VISCA EL LXXXVIII ANIVERSARI DEL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

Comitè Central
Partit Comunista del Perú
Octubre de 2016

Edicions Bandera Roja

reproduït pel MOVIMIENTO POPULAR PERÚ Febrer de 2017

[Preparat per Internet por la revista Sol Rojo. www.solrojo.org]

---

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL LXXXVIII ANIVERSARI DEL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

"Que amb el President Mao la classe comprèn la necessitat de construir els tres instruments de la revolució: Partit, Exèrcit i Front Únic de manera interrelacionada. Així resol la construcció dels tres instruments en un país endarrerit, semifeudal i semicolonial, a través de la guerra popular. En concret resol la construcció del Partit al voltant del fusell i que és l'heroic combatent el què dirigeix ​​la seva pròpia construcció, a l'Exèrcit i al Front. "

"El president Gonzalo planteja la militarització dels Partits Comunistes i la construcció concèntrica dels tres instruments. La militarització dels Partits Comunistes és una directriu política que té contingut estratègic, doncs, és "el conjunt de transformacions, canvis i reajustaments que es necessita per dirigir la guerra popular com a forma principal de lluita que generi el nou Estat", per tant la militarització dels partits Comunistes és clau per a la revolució democràtica, la socialista i les culturals."

LÍNIA DE CONSTRUCCIÓ DELS TRES INSTRUMENTS DE LA REVOLUCIÓ

Partit Comunista del Perú-1988

El Partit Comunista del Perú alça la seva salutació i la  subjecció incondicional, a la nostra Prefectura, el President Gonzalo, Cap del Partit i la revolució, el més gran marxista-leninista-maoista vivent sobre la faç de la Terra, centre d'unificació partidària i garantia de triomf fins al comunisme; a la nostra totpoderosa ideologia, el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment el pensament Gonzalo. Amb exultant optimisme celebrem el LXXXVIII ANIVERSARI DEL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ que desenvolupa Guerra Popular al Perú, que com a part de la revolució proletària mundial ve resolent problemes nous que la revolució demanda. I ho fem combatent implacablement al revisionisme dins i fora de les nostres files.

Fem una crida a tot el poble peruà a celebrar l'aniversari del Partit Comunista del Perú, als comunistes i revolucionaris a celebrar-ho com correspon, complint les nostres tasques urgents, lluitant braç a braç amb les masses, forjant la direcció proletària que la revolució necessita. Fem una crida a rebutjar i desemmascarar davant de les masses la capitulació, el cretinisme parlamentari i la conciliació promogudes per l'imperialisme i la reacció a través dels seus agents revisionistes, i analitzar la situació al món i a cada país a la llum de la nostra ideologia universal el marxisme-leninisme-maoisme, i aprenent del que plantejat pel President Gonzalo.

El Partit Comunista del Perú és un Partit de nou tipus. És un partit militaritzat per tres raons:

Primera, perquè estem en l'ofensiva estratègica de la revolució mundial, vivim l’escombrada de l'imperialisme i la reacció de la faç de la Terra en els pròxims 50 a 100 anys, època marcada per la violència en què s'expressen tot tipus de guerres, veiem com la reacció està militaritzant-se cada vegada més, militaritzant els vells Estats, la seva economia, desenvolupant guerres d'agressió, traficant amb les lluites dels pobles, defensant l'imperialisme ianqui la seva condició de gendarme únic, i en defensar la seva hegemonia s’encamina a una guerra mundial. Però, sent la revolució la tendència principal en el món, la tasca dels Partits Comunistes és enarborar la revolució, plasmant la forma principal de lluita: la guerra popular, per oposar la guerra revolucionària mundial a la guerra contrarevolucionària mundial.

Segon, perquè cal conjurar la restauració capitalista. La burgesia quan perd el Poder s'introdueix dins el partit, utilitza l'exèrcit i busca usurpar el poder, destruir la dictadura del proletariat per restaurar el capitalisme, per tant els Partits Comunistes han de militaritzar i exercir la dictadura omnímoda dels tres instruments, forjar-se en la guerra popular i potenciar l'organització armada de les masses, la milícia popular, perquè s’engoleixi l'exèrcit. Per això ens diu "forjar als militants com comunistes primer i principalment, com a combatents i com a administradors"; per això tot militant està forjat en la guerra popular i en alerta contra qualsevol intent de restauració. Avui veiem que els dirigents de les superpotències de Rússia i la Xina provenen dels dirigents seguidors del camí capitalista, és a dir de sinistres personatges que van restaurar el capitalisme capturant dirigents del comitè central i assassinant-los, per avui presentar-se com a salvadors de l'imperialisme amb el seu ordre multipolar, canviant de nom per prosseguir a sang i foc l'explotació dels pobles del Mitjà Orient, Àfrica i Llatinoamèrica. Davant de tanta misèria i injustícia al poble xinès clama guerra popular.

Tercer, perquè marxem a una societat militaritzada. Militaritzant el Partit concretem un pas cap a la militarització de la societat que és la perspectiva estratègica per a garantir la dictadura del proletariat. La societat militaritzada és el mar armat de masses del que ens parlessin Marx i Engels, que cautela la conquesta i la defensa del Poder conquistat. Veiem l'experiència de la revolució xinesa, de la base antijaponesa de Yenàn que era una societat militaritzada on de la boca dels fusells naixia tot, Partit, Exèrcit, Estat, nova política, nova economia, nova cultura. I així es va desenvolupar el comunisme de guerra. Resoldre els problemes nous enmig de la guerra popular és la veu de comandament, aplicant fermament el maoisme!

La construcció ideològica és el principal. Es forja la militància a la base d'unitat partidària, el marxisme-leninisme-maoisme, pensament Gonzalo, principalment pensament Gonzalo; diem marxisme-leninisme-maoisme perquè és la ideologia universal del proletariat, última classe de la història, ideologia que s'ha d'aplicar a les condicions concretes de cada revolució i generar el seu pensament guia, en el nostre cas, la revolució peruana ha generat el pensament Gonzalo perquè el President Gonzalo és la més alta expressió de la fusió de la ideologia universal amb la pràctica concreta de la revolució peruana.

El desenvolupament de la revolució al Perú, Índia, Nepal, Filipines, Turquia, està requerint que prestem atenció al punt de la Direcció, partint de la construcció ideològica com a principal i de  la construcció política.

Sobre la direcció. Som plenament conscients que cap classe ha aconseguit en la història instaurar el seu domini si no ha promogut els seus caps polítics, els seus representants d'avantguarda, capaços d'organitzar el moviment i dirigir-lo; i el proletariat peruà enmig de la lluita de classes ha generat la direcció de la revolució i la seva més alta expressió: la Prefectura del President Gonzalo. La reacció té dos principis per destruir la revolució: aniquilar direcció i aïllar la guerrilla de les masses però en síntesi el seu problema és aniquilar direcció, ja que és la que permet mantenir el rumb i materialitzar-ho. El nostre Partit ha definit que la direcció és clau i és obligació de tots els militants bregar constantment per defensar i preservar la direcció del Partit.

Davant dels problemes que enfronta la revolució dels partits esmentats, urgeix que el problema de la direcció es tracti en les instàncies corresponents per preservar-la i garantir tot el sistema de direcció partidària per al compliment i rumb de la revolució. La falta de tractament a temps ens va portar a tenir revessos, falles en la seguretat i en l'orgànic. Hem de construir aparells superiors a la reacció i fer balanç sobre això. Tot Partit Comunista per dur endavant la construcció ideològica requereix dirigir i desenvolupar des del Comitè Central la campanya de rectificació per conjurar posicions i fins i tot, línies contràries que s'estiguin gestant. Correspon fer el salt ideològic, per fer el salt a la política i posterior a l’orgànic, mai de l'orgànic a l'ideològic això és revisionisme.

Lluita de dues línies. El Partit és una contradicció on s'expressa la lluita de classes com a lluita de dues línies entre esquerra i dreta. La lluita de dues línies és la que motoritza el desenvolupament del partit, del seu maneig just i correcte deriva que l'esquerra s'imposi. Combatem la conciliació perquè alleta la dreta; i defensem el principi de la crítica i l'autocrítica. Tots, militants, quadres, dirigents han de practicar-la, combatents i masses també, assumint la filosofia de la lluita i anant contracorrent, tenint en compte que el Comitè Central és el vòrtex de la tempesta , doncs, aquí s'expressa la més aguda contesa de classes. El maneig just i correcte de la lluita de dues línies ha servit per mantenir la unitat del Partit i desenvolupar la guerra popular; té en general al revisionisme com a perill principal encara que en el Partit segueix desenvolupant-contracriteris, opinions, actituds i posicions de dreta, com lluita al si del poble. Cal organitzar la lluita de dues línies per imposar la línia del Partit, mitjançant un pla per desenvolupar-la organitzadament.

Actualment al Partit Comunista de Nepal les faccions de Prachanda i de Biplay venen treballant  obertament i juntes en contra la nova, tercera i superior etapa del marxisme que és el maoisme, cosa que fan treballant d’amagat per ratifica-ho en un congrés revisionista. Correspon a tots els comunistes desemmascarar punt per punt i aixafar com correspon a aquests miserables renegats del maoisme que avui pregonen que hi ha països socialistes (els BRICS?) Hem d'aprendre del President Mao: 'canonejar les casernes del revisionisme!’ I és de destacar que l'esquerra del PCN està practicant una ferma i sagaç lluita de dues línies, que ha de repercutir en l'esquerra del PCI (Maoista), PFC, PKK etc.

Com a comunistes hem de veure la situació revolucionària per avançar en forma audaç.

Situació internacional

Richard NathanHaass, President del Consell de Relacions Exteriors dels EUA, va argumentar en el seu llibre The Reluctant Sheriff - 1997: "Que els Estats Units ha de fer el paper de xèrif internacional. Mantenir l'ordre implica que el gendarme construeix coalicions o controla els Estats i governs i planifica les tasques amb els seus propis objectius".

Aquest personatge, qui presumeix d'ideòleg vol un gendarme internacional únic que passeja una coalició d'Estats que patrullin el sistema internacional a través de l'OTAN.

Avui dia, Haass reconeix el fracàs de l'imperialisme ianqui i planteja "que els EE.UU van haver d'oferir una agenda al món que hagués estat acceptable per altres països i capaç d'estimular a altres socis (llegiu països) a treballar junts per desenvolupar noves solucions".

La repartició del món posterior a la segona guerra mundial es va fonamentar sobre la base del "progrés global". En l'econòmic l'obertura de mercats (TLC), en l’aspecte polític la democràcia burgesa i en el social els "drets humans". Aquests principis es van imposar al món a través de guerres. Davant l'aprofundiment de les crisis de l'imperialisme, i en particular l'última crisi financera del 2008 i del sorgiment de corrents "populistes nacionalistes (feixistes)" en les velles democràcies europees (Anglaterra, Alemanya, França, Itàlia), els fonaments del "progrés global " ve sent qüestionat per uns i altres des de les entranyes de l'imperialisme.

L'imperialisme Xinès ha incorporat políticament a antics aliats ianquis a Àsia, com Filipines, Tailàndia i Nepal (amb Prachanda i la facció de Biplav) què han avançat en els temes econòmics i militars. A l'Orient Mitjà, els EUA i "la coalició" van fracassar, amb els plans de la Primavera Àrab, aprofundint la seva crisi financera mundial. El petroli, gas, narcotràfic se’ls van quedar el "consorci" de l'imperialisme rus i ianqui. El que està en marxa és la repartició del mig orient amb Israel al capdavant, negant els drets models pobles kurds, palestins, iemenita, els quals a l'imperialisme rus i al xinès li importa un rave, només els preocupa la seva "ruta de seda" i com contenir a l'exèrcit regular (Daesh (Estat islàmic) etc.) que l'imperialisme ianqui ha forjat per avançar sobre Rússia i envoltar amb els països bàltics i a la Xina busca sofrenar el seu comerç marítim i així colpejar-lo amb el suport del Japó, Austràlia i Corea del Sud.

L'imperialisme Xinès intenta superar i prendre el poder de l'imperialisme ianqui a mitjà termini; actualment no està en condicions de reemplaçar-ho en el curt termini com a país dominant del món. El poder de l'imperialisme implica la capacitat de dominar, de fer colònies i semicolònies, de repartir-se el món, d'imposar impostos, de treure i muntar governs, de controlar els recursos del petroli, gas, narcotràfic, de fer guerres, desenvolupar capitalisme burocràtic, etc.

RobinChristian HowardNiblett, director de Chatham House (Institut Reial d'Afers Internacionals) considera "... que a la Xina li convindria mantenir el sistema internacional liberal de mercats relativament oberts, ja que només a través d'una creixent integració en les cadenes globals d'oferta de béns, serveis, persones i coneixement pot la seva economia atendre adequadament les aspiracions de la seva creixent classe mitjana".

Els periodistes del món criden contra la situació actual: diuen que entrem en una "recessió democràtica", per a daurar la píndola i no dir que estem en la pèrdua de l'hegemonia de l'imperialisme ianqui. Amb llàstima, Marc Bassets diu: "La consolidació d'un model alternatiu -en la Xina o a Rússia- i els revessos de les democràcies tradicionals -des de la Gran Recessió fins a la crisi de l'euro o la paràlisi legislativa en Washington- han soscavat l'atractiu del model occidental. Ja gairebé ningú defensa que, a curt o mitjà termini, el corrent de la història desemboqui irremeiablement en una democràcia jeffersoniana o westminsteriana, o que el desenvolupament econòmic sigui indissociable del sufragi universal i la separació de poders...

Micklethwait i AdrianWooldridge: "... per primera vegada en mig mil·lenni, Europa i els EUA han deixat d'estar a l'avantguarda de les idees sobre el bon govern. Occident ha perdut el monopoli"

En síntesi la contesa per l'hegemonia de món s’ha iniciat, es veu la repartició del món. Com a punt avançat tenim l’Orient Mitjà, on els feixistes turcs i jueus estan per engolir als pobles que els assigni el nou ordre multipolar de l'imperialisme ianqui, rus i xinés. Denunciar i aixafar el proterviós pla contra els pobles àrabs! Partits Comunistes del món: S’ha de desenvolupar guerra popular contra les superpotències imperialistes, coordinar accions! Aixafar als revisionistes, als capituladors i als oportunistes! Miserables fitxes d'escacs!

Finalment fem una crida als Partits Comunistes: QUE El MAOISME PASSI A COMANDAR LA NOVA GRAN ONADA DE LA REVOLUCIÓ MUNDIAL!, aixafant necessàriament les línies contràries, que per sobre elles marxi el triomf de la revolució mundial.

VISCA EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

VISCA LA MILITARITZACIÓ DEL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

VISCA EL MAOISME! ENFONCEM EL REVISIONISME!

VISCA LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

VISCA LA LLUITA DELS POBLES ÀRABS!

VISCA LA GRAN REVOLUCIÓ CULTURAL PROLETÀRIA!

Octubre de 2016

PCP-Comité Central