Proletaris de tots els països, uniu-vos!

Ens trobem en l'ofensiva estratègica

de la revolució proletària mundial!

(Document Central presentat pel MOVIMENT POPULAR PERÚ a la Conferència Internacional de Madrid de 26 d'octubre de 2014)

Fa un any, en l'anterior conferència es va establir clarament com l'imperialisme agònic, ferit i, pel això, cada vegada més voraç, redobla els seus esforços per a poder sobreviure. Es va dir: "L'objectiu de l'imperialisme, que viu la seva crisi final, és que el revisionisme s'allotgi i creixi com un paràsit infecte dins del MCI perquè les lluites de les masses no superin el marc de la reforma. Perquè les vides que estan donant les masses a tot el món només serveixin a una o altra superpotència o potència imperialista, perquè aquestes lluites de les masses es posin a la cua dels interessos d'una facció de la gran burgesia, en definitiva, perquè el proletariat no assumeixi la direcció de les lluites de les masses i per a tractar de perpetuar l'explotació de l'home per l'home."

A nivell internacional les flames de la guerra s'estenen per tot l'orbe. L'imperialisme s'enfonsa en un sistema complex de guerres de tota mena. Avui més que mai veiem com la situació detonant del nou repartiment del món està al Pròxim Orient. L'imperialisme ianqui, la Unió Europea, la Xina, Rússia, es barallen i busquen la millor ubicació estratègica per quan decidir el començament d'una nova, la tercera, guerra mundial (això no els hi garanteix el triomf).

El bombardeig dels Estats Units, Rússia, França, Iran, Aràbia Saudita, no generen baixes a l'Estat Islàmic. La realitat és que s'estan reunint al poble àrab contra ell mateix, amb l'objectiu d'enfrontar masses contra masses. L'imperialisme ianqui i Rússia estan preocupats perquè els anomenats "yihadistes" moderats tinguin el seu suport. Així somien aquests genocides en un nou ordre amb un Orient Mig controlat pels moderats i al costat dels imperialistes.

Però també sabem que la guerra mundial atia la revolució mundial. Això ho sap també l'imperialisme; per això la seva preocupació principal és no només repartir el món (en funció del contraban i dels recursos i matèries primeres petroli, narcotrànsit, sistema financer, etc.) sinó que el proletariat, representat en el seu Partit Comunista, prengui el Poder.

És per això que mouen els revisionistes per assegurar que no les lluites de les masses no es transformin en lluita armada, fonamentalment i principal en guerra popular.

Per això han alletat a aquests subjectes vils i abjectes com Avakian i Prachanda, que han traït franca, grollera i cínicament al proletariat. Tots dos són, com qualificaria el gran Lenin, menyspreables canalles de l'apostasia, encoratjats i engreixats pel capitalisme i la burgesia. El primer, ha realitzat una monstruosa deformació del marxisme, del maoisme, exhibint-se en fòrums subvencionats com el gran exegeta de la "destil·lació" ideològica i filosòfica, quan realment tot el que aquest voltor ha vomitat és una substitució dialèctica d'eclecticisme i sofisteria que busca que la classe vegi només pessimisme i derrota en les seves lluites. El segon, és el traïdor per antonomàsia: ha venut la preciosa sang dels millors fills del seu poble, per un lloc en el circ parlamentari. El que tots dos han realitzat en aquesta etapa de la revolució mundial es redueix a servilisme davant dels oportunistes; tots dos, al cap i a la fi, són lacais de l'imperialisme i la reacció.

Aquest parell d'elements ens han volgut (i volen encara) fer creure que no cal fer la revolució (Avakian), que cal "desenvolupar les forces productives" (Prachanda), que cal participar en eleccions, que no hi ha condicions (LOD ). En això també convergeix el capitulador Abdullah Öcalan, que ha ratificat la seva intenció d'acabar la guerra popular, mentre que el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) és usat com a carn de canó per l'imperialisme ianqui.

Dir que estem a la defensiva estratègica i que l'imperialisme és fort és una posició revisionista. Tota actitud, posició que convergeixi amb ella és part del nou revisionisme, i la seva expressió àmplia i desembussada és la capitulació en tota regla representada en la línia revisionista de Prachanda. La col·lusió és del PCR (USA) que amaga el seu dretanisme per avançar i revisar el maoisme.

La nostra posició és, tal com ha definit el Partit Comunista del Perú, que ens trobem en l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial, que la revolució és la tendència política principal i que hi ha una situació revolucionària en desenvolupament desigual.

En aquesta context internacional, amb el maoisme com el seu únic comandament i guia, li correspon al proletariat i als pobles del món desenvolupar guerra popular per fer la revolució, per enfrontar-se a la guerra d'agressió imperialista i per enfrontar-se amb guerra popular mundial la guerra mundial imperialista , per això el maoisme i la guerra popular és el focus de la lluita ideològica i política al món. Per això l'imperialisme, la reacció i el revisionisme duen a terme la seva ofensiva contrarevolucionària general sota comandament ianqui contra el maoisme i la guerra popular. Tots ells centren els seus atacs contra les guerres populars i lluites armades del Perú, Turquia, Índia, etc. per ofegar-les en sang, o per aïllar-les. Tots ells fan servir al nou revisionisme per soscavar les guerres populars des de dins, perquè s'aturin i abandonin el camí com és l'actual situació al Nepal, o perquè no es plasmin com a tals construint nou Poder, i on no s'han iniciat per conjurar-les i, on només hi ha lluites armades, per sotmetre-les als interessos de les potències imperialistes o dels diferents interessos i bàndols reaccionaris com es dóna en el Mig Orient, Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia.

És responsabilitat del Partit Comunista de l'Índia, dels revolucionaris turcs i kurds, el genocidi en marxa contra els seus pobles. El que també és real és que és precisament aquest genocidi i repressió que establirà que l'esquerra s'obri pas. La història així ho confirma: a major genocidi, més gran és l'avanç de la revolució.

La situació revolucionària en aquests països portarà a l'esquerra dels partits comunistes a desenvolupar la lluita i a continuar la guerra popular iniciada al Nepal, Turquia i l'Índia. És important doncs veure això amb optimisme de classe i tenir clar que tal com var establir la direcció del Partit Comunista del Perú: "Això demana la realitat: si no hi ha condicions, cal generar-les, que entengui el món i els comunistes, i així superarem els pitjors moments, no arriar la bandera mai (...): tenim un Partit preparat per les pitjors circumstàncies, si ens cenyim i apliquem amb flexibilitat els principis, avançarem".

Així, partint del maoisme: l'imperialisme genera disturbis i fracassa, el proletariat ha d'avançar de manera audaç, dirigit pel seu Partit Comunista. La situació s’aguditzarà i, per tant,  demanarà als Partits Comunistes la lluita contra l'imperialisme ianqui, i els imperialismes rus, xinès i de la Unió Europea.

La qüestió és que perquè el maoisme passi a comandar la nova gran onada de la revolució mundial, només es podrà avançar en dura contesa contra els revisionistes en el marc d'una agudització de la pugna pel nou repartiment del món. Tenir clar que l'imperialisme ianqui requereix el revisionisme per frenar un triomf de la guerra popular a qualsevol país perquè això tindria repercussió mundial. La lluita dialèctica s'aguditza entre revolució i contrarevolució. Per això és que els urgia destruir al MRI i després regurgitar la excrescència negra de la "nova etapa de pau".

Aquí i ara reiterem fer una crida internacional als revolucionaris de tot el món, perquè és necessari que cada partit i organització analitzi i sintetitzi no només les seves lluites internes, tot el seu rumb d'aixafament de les línies revisionistes a les seves files, sinó també que prenguin posició sobre el rumb de la lluita en el si del MCI i del MRI. Com a part d'aquest procés, nosaltres assenyalem que el problema principal del MRI han estat els problemes de la direcció, és a dir del CoMRI i les posicions hegemonistes i el paper destructiu del PCR (EUA) en el mateix. Rebutgem la tasca negra del PCR i els seus seguidors per aïllar i difamar al PCP i la seva Jefatura, el president Gonzalo, i la seva confluència amb l'imperialisme i la reacció en difondre la mentida dels "acords de pau" al Perú. La campanya d'aïllament contra el PCP i la seva Direcció, que segueix repercutint avui en dia, objectivament forma part dels plans de l'imperialisme, principalment ianqui, contra la revolució al Perú.

L'immens mar de masses oprimides i desarmades s'aixeca en el món per armar-se d'ideologia, per ser dirigides per un Partit Comunista marxista-leninista-maoista i per esforçar vells murs d'opressió, explotació, submissió i genocidi. No es pot destruir l'imperialisme i la reacció, mundial o nativa, sense tallar d'arrel el podrit revisionisme i el rossegant oportunisme.

VISCA EL MARXISME-LENINISME–MAOISME, PENSAMENT GONZALO, PRINCIPALMENT EL PENSAMENT GONZALO!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO!

VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ I EL SEU COMITÈ CENTRAL!

VISCA EL MAOISME!    ENFONSEM EL REVISIONISME!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!