jueves, 14 de septiembre de 2017

DAVANT EL REFERÈNDUM DE L'1 D’OCTUBRE

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

DAVANT EL REFERÈNDUM DE L'1 D’OCTUBRE

El poble català ha estat convocat l'1 d'octubre a un referèndum per decidir la formació d'una república catalana, separada de l'Estat Espanyol.
Catalunya és una nació sense Estat. Catalunya té dret a separar-se de l'Estat espanyol i tenir un Estat propi, si ho desitja. És un dret universal de totes les nacions. Amb referèndum o sense. No es pot acceptar que hi hagi represàlies pel fet d'exercir aquest dret de separació estatal.
Però, la tragèdia d'aquest referèndum és que, guanyi qui guanyi, el proletariat i els pobles de l'Estat tenen les de perdre. Si L’Estat guanya i impedeix el referèndum, el poble català i la resta dels pobles de l'Estat espanyol (en una profunda crisi moral, social, política i econòmica) només poden esperar més repressió, atur, precarietat, etc.
Però, què podem esperar de la república catalana que ens ha promès aquest "procés" dirigit per la mitjana i petita burgesia catalana? "Tot està per decidir", diuen alguns dels que la defensen. No! Encara que en la seva propaganda no expliquen res, molt està ja decidit, sigui per haver-ho dit i repetit o precisament perquè no s'ha dit el contrari. Sens dubte serà una república capitalista. ¿No hem vist i als patiments de bona part de la població catalana en aquesta última crisi o en la història del passat segle? ¿Volem seguir així?
Però, a més, els capdavanters d'aquesta república no han parat d’agenollar-se davant l'imperialisme ianqui, d'Israel o de la UE, demanant suports per als seus plans (com abans Convergència i la burgesia catalana s'han agenollat ​​davant l'Estat Espanyol). Bon mètode per a construir un "futur sense vincles".
 També coneixem el que ha fet la Convergència de Pujol i Mas, per exemple destruint la sanitat catalana i imposant una estructura mafiosa al servei dels seus "negocis". O sobreexplotant els immigrants en les falses cooperatives de la indústria càrnia de Vic.
Veiem molt difícil que, amb la sola "voluntat democràtica", l'Estat es deixi perdre el 16% de la seva població i el 19% del seu PIB. Cal recordar la II República per veure que això no passarà fàcilment.
Catalunya ha estat sempre terra d'immigració. No s'entén la Catalunya actual dels 7.500.000 sense l'aportació de les grans immigracions del segle XX (i dels segles anteriors). La burgesia catalana, força racista com totes, ha tractat sempre molt malament als nouvinguts. Els ha tolerat només per ser una mà d'obra barata fàcilment explotable. Recentment, en les mobilitzacions d'aquests anys, i en la campanya del referèndum, els partidaris del "SI" no es "preocupen" de mobilitzar la immigració clàssica i encara menys a la més recent. La Generalitat, incomplint fins i tot les resolucions del Parlament català en aquest aspecte, s'ha negat a desobeir l'Estat i ha aplicat sistemàticament les lleis espanyoles (la tan nefasta i criticada Llei d'Estrangeria) als més d’1.000.000 de residents estrangers que viuen i treballen a Catalunya. És cert que potser no tenen dret al vot, però, ¿com es pot construir un nou Estat sense el 13% dels que viuen, treballen i no se n'aniran? És una altra manifestació del racisme de què parlem abans. O potser, en l'imaginari de la burgesia catalana encara és present el record dels problemes que li van portar determinats sectors socials al primer terç del segle XX i que és millor no portar-los a la lluita política activa.
Estem en l'època del capitalisme agonitzant, l'imperialisme. Les superpotències i els imperialistes es preparen per a la guerra, per un nou repartiment del món. No és hora de vendre'ns i d'agenollar-se demanant el seu ajut. Ens ho cobraran amb escreix, voldran que ens matem pels seus interessos, que siguem carn de canó en les seves guerres. Necessitem, si o si, la revolució socialista; que destruirà l'Estat, alliberarà tots els explotats i oprimits i donarà autèntica llibertat a tots els pobles i nacions sotmesos. Aquesta és la veritable sortida que necessiten els "paries" de Catalunya.
No podem esperar res de l'Estat Espanyol, del qual tants maltractaments hem patit i que durant tants anys hem hagut de suportar. Però també ens hem d’alliberar del nostre enemic d'anys, la burgesia catalana, de la mà de la qual el proletariat i el poble català només pot esperar més explotació i més opressió, més patiments i més desgràcies. L'única solució, també per a assegurar la llibertat de Catalunya, és que el proletariat, dirigit pel seu partit, encapçalant a tots els explotats i oprimits, i als pobles sotmesos, s'aixequi i lluiti fins a destruir aquest odiat Estat. Sí!, necessitem el nostre partit, marxista-leninista-maoista, principalment maoista. Sota la seva direcció cal començar la guerra popular i no parar fins a la fi de totes les burgesies i tots els imperialistes. La llibertat de Catalunya només la pot aconseguir la lluita que encapçali el proletariat, per una república socialista, sense explotats i oprimits. Per continuar amb revolucions culturals fins al comunisme.

Ni Estat imperialista ni burgesia catalana, llibertat per al poble!
Pel dret d'autodeterminació de les nacions!
No al nou repartiment imperialista del món! No volem ser carn de canó ni moneda de canvi de cap imperialisme!
Visca el marxisme-leninisme-maoisme! Guerra popular fins al comunisme!

mar armada de masses
11 de setembre de 2017


mararmadademasses.blogspòt.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario