Proletaris de tots els països, uniu-vos!
"Els líders del partit del proletariat, ja siguin membres del Comitè Central o dels comitès locals, sorgeixen de la lluita de classes i del moviment revolucionari de les masses. Són infinitament fidels a les masses, estan íntimament lligats a elles, saben sintetitzar amb encert les seves idees i posar després en pràctica les idees així sintetitzades. Els caps d'aquest tipus són representants veritables del proletariat i generalment reconeguts com a tals per les masses. La presència de caps d'aquest tipus en un partit del proletariat és indici de la maduresa política d'aquest partit, en ells resideix l'esperança de la victòria de la causa del proletariat."
Redacció del Renmin Ribao i la Redacció de la revista Hongqi
- Sobre el problema de Stalin, 1963
Avui l'imperialisme s'enfonsa en la seva crisi final. Les potències imperialistes tracten de sortir d'aquesta crisi disputant els mercats, les matèries primeres, les esferes d'influència, per a poder impulsar novament les seves trencades economies, per a fer surar de nou l'imperialisme, d’acord als seus propis interessos. En aquestes condicions la guerra imperialista i el feixisme s'han convertit en una necessitat de les burgesies imperialistes. A tot el planeta, i principalment als països del tercer món, les masses s'organitzen i combaten a l'imperialisme, a la reacció i al revisionisme. Són milions de proletaris i camperols pobres els que lluiten sota la bandera del maoisme al Perú, a l’Índia, a les Filipines, etc. Les masses més profundes saben que només combatent al revisionisme i amb guerra popular, sota la direcció de Partits Comunistes, es pot arribar a la societat sense classes, al daurat comunisme .
Tot avanç del moviment comunista s'ha donat en lluita en contra de les posicions de la burgesia en el seu sí. Així, Marx i Engels van combatre a Bakunin, a Duhring, etc. A Lenin li va correspondre combatre i aixafar el revisionisme sorgit de la II Internacional (Kautsky, Bernstein, Plekhanov, etc.). El camarada Stalin, de manera justa i correctament, va plantejar que s'havia entrat en l'etapa del leninisme com a desenvolupament del marxisme i va combatre el revisionisme de Trotski i altres en defensa del marxisme, de la revolució dels bolxevics i de la revolució proletària mundial.
El maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme es va forjar en combat directe contra l'imperialisme, l'última etapa del capitalisme. Això va significar enarborar la lluita revolucionària enfront de guerres mundials i de l'afany depredador i genocida de l'imperialisme. Els camps es van obrir i es va presentar el moviment proletari internacional, els moviments d'alliberament nacional, però també es va donar la restauració del capitalisme a l'URSS i, per tant, la lluita a mort contra el revisionisme de Khrusxov, contra la tesi revisionista de la "coexistència pacífica", contra el revisionisme de Teng, Liu, Lin Piao, entre d'altres. Cal ressaltar que el President Mao va dirigir dos grans cims i fites de la revolució proletària mundial al segle XX: la revolució Xinesa al 1949 i la Gran Revolució Cultural Proletària (que va abastar tota una dècada: de 1966 a 1976), i va ser reconegut com a Prefectura i com el més alt, conseqüent i elevat quadre i dirigent de la revolució xinesa .
És el President Gonzalo el que assumeix la tasca d'establir el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, i és, el mateix president Gonzalo, qui és reconegut com a cap del Partit i la revolució, i del Comitè Central del Partit Comunista del Perú, en dura i contundent lluita contra el vell revisionisme i el nou revisionisme autotitulat de "maoista": "maoisme" domesticat que apunta a la traïció de la classe, que té com a objectiu traïdor i infame la negociació i la participació en el circ electoral del vell i podrit Estat.
El president Mao ha desenvolupat tant la filosofia marxista, com l'economia política i el socialisme científic.
En economia política va establir que la política es la que mana, combatent la tesi revisionista de les "forces productives". Aplicant la dialèctica va establir que la consciència pot modificar la realitat i amb el poder polític desenvolupar les forces productives. Un extraordinari exemple va ser el "Gran Salt Endavant".
Aplicant la dialèctica i criticant el model de construcció del socialisme a l'URSS, a Corea del Nord i als països de l'Est, el PCCh pren com a centre la indústria pesada i simultàniament com a base a la indústria lleugera i a l'agricultura. El Gran Salt Endavant va suposar la participació de les masses, milions de proletaris i camperols pobres van posar la seva obstinació en la transformació les relacions de producció per desenvolupar les forces productives, plasmant el fet que són les masses les que fan la història dirigides pel seu partit i no els tècnics. En el pla orgànic es va plasmar la comuna popular.
Pel que fa al socialisme científic, la Gran Revolució Cultural Proletària és lo més transcendental del desenvolupament del marxisme - leninisme. Novament, aplicant la dialèctica a la realitat i veient la relació entre superestructura i infraestructura, el president Mao va definir els objectius i les dianes de la GRCP:
"Tot i derrotada, la burgesia encara tracta de valer-se de les velles idees, cultura, hàbits i costums de les classes explotadores per corrompre les masses i conquerir la ment del poble en el seu esforç per restaurar el seu Poder. El proletariat ha de fer exactament el contrari: ha de propinar cops despietats i frontals a tots els desafiaments de la burgesia en el domini ideològic i canviar la fisonomia espiritual de tota la societat utilitzant les seves pròpies noves idees, cultura, hàbits i costums. El nostre objectiu actual és aixafar, mitjançant la lluita, als que ocupen llocs dirigents i segueixen el camí capitalista, criticar i repudiar la ideologia de la burgesia i altres classes explotadores, i transformar l'educació, la literatura i l'art i els altres dominis de la superestructura que no corresponen a la base econòmica del socialisme, a fi de facilitar la consolidació i el desenvolupament del sistema socialista".
Per tant, lo fonamental del maoisme és el poder. O estem pel Poder per a la classe obrera o sinó estem servint a la contenció de la revolució al servei del poder de la burgesia.
Avui el maoisme s'expressa en la seva forma més alta en les guerres populars i principalment en la guerra popular del Perú. Les masses armades i dirigides pel PCP construeixen Nou Poder, alhora que destrueixen el vell Poder sense posar-se a la cua de cap potència imperialista. El CC del PCP desenvolupa la guerra popular al servei de la revolució proletària mundial combatent al Perú a tota capitulació, manté el rumb aixafant al nou revisionisme de la LOD i de la LOI, i a nivell internacional combat el nou revisionisme de Avakian, Prachanda i totes les convergències. Manté en alt el principi de que "el Poder neix del fusell" i combat el pla imperialista dels "acords de pau". Dins d'aquesta lluita s’inclou el rebentar la nova faula que està muntant l'imperialisme, la reacció peruana i el revisionisme contra la guerra popular del Perú i contra la seva Prefectura. Ara, la reacció peruana està promovent suposades "visites" al President Gonzalo per al 2014. Amb la col·laboració de les rates de la LOD i a través d'una suposada substitució del bergant abogaducho Crespo, s'han designat a un altre advocat, un tal Carl Peter Erlinder, per la "defensa" del president Gonzalo en la Cort Interamericana dels Drets Humans. Com les masses i el poble saben, el traïdor Crespo és avui cap del pla de “l’amnistia" i un cretí electoralista. Amb aquestes "visites" i amb aquest nou advocat apunten cap a netejar, a dir que el president està malalt entre altres argúcies i mentides, per a seguir evitant la presentació pública del President i continuar amb la mentida dels "acords de pau", faula que ha estat dinamitada en mil trossos una i altra vegada pel mateix desenvolupament de la guerra popular dirigida pel CC del PCP.
Nosaltres en aquestes dates celebrant els natalicis del President Mao i del president Gonzalo prenem posició i diem a l'imperialisme, a la reacció i al revisionisme, que no se’n sortiran amb la seva, que un cop més les seves estratagemes seran aixafades i esventrades, nosaltres ens reafirmem en que per més farses i falsedats que s'inventin, per més que vulguin desviar les masses del camí de la revolució i de la guerra popular, el poble i la classe ho té clar: només amb Partits Comunistes de nou tipus, marxistes - leninistes - maoistes, militaritzats, que dirigeixin omnímodament guerres populars sense claudicar en els principis, aconseguirem la societat sense classes, el daurat comunisme.
VISCA EL CXX ANIVERSARI DEL NEIXEMENT DEL PRESIDENT MAO TSE-TUNG!
VISCA EL MAOISME! ABAIX EL REVISIONISME!
UNIR ALS PARTITS COMUNISTES IMPOSANT EL MAOISME COM A COMANDAMENT I GUIA DE LA REVOLUCIÓ MUNDIAL!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!
MPP - 26 de desembre de 2013
www.solrojo.org
mar-armado.blogspot.com.es
No hay comentarios:
Publicar un comentario