Proletaris de tots els països, uniu-vos!
CONTRA EL CRETINISME PARLAMENTARI!
L'Estat imperialista espanyol continua aprofundint la
seva crisi dins de la crisi final i última de l'imperialisme. L'informe sobre
exclusió i desenvolupament social a Catalunya presentat per Càritas és
eloqüent: el 67% de la població es veu afectada per algun indicador de pobresa
i exclusió, pobresa i exclusió que arriva a 1.800.000 persones. A més, hi
ha un 9% de catalans que estan en situació d'exclusió severa (680.000
persones). Situació que no té cap solució dins d'aquesta societat. L'economia
catalana i espanyola estan trencades, aquesta última hauria de créixer almenys
un 15% anual, és a dir, un impossible, els propers 8 anys per compensar la
caiguda del producte interior brut des de l'inici de la crisi, i és veritat que
uns pocs han robat molt, però aquesta crisi no és una estafa, és una crisi
general d'un sistema que agonitza, que no dóna més de si, i que amb l'esperança
de sobreviure descarrega les seves guerres i misèries, principalment sobre la
classe obrera.
Aquesta és la perspectiva, i per tant, és una necessitat
de l'Estat burgès la desmobilització i el control de les masses ja sigui via
«llei mordassa», nou codi penal, o creant il·lusions electorals.
Les passades «Marxes de la Dignitat» ja van ser
boicotejades per la qual cosa ara s'han convertit en «candidatures unitàries
populars» o similars; per al reformisme i els revisionistes van ser més
importants les eleccions andaluses que la mobilització popular. Actualment,
sectors de les «marxes de la dignitat» obertament s'han pronunciat en contra de
la convocatòria de la vaga general d'octubre.
Els nous governs «progressistes» sortits de les últimes
eleccions, ja veiem com van complint la seva funció de desmobilització i
control, centrant-se en l'activitat parlamentària. Ja que, si la crisi moral,
social, política i econòmica, només pot aguditzar-se, la desmobilització i el
«ordre» es fa cada vegada més necessària per a perpetuar la dictadura burgesa i
reestructurar el vell Estat.
L'ajuntament de Madrid s'ha convertit en un bon exemple
del paper desmobilitzador de la «nova» esquerra. El nou govern municipal, sobre
els desnonaments, posarà en marxa «mecanismes de coordinació amb jutjats per
trobar solucions» a aquests casos «sempre en el marc de la legalitat», buscant
«solucions habitacionals». Per a això es crearà una «Oficina de Mediación
Hipotecària», on els buròcrates substituiran la mobilització social per les
vies administratives i la negociació. ¿Qui seran aquests buròcrates i
intermediaris? Vegem el cas de l'advocat Rafael Mayoral, membre de Podemos, cap
de la cooperativa Kinema, especialitzada en desnonaments.
D'altra banda, el cas de Barcelona i de molts indrets de
Catalunya és també un exemple més de la «intermediació» (nous eufemismes per
definir desmobilització), que no és altra cosa que corporativització pura i
dura. Ada Colau ha encapçalat la maniobra de substituir les mobilitzacions per
l'actuació dels nous regidors. Mentre es desmunten les Plataformes d'Afectats
per la Hipoteca, un dels principals eixos de mobilització en els últims anys a
Catalunya, molts dels seus membres salten a la política qual «superherois» que
amb alguns «bonics gestos» resoldran tots els problemes . Això sí, amb molt
pragmatisme i demanant «paciència» a les masses. La Colau s'ha oblidat molt
aviat d'allò que va defensar en la campanya de «no acatar les lleis injustes».
Al sobresaturat districte de Barcelona Vella, feu de la immigració més pobra i
recent, amb problemes de tota mena i regalat al «turisme depredador» (segons va
escriure al seu dia la pròpia Gala), la ex-activista, i ara regidora
responsable del districte, Gala Pin, advoca per («poc a poc») conciliar els
interessos turístics amb crear nous espais per als veïns.
Tot això demostra, una vegada més, que l'enemic principal
és el revisionisme i el reformisme, el conjunt de miserables cretins
parlamentaris que volen frenar les masses i les seves lluites, oferint un bast
i roí maquillatge per a sostenir aquest putrefacte sistema.
El poble no ha de perdre de vista que les eleccions no
aturaran l'actual crisi general de l'imperialisme, i que en el programa
electoral de Podemos per a les eleccions al Parlament Europeu va proposar un
«Comissariat de Participació», «que tingui el mandat d'impulsar i verificar que
la participació ciutadana sigui un element central de la construcció europea.».
És a dir, una xarxa de «organitzadors» amb el propòsit d'organitzar i
canalitzar les mobilitzacions cap al suport de l'Estat burgès, alhora que
tracta d'impedir que els comunistes i revolucionaris s'organitzin en contra de
l'Estat reaccionari. Sent aquesta proposta una evidència més de la profunditat
de la crisi de l'Estat espanyol.
Però amb mantenir la mobilització i la lluita no n'hi ha
prou, l'objectiu estratègic no pot ser altre que la presa del poder. Excepte el
Poder, tot és il·lusió! Només quan el proletariat i el poble exerceixin la seva
dictadura es pot acabar amb la pobresa i la desigualtat. Per això cal la
reconstitució o constitució de partits comunistes que iniciïn guerra popular,
que el poble tingui el seu propi exèrcit, columna vertebral del Nou Poder.
Partit Comunista per tirar endavant la revolució socialista, revolucions culturals
i amb guerra popular avançar cap al comunisme.
VISCA EL MAOÍSME! FORA EL REVISIONISME!
VISCA EL GLORIÓS MOVIMENT COMUNISTA
INTERNACIONAL!
GUERRA POPULAR MUNDIAL CONTRA LA GUERRA MUNDIAL
IMPERIALISTA!
CONTRA LES IL·LUSIONS ELECTORERAS I EL
CRETINISME PERLAMENTARI!
PER UN AVANÇ AUDAÇ DELS COMUNISTES A TOT EL
MÓN:
ARMAR A LES MASSES PER AIXAFAR EL REVISIONISME
I CONQUERIR EL PODER!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!
Juliol
2015
Movimiento por el
Internacionalismo Proletario (MIP)
No hay comentarios:
Publicar un comentario