Proletaris de tots els països,
uniu-vos!
LES GRANS BURGESIES ESPANYOLA I
CATALANA SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!
Els
marxistes-leninistes-maoistes ens refermem en el caràcter de nació de Catalunya
i el seu dret a la separació de l'Estat Espanyol. A més, hem estat i estarem en
tot moment en la lluita contra la repressió estatal per defensar i intentar
exercir aquest dret.
D'altra banda,
la qüestió de les nacionalitats a l'Estat (i en concret de la catalana) ha
estat històricament, i és, un dels grans temes de la lluita de classes
espanyola i ressorgeix periòdicament, coincidint precisament amb els moments de
crisi de l’Estat. La situació de Catalunya respecte a l'Estat Espanyol no és la
d'una dependència colonial o semicolonial, sinó dominació imperialista. La
burgesia catalana (i altres classes i fraccions de classe com l'aristocràcia
obrera) s'han beneficiat també de l'imperialisme de l'Estat, desenvolupat
principalment a Llatinoamèrica i Àfrica. Situació diferent és el de les
africanes Illes Canàries en possible situació semicolonial, a més d'altres
petits enclavaments colonials).
La direcció del "Procés"
Una cosa és el
caràcter de classe dels mobilitzats pel "Procés" (bàsicament petita
burgesia, tot i que s’arrosseguen importants suports populars, fins i tot
sectors obrers) i una altra la direcció del moviment. Una part de la gran
burgesia catalana (representada per PP i Ciutadans, però també per patronals,
cercles d'empresaris, entitats bancàries més o menys autònomes, etc.) és
contrària a la independència, però una altra part d'aquesta gran burgesia
catalana (emergent i representada per Jordi Pujol i CiU) dirigeix el
"Procés".
Les
vacil·lacions i la poca consistència independentista d'aquesta direcció (com
ells mateixos han reconegut) s'han vist amb posterioritat a l'aplicació de
l'article 155 per l'Estat.
La naturalesa
de classe de la direcció del “Procés” es pot veure amb tota la claredat del món
en la lluita de “Càrnies en Lluita” i dels treballadors dels grans escorxadors
d’Osona. Allí, el PDCat ha donat suport i ha ajudat a la patronal de la gran
indústria càrnia catalana i estatal, contra la lluita dels treballadors. Però,
a més ERC, la Generalitat i CC.OO. s’han posat d’acord contra els treballadors.
Un acord no públic favorable a l’empresa Le Porc Gourmet del aragonès Jorge
Samper.
La direcció proletària de la revolució
La postura de
la classe obrera de la nació oprimida que aspira a la seva independència ha de
ser la de màxima unitat amb la resta de classe a l'Estat, i en l'àmbit
internacional. I la lluita pels seus interessos, amb una política independent
de classe.
El dret a
l'autodeterminació de les nacions no implica que el proletariat de la nació
oprimida i el seu partit no hagin de denunciar els tripijocs imperialistes, les
maniobres de la seva burgesia i la direcció del procés d'autodeterminació. I
defensar una opció independent en tot aquest procés.
Som a l'època
de la revolució proletària, en concret a l'ofensiva estratègica de la revolució
proletària mundial. El que va succeir fa un segle (el 1917) a Rússia marca
aquest moment històric. Però també el marquen les circumstàncies històriques de
Catalunya i Espanya en aquella època. Amb el potent despertar del moviment
obrer organitzat (per exemple, la vaga de "La Canadenca") i la seva
trajectòria posterior, la burgesia catalana va comprendre (i mai no ho ha
oblidat) que les contradiccions amb la classe obrera son més importants, agudes
i decisives que les que te amb les classes que dominen l'Estat Espanyol.
La revolució
proletària és la necessària i inevitable en aquesta època i l'única que pot
garantir la fi de l'opressió nacional i una veritable independència i
llibertat. No obstant això, fins i tot sense revolució proletària és possible
un procés d'independència formal com el que s'ha intentat actualment sota la
direcció de la gran burgesia catalana (la petita burgesia és incapaç de dirigir
el "Procés"), però cal veure amb quins costos i les contrapartides
del necessari suport imperialista per aconseguir-ho. Vegeu el cas dels Balcans
o de determinades independències formals africanes.
Cal assenyalar
que en la crisi final de l'imperialisme, el que està en primer pla és la
revolució proletària i no hi ha ja passos intermedis ni transformacions
pendents per arribar-hi. L'Estat Espanyol és imperialista, encara que
subordinat a altres imperialismes, però en cap cas és un país semicolonial. No
representa ja un avanç una república burgesa, com alguns revisionistes
defensen, ni la supressió de la monarquia.
A Catalunya i
a tot l’Estat es necessària la constitució d’un partit
marxista-leninista-maoísta, principalment maoista que comenci i dirigeixi la
guerra popular, per a destruir aquest vell sistema, establir un sistema
socialista, i sota la dictadura del proletariat, i mitjançant revolucions
culturals, arribar al comunisme.
ELECCIONS NO, GUERRA POPULAR SÍ!
VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!
AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA!
PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÖ DELS POBLES!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!
11 de setembre
de 2018
maramadademasses.blogspot.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario