Declaració del MIP de juliol de 2012

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

PER LA CONSTITUCIÓ I/O RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES!
VISCA EL MAOÍSME, A BAIX EL REVISIONISME!

Decidir un cop cada cert nombre d'anys quins membres de la classe dominant han d'oprimir i aixafar el poble en el parlament: heus aquí la veritable essència del parlamentarisme burgès, no sols en les monarquies constitucionals parlamentàries, sinó també en les repúbliques més democràtiques.
                                                           Lenin - L'Estat i la revolució

La dictadura democràtica popular necessita la direcció de la classe obrera, perquè la classe obrera és la més perspicaç, la més desinteressada i la més conseqüentment revolucionària. Tota la història de la revolució prova que, sense la direcció de la classe obrera, la revolució fracassa, i que, amb la seva direcció, la revolució triomfa.
              President Mao Tsetung - Sobre la dictadura democràtica popular

                                           (30 de juny de 1949), Obres Escollides, t. IV

La situació actual a tot el món confirma en els fets la importància decisiva del paper històric del proletariat com a classe dirigent. Avui, quan totes les contradiccions s'aguditzen, i els pobles a tot el món s'aixequen en armes contra aquest vell i caduc sistema d'explotació i opressió, el que els imperialistes i reaccionaris genocides temen més que res és precisament la direcció proletària de la revolució.

El desenvolupament de les contradiccions pròpies d'aquesta etapa d'enfonsament de l' imperialisme i de l'ofensiva de la revolució mundial, porta a una expansió de la situació revolucionària en desenvolupament desigual i a un despertar del proletariat als països imperialistes i als països del Tercer Món.

L' imperialisme està desesperat perquè sap que la seva ruïna és cada cop més propera i és inevitable. Per més que apliqui els seus "paquets de salvament", sap que a cada mida que adopta, més cava la seva sepultura. El capitalisme dóna manotades d'ofegat i mal acumula noves estratègies, diuen: disciplina fiscal contra el dèficit, major liberalització del treball - és a dir més retallada de drets. D'aquesta manera, volen pressionar per a seguir empitjorant les condicions de la classe en general i dels milions de desocupats, que estan en aquests programes, en particular, perquè acceptin  pitjors salaris, pitjor jornada i pitjors condicions de treball.

Quan l'economia "creixia", els guanys súper milionaris es van concentrar en molt poques mans, sobretot en les mans del capital financer. En aquesta suposada "bonança" o "fluorescència" econòmica per a uns quants, per a la gran burgesia, les xifres negres de l'economia s'amagaven o s’encobrien: a Espanya més de 1000 morts anuals per accidents laborals, atac i retallada constant dels drets laborals, endeutament del proletariat. Pel costat del poble el "creixement econòmic" va suposar una contínua degradació del mercat laboral, de les seves condicions de vida. A ningú ha d'estranyar aquest fenomen: el motor de l'economia capitalista és la maximització dels beneficis per a uns pocs. I en temps de crisi toca carregar les pèrdues sobre les masses, i els capitalistes continuen incrementant els seus guanys.

És per això que les classes populars no han d'esperar absolutament res, ni dipositar les seues esperances en aquest vell i caduc sistema.

Els vampirs capitalistes saben que una revolució dirigida pel proletariat conscient, organitzat i dirigit per partits comunistes marxistes-leninistes-maoistes militaritzats, és una revolució que no podran derrotar, i que no s’aturarà fins al seu triomf final.

Un dels instruments principals d'aquesta ofensiva contrarevolucionària és el revisionisme, és a dir la ideologia burgesa amb màscara de marxisme, i els agents de la burgesia dins del moviment proletari. Mentre tot el vell revisionisme segueix complint la seva tasca reaccionària, amb partits "comunistes" o "esquerrans" burgesos, partits "maoistes" de capçalera, que des dels seus llocs en els Estats i en els parlaments de la burgesia reprimeixen al proletariat i als pobles, l' imperialisme ara està assumint el problema del maoisme, és a dir el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme, ideologia universal del proletariat internacional, el marxisme d'avui, forjat en la lluita a mort contra el revisionisme i amb tota la rica experiència de la nostra classe. És a dir, l’ imperialisme aborda la tasca reaccionària d'aniquilar la direcció proletària de la revolució, que en el món actual significa aniquilar el maoisme, i una de les maneres de fer-ho és revisar-lo, distorsionar-lo o convertir-lo en un dogma mort, sense aplicació concreta. Tenen tot tipus de revisionistes, dels que venen als treballadors, de capituladors i de traficants al seu servei per a presentar un "maoisme" domesticat, ajustat a les necessitats de l' imperialisme, i per atacar els principis de la nostra classe.

Els cants de sirena de l' imperialisme, la reacció i el revisionisme només serveixen per a desviar a les masses del camí de la revolució. Mai el poble millorarà la seva situació dins del sistema capitalista: cal destruir-lo, enterrar-lo i construir Nou Poder. Aquesta és la qüestió decisiva: la qüestió del poder, per escombrar al vell Estat reaccionari i instaurar la dictadura del proletariat.

Les condicions objectives per a la revolució proletària mundial són magnífiques, l' imperialisme s'enfonsa cada vegada més en la seva crisi i el seu caràcter de tigre de paper es fa cada dia més obvi; les masses demostren el seu odi de classe i la seva disposició a armar-se i a lluitar a tot el món. Això es veu en els països imperialistes i també en els països oprimits del tercer món, que son la base de la revolució proletària mundial.

A l’Estat Espanyol podem veure com les masses s'aixequen, com la classe es prepara per enfrontar-se al seu opressor: setmanes de vaga dels miners a Astúries i Lleó, amb enfrontaments armats, bloquejos de carreteres a les comarques mineres, deu mil miners es manifesten en Madrid al maig, advertint que la pròxima visita serà amb dinamita, barricades en flames i resistència tenaç i combativa; també han hagut vagues massives en l'educació a Madrid, moviments de masses d'estudiants a València, mestres, alumnes d'institut i universitaris, infermeres, metges internistes, entre d'altres. Tot això demostra que les masses estan ultrapassant al podrit estament sindical que transigeix i es posa d’acord amb l'Estat repressor, que ven als treballadors per un plat de llenties: l'Estat ja ha retallat als seus pressupostos (de gairebé 16 milions d'euros ha baixat a 11 milions), i CCOO i UGT ja apliquen les seves pròpies retallades, els seus propis ERO’s (Expedients de Regulació d'Ocupació), perquè els seus dirigents no perdin el seu "salari tres vegades subvencionat" (per l'Estat, pels ajuntaments i per les quotes dels seus socis). Les masses s'aixequen i ara aquests miserables, superats per la fúria de la classe, busquen alçar-se a les lluites de les masses per tal de contenir-les.

A l’Estat Espanyol es demostra que hi ha situació revolucionària en desenvolupament desigual, el que falta és la direcció proletària. Cridem un cop més a tots els comunistes i revolucionaris del món a bregar més i a donar-ho tot per la constitució o reconstitució dels Partits Comunistes, marxistes-leninistes-maoistes, militaritzats, que apliquin el maoisme a les condicions concretes dels seus països i generin els seus caps i direccions, iniciïn i desenvolupin guerra popular a les revolucions democràtiques, socialistes i culturals, sempre en lluita a mort contra el revisionisme, fins a la nostra meta final el sempre daurat Comunisme.

VISCA El MARXISME-LENINISME-MAOÍSME, PRINCIPALMENT EL MAOÍSME!
VISCA LA CONSTITUCIÓ I/O RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES!
DESEMMASCARAR I AIXAFAR EL PLA MUNDIAL IMPERIALISTA DELS "ACORDS DE PAU"!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Movimiento por el Internacionalismo Proletario (MIP), juliol de 2012