ideològica i
política del Partit, però sense
lluita de dues línies no hi ha base d'unitat partidària.
Sense una ferma i sagaç lluita de dues línies en el Partit no es
pot agafar fermament la ideologia, no pot establir-se el programa ni
la línia política general així com tampoc defensar-los,
aplicar-los i, menys, desenvolupar-los. La
lluita de dues línies per a nosaltres és fonamental i té a veure
amb concebre el Partit com una contradicció en concordança amb el
caràcter universal de la llei de la contradicció.
Una segona lliçó, la importància de la guerra popular. Un
Partit Comunista té com a tasca central la conquesta del poder per
la classe i el poble. Un partit, un cop constituït i considerant les
condicions concretes, ha de bregar per plasmar aquesta conquesta i
només pot fer-ho mitjançant la guerra popular.
Tercera lliçó important és la forja d'una direcció, la
direcció és clau; i, un cabdillatge no s'improvisa, requereix molt
de temps, dura brega, àrdua lluita per forjar una direcció,
particularment perquè sigui un cabdillatge de la guerra popular.
Una quarta lliçó que podríem treure és la necessitat de construir
la conquesta del poder, perquè així com es fa la guerra popular per
conquerir el Poder, cal també construir aquesta conquesta del poder.
Què volem dir ?, que cal
generar organismes superiors als de la reacció.
Creiem que aquestes són importants lliçons. Una lliçó final és
l'internacionalisme proletari, cal sempre desenvolupar-se com a part
del proletariat internacional, sempre concebre la revolució com a
part de la revolució mundial, desenvolupar
la guerra popular -com diu la consigna partidària- servint a la
revolució mundial.
Per què?, perquè un Partit Comunista al cap i a la fi té un
objectiu final insubstituïble: el comunisme; i al comunisme, com ha
estat establert, hem d’ingressar tots o no ingressa ningú. Creiem
que aquestes són les més destacades lliçons que podríem
plantejar."
(Entrevista
al President Gonzalo, CC - PCP 1988)
Sobre
la fracció vermella:
"Aquesta
lluita va fer que la fracció assumís sola la Reconstitució del
Partit. Lenin diu que arribat el moment una fracció que és
conseqüent ha de reconstruir el Partit. Aquesta va ser la tasca que
va assumir la fracció. Aquí caldria preguntar-se: per què la
fracció va assumir la Reconstitució del Partit, per què no es va
fundar un altre com era la moda i ho continua sent avui. La primera
raó, perquè el Partit va ser fundat el 28 sobre clares bases
marxista-leninistes i tenia llavors una gran experiència,
experiència que està feta de lliçons positives i negatives, de les
dues, però hi ha alguna cosa més, Lenin
ens diu que quan un està en un Partit que es desvia, perd el rumb o
s'estimba en l'oportunisme, té l'obligació de bregar per tornar-lo
al rumb i no fer-ho és un crim polític.
Així, la fracció té la importància d'haver complert aquest paper,
d'haver servit a la Reconstitució del Partit a partir de la seva
construcció ideològica i política, basant-se en el maoisme, que
llavors en dèiem pensament Mao Tsetung i en l'establiment d'una
línia política general. La
fracció té el gran mèrit d'haver reconstituït el Partit i,
tenint-lo, ja hi havia l'instrument, l’heroic
combatent,
el Partit Comunista de nou tipus, marxista-leninista-maoísta,
l'avantguarda política organitzada, i no la
organització polític-militar
com erròniament es sol dir, el Partit necessari per llançar-se a la
conquesta del poder amb les armes a la mà a través de la guerra
popular."
(Entrevista
al President Gonzalo, CC - PCP 1988)
Servir
al poble, al proletariat i a la revolució mundial!:
"Avui
fa un any, l'històric i magistral discurs del President Gonzalo
resplendeix victoriós i desafiant davant del món, els seus
contundents i vigents paraules eleven encara més l'optimisme dels
comunistes i el poble i estremeixen de por als reaccionaris que, com
a bèsties ferides de mort, s'enfonsen enmig del genocidi i llancen
furibundes i ridícules envestides amb les que pretenen encobrir que
estan podrits fins al moll i que s'aproximen a la seva fi, en tant
que nosaltres els revolucionaris ens acostem a la victòria, a la
Conquesta del Poder, doncs la paraula del Partit és paraula
complerta i nosaltres som ferms seguidors del que el President
Gonzalo va establir: ‘En
una ocasió vam prometre solemnement no deixar les armes fins al
comunisme, persistir en la brega pel comunisme tot i que vinguessin
les superpotències o potències armades fins les dents, amb les
seves poderoses armes, els comunistes sabem el que volem i per què
lluitem, res ens ha d’aturat ni pot detenir-nos en el compliment
dels objectius del Partit, per servir al poble, al proletariat i a la
revolució mundial’.
Al celebrar el 65 Aniversari del nostre gloriós Partit, reafirmem la
nostra decisió indestructible de, guiant-nos pel
marxisme-leninisme-maoisme pensament Gonzalo, prosseguir la Guerra
Popular servint a la Revolució Mundial i el nostre compromís de
donar la vida pel President Gonzalo, el Partit i la Revolució."
(Declaració,
CC - PCP, 1993)
VISCA
EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ, EL SEU COMITÈ CENTRAL I TOT
EL SEU SISTEMA DE DIRECCIÓ!
VISCA
EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!
VISCA
EL MARXISME-LENINISME-MAOÍSME, PRINCIPALMENT MAOÍSME!
PER
LA RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES COM A PARTITS
MARXISTES-LENINISTES-MAOÍSTES MILITARITZATS!
AIXAFAR
LA LOD I LA LOI DESENVOLUPANT LA GUERRA POPULAR!
Moviment
Popular Perú
7
octubre 2015
*
El ressaltat en negretes en les cites és nostre
