viernes, 25 de marzo de 2016

VISCA LA DIADA DE L’EXÈRCIT POPULAR D’ALLIBERAMENT! VISCA EL PRESIDENT GONZALO, CAP DEL PARTIT I DE LA REVOLUCIÓ!

Nota prèvia: Aquest és un escrit que ha costat molt de traduir. Primer per ser anotacions d'intervencions orals que, a més, no s’han pogut revisar. Segon, hi ha referències a fets poc coneguts excepte a uns pocs que coneixen la història del PCP. Tercer per la variant idiomàtica peruana o llatinoamericana, expressada en algunes expressions i paraules. A més s’han suprimit (...) coses que podien portar conseqüències a persones que van viure els fets. Però, malgrat tot hem volgut traduir aquest text del que podem aprendre molt els comunistes, els marxistes-leninistes-maoístes.


VISCA LA DIADA DE L’EXÈRCIT POPULAR D’ALLIBERAMENT!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO, CAP DEL PARTIT I DE LA REVOLUCIÓ!
Amb motiu de la diada de l’Exèrcit Popular d’Alliberament i l’aniversari del naixement del President Gonzalo publiquem un document del III Ple del Partit Comunista del Perú de 1992:


Proletaris de tots els països, uniu-vos!

Intervencions del President Gonzalo en una reunió
del III Ple amb el Comitè Regional del Nord

INFORME CENTRAL III PLE
REUNIÓ DE LA DIRECCIÓ CENTRAL AMB EL CRN I INFORME D’AQUESTA FITA  HISTÒRICA
I TRASCENDENTAL
(Transcripció de l’Informe del President Gonzalo; manca la correcció)

INFORME CENTRAL DEL III PLE
REUNIÓ DE LA DIRECCIÓ CENTRAL AMB EL COMITÉ REGIONAL DEL NORD I INFORME D’AQUESTA FITA TRASCENDENTAL I HISTÒRICA

DOCUMENT CENTRAL
Salutacions del President Gonzalo, de la Direcció Central, per a tots els camarades dirigents, quadres i militants del CRN, així com també saludem als combatents del EGP i a les masses que combaten junt amb nosaltres.
Estem desenvolupant el III Ple que ha d’aprovar el NPED, que vindria a ser el IV del procés de la GP. Sabem en definitiva que s'ha de sancionar el PEC i s’ha d’aprovar el VI pla militar sota la consigna de Construir la Conquesta del Poder!, tal com correspon al nostre cim dins de l'equilibri estratègic. Si a aquestes tres importants tasques afegim sancionar un Document Central del III Ple comprendrem la importància d'aquesta Sessió; per això diem que el III Ple és històric i transcendent, i per a poder complir les més altes fites d’aquest Ple necessitem tenir la comprensió més objectiva possible de la situació del Partit. Això implica el coneixement de la situació real dels Comitès, de la feina del Partit començant per com desenvolupem la construcció del Partit, de l'Exèrcit i del Nou Estat, com es desenvolupa la GP que és la nostra tasca principal; i a partir de la comprensió de la situació real, objectiva, del Partit és quan podem definir les tasques de tan alt nivell i tan important perspectiva. Per això el CP, el BP i els membres del CC han decidit que hi hagi reunions amb cada comitè, que es faran a la segona part de la Sessió. Ens hem reunit amb diversos Comitès, al CRN li tocava varis mesos enrere. Vam concloure que era molt millor amb els cc. ... i per que serveixi a la seva cohesió a partir de com desenvolupar el treball del Comitè. La cohesió d'un organisme és fonamental, sobretot si es tracta de direcció. S'aconsegueix la cohesió, unitat, en lluita, però en justa i correcta lluita de dues línies, lluita ideològica que es centra en analitzar problemes i veure el desenvolupament de la lluita de dues línies. Requereix analitzar objectivament, veure i analitzar la realitat tal com és i esforçar-se per fer-ho. A ningú se li escapa la importància que té la Regió del Nord. Allà el Comitè desenvolupa el seu treball fa anys, ha avançat, però pot donar mi millor, la seva perspectiva és molt gran, per això es va preveure aquesta reunió, la qual servirà al Comitè, però no només al Comitè Regional, sinó a tot el Partit.
La III Sessió Plenària ens està mostrant, com havia de ser, que cada Comitè, com una part del Partit, fa la seva aportació. Així també aquest Comitè al analitzar el seu treball, la seva perspectiva ha de ser una gran aportació al Partit, estem segurs que així serà, depèn de nosaltres; l'esforç no és estrany en el nostre treball, és norma.
En síntesi, aquesta reunió espera veure la situació del Comitè, tenint en compte el seu procés, en funció de veure la seva perspectiva i, d'altra banda, servir a tot el Partit i a la definició dels seus problemes, tasques, el PED, el PEC i el nou pla militar, ara mateix.
Proposem una agenda de dos punts:         
1) Sobre el CRN.
2) Sobre el III Ple.
El primer punt, sobre el CRN, l’aplicarem ajustant-nos al que interessa, la concreció. Tenim informes escrits, han estat estudiats, aquest punt pensem desenvolupar-lo.
Tot el que l'home fa, ho fa enmig de contradiccions, tot és contradicció, el Partit també és una contradicció, la guerra també ho és; són dos cims que s'enfronten, revolució i contrarevolució (amb les armes); res escapa a això. Si un preveu a més, com diu la Primera Plenària del Congrés, que hem d’esforçar-nos per determinar amb claredat la situació de les dues línies, afegint que aquesta lluita de dues línies es soterrada, no està clara, s'ha de veure tot això amb força nitidesa. Volem insistir, el problema és aplicar l'experiència que té el Partit en la lluita de dues línies. El Partit té una gran experiència en la lluita de dues línies i sap aplicar-la. Aplicar la lluita de dos línies en el Partit és concretar la lluita de classes, no és una altra cosa; no desenvolupar-la és defugir de la lluita de classes. El Partit ens ha ensenyat a manejar la lluita de dos línies amb sagacitat i fermesa, ens ha ensenyat com definir les dues línies, com especificar començant per l'ideològic i una de les grans experiències del partit és saber gestionar la lluita contra línies dretanes, fins i tot contra la LOD, només cal veure el II Ple, la II Sessió de febrer 80, l’Escola Militar. Aquí vam concloure que el Partit pot ser capaç de manejar la lluita de dues línies, i encara més, fins i tot pot gestionar la lluita antagònica amb mètodes no antagònics, es desenvolupa en una situació concreta doncs es fa antagònica en una situació circumscrita a resoldre problemes. Hem d’aplicar i manejar bé la lluita de dos línies. No és personal, és objectiva i no subjectiva, apunta a enfortir el Partit i no a debilitar ni a soscavar, qui soscava el Partit està cometent un greu error.
Per això la lluita s’ha de fer be sempre, ha d’estar ben conduïda, lluita ideològica. Al desenvolupar-la per les més altes tasques com és la Conquesta del Poder o per concretar l'estabilitat relativa o potenciar l'EGP, el Nou Estat o al consolidar el Partit, òbviament la lluita es desenvoluparà més. Tinguem molt present com van ser les coses al començament, que va demandar intensa lluita perquè havíem de donar un gran salt, d'organització no armada a organització armada per a desenvolupar la GP. La lluita va ser molt intensa i fins i tot antagònica. El VI, VII, VIII i IX Plens, la II Sessió, l’Escola Militar, el 78, el 79, començaments del 80, anys d'intensa lluita. Si aquest salt va demandar una intensa lluita, producte de la qual va ser ILA, i vam aprendre a manejar amb fermesa i sagacitat la lluita de les dues línies, podem fer-nos una pregunta: La Conquesta del Poder no és un salt més gran? Òbviament ho és: CPTP, establir la RPP és un gran salt, ens venim preparant des de fa ja bastant temps, salt en l'ideològic, gran salt en la incorporació de les masses a la guerra popular.
Entre els avenços de les reunions tingudes amb els comitès, hem tret una conclusió: que el gran salt ha de ser a tots els nivells, ideològic, polític, orgànic, militar, òbviament. Un gran salt a tots els nivells, i un gran salt és un problema de contradiccions. I és en un gran salt on les contradiccions s'aguditzen. I si no, no hi ha canvi en quantitat i qualitat, no hi ha salt, el problema és senzill. Per això hem de prestar atenció a la lluita de dues línies. I més si afegim que “Conquerint el Poder” no fem el salt només entre nosaltres mateixos, sinó que causem la destrucció de l'altra cim. Que la guerra a mort entra ja en conteses majors i més decisives, és una forma concreta d'entendre-ho.
De les coses tractades fins avui, s’han vist grans avenços del Partit, també s'ha vist heroïcitat; però hem de veure més, hem de fer més; cal més transformació, més demolició, més guerra popular potenciada i més construcció. Tots entenem amb claredat això, un comunista ho entén, un revolucionari també. Vindran genocidis més grans, major heroïcitat, vindran demolicions més grans; si no, com hem d'arribar a RPP?, com desenvolupar-nos com a Nou Estat? Només cal recordar que és el final de la primera etapa de la revolució (culminació de la Revolució Democràtica) i començament de la segona (el socialisme). Implica, doncs, que el que s'ha fet fins aquí és gran i hem de prendre-ho com una gegantina preparació, el més gran esforç fet per aquest poble en 13 segles, la més heroica i ferma lluita del proletariat peruà, la més extraordinària guerra desimbolta pel poble peruà, mai cap guerra va bregar per tan alts objectius. És bo pensar així amb claredat, així sabrem ubicar el que hem fet: gran preparació per al gran salt que estem construint. Hem de bregar més perquè res cau del cel, això ho sabem nosaltres i ho sabem bé. S’ha d’avaluar bé el nostre procés, la nostra pròpia història, tot el que hem passat, el malbaratament d'energia, la sang vessada pel poble, per la classe. Un ha de tenir clar això, ment clara, summament clara, passió sòlida i ferma i voluntat resolta. S’ha d’analitzar bé tot el passat, si hem d'analitzar el genocidi sabrem a què sinistre pla respon i quin rèptil el mou, no podem dir que és igual al del 86; no camarades, cada cosa al seu lloc, cal saber interpretar les coses, mai deixar-se obnubilar, que el sentiment no t’emboti la voluntat ni t’enteli la ment, el dolor només ha de servir per a potenciar la força, per acerar l'ànima, per fer més ferma la decisió.
En síntesi, si veiem la contesa entre revolució i contrarevolució, és obvi que serà summament cruenta. Fa temps dèiem que aquesta guerra per emancipar al nostre poble pot costar un milió de vides, però no és que nosaltres vulguem que costi això, sinó que és la reacció, l'imperialisme, els que voldran ofegar en sang el nostre procés, són ells els genocides que afilen les seves falçs per a degollar-nos; somien acabar amb nosaltres, en la seva degollació de revolucionaris, com somiava Neró. Igual pensen l'imperialisme, la reacció, és el que ells volguessin (...). La nostra obligació, com a dirigents, és bregar perquè el cost sigui el menor possible. Recordem la Sessió del CC d'agost 80, allí vam acordar això i és vàlid. Fer càlculs precisos i així saber quin cost real requereix la revolució i saber quin és l'excés de l'enemic. Si un pensa així, quan hi ha passió ferma no hi ha jeremiades, no estem per a plors, estem per a convertir el dolor en força, per convertir-lo en poderosa energia per a demolir l'enemic, saber què heroïcitat es malbarata i per què.
Si un veu el salt que ha de donar el Partit: si un veu l'acreixement de la contesa fins a extrems i desenvolupaments que no hem vist mai fins avui, implica que la contesa entre revolució i contrarevolució arribarà a nivells més alts, la lluita s’intensificarà immensament.
Tot pensant en el marc internacional en què ens movem, que no és el principal però és necessari (el principal és el problema intern, el recolzar-se en les nostres pròpies forces, això és el principal i el que decideix); cal tenir en compte les "Consideracions" del II Ple, estan clares, no hem d’oblidar-les, si no cometrem gruixuts errors.
L'ofensiva contrarevolucionària general és un atac desenfrenat contra el marxisme. Diuen que ha caducat, que el socialisme ha demostrat que no serveix, que la violència revolucionària no resol res. Pregonen que el partit és inútil, criden als quatre vents que tot el que s'ha fet per la Revolució Proletària Mundial ha estat una hecatombe i fins i tot parlen que és la "reedició del feixisme". No comparen el camarada Stalin amb Hitler? No parlen alguns trànsfugues que el que ha caducat "és el socialisme de Stalin", amaguen l'excrement que han generat com a revisionistes. Així està el món ara. A part s'expressa l’agudització de contradiccions entre les superpotències i entre aquestes i l'imperialisme de potències; entre tots els imperialistes i les nacions oprimides. No podem defugir aquesta ofensiva contrarevolucionària general, és l'altra cim a nivell mundial. S'aguditza la contesa entre revolució mundial i contrarevolució mundial, és una ofensiva dins de l'ofensiva estratègica de la Revolució Mundial. Segueix essent vàlid que la revolució proletària mundial es desenvolupa dins l'ofensiva estratègica de la revolució mundial, així que aquesta ofensiva és dona dins d'aquesta situació, no ens hem de deixar enganyar, hem de veure com està l'imperialisme, no ens creurem el que ens expliquen. Recordem a Marx, diu que quan estudiem la reacció hem de fer-ho amb esperit crític, no amb lliure crítica, tot el que estudiem ho hem de fer amb esperit de classe, ningú pot dir-nos que l'imperialisme ianqui està bé, la veritat és que està podrit de cap a peus. Que l'imperialisme alemany és un "miracle"? No, l'anomenada unitat alemanya és devorar el que va ser la RDA prostituïda pel revisionisme. A on ha portat aquesta unitat alemanya a l'imperialisme alemany? a tenir problemes, a empantanegar-se. Molt cloquegen del mite japonès, que no està en recessió. És fals, Japó està decreixent el seu increment; Quin rumb porta? està en procés de recessió. No hem de deixar-nos enganyar pel que diuen i criden. La revolució mundial segueix sent la tendència principal històrica i política, ells estan a la defensiva, però ens volen presentar que les coses no són així, no els creurem i ho entendrem si partim de la posició de la classe. La realitat es que hi ha ofensiva contrarevolucionària general i que durarà diversos anys. L'etapa de l'ofensiva estratègica la podem mesurar per decennis, l'ofensiva contrarevolucionària general seran anys, més pocs que molts.
Així a nivell mundial s’accentua la lluita, la reacció mundial necessita consolidar les seves posicions, el que s’han menjat en aquests estiracabells; necessiten consolidar tot somiant que el comunisme mai més aixecarà el cap, somiant que el seu capitalisme regirà per sempre més, que la seva democràcia burgesa perdurarà sempre (...) prostituïda i, restarà única; que la seva bastarda ideologia, la seva concepció proterva sigui la única escola sobre la terra. Aquests son els seus somnis.
A tots els nivells es desenvolupen les contradiccions. Nosaltres anem cap a la victòria, ells no poden guanyar. La classe obrera és la última classe social de la història, això és inexorable. La burgesia voldrà incendiar-la per a acabar amb ella, però serà la burgesia la enterrada. El seu cadàver convertit en cendra i escampat als quatre vents per a fructificar la terra, no te cap altre destí l’imperialisme. Així, el problema queda reduït a remolins contra un poderós riu que és la Revolució Mundial, si no pensem així, no som comunistes, no som revolucionaris, seriem uns miserables amb ulls a l’esquena, seriem  uns beneits ignorants portadors dels penjolls de la reacció. Som comunistes, tenim la ideologia de la classe i no podem jutjar sinó és des dels interessos de la classe, la nostra millor comprensió ens permet veure els racons, els remolins que genera la reacció davant del nostre inexorable avenç. No restem cecs davant les grans derrotes que hem patit, però això no aturarà la historia, els remolins que no son res més que pertorbacions. Que és més gran, un remolí o un riu? Un riu, es clar.
Hem d’entendre la ofensiva en tots els aspectes; pensem camarades en que implica el triomf de la guerra popular aquí, el naixement de la República Popular del Perú que és més propera i immediata, com a plasmació de tot el treball de milions de persones durant centenars d’anys de combat, nosaltres som només la part recent, una part de la matèria, la part davantera, la que obre forat com la capçalera d’un riu, tenim darrera la força de la història. Tots hemos llegit el que diu aquell almirall nord-americà: "si el comunisme no és aixafat al Perú, renaixerà al món, com l’Au Fènix de les seves cendres”. El fet de que digui frases no interessa, constata la seva preocupació, però la seva idea profunda surt quan diu: "renaixerà al món, com l’Au Fènix de les seves cendres". Darrera d’aquest comentari s’expressa la seva por, la por de l’imperialisme, de l’hegemonista únic, del arrogant que busca fer i desfer a la seva voluntat; que vol passejar-se como l’esperit de Deu sobre les aigües i, com que Deu no existeix, te somnis, fum,.. i la resta, artilleria atòmica per a defensar els seus interessos. Diu que "quan abans millor hem d’escombrar aquest perill…”, por tant, hem de preveure que l’imperialisme s’oposa i s’oposarà al nostre camí, a que es desenvolupi la República Popular del Perú. Per tant, ens hem de recolzar en les nostres pròpies forces, i amb el suport necessari del proletariat i dels pobles del mon conquerirem el Poder, defensarem la República Popular del Perú que restarà aguaitada des d’abans de néixer, un cop nascuda i quan estigui desenvolupada. Això, ho hem de veure clar, per restar units amb igual sentiment i igual voluntat, ho fem per a refermar-nos en la nostra comprensió.
En síntesi, a nivell internacional la lluita s’intensificarà i es desenvoluparà. No ens perdonaran que siguem torxa, base i trinxera, i no els hi demanarem ni perdó ni permís. Per tant, hem d’unir-ho a l’intensificació de la lluita de classe lligada a la guerra popular, a la CPTP, que s’especifica como lluita de dos línies al Partit, lluita de classe que s’expressa com a guerra popular contra la guerra contrarevolucionària al país i revolució i contrarevolució al món. Aquesta és la nostra perspectiva i la situació en la que ens estem desenvolupant. Qui de nosaltres cedirà en l’afany que el Partit ha assumit?
El "Expreso" diu: "a Sendero no li queda més que guanyar", en un diàleg amb San Román i Fujimori. Son part de la reacció, es clar el que ens ha ensenyat el Partit?, la nostra condemna es guanyar, preciosa condemna, és més valida que ahir i menys que demà encara més. Allí estan expressant, des del seu punt de vista, la por. El problema rau en la contradicció antagònica entre Partit comunista i vell Estat peruà aguantat per les baionetes avui més que mai, per això s’accentua la contradicció Partit Comunista - Forces Armades.
D’aquestes tres lluites, de la lluita de classes des del punt de vista de la Conquesta del Poder, de la destrucció de la reacció aquí, i del servei que fem a la Revolució Proletària Mundial, quin és el l’eix amb el que conquerim el Poder? el Partit. I de que servim a la Revolució Mundial? és el Partit. Per això la lluita de dos línies en el Partit és clau manejar-la, per tal que el proletariat mantingui l’hegemonia, per tal de que el Partit acompleixi el seu paper avui en dia i demà, per tal de que el Partit esdevingui una fortalesa i cada comunista un bastió. "La fortalesa és pren per dins". Que se’ns demana doncs? La previsió; veure be la lluita de dos línies; avaluar correctament i justa; la línia oposada és revisionista?, és dretana?; en quina mida?; quina és la fortalesa de la línia vermella?; com enfortir la línia proletària, la línia vermella? Pel que veiem, en els Comitès no podríem afirmar que hi ha cap línia contraria antagònica al Partit, segueix desenvolupant-se la lluita contra el revisionisme com el perill principal; ens estem plantejant continuar-la contra la línia de dretes como a perill principal, és més amplia, més específica. Per que ens plantegem aquest problema? Per la dinàmica ideològica. Si tenim en compte la dinàmica ideològica a nivell internacional i la que es desenvolupa al  país hem d’entendre la repercussió. El President Mao Tsetung deia que els comunistes que anaven a veure als seus familiars tornaven reflectint un determinat conjunt d’idees, es clar, la ment és això, reflecteix i, por això venien repetint idees imperialistes, burgeses o feudals, els hi reneix alguna cosa, pondera els llaços familiars. Son realitats materials, també deia que al món hi ha tempestes, tifons i que els talls fimbren. El President Mao Tsetung diu que el 56 amb Jruschov era un tifó, el XX Congres del PCUS que representa al revisionisme. Però, s’ha de diferenciar que hi ha talls que fimbren i d’altres que no. No tancar els ulls, veure les coses amb més objectivitat, entendre; si fem tot això, veurem les coses amb més amplitud (...) com a dretanisme, ubicant els nivells fins al revisionisme. Son coses que es definiran potser en el III Ple. Diem tot això per tal que prestem molta atenció a la lluita de dos línies.
Sintetitzant: dintre del Partit, dins de la guerra popular - guerra contra subversiva i revolució i contrarevolució mundial, la lluita acreixerà i la clau de tot és la lluita de dos línies al Partit. Per tal que el Partit segueixi fort i faci el seu paper, emprar-la amb fermesa i sagacitat, centrant-nos en veure els nous problemes, com s’expressa el dretanisme en les seves diverses gradacions i manifestacions doncs no hi ha una línia antagònica al Partit. El vostre Comitè disposa d’un conjunt d’experiències en aquest problema i pot coadjuvar perquè el Partit pugui estudiar i comprendre millor la lluita de dues línies, també és útil per al propi Comitè perquè servirà per a cohesionar i la cohesió és molt necessària.
Plantegem que tot és contradicció, així és, però, a més hem de destacar que la contradicció és un procés, això també s’ha d’analitzar. Se’ns ha ensenyat que partim de la nostra experiència, que hem de conèixer la història, el camí que ha seguit el país, el nostre Partit, el Regional o el nostre treball. Això  te que veure amb la famosa tesis del President Mao Tsetung "saber el passat, conèixer el present i saber el futur". La contradicció no sempre és la mateixa, va variant; els problemes no son sempre els mateixos. Per exemple la construcció, els problemes de construcció sempre son els mateixos? No. Quan construíem abans de la GP era diferent, després d’iniciada és diferent, però els principis son els mateixos. El Partit es desenvolupa avui en guerra popular perquè la guerra es la forma principal de lluita i per tant defineix tot el conjunt, però avui en dia el problema de la guerra és que entri a una situació nova, al desenvolupar-se com a equilibri estratègic i l’equilibri estratègic ens planteja “Construir la Conquista del Poder” que ve a ser cóm es prepara l’ofensiva estratègica, i per tant ja no és la etapa anterior. Aquí el Partit, en la seva construcció que es fa al bell mig de la guerra popular, es tenyit por aquesta etapa de la guerra (defensiva estratègica). Per tant, ara, tot estant a l’equilibri estratègic diríem que s’ha de construir organismes superiors als de la reacció, si no com resistirem els atacs, als assalts que faran contra la fortalesa? La reacció voldrà dinamitar el Partit, destruir-lo, demolir-lo. Per això, aquest Partit ha de ser fort, com torre al cim davant la tempesta, perquè el Partit és el que dirigeix. Llavors, les circumstancies son diferents. El treball és secret, s’ha de desenvolupar, la clandestinitat ha de desplegar-se molt millor, ser més exigents amb el treball clandestí, ningú ha de saber més que el que ha de saber, el secret és secret i si un em conta faules jo no sé res. És una de les cinc necessitats, hem de veure com les estem complint. El 79 varem plantejar que el militant, el comunista, ha d’esser tres coses. Primera i principal comunista, marxista-leninista-maoísta, pensament Gonzalo. Segona, un militant és un combatent en l’EGP a nivell que sigui. I tercer, és constructor del Nou Estat, hem parlat d’administradors, tots son administradors? Ja no ens convé això, van canviant les coses. Ens complau estar en l'equilibri estratègic, què és la complaença? alegria comunista, amb convicció. S'expressa en concretar la Construcció de la Conquesta del Poder de veritat. Així podem veure el procés.
En el cas del Nou Estat passa igual, es fa guerra popular, dirigeix el Partit, es un front de classes, com va començar? Al començament era un Comitè de Repartiment, després Comitè Popular clandestí, més tard obert i ara ens plantegem un rumb en aquest equilibri estratègic, s’obre la possibilitat d’aconseguir la estabilitat relativa del Nou Estat, Qui dirigeix això? El Partit inalterable. Com? Amb guerra popular que sustenta el EGP, hi ha procés. I el procés que implica?: contradicció. Quina cosa és la contradicció? Es la que dinamitza el procés, una contradicció implica dos aspectes, un principal i l’altre secundari; el principal és el que defineix la contradicció. Per exemple, en el Partit quina línia predomina, la línia roja o la línia negra?: la línia roja. Quina ha de predominar?: la línia roja. Mentre ella predomini el Partit es desenvoluparà. Hem tingut un procés, quan s’ha donat la lluita intensa, antagònica?: quan s’ha qüestionat la línia roja, soscavada intentant la línia negra assaltar la línia roja pels canvis que ara son quatre. Llavors, la clau és veure quin aspecte predomina. La línia vermella implica desenvolupar la Revolució, que implica el predomini de una falsa línea roja?: predomini de la burgesia, del revisionisme, restauració, (Rússia, Xina). Que va implicar el predomini de la línia negra amb Jorge del Prado al Partit? Va implicar la venda de la revolució, abandonar-la, entorpir-la més, posar-se a la cua de la burgesia. La lluita de dos línies es dona en els dos aspectes, en el problema militar implica línia militar proletària i línia militar burgesa. Derivat d’això a l’exèrcit, que implica? Exèrcit de nou tipus - exèrcit de vell tipus. L’exèrcit de nou tipus compleix tres tasques: combatre, mobilitzar i produir. Si no les compleix està fallant en la seva construcció d’exèrcit de nou tipus, per aquí ens ve una mossegada dretana, hem de veure de quina magnitud. Llavors, son dos els aspectes de la contradicció i aquests es van dinamitzant. Però no hi ha només una contradicció, hi ha moltes contradiccions al món.
Tenim el problema de Conquerir el Poder a tot el país, essent la nostra revolució una revolució democràtica. Nou Estat amb quatre classes que convergeixen y que s’ha concretat en conformar un Front amb tres classes, que anomenàrem el tronc constant, amb una base sòlida, la aliança obrera - camperola i una direcció la del proletariat encapçalat pel Partit. Però, quin és el problema actual per tal d’abastar el que es el poble: guanyar a la burgesia nacional, o si som més fins a l’anàlisi, guanyar la seva  majoria i neutralitzar al seu terç més alt. En la burgesia nacional hi ha tres capes: inferior, mitja i superior; diferenciar la capa superior dels que pensen incrementar els seus capitals per a convertir-se en gran burgesia, per exemple Vega Llona, que per això te aquestes expressions. Son quatre classes, però cadascú té el seu interès i cada classe de les quatre vol conformar l’Estat segons els seus interessos, segons la seva imatge i semblança; per tant, les contradiccions s’engendraran i s’expressaran.
Si ens fixem en el Partit, hi ha contradiccions, per exemple volem avançar, donar un salt en la construcció del Partit. Aplicant el principi de la construcció, es necessari introduir noves formes de lluita; per tant formes orgàniques noves, mètodes de direcció nous, estil de treball nou; cal més marxistes-leninistes-maoístes, pensament gonzalo, d’acord amb la necessitat de Conquerir el Poder. Tot això no vol dir inventar formes noves, sinó que de la experiència que tenim hem d’introduir formes noves, més desenvolupades. Per exemple, les aturades armades, que ens estan demostrant? Cada dia les fem servir millor i posem en serioses dificultats a la reacció. Fa poc, una aturada armada a la regió central va paralitzar Jauja-Concepción, la Oroya, dins de la regió central, el cor del sistema econòmic de la reacció; o si no vegin aquesta acció militar que ha dut a terme el Comitè de Ap... un recorregut de vuit dies per a colpejar Chuquibamba. Van entrar i sortir en set dies amb enfrontaments, trencant deu encerclaments. Han remogut Arequipa. I, per altre costat vegin les campanyes i contra campanyes del centre del 89, 90, 91. Que ens estan demostrant? Al CZA, quatre enfrontaments que van durar més de set hores, 50 homes s’enfronten a 500 y els vam guanyar, es una batalla, la vam afrontar, dins del procés de la guerra popular és un combat gran, no és un assalt, no és una emboscada, son tres batalles. La pròpia guerra va generant noves formes de lluita, més elevades, més desenvolupades, això ens estan demostrant. El propi genocidi últim, s’ha fet en les mateixes condicions del que va fer García Pérez?. No, és en pitjors condicions politiques, tot en contra per la reacció, quatre dies de resistència, te que veure amb la experiència del 86, amb un major tremp, amb la presència de dirigents que els recordem amb un profund afecte i als que volem retre el nostre homenatge. El nostre procés, que demostra? Que avancem. El 86, va ser un sinistre, un pervers genocidi, van dir que ens escombrarien i potser no han sorgit més altes Lluminoses Trinxeres de Combat? Quatre dies de resistència als ulls del món; potser no han mostrat el que és un combatent, un comunista d’un Partit comunista de veritat? Trobem coses noves.
D’acord amb els principis materialistes tot el que existeix es nega a morir, persisteix. Encara més, l’antic es resisteix i pretén persistir en el nou, es restableix. Pensin, fins i tot en el senzill fenomen de fer el que ja es coneix. Hi ha la tendència a fer el que ja sabem, és la ja coneguda llei d’economia de l’esforç. Son coses materials. El problema no resideix en maleir la foscor sinó en encendre un llum d’oli en ple centre de l’obscuritat. L’antic es restaura, es restableix, es nega a morir i a desaparèixer. Així les classes, les situacions anteriors, tot repercuteix i és obvi que cada classe vulgui representar els seus propis interessos a l’Estat. Son quatre classes i per tant es  multipliquen les contradiccions, s’atien, cada classe vol satisfer el seus interessos, nosaltres hem de... desprès la petita burgesia, i més tard la dual burgesia nacional. No sols hi ha una contradicció, ni ha varies i totes impliquen divergències i convergències. En el treball del Partit passa el mateix, potser no s’expressa contraposició entre el treball de masses i l’acció militar, entre la construcció ideològica i l’orgànica? Hi ha contradiccions entre les bases i la direcció, el problema és que no es pot utilitzar les bases per llançar-se contra la direcció, això és erroni, no és la nostra línia, això no es pot fer mai. Sempre hi ha centre i perifèria, força centrífuga i força centrípeta. En el dia de demà quan farem govern hi haurà contradiccions entre el govern i el poble, el problema és com les tractem, ho entenem amb caràcter de classe. Per exemple la pagesia voldrà que es transfereixi tot d’un cop. S’ha de veure que es el principal, les primeres coses a fer, no tot es pot fer d’un cop. Veure el més important, les gradacions, els interessos. La contradicció es resolt en un procés de contradicció principal i aspecte principal. S’ha de tenir en compte múltiples contradiccions, Hem de tenir presents multiplicitat de contradiccions, procés i contradicció principal i fonamentals, contradicció lluita – unitat, lluita l’absolut i unitat el relatiu.
Hem vist problemes concrets nostres. El problema no és veure la nostra ideologia en abstracte. Així, pensem que per analitzar el CRN hem de partir del que va dir el Congres: "Amb el Congres com arma i al bell mig de la guerra popular, construir unificada el Comitè Regional del Nord per a Conquerir el Poder". Ens interessa veure la orientació, el rumb i se’ns planteja quatre preguntes: La primera amb el Congrés com a arma; la segona, al bell mig de la guerra popular, Partit en i per la guerra popular; la tercera, construir de forma unificada el CRN. La construcció i la seva comprensió correcta impliquen el veure la construcció dels tres instruments: Partit, Exèrcit i Nou Estat, veure el procés de la nostra guerra popular, procés desenvolupat a partir de l’any 80 i tot va ser en funció d’això. El nostre Partit, la seva construcció, no pot desenvolupar-se al marge de la guerra, ni pot tirar endavant sense fixar-se com a meta la construcció i formació del Nou Poder. La historia del nostre Partit demostra això, demostra que la nostra línia no pot desenvolupar-se com a LPG si no es lligada a la línia militar (recorden la II Conferencia Nacional?), ni pot deslligar-se de la línia del Front - Nou Estat (recordem l’any 83, la Sessió Plenària) i en la relació Front - Nou Estat no podem deslligar la construcció del Partit de la construcció de l’Exèrcit i la construcció del F-NE (Front - Nou Estat). I tots sabem be que la construcció segueix un principi: primer i principalment construcció ip (ideològica i política) y sobre ella de forma simultània construcció organitzativa en L2L. I tot en i per la guerra popular, segons el que assenyala el Partit. I la quarta pregunta és per Conquerir el Poder, i te que veure amb com es veu l’aportació, el paper del CRN per la Conquesta del Poder, dins del PED (Pla Estratègic de Desenvolupament) de la guerra popular, dins del Pla que s’ha d’establir. Quin és el paper del Comitè, fins a quin punt es dona el fet de veure només CRN i no es veu tot el conjunt, és el problema de veure tot i no només la part. Això te importància, doncs només qui veu el conjunt veu la revolució. Si no es veu el conjunt no es veu la revolució; si només veu la part s’arrisca, s’equivoca. Son quatre preguntes que tenim sobre la taula en aquest moment del Congres.
Hem parlat de la dialèctica, la contradicció en concret, ens hem referit al Congres, al camí que va establir pel CRN, son quatre continguts.
El primer punt de l’agenda l’hem de veure tot valorant el procés del CRN, el compliment del camí que va establir el Congres en aquests quatre aspectes. Que volem dir? En la guerra popular quin procés vam seguir, camí des del Congres. Per exemple, les emboscades tenen el seu moment, des del començament es feren meravelloses emboscades?, veure quants esforços i vides es necessitaren, en que hem avançat i en que no ho hem fet. El Congres te molts aspectes, però n’hi ha un de medul·lar: la BUP, que implica ideologia, programa i LPG. Com està la qüestió ideològica i política? Com tenim el procés de la lluita en el pla ideològic i polític? La línea ideològica i política correcta es decisiva, agarrem-nos a això; en la construcció dels tres instruments (el Partit, l’Exèrcit i el Nou Estat) quina és la via que s’ha seguit? En quant al Partit, conté varis aspectes ideològics, polítics, la direcció és clau, quin és el camí de la direcció? Referent a la militància, per que hi ha problemes entre xarxes. Relació entre Partit-Exèrcit-Front/Nou Estat. I, si parlem del procés com el tenim avui en l’actual situació i, com a conseqüència, quina és la seva perspectiva real.
Una cosa que necessita el Comitè es veure com s’ha desenvolupat, el seu procés, quin és el seu punt fort, quin és el seu punt feble i, molt important, quina és la perspectiva. Com plasmar, convertir en realitat aquesta potencia immensa que te aquest Comitè, doncs si no per que preocupa tant a la reacció? Això seria el més adequat. Hem de concedir més mobilitat a la nostra ment pel fet que quan seguim un mateix esquema, tenim un risc: la rutina, pel esquema en la ment. On tenim el problema? Requereix més esforç vostre, però hem de fer-ho perquè és necessari, es una part de renovació les nostres formes i un problema és el conèixer la nostra realitat. Tot concloent, la lliçó del CZA, el problema és aplicar el m-l-m, a la nostra realitat, si no apliquem el m-l-m, pg als problemes nous no els resoldrem. El Partit necessita això, renovar, com a dirigents jutjant les coses.
Que veiem fins avui a bona part del Partit?: empirisme, a la major part dels Comitès que s’han analitzat. Amb que te que veure? Amb problemes d’estudi, en última instancia amb la contradicció, com veiem el món, com el tractem. Així, s’ha d’afrontar d’aquesta manera. La situació del CRN ens permet assenyalar que s’han de renovar mètodes, formes de valorar. Això és el primer cop que ho aplicarem en aquest Comitè i ho aconseguirem, ens portarà a estudiar les contradiccions en sentit pràctic, no per saber sinó per a fer, per aplicar.. Per això proposem que el primer punt de l’agenda es tracti de aquesta manera, els problemes del Comitè en el camí que va establir el Congres.
Quan el segon punt de l’Agenda sobre el III Ple...
Hem de treballar amb més claredat l’anàlisi i sintetitzar el problema fonamental i principal. L’anàlisi és indispensable, hem d’assentar-nos en síntesi, cercar a ser els més precisos i clars possible, la síntesi estalvia temps, ens desembarassa del fullam. La lluita s’ha de dirigir cap a la comprensió més objectiva del camí del Comitè, la seva situació actual. Si tots veiem els objectius de la mateixa manera ens cohesionarem. L’objectiu és cohesionar al Comitè per les més importants tasques. Tenim la mateixa ideologia, tenim una mateixa línea, un mateix Partit, estem entestats en la mateixa causa, ens basem en una mateixa classe, en el mateix poble, tenim el mateix enèmic; tot ens uneix. Plantegem els problemes i ens cohesionarem.
Estem d’acord amb l’agenda, seguir el camí establert pel Congres, les quatre qüestions. En el tema ideològic y polític, cóm forgem als militants en el m-l-m, pg, com apliquem la LPG tot entenent que la línea militar es una part seva. Quant a la guerra popular, com desenvolupem las quatre formes, particularment els combats guerrillers, i de quina manera estem fent una guerra de masses, com estem plasmant aquesta guerra popular. Tercera qüestió, la construcció. Necessitem veure els tres instruments tot tenint en compte de que dels tres el principal es l’Exèrcit per que correspon a la forma principal de lluita, i com l’estem potenciant. El Partit es l’eix de tota la construcció i com compleix el seu paper, com s’organitza la seva construcció orgànica per tal que sigui l’heroic combatent, manegui la guerra popular i dirigeixi la construcció del Nou Estat. S’ha d’entendre el Nou Estat, la seva construcció com la qüestió central de la construcció que concordi amb que Conquerir el Poder es la tasca central de la revolució; i per a Conquerir el Poder a tot el país, s’ha de veure el paper del Comitè dintre de tot el conjunt, dins del PED de la guerra popular. Aquesta quarta part s’ha centrar en la aplicació del PED, han de enfocar-lo en funció d’aquest, com veuen aquesta perspectiva. Veure el bosc, el conjunt, no tan sols l’arbre. Es problema de definir les lleis, camins, segons això s’aniran veient... com a dirigents del CRN la vostra tasca es veure el conjunt, d’això provenen les tasques, les responsabilitats… el problema de tot dirigent es aportar, preguntar, veure el camí.

Segona intervenció
Els  problemes que estem veient son problemes de línia? Com varia la qüestió de les dos línies: línia proletària y línia no proletària? Com està aquesta situació, cóm es planteja, son idees o no? Aquest és el primer punt, aquí és on es veuen problemes de línia, si no veuen el Congres com armes, la guerra popular, la construcció unificada i el PED ... En els informes quan s’arriba a problemes de construcció del EGP es parla de línea militar burgesa, quan es planteja el Nou Estat es posen sobre la taula dos problemes que han sortit respecte la burgesia nacional, problemes de caràcter d’Estat, sistema d’Estat i dictadura conjunta. Son problemes del caràcter de la revolució, del camí, i per tant son problemes de línia, del camí, s’ha de lligar, unificar. Quins son els fonaments de la L2L en la direcció?, cóm tenim la qüestió de la L2L? El nostre criteri es el d’agafar l’objectiu i veure com estem reflectint aquest objectiu o com l’estem retorçant. Si veiem línia, posicions, enfoquem aquests criteris, veiem que és el que pensem de tot això.
Pensem en aquestes dos coses: primer com és el Pla de Desenvolupament Estratègic del Nord, pensin en l’esquema, com s’ha fet la lluita al voltant de tot això, per errors en l’objectiu, per restricció, tallar i més tard com desenvolupar el Nou PED; i segon, problemes del treball del Comitè, com estan experimentant la qüestió de les dos línies i en quin grau es fa. Un altre problema és que han portat un criteri estructurat.
Quant a la lluita de dos línies volem saber quin és l’estat d’aquesta lluita de dos línies. Fa anys varem estar d’acord en que eren idees, criteris, posicions, fins i tot actituds… Total son idees disperses. Una pregunta: quan en un Comitè hi ha confluències? Per que ‘a’ dona suport a ‘b’ o a ‘c’?. Quan algú convergeix? És una simple coincidència? En alguns cops no s’adonen que estan confluint… lo que voldríem veure és l’estat de la lluita de dos línies.
El problema de fons. Darío va crear un feu al Nord, així va desfer el Partit per a fer el seu propi treball basat en coordinacions, inclús persones que no eren del Partit retransmetien informes (la seva companya). Em faig aquesta pregunta: és un problema de riquesa? o sigui: hi ha feus a llocs rics? Va fer un feu a Ay., un petit feu a Cuzco. Tenim experiència, cc. que varen anar a desfer feus i que formaren els seu propi feu, és el cas de Roberto. Recordin el IX Ple, com varen convergir l’esquerranisme i el dretanisme. No és un problema de la riquesa d’una zona sinó de les idees que un defensa. El propi Darío va anar a fer un feu a zona pobre i un altre a zona rica. N. és el precedent, per que es dona entre la direcció? Pel seu enquistat individualisme. A Piura igual, hi havia un setciències. És un problema d’idees. Tot veient la experiència del Partit hem d’aclarir els dubtes per tal de deixar clares les coses. Problemes com les convergències, com les idees disperses que ens son properes, volem veure’ls, no prejutjar-los, no sabem si hi ha una línia estructurada.

Tercera intervenció
Aquest matí plantejàvem tres qüestions: 1) Lluita de dos línees, 2) direcció i cohesió i 3) cóm s’avaluaven els cc.
Sobre la lluita de dos línees, plantejàvem ahir el problema de les contradiccions i com tractar (també ens vam referir a l’ofensiva contrarevolucionària general que atia la lluita de classes internacional) a la contradicció nacions oprimides - imperialisme, las contradiccions interimperialistes i la contradicció burgesia - proletariat. Veiem les vagues a Alemanya o les lluites de les minories negra i llatina als EE. UU. Aquestes son més explosives, més fortes que a la dècada dels anys 60. La lluita és molt més aguda, la contradicció principal, reitero, va a ser summament dura, explosiva i es vessarà molta sang... en la guerra mundial vells contendents d’ahir... però Rússia és la més forta de lo que va ser la URSS, segueix sent potencia militar atòmica.
En referència a “Conquerir el Poder”, hem de pensar amb molta seriositat. Òbviament implicarà una potenciació més alta de la guerra popular, y òbviament la guerra contrasubversiva buscarà ofegar en sang la revolució. Això ho entenem, però es vol fer veure que no ho entenem per tapar la responsabilitat, per por al que ens diran …
Així, tant la lluita de classes internacional com la del Perú, ambdós atien i van a desenvolupar fortament les contradiccions i la lluita en el Partit, i hem d’insistir en que si el salt a ILA va ser gran, la Conquesta del Poder devindrà immensament més gran. El marc internacional, necessariament ens porta a la intensificació de la lluita interna, el salt en camí va a potenciar-se, va a generalitzar-se, és així o no és així? O demostrarà que anem errats. Cap salt es dona sense L2L, estem o no d’acord? Com es pot dir que “estic d’acord però no ho aplico”, quin sistema és aquest? Creiem tenir present l’experiència partidària sobre la línea contraria al Partit. L’última línia contraria que va combatre el Partit és la LOD, al VI Ple ja es va manifestar, al VII, al VIII, al IX, a l’escola militar, experiència que aquí sabem i no la oblidem, és la més intensa lluita que hem tingut. La línia es va construir de la nit al dia com a línia estructurada?  Quan es va presentar? Al VIII Ple del 78. I quan fou la VI plenària? Al 76, al desembre del 76. en ella havíem acordat sancionar el Pla estratègic per a desenvolupar la construcció... la preparació de l’Inici. El cc. F. va expressar una línea dretana respecte al problema camperol, el treball de Lima va expressar una posició dretana a la ciutat, al CAO, es centrava en les barriades, era una desviació de la directriu... Es va parlar de línia estructurada? No. Allí acabava de començar Des de quan es venia gestant?... Estem confonent les coses i llençar terra als ulls no es bo.  Des de quan es va gestar? Des d’abans amb les posicions de F., posicions camperolistes, fins i tot incaiques, deia que les carreteres porten progrés, aixecar-se a l’entorn de la CCP, no eren idees aïllades, potser al començament va néixer la línia...? aquí escolto que es gestava un feu, però no línea, allí si es van entendre…Apareix el 76, però com a idees aïllades, Si ens remuntem fins al 74, on no vam poder aprovar el Pla i el vam transferir al VII Ple del 77. Aquí hi va haver una intensa lluita, va venir el desplaçament al camp per aplicar el PNC, varem desenvolupar criteris de crear bases per a ILA. No és cert que van estar tres mesos al camp i van tornar dient que a pagès no hi havia classes, que no hi havia semifeudalitat? Si no recordem com ha estat la lluita passada, llavors de on trèiem la experiència, si al cap no tens realitats, llavors hi tens coses imaginaries. Que va passar al 78 en el VIII Ple? Varem ser convocades moltes persones... Potser no fou una lluita contra el dretanisme al camp i a la ciutat? Va ser una línia estructurada? No
Rojas no es delectava de que li diguessin que tenia anarquisme senyorial?... I els afins, tecnòcrates, portaven altres problemes… gremialisme, els de criteris obreristes no volien anar al camp. Recorden el clan, era un conjunt de persones. Quin va ser l’aspecte central d’aquesta Sessió? Com va contraatacar el dretanisme? Doncs, tot dient que hi havia ultraesquerranisme. No fou la carta per a convergir? I el Partit no estava a punt d’escindir-se? S’afiliaren a la facció un grapat, d’altres s’agruparen en clans afins, anarquistes, es va atacar ferotgement… uns camarades van buscar qui els hi donés suport; un espectacle estúpid: uns es van burlar de un cc. que va plorar, més tard aquests van rebre critiques i s’anaren a plorar junts. Des del 74 al 76 seguim gestant i tot just al 78 és una línea estructurada. Quant temps va durar la gestació? I el 79 tenim LOD. No es correcte tirar-nos sorra als ulls, que vol dir de que no estava estructurada? Per que estudien els documents?. Quan temps va durar la gestació?: Molt de temps, del 76 al 79 on van concórrer dos línies. Afins i anarcos no van convergir allí? I tot just allí es defineix la LOD. Pot ser no va haver-hi problemes en la CNA, més tard al Ple del 80, a l’escola militar? En tota aquesta lluita hem fet el salt per l’ILA... per això s’ha d’analitzar el present, no fer-ho és actuar a cegues. Una altra experiència és la lluita contra el revisionisme rematada al 64, però no va ser tan intensa i fonda com la del VIII Ple. Si no ho mirem així, de que parlem? Hem de partir de la experiència del Partit i no del nostre cap. El President Mao Tsetung ens va dir: “Que és un geni?” Treballar, treballar,… i els cc. parlen de que “no hi ha línea estructurada”, per tant no hi ha línea. D’on han tret aquesta experiència? El Partit disposa d’experiència en la L2L, sap com fer-la servir, hem emprat lluita antagònica amb mètodes no antagònics. Hem desenvolupat campanyes de rectificació i una campanya de rectificació és quan no hi ha una línea contraria, tampoc quan aquesta línea s’està covant. La campanya de rectificació és per ajustar-se a la línia de Partit, es centra en línies. La campanya de rectificació és la forma de dur la lluita de dos línies a partir dels documents, es la clau d’una campanya de rectificació i ho hem après del PCCh i ho apliquem a la nostra realitat. Tenim experiència de campanyes de rectificació, en un Comitè surt un criteri sobre el maoísme. S’ha dit que el maoísme no va evitar la restauració... hem de diferenciar, s’excedeixen en la lluita, critiquen per gust, qüestionen el pensament gonzalo, en altres llocs idea antagònica. Que diria el BP si un membre de la direcció digués: “Fujimori és…” si es presenta al CC esdevindria un perill, els cc. dirien que hem d’agafar les armes, l’enemic és a l’aguait.
Un cc. en un comitè no vol formar part d’un destacament especial, lligat a la xarxa mòbil, per que no vol el destacament especial? El problema de la xarxa mòbil, no formar-la, s’ha de veure per la por a la resposta, doncs el cop és més gran. La xarxa territorial te que veure amb el Partit, la força local, la força de base si es munta o no, te que veure amb el poder i el poder es sustenta en les armes y això potser no és FB? Això també es presenta al vostre comitè; però només es parla d’”idees disperses” i no li posen cognoms, a d’altres comités aquestes son idees antagòniques oposades a la línia, teniu-ho present. Hi han qüestionaments de l’equilibri estratègic, qui s’oposa a l’equilibri estratègic es posa a la cua de l’imperialisme i de Fujimori. Es un acord del CC. Son posicions, plantejaments oposats a la nostra línia.
El que es planteja sobre el maoisme és una barrabassada, es negar la part més elevada de la GRCP, es  repeteix el que deia Castro al 65 i ens quedem tranquils. No es una idea antagònica? Hem de saber que impliquen aquestes idees. S’ha de plantejar un lligam: Ofensiva contrarevolucionària general - conquesta del Poder - lluita de dos línies, tot lligat a un rerefons de línia dretana. Pregunto: al vostre Comitè el rerefons de dretà està generant línia? Si és un rerefons de dretes, s’entén quina línia. Es pregunta que hem de fer ... i definir, i vostès no volen definir. Diuen que “hi han idees, criteris, que si no es combaten apareixeria una línea”. Què implica aquest “si no”? S’anomena possibilisme, famosa corrent la del possibilisme de començament del segle XX. Lenin es va burlar d’això: "hi ha idees, criteris dretans d’arrel revisionista, però la lluita segueix al si del poble. Un altre diu: "idees, actituds, criteris dispersos, no hi ha línia estructurada". En referència a la línea estructurada els camarades han insistit.
El plantejament de línia estructurada és des del Congrés, són quatre o cinc anys de campanya de rectificació, el temps passa debades?. No. Són plantejaments del 87-88, hem de veure el present, com s'aguditza la lluita de classes, no cal veure el "gir" de Fujimori? És una cosa sense importància?, pregunto. Tenen una idea igual o similar? La qualifiquen de forma idèntica. Es diu "molt alta cohesió", però s’ha de veure que la lluita de classes és un fil vermell que porta a la comprensió de la història. Es diu que el "CRN està molt cohesionat", però torno a plantejar la pregunta: En el rerefons dretà s'incuba línia? És un problema fonamental, no és qualsevol cosa, no ens mou a preocupar-nos? Conquerir el Poder és el més alt cim de la lluita de classes i no és problema el fer del Partit una fortalesa? Si per a un dirigent tot això no és fonamental...
Segon problema; el problema de direcció que plantegem està lligat a una qüestió: la cohesió. Preguntem-nos, que és cohesió?, fa pudor de que parlem de coses diferents, sembla que no hi ha una idea clara, que es cohesió? La cohesió ens pot servir per a entendre millor, és BUP, fet que ens serveix per a unir-nos al seu entorn; implica ideologia, el marxisme-leninisme-maoísme, pensament gonzalo, programa i LPG (be que ho sabem) i això és l’aplicació d’aquesta BUP, es lluitar per a dur-la a la pràctica transformadora. Per tant ens planteja desenvolupar la guerra popular, construir la conquista del Poder y Conquerir el Poder. Això ens permet cohesionar-nos, encendre una espelma al mig de la foscor. Cohesió: unitat al voltant de la BUP,  partint del marxisme-leninisme-maoísme, pensament gonzalo, per a desenvolupar la guerra popular, Construir el Partit, l’Exèrcit Guerriller Popular i el Nou Estat i Conquerir el Poder a tot el país, servint a la revolució proletària mundial. No s’ha d’aplicar ni el seguidisme ni el avantguardisme, hem de cercar el punt just, apliquem a la realitat el comprendre la realitat actuant i veure la perspectiva. La cohesió s’ha d’entendre i hem de tenir en compte els nivells, no es igual a nivell de direcció. La direcció és clau, aquest nivell és més exigent, marca el rumb. De la DN, la DC, el CC depèn el camí a seguir per tot el país, no és igual la cohesió a nivell de quadres, de militants. Quins son els bastions?, quina la seva fortalesa? On hi ha d’haver el nivell més gran de cohesió és a la direcció, amb ella cohesionem a tot el Partit, més tard a l’EGP, després al FU-NE, i finalment al proletariat i al poble. No parlem d’unitats monolítiques, ja ho va dir el PMTT defensant al camarada Stalin que fou un gran marxista-leninista, hi ha idees que escoltem que enfanguen al camarada Stalin, els trotskistes i els seus descendents, populisme barat supervivència del segle XIX.
Es diu que “és necessària una més gran cohesió”. Es resolt el problema dient que “és necessària? On tenim el problema? Si volem o no cohesió, quan no hi ha cohesió?: quan no hi ha unitat al voltant de temes fonamentals i principals. Un altre cc. diu "malgrat els problemes es dirigeix". Si no es dirigís que seria? També es diu "hi ha cohesió, el problema és que ha mancat aprofundir en la campanya de rectificació per a aprofundir la lluita de dos línies" Quin grau de cohesió expressen els camarades? Una bona cohesió, alta cohesió, regular cohesió, cohesió dolenta? Han dit quelcom d’això? Sembla que s’aplica "en una boca tancada no entren mosques", no hi ha cohesió sinó que es diu que “el bo d’aquell camarada es que treballa i persisteix” i això planteja militants passius. Entre vostès, hi ha una alta cohesió?, una bona cohesió? En que s’expressa la cohesió? El que han fet és enumerar las limitacions dels cc. Si apliquem que la cohesió és unitat a l’entorn de la BUP, hi ha topades o no amb això? Hi ha topades o no n’hi ha camarada...? Com queda el problema de la burgesia nacional? Es un problema del camí, del caràcter de la revolució, així es podria dir que es forja Partit, que incrementa les forces de l’EGP? Si no vol la burgesia nacional, que vol? O dictadura conjunta es només dels obrers i dels camperols i de la petita burgesia?Però menysté a les masses i l’assemblea popular només es concreta en MCP. Que és lo que està expressant? Es creu el que vostès li diuen: supergeni, saber-ho tot. És una sola revolució la que es planteja? Expressa populisme, idees trotskistes. Ni el populisme ni el trotskisme van amb nosaltres. Hi ha una altíssima cohesió allí, en aquesta direcció? Davant d’aquest vil assassinat, quines mesures ha decidit el vostre Comitè? Però ens conten les seves aventures, la seva decisió, aixecar-la tot rient … si pensem en el camarada … sobre la direcció en els fets, és cert o fals? Que es un qüestionament, desconfiança personal amb qui encapçala o és un problema de línea. Els comunistes ens movem en problemes personals? No, és un problema de línia. S’exagera en la lluita, qualsevol pot qüestionar i és una cosa senzilla? Que implica un canvi de direcció? Hem parlat dels quatre canvis, sabem de que parlem?. Si és un problema ja vist en varies reunions, és un problema d’enfrontament de línies? Emprar influències no és per a fer un canvi? No és el mateix, no és anar contra la direcció? O és que ens col·loquem darrera de la direcció per tal d’encobrir-nos?
Es parla d’anarquisme, del problema de la terra. Entenc que aquesta revolució es democràtica (o antifeudal) per que és antifeudal (o per que és democràtica). La revolució democràtica ens planteja la consigna "la terra per qui la treballa" que segueix essent vàlida. El President Mao Tsetung, en el document “En referència al Govern de Coalició” ens diu: “estem per la destrucció de la propietat privada i per entregar la terra en propietat individual. El camarada ni al 84 va plantejar que totes les terres d’invasió passessin al Comitè Popular, el CC va dir que això era profundament erroni. Es lliga en forma confusa el vincle entre la primera i la segona etapa de la revolució. El President Mao Tsetung va dir que la revolució bolxevic va ser socialista, aquesta era la seva essència, però va haver de complir tasques pendents de la terra i altres tasques que la revolució de febrer no va fer; que la revolució xinesa és democràtica, aquest és el seu caràcter, la seva essència, però que al mateix temps te avenços socialistes que s’expressen en la confiscació del KB. Això és vàlid o no? Els dirigents han de forjar a la llum del Partit, son problemes que ja han debatut. La conciliació serveix a la cohesió o la soscava? Han dit "deixant que dos tigres es barallin", es parla d’una molt gran confrontació, doncs alguna cosa estarien parlant, però diuen que son “idees disperses”. Hi ha una cosa que s’anomena concatenació, tot el que existeix a la matèria està concatenat, creure en anelles aïllades que voletegen per l’aire es una posició filosòfica de Leibniz del segle XVIII. Lenin diu que la matèria es una concatenació dialèctica, les coses estan concatenades, vinculades, però tenen graus majors i menors. Ha hagut convergències i una manca de distingir posicions. Son fets aïllats? És o no cert que aquestes anelles, baules es solden? Que demostra la experiència del Partit? És la línia vermella la que els hi ha dit: la vostra posició de dretes és aquesta en els aspectes ideològic, polític, orgànic, militar. Per ventura les posicions dretanes presenten de cop tot el seu sistema?, no encobreixen, no comencen a prendre posicions reptants, solapadament?, Per ventura tot és a la superfície?, no hi ha fons i rerefons? Cal fer aflorar. En comptes de veure l'experiència del partit, veure la seva experiència, el que està en el seu ego. És molt important l'experiència del Partit, veure que la nostra experiència i la internacional no es contraposen.
El nostre punt de vista és que hi ha desconnexió en el vostre Comitè i la seva posició és que hi ha cohesió. Demostrin que hi ha ... no confondre amb miopia mental, no som idiotes, els esponjaments no són per gust ... les coses al començament no són clares, ja en el debat es van clarificant, hem de concloure preguntant: hi ha cohesió en el comitè? No som dels que posen una creu a ningú, la cohesió sempre ha de ser enfortida si existeix ... la unitat és transitòria.
En síntesi: els interrogants sobre la L2L: 1r Al CRN amb transfons dretà es gesta línia? i 2t, hi ha descohesió al CRN? Afegim-hi dos més: S’estimen molts pocs camarades entre vostès i l’altra. Vostès coneixen millor que nosaltres el desenvolupament del seu comitè. Estem veient com afloren els problemes i les situacions. No som manaires ni aprenents de Fujimori, pensem amb el cap fred, hi ha coses medul·lars. Resolguem les qüestions fonamentals i la principal. Hem de pensar donant voltes, dir el que es pensa, cadascú lluita segons el sistema que té al cap.

Quarta intervenció
Avui és el tercer dia de treball. Hem vist la situació del Comitè, hem debatut. Avui s’han de definir les posicions sobre dos problemes basics que varem veure ahir: 1r L2L en el Comitè i 2t sobre la cohesió en el Comitè. Això està pendent, necessitem definir les posicions, cada camarada ha de tenir una posició certa i definida.

Cinquena intervenció
Hem estat clars, però qui ens tapa les orelles? Les nostres altiveses, l'estúpid envaniment, l’estupidesa política, el xiuxiueig, mal costum el tramar. Estem defensant el Partit o la nostra bruta pell bastarda? Cal definir la posició, no és problema de prendre posició, volen seguir enredant? A qui? Som hipòcrites si diem prenc posició, accepto, accepto de les dents cap a fora. És niciesa, estar contra el Partit i això és hipocresia bastarda. Definir posicions, això necessitem, defineixi la seva posició o prengui posició, digui ... repeticions i seguidismes, trenqui i deslligui bé, les paraules flueixen, cadascú és lliure per a definir ... li aclaparen i per això pren una posició, a qui li cau el guant que l’agafi. Som francs i honrats.
Al CP hem analitzat bé la situació. Ahir nit varem plantejar dos interrogants que indicaven al mateix temps dues preguntes: 1ª al CRN el transfons dretanista incuba línea? 2ª Hi ha cohesió al CRN?. Davant d’axó un ha de pensar i aprendre a desenvolupar la L2L. Estem tractant aquest problema per la seva seriositat ... Al CRN ha costat sang. Quan un analitza els problemes ha de pensar quines son les solucions. Una solució justa o una oposada i contraria, o una solució a mitges. Hem d’estar sempre preparats, veure les situacions i dificultats que puguin donar-se per a derrotar-les tal com es donin. Per a tot és planifica, aquesta és una situació clau, però per això s’ha de ser comunista, veure totes les dificultats ... hi ha qui veu només el seu problema, només vol salvar-se ... maldestra i cega. Qui s’entossudeix és beneït i neci, i llavors no és un comunista. Hi han tres possibilitats: Definir-se i resoldre de forma correcta, si donem el salt o no el donem. Si donem el salt qualitatiu i veiem els problemes de forma diferent estem compaginats … Si no es defineix de forma correcta, sinó a mitges, que fer?. Haurien de passar les dos posicions al CC, la del CP i la del DCRN, contraposar-les i airejar-les. La tercera posició, si el Comitè senzillament es tanca i es posa d’acord contra la realitat, doncs simplement passar a combatre com a encobridor ... dos cc. s’han posicionat fet clau, el Comitè compren, de tres dos son majoria. Això és bo, revela que estan pel Partit, pel comitè … s’han posicionat, el que vol dir que estan d’acord de les dents enfora, i ho han fet notar fins i tot en l’actitud … Si alguns volen anar al pantà, és el seu problema (Lenin). Tres situacions i crec que deixarem aquí aquesta primera part, vam dir que amb dos dies n’hauria prou. Hem de veure la segona part, i més si la majoria del Comitè està d’acord. Mai ens hem de deixar empantanar, els comunistes estem acostumats a esfondrar murs, hem de passar tot i que calgui tallar caps, no és el nostre problema. Hem tractat la situació del Comitè durant dos dies, varem dir que el Comitè s’ha desenvolupat, que la seva perspectiva és brillant, la lluita és només per a evitar riscos i per tal que aquest Comitè concreti la seva brillant perspectiva.
Al començament de la lluita vam veure envaniments, empipaments, … Alguns no assumeixen la lluita, es creuen els reis del mambo, que tot ho poden soscavar, que no els hi podem dir res, i diuen que s’està negant el seu Comitè, el seu treball. Això no s’analitza, només les línies, i s’analitza i destrossa, però les vostres senyories hi col·loquen la seva pell i defensen el seu lloc, defensen el seu futur personal, no el de la revolució. Es creuen bolxevics consagrats, sense considerar que el que es va fer ahir no serveix de res si avui t’hi oposes … que la bona mort sigui qui refermi la teva llarga vida. Per això hi ha problemes quan hi ha lluita, els dirigents s’han d’acostumar i s’han de guiar per un principi: anar contracorrent és marxisme-leninisme-maoísme, pensament Gonzalo; és el nostre problema, si no anéssim contra el corrent que seríem …? S’estan acostumant a la lluita personal, es té cura d’alguns personatges i utilitzen i trafiquen amb la experiència del Partit i la mal interpreten. Invoquen però no treuen la lliçó, expressen arrogància, manen feinetes a fer, la insolència es un escut mediocre. El Partit disposa d’una abundant experiència en tots aquests temes.
Al tractar la qüestió de la lluita és quan la … que s’oposa de forma estúpida, tossuda i sistemàticament, sense donar raons, xafarderia barata a la qual està acostumada, se’n fot. És especialista en trencar la línea única y en forma frívola …
Hem completat la primera part de l’agenda amb la oposició de la… no necessitem res per a definir-ho, doncs es clar.
La revolució ens ubica on ella creu i on considera… Què està defensant? Segur que pensa que l’anem a canviar de lloc o com quedarà davant del seu Comitè. Ningú està en contra de vostè, camarada i fem la crida per tal que reflexioni i demostri que és un comunista. El nostre partit va dir: encara que quedéssim el deu per cent el Partit continuarà i si romanem vius seguirem… N’hi ha prou amb el sentiment comunista que ha expressat i això és bo, la voluntat del que es vostè, comunista o si ho va oblidar. En el CP hem quedat que en el cas de presentar-se una convergència en la DCRN i en un tancament si convergien els tres cc., aleshores hauria una ofensiva … hauríem de passar a la segona fase, tindrem més elements de judici per entendre la situació i per que els cc. es defineixen. Dos cc. ja s’han definit i … és qui ha de definir-se. Millor que li donem temps, res hem de perdre … al final definirà el tema pendent i prendrà una decisió, per que és un informe.

Intervenció intermèdia prèvia a la tercera.
Hem vist la situació del Comitè. S’han posat bases pel desenvolupament ... és més clar encara, el problema de la perspectiva s’ha aclarit. Després de les intervencions dels camarades passar a la segona part, s’han plantejat els criteris i es temps de donar pas a la lluita i d’analitzar amb claredat, tenim un desenvolupament en perspectiva, hi ha plena concordança en veure com es concreta la perspectiva. Però això seria un problema d’una futura lluita. En el debat al que ens referim considerem que hi ha dos coses importants a dilucidar: 1ª és problema de la L2L, ha de quedar clar, res guanyem posant vels, fent poti-poti, definir-ho bé. 2ª qüestió: la direcció i la seva cohesió, és el segon problema important, i tercer com avaluen al Comitè i com avaluen a tres dels membres de la direcció, i quan s’avalua fixin-se en el recorregut dels cc., els seus punts forts i  febles. En aquestes tres qüestions han de precisar per a definir. Ja no és l’hora de fer llargues intervencions, hem d’entrar a intervencions més breus, per a poder fer-ne varies. Enfoquem-ho com a lluita d’idees, no com a lluita personal, no necessitem enverinaments, hem d’aprendre a fer lluita, és lluita ideològica i política.


http://www.solrojo.org/

No hay comentarios:

Publicar un comentario