SOBRE L'ENTREVISTA AL CAMARADA GANAPATHY

SOBRE L'ENTREVISTA AL

CAMARADA GANAPATHY:

La redacció de la revista Sol Vermell

Com a part del nostre suport a la guerra popular a l'Índia i de la nostra lluita per la unitat dels comunistes a tot el món, presentem aquí la traducció a l'espanyol de l'entrevista amb el Secretari General del Partit Comunista de l'Índia (Maoista), el Camarada Ganapathy, realitzada pel Butlletí d'Informació Maoista (MIB) el 2014 amb motiu de les celebracions del desè aniversari de la formació del Partit Unit. Fem una crida a tots els comunistes i revolucionaris del món a estudiar l'entrevista per poder entendre millor el procés de la guerra popular a l'Índia i treure lliçons de les seves experiències; cap revolució o guerra popular pot desenvolupar-se en forma aïllada, sinó que s'ha de desenvolupar com a part de i servint a la revolució mundial. Cada avanç o revés d'una guerra popular, cada lluita contra el revisionisme, ha de servir a forjar i desenvolupar les nostres forces a tot el planeta. Destaquem que cap Partit Comunista, i tampoc el Moviment Comunista Internacional (MCI), pot unir-se, avançar i triomfar a través de la conciliació - la tesi revisionista de "dos s'uneixen en un" - sinó només en implacable lluita de dues línies contra el revisionisme i l'oportunisme com a perill principal, enarborant el principi marxista que "un es divideix en dos".

Considerant 1) l'enorme i decisiva importància de la revolució a l'Índia per a la revolució proletària mundial i 2) l'experiència de la mentida dels "acords de pau" al Perú, la traïció i la capitulació al Nepal i les repercussions del revisionisme de Avakian i Prachanda, pensem que és important discutir els problemes assenyalats pel Camarada Ganapathy en l'entrevista. Amb aquest motiu donarem alguns exemples de la nostra guerra popular al Perú, de com el nostre Partit, sota la Prefectura del President Gonzalo, ha pogut resoldre problemes, desenvolupar la guerra popular i mantenir el rumb de la revolució.

Així també, hi ha problemes pel que fa a l'aplicació del maoisme en l’àmbit internacional, pel que fa a la línia general del MCI, que són urgents de debatre per poder unificar-nos, i en això els Partits que dirigeixen guerra popular tenen una responsabilitat especial. Entre aquests problemes subratllem la qüestió de la validesa universal de la guerra popular perllongada com la més alta teoria i estratègia militar del proletariat internacional, per aplicar en tots els països, països imperialistes així com oprimits, segons les condicions específiques de cada país. A l'altre costat hi ha aquells que es diuen "maoistes", però difonen la tesi que en els països imperialistes, els comunistes s'han de limitar al treball legal per "acumular forces" en preparació d'una suposada "insurrecció" que seguirà el camí d'octubre; una posició que només serveix a impedir la construcció o reconstitució dels Partits marxistes-leninistes-maoistes, principalment maoistes, forjats per complir la seva tasca de dirigir la revolució i conquerir el Poder amb guerra popular en els països imperialistes; una posició que porta al reformisme, l'oportunisme i la capitulació.

El PCI (M) i el seu secretari general, quan refereixen a la història del MCI i la revolució proletària mundial, analitzen les experiències de la Unió Soviètica i la Xina, però eviten prendre posició sobre tota l'experiència posterior: de la guerra popular al Perú, del Moviment Revolucionari Internacionalista (MRI), etc. Considerem que és decisiu i inevitable debatre precisament aquestes experiències i totes les lluites lligades amb elles per poder fer el balanç de l'aplicació del maoisme, unir als comunistes a escala mundial al voltant d'una línia general i fer l'avanç audaç que correspon. Evitar el debat sobre aquests punts per mantenir una suposada "unitat" no ens permetrà avançar, si no només servirà per a dividir-nos i per la conciliació amb el revisionisme. Notem també que els camarades del PCI (M) no es refereixen a la revolució proletària mundial, si no que utilitzen el terme usat per Prachanda al Nepal, molts trotskistes i altres revisionistes, la "revolució socialista mundial". Sí els camarades consideren que hi ha algun motiu per al canvi, estem disposats a debatre - juntament amb les altres qüestions esmentades aquí.

Fem una crida a tots els comunistes, de l'Índia i de tot el món, a participar en el debat sobre aquests punts.

Respecte a la lluita de dues línies

Entre els èxits significants de la guerra popular de l'Índia, el Camarada Ganapathy esmenta: "La fusió en un sol partit, del PCI (Maoista) i PCI (ML) Naxalbari com un altre punt de trencament en l'esforç per aconseguir la unitat dels revolucionaris genuïns al nostre país. / la GP a l'Índia actua com un dels punts focals importants al voltant del qual la unitat internacional de forces maoistes i un moviment de solidaritat i suport internacional es podria construir."

Mentre que expressem la nostra alegria pels avenços de la guerra popular a l'Índia, i reconeixem la importància de l'avanç d'aquesta guerra popular per unir els comunistes i revolucionaris a escala mundial sota el maoisme, insistim en el que assenyala el president Mao Tse Tung: "si la unitat s'aconsegueix per mitjà de la lluita, viurà; si s'aconsegueix al preu de concessions, morirà" (Problemes Tàctics Actuals en el Front Únic Antijaponés). En què consisteix la "unitat" actual de les forces maoistes, i com s'ha arribat a aquesta "unitat"? Què posicions o línies revisionistes han estat aixafades per aconseguir aquesta "unitat"? Per als comunistes no és suficient parlar de la lluita o del revisionisme en general; sempre hem d'especificar. Parlar d'una "unitat" en forma general, no especificada, és característica del revisionisme i serveix a ocultar les divergències existents i les posicions revisionistes. Els comunistes portem la lluita de dues línies a les masses, forgem a les masses en la lluita ideològica i política i les mobilitzem en les lluites contra les posicions revisionistes dins i fora del Partit. El President Gonzalo diu:

"Un comunista té l'obligació de combatre al revisionisme, incansable i sense aturador.

Nosaltres ho hem combatut. Sí, ho hem combatut i des dels seus començaments; hem tingut la sort de poder aportar aquí, a casa nostra, a expulsar-lo del Partit l'any 1964, realitat que sempre vol ocultar-se. Ha de quedar ben clar que la immensa majoria del Partit Comunista es va unir agafant les banderes de la lluita contra el revisionisme que el President Mao Tsetung havia enarborat; que es va apuntar i es va colpejar al revisionisme en les files del Partit Comunista d'aleshores fins a expulsar Del Prado i la seva colla. D'aquí fins avui seguim combatent al revisionisme i no només aquí sinó també a l'estranger. "(Entrevista amb el President Gonzalo)

Quan estudiem la història del Moviment Comunista Internacional, en els clàssics de Marx, Lenin i el President Mao, veiem que una gran part dels documents són informes detallats sobre les lluites contra el revisionisme, i que cada avanç o triomf polític o militar ha estat el resultat d'una lluita reeixida contra les posicions revisionistes del moment. Igualment, en la Línia Militar del Partit Comunista del Perú, s'adona de com cada moment, cada avanç, cada salt en la construcció i la reconstitució del Partit per iniciar i desenvolupar la guerra popular, ha tingut les seves lluites especifiques contra diferents posicions revisionistes: la lluita de Mariàtegui rebutjant el camí electoral; la lluita contra el browderisme; la lluita dirigida pel president Gonzalo contra l’electorerisme i el revisionisme de Khrusxov; la lluita de la fracció vermella i l'expulsió del revisionisme de Jorge del Prado, Acosta, Joan Barri; la lluita contra la direcció central en la dècada del 60; contra la fracció "pàtria vermella"; contra el liquidacionisme d'esquerra i de dreta; contra la línia oportunista de dreta que es va oposar a iniciar la guerra popular, només per prendre alguns exemples. I així el Partit ha continuat i continua avui combatent al revisionisme; aixafant a les rates de la línia oportunista de dreta (LOD) i la mentida dels "acords de pau", i les posicions militaristes durant la primera dècada del nou mil·lenni, que després es va estructurar com a línia oportunista “d'esquerra” (LOI) - el revisionisme armat.

En l'entrevista, el Camarada Ganapathy només esmenta "ferotges lluites partidàries internes contra l'oportunisme de dreta i “d'esquerra", però no sabem com s'ha expressat tal oportunisme, o que posicions ideològiques i polítiques han estat aixafades. Quina és la relació entre aquests oportunismes i la política de "converses de pau", i quina és la posició actual del PCI (M) sobre aquests punts, assenyalats pel MPP el 2014: "el que ens preguntem avui és com interpretar les seves ambigües declaracions quan plantegen pel que fa a les converses de pau, per exemple que estan per 'converses per a l'establiment d'una pau genuïna', o parlen que hauria la 'possibilitat d'almenys dur a terme converses per resoldre qüestions que podrien contribuir a resoldre les qüestions fonamentals per tal de resoldre aquesta guerra civil '. "Quins han estat els continguts de les lluites per poder realitzar la fusió del PCI (Maoista) i PCI (ML) Naxalbari?

L'experiència del PCP de la lluita contra les rates de la LOD i la mentida dels "acords de pau", i l'experiència de la capitulació al Nepal, confirmen que sense definir aquests punts en forma clara i oberta, sense especificar i aixafar les posicions revisionistes, expulsar tota línia revisionista estructurada del Partit i mobilitzar les masses contra ells, els comunistes podran desenvolupar la guerra popular fins a cert punt, però no es trobaran en condicions per a fer el salt de conquistar el Poder per al proletariat i el poble en tot el país.

Sobre les contribucions del President Gonzalo i les experiències de la guerra popular a Perú

En els contactes amb les organitzacions i Partits del MCI, el PCP i el seu organisme generat el MPP fa temps han insistit debatre aquests problemes - el perill de la capitulació, els "acords de pau", la perspectiva de la conquesta del poder, etc. També hem de considerar les contribucions del President Gonzalo i les experiències de la guerra popular al Perú. Una d'elles és la militarització dels partits comunistes, que considerem té validesa universal, una altra és la guerra popular unitària, és a dir camp principal, ciutat complement. Alguns al MCI, encapçalats per Avakian i els seus seguidors, es van oposar a debatre aquests punts (i altres), i van iniciar una campanya d'aïllament i difamació contra el PCP - una campanya que segueix avui i que utilitza atacs personals i acusacions de "dogmatisme "per defensar i amagar les seves pròpies posicions revisionistes sota paraules “d’unitat". Pensem que un Partit com el PCI (M), un Partit que dirigeix ​​una guerra popular, té una gran responsabilitat en ser el guia ideològic i polític dels comunistes i revolucionaris del món; esperem que els camarades estiguin per tenir una posició ferma i clara sobre aquests punts i que estiguin disposats a participar en el debat sobre les aportacions esmentades.

Sobre la militarització dels Partits Comunistes: En l'entrevista, el Camarada Ganapathy assenyala que la revolució a l'Índia està en "una situació molt difícil", i que un dels seus reptes principals és "la preservació de les nostres forces subjectives, en particular la direcció estratègica del partit". Comenta que han "perdut un nombre considerable dels líders del partit a tots els nivells, començant pel Comitè Central ..." Es refereix a una "desacceleració" de la guerra de guerrilles i a "tendències no proletàries serioses dins del partit". Per superar els problemes, s'ha iniciat una campanya de bolxevització del partit, "per elevar el nivell ideològic i polític del Partit". No s'especifica que implica la bolxevització pel que fa a l'orgànic, o quines mesures s'han pres com a part d'aquesta campanya per superar els problemes de pèrdues, etc. No s'esmenta com la reacció a l'Índia ha utilitzat precisament les "converses de pau" en forma sistemàtica per matar els dirigents del PCI (M), i no s'esmenta com el PCP ha combatut la política de "converses" (en part precisament per la seva experiència de com la reacció peruana utilitza tals "converses"). No hem vist, ni en l'entrevista ni en altres documents del PCI (M) cap referència al plantejat pel PCP sobre la militarització del Partit. Pensem que els problemes esmentats pel Camarada Ganapathy són exemples que mostren precisament la necessitat de la militarització del Partit, i destaquem el següent:

"El president Gonzalo planteja la tesi que als Partits Comunistes del món els correspon militaritzar (...) Primer, perquè estem en l'ofensiva estratègica de la revolució mundial, vivim el fet d’escombrar l'imperialisme i la reacció de la faç de la Terra en els propers 50 a 100 anys, època signada per la violència en què s'expressen tot tipus de guerres, veiem com la reacció està militaritzánt-se cada vegada més, militaritzant els vells Estats, la seva economia, desenvolupant guerres d'agressió, traficant amb les lluites dels pobles i apuntant a una guerra mundial; però sent la revolució la tendència principal en el món la tasca dels Partits Comunistes és enarborar la revolució plasmant la forma principal de lluita: la guerra popular, per oposar la guerra revolucionària mundial a la guerra contrarevolucionària mundial."

(Línia de la construcció dels tres instruments de la revolució, PCP 1988)

"Apliquem fermament la militarització dels Partits Comunistes i la construcció concèntrica dels tres instruments. La militarització dels Partits Comunistes és directriu política que té contingut estratègic, ja que és" el conjunt de transformacions, canvis i reajustaments que necessita per dirigir la guerra popular com a forma principal de lluita que generi el nou Estat ", per tant la militarització dels Partits Comunistes és clau per a la revolució democràtica, la socialista i les culturals.

El Partit sobre la base ideològica-política, construeix simultàniament l'organitzatiu, enmig de la lluita de classes i la lluita de dues línies, tot dins i en funció de la lluita armada per la conquesta del poder i relacionem tot el procés de la construcció amb la fluïdesa de la guerra popular partint que "la mobilitat de les operacions militars i la variabilitat del nostre territori donen a tots els treballs de construcció ... un caràcter variable, com diu el President Mao."

(PCP - CC, IMPOSAR EL MAOISME COM L'ÚNIC COMANDAMENT I GUIA DE LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!)

Sobre la relació entre el camp i la ciutat en la guerra popular: la guerra popular unitària, establerta pel President Gonzalo, és una especificació de la guerra popular a les condicions del Perú, però que ha de ser considerada en altres països també:

"... El President Gonzalo especifica que a les ciutats com a complement s'han de dur endavant accions armades, ja que com ho demostra l'experiència internacional i la nostra, això és factible, i, treu lliçó de, per exemple, el que va passar a la guerrilla a Filipines que es va refondre en el camp i va deixar quietes les ciutats, especialment la Capital, provocant l'aïllament de les guerrilles. al Brasil, els revolucionaris també van aplicar accions armades en camp i ciutat, només que no van especificar quin era principal. a Vietnam s'han fet importants accions armades també a les ciutats. Així mateix, tenint en compte les peculiaritats de les ciutats a Amèrica Llatina, on el percentatge del proletariat i de masses pobres en ciutats és elevat, les masses estan prestes a desenvolupar accions de complement a les del camp; només que a les ciutats no es construeix el nou Poder, base de suport, sinó Front concretat en Moviment Revolucionari de Defensa del Poble amb Centres de Resistència que fan la guerra popular i preparen la futura insurrecció, que es donarà quan les forces del camp assaltin les ciutats en combinació amb la insurrecció des de dins."

"... A les ciutats també actua l'Exèrcit Guerriller Popular i s'aglutina progressivament a les masses en les diverses organitzacions noves en i per a la guerra popular; el Moviment Revolucionari de Defensa del Poble és la concreció del Front a les ciutats i el seu objectiu és portar a les masses a la resistència, servir a la guerra i en funció de la futura insurrecció."

(Línia militar, PCP)

En aquest context hem d'analitzar el problema del Nepal, on van capitular precisament davant el problema de prendre les ciutats. En comptes de mobilitzar i organitzar les masses a la ciutat com a part de la guerra popular, preparant la insurrecció, els dirigents revisionistes, cavalcant sobre les heroiques masses, van utilitzar els triomfs de la guerra popular per "pressionar" el vell Estat i guanyar llocs dins del vell sistema, venent la revolució i la sang de les masses del país. Per això, un cop més, fem una crida als comunistes de l'Índia i del món a estudiar l'experiència del Perú de "camp principal - ciutat complement", buscar estrènyer més els llaços entre els Partits i participar en el debat obert i honest entre els Partits Comunistes, principalment els partits que dirigeixen guerra popular.