EL MAOISME, ENCARNANT-SE EN ELS POBLES DEL MÓN, MARXA INCONTENIBLE A COMANDAR LA NOVA GRAN ONADA DE LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

Edicions Bandera Roja

reproduït pel MOVIMIENTO POPULAR PERÚ Febrer de 2017

[Preparat per a Internet per la revista Sol Rojo, www.solrojo.org]

---

Comitè Central

Partit Comunista del Perú

Desembre de 2016

                                                                           Proletaris de tots els països, uniu-vos!

EL MAOISME, ENCARNANT-SE EN ELS POBLES DEL MÓN, MARXA INCONTENIBLE A COMANDAR LA NOVA GRAN ONADA DE LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

"El nostre Partit sosté que en el món actual hi ha tres contradiccions fonamentals: 1) Contradicció entre les nacions oprimides, per una banda, contra superpotències imperialistes i potències imperialistes, de l’altra banda. Aquí tenim inclosa la tesi de “tres mons es delineen” i la formulem així perquè el moll de l’os d'aquesta contradicció és amb les superpotències imperialistes però també hi ha contradicció amb les potències imperialistes. Aquesta és la contradicció principal i la seva solució és el desenvolupament i el triomf de revolucions de nova democràcia. 2) Contradicció proletariat-burgesia, la qual té com a solució la revolució socialista i, en perspectiva, la revolució cultural proletària. 3) La contradicció interimperialista: entre les superpotències, entre superpotències i potències imperialistes i les potències imperialistes entre elles. Aquesta contradicció du a la guerra per l'hegemonia mundial i a guerres imperialistes de rapinya, a les quals el proletariat ha de contraposar la guerra popular i, en perspectiva, la guerra popular mundial. La contradicció socialisme-capitalisme no la mencionem avui perquè només es dóna a nivell ideològic i polític, ja que no existeix entre Estats, avui no hi ha sistema socialista, el va haver-hi, i sostenir que existeix avui és plantejar en essència que l'URSS és socialista, la qual cosa és revisionisme."

Documents Fonamentals, Línia internacional-PCP

"El President Mao Tse Tung desenvolupa l'estratègia de Lenin centrant-se en la gran transcendència que té per la revolució mundial el moviment d'alliberament nacional, ja que l'imperialisme exhaureix més i més a les nacions oprimides, les quals s'aixequen en poderoses tempestes revolucionàries i han de ser dirigides pels seus partits comunistes. Així, es fonen el moviment d'alliberament nacional amb el moviment proletari internacional i aquestes dues forces impulsen el desenvolupament de la història mundial. El President Gonzalo ens ensenya que l'estratègia que hem de treballar els comunistes ha de partir de les bases posades per Lenin i desenvolupades pel President Mao."

Documents Fonamentals, Línia internacional-PCP

El Comitè Central eleva la seva salutació i la subjecció incondicional i plena a la nostra Prefectura, el President Gonzalo, Cap del Partit i de la revolució, a l'heroic Partit Comunista del Perú i a tot el sistema de direcció partidària. Així mateix, estén la seva salutació a cadascun dels dirigents, quadres i militants del Partit Comunista del Perú, i també als combatents de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, als Comitès Populars i a les masses que treballen amb el Partit al Perú i a l'estranger, i al poble en general, amb motiu d’aquesta data transcendental per al proletariat internacional: el natalici del President Mao Tse-Tung.

Avui estem vivint el període de contesa entre l'imperialisme nord-americà, rus i xinès; avui així estan definits els tres enemics principals a escala mundial, per als que desenvolupem la revolució democràtica o la socialista amb guerra popular i també per als moviments nacionalistes. El que toca és que cada revolució o moviment especifiqui el seu enemic principal i conjuri el domini de l'altra superpotència o de les altres potències.

Al nostre país segueix la dominació per part de l'imperialisme ianqui en col·lusió amb la gran burgesia i els terratinents. I a tot el món s'aguditza la contesa entre les tres superpotències per l'hegemonia mundial; nosaltres lluitem contra l'imperialisme nord-americà, contra la feudalitat i el capitalisme burocràtic, però no podem permetre que el substitueixi el domini de l'imperialisme rus o xinès, ni de cap potència. Veiem com l'APRA rep donacions de la Xina i la LOD els està aplanant el camí. A Síria l'agressió directa és la de l'imperialisme ianqui acompanyat per les potències d'Alemanya, França, Anglaterra, Espanya, etc. (són més de 50 els països que conformen la coalició contra Síria) que contén per l'hegemonia amb l'imperialisme rus i xinès. Allí s’ha de lliurar la lluita contra l'imperialisme ianqui com a principal i no permetre que entri el domini de l'imperialisme rus ni d'altres potències; el problema rau en què la lluita d'alliberament nacional no es desenvolupa per l'absència d'un Partit Comunista.

Partint de la justa i correcta tesi del president Mao Tse Tung de què “tres mons es delineen”, el Partit actualment ha definit la situació actual de manera palmària: Quant al primer món són les tres superpotències EE.UU., RÚSSIA i XINA les que pugnen per l'hegemonia mundial i poden desfermar una guerra mundial imperialista. Són superpotències perquè són més poderoses econòmica, políticament i militarment que les altres potències. Aquestes superpotències tenen contradiccions, amb clares diferències entre elles i es mouen dins de la llei de la col · lusió i pugna per repartir-se el món, arribant fins i tot a establir cèrcols militars entre elles i, al mateix temps, negociar compres de petroli i gas.

En el segon món estan les potències imperialistes no superpotències, és a dir de menor poder econòmic, polític i militar com Alemanya, França, Anglaterra, etc. que tenen contradiccions amb les superpotències perquè suporten la imposició del yuan, la devaluació del dòlar, les reserves d'or, sancions econòmiques, restriccions militars, i les imposicions polítiques; aquestes potències imperialistes estan a l'aguait per si poden formar part de les noves superpotències (en particular Alemanya fa un seguiment del tema), actualment estan participant en guerres d'agressió contra les nacions oprimides usant exèrcits regulars de mercenaris com el Daesh i entre elles també hi ha agudes contradiccions: per les seves antigues i noves colònies, pel petroli o el gas, pel narcotràfic, etc. El tercer món segueix conformat per les nacions oprimides d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina, són colònies o semicolònies on no es busca destruir la feudalitat, sinó desenvolupar el capitalisme burocràtic, estant subjectes a una superpotència o l’altra i/o potència.

LA CONTESA A L’ORIENT MITJÀ: Concentració de força militars de desplegament immediat, Petroli, gasoductes.

La lluita en dos fronts de l'imperialisme ianqui ha accelerat la col · lusió de Rússia i Xina, l’agreujament del balanç estatal pel consum en operacions armades (encobertes o no), compres d'armes i finançament per muntar exèrcits regulars amb armament de primera tecnologia, diuen per donar suport a "opositors rebels o mujahidins".

Vegem el que van fer anteriors governs ianquis: durant Clinton de 1993 al 2001, es desenvolupa la "desmembrament de Iugoslàvia a través de guerra i genocidi", amb George W. Bush del 2001 al 2009, es va desencadenar una "guerra total al terrorisme" amb la justificació de l'atemptat de l'11 de setembre, havent envaït abans l'Afganistan, armant als "mujahidins", i van prosseguir amb l'Iraq amb el conte de la "presència d'armes de destrucció massiva", van continuar insaciables de sang i poder amb "La revolució Taronja" d'Ucraïna a 2004 i la de les Roses de Geòrgia a 2003. Han udolat les consignes imperialistes de "Guerra preventiva" i "en defensa de la democràcia" per justificar accions militars perquè ja veien venir que les potències imperialistes de Rússia i la Xina estaven qüestionant la seva hegemonia. El discurs del president Gonzalo ens va demandar, ens va fer una crida als comunistes a complir la nostra condició, a enfrontar els plans sinistres de l'imperialisme (plans desenvolupats per la rècula de Brzezinski, Kissinger, Stratford, Soros, altres pervertits). I que fins ara han fracassat rotundament en la defensa del gendarme únic.

Avui, aplicant el pensament Gonzalo hem de resoldre els problemes nous que la revolució mundial demanda! És urgent per als comunistes desplegar energia a dojo, unir-nos, i com la nostra condició demanda, ho hem de fer a pas ferm i resolt. Els pobles del món clamen revolució! Hem de fer desmesurats esforços per a unir-nos pel marxisme d'avui: el maoisme.

Que diferents són la lògica de l'imperialisme i la del poble! Provocar disturbis, fracassar, provocar disturbis de nou, fracassar de nou, i així fins a la ruïna: aquesta és la lògica dels imperialistes i de tots els reaccionaris del món enfront de la causa del poble, i ells no marxaran mai en contra d'aquesta lògica. Aquesta és una llei marxista.

Vegem els fracassos de l'estratègia ianqui que vénen del 2010, les revoltes conegudes com Primavera Àrab ( "Revolució dels Gessamins" a Tunísia del 2010-2011, "Revolució Blanca" a Egipte del 2011, Guerra de Líbia del 2011, "Revolució de les Cintes Roses "al Iemen del 2011-2012) tenien com a objectiu canviar la correlació de forces en la indústria petroliera en benefici de les potències franceses, britàniques i nord-americans, però la realitat confirma l'avanç del grup de Rússia - Turquia - Iran - Síria preparant la seva nova ruta del petroli i la seda. La importància de Síria no només està lligada a les seves reserves d'or negre en el camp de Tayem, jaciments de gas de Qarah, els pous de petroli de Yezl, Hasaka i Deir Ez-Zor sinó per la seva posició geoestratègica, clau per a Rússia i la Xina.

L'OTAN està dominada pels EUA i avui amb més presència aquest 2017, no podem oblidar el seu paper de gendarme, la resta és retòrica. És una estructura de comandament que en última instància està basada en el poder i la prioritat militar ianqui. Tota la resta és realment un vassallatge. L'enderrocament de Gaddafi va rebre suport i celebrat amb xampany per líders europeus. Les bases italianes van ser usades per a bombardejar Líbia, i les forces especials britàniques van participar en l'entrenament dels mercenaris com exèrcit regular (diuen "rebels islamistes"). Els avions francesos es van acarnissar amb el poble indefens bombardejant Líbia, van ajudar al rastreig de Muammar Gaddafi i el seu linxament.

El President Gonzalo, va establir que "el maoisme, encarnant-se en els pobles del món, marxa inconteniblement a comandar la nova gran onada de la revolució proletària mundial". Al Perú, l’Índia, Filipines, Nepal i altres països, centenars de milers d’obrers i camperols sota la bandera vermella del marxisme-leninisme-maoisme, s'han aixecat en armes dirigits pels partits comunistes, partits que enfronten problemes nous de la revolució agafant el maoisme per resoldre'ls. Avui en dia ens enfrontem a tres superpotències imperialistes que pugnen per repartir-se el món i cada una esforçant-se en tenir la superioritat estratègica, les superpotències de Rússia i la Xina vénen de la restauració del capitalisme (vénen dels dirigents seguidors del camí capitalista) procés que van du endavant capturant i assassinant a provats dirigents comunistes i avui estan cridant a certs dirigents del Nepal, l’Índia, Filipines, PKK, PCR-USA perquè els emulin proposant: acords de pau, capitulació, amnistia (treball sinistre que realitzen amb dirigents a la presó), cridant al partit a la capitulació (aquí – Perú- se’ls va donar una resposta contundent que els va sofrenar en sec). Altres situacions: alguns partits es centren en les atrocitats contrarevolucionàries que realitzen les forces reaccionàries per trencar la moral dels pobles, hem de tenir molta cura amb aquests dirigents que promouen i engrandeixen aquestes campanyes, no confondre-les amb accions heroiques. I sobretot enfrontem problemes, principalment els ideològics, és urgent desenvolupar campanyes de rectificació i verificació de la militància des del Comitè Central per enfortir el salt i passar de la defensiva estratègica, de l’equilibri estratègic a la conquesta del poder si fos el cas, Aquesta acció ha de començar des del Comitè Central que és el vòrtex de lluita, per anar vacunant a tots els comitès, mai dispersar el sistema de direcció. Cal aixafar les posicions dretanes i no deixar que s'estructurin, no deixar que alcin el cap, aixafar les cobles, és el Comitè Central el que ha de guiar ferm el salt en l'ideològic, això ens permetrà donar el salt a l'orgànic, mai a l'inrevés. No com el PCR-USA que ven els seus llibres conceptuals (com una talaia) indicant “Què és comunisme?”, “Què ´és la revolució?”, “Quines son les tasques?” No passen més enllà dels conceptes llibrescos, des de la seva fundació fins ara no han avançat. A totes les organitzacions esmentades, apel·lem a la combativa esquerra de cada Partit a aprendre del President Mao: En la campanya "bombardejar la caserna general", va aixecar la tapa a la caserna general burgesa de Liu Shao-txi. En una carta als guàrdies vermells, el President Mao va assenyalar que les seves accions revolucionàries "manifesten la indignació i la condemna contra la classe terratinent, la burgesia, l'imperialisme, el revisionisme i els seus lacais, els que exploten i oprimeixen als obrers, camperols, intel·lectuals revolucionaris i partits i grups revolucionaris i testimonien que es justifica la rebel·lió contra els reaccionaris; els expresso el meu calorós suport". Aquesta cita avui encaixa com un anell al dit per a alguns dirigents oportunistes: estan capitulant, estan pel cretinisme parlamentari, estan per lliurar els comitès populars i armes. Aquesta nova situació els comunistes hem d’enfrontar-la aplicant el maoisme, tenint la ferma resolució d’unir-nos, programar accions conjuntes amb flexibilitat, per passar a accions grans, hem de desenvolupar una sagaç i contundent lluita comunista, bregar per unir-nos i escombrar els revisionistes de nou encuny.

El PCP, basant-se en el que estableix la seva Línia Internacional, ha portat a terme una lluita implacable dins del MCI contra el revisionisme: per la comprensió del marxisme-leninisme-maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme; per l'aplicació concreta del maoisme a les condicions de cada país, contra les tendències hegemonistes del PCR-USA al MRI i la seva oposició a assumir el maoisme; per la vigència universal de la guerra popular; per les contribucions universals del President Gonzalo, principalment la militarització dels partits comunistes, i altres punts. La Gran Revolució Cultural Proletària iniciada i dirigida personalment pel president Mao en les condicions de la dictadura del proletariat, una gran revolució en la superestructura. Tenim per objectiu aixafar el revisionisme; recuperar la part del Poder usurpada per la burgesia; exercir totalment la dictadura del proletariat en la superestructura, inclosos tots els dominis de la cultura; consolidar i enfortir la base econòmica del socialisme i assegurar que el nostre país segueixi avançant pel camí socialista.

A la X Sessió Plenària del VIII Comitè Central del Partit Comunista de la Xina, celebrada el 1962, el President Mao va assenyalar: "Per a enderrocar el Poder polític és sempre necessari, abans de res, crear opinió pública i treballar en el terreny ideològic. Així procedeixen les classes revolucionàries, i també les classes contrarevolucionàries". Amb aquestes paraules el President Mao va assestar un cop precís a la camarilla revisionista contrarevolucionària de Liu Shao-txi. Va ser justament amb l'únic objectiu de preparar l'opinió pública per enderrocar la dictadura del proletariat quan aquesta camarilla es va esforçar tan febrilment per guanyar el camp ideològic i la superestructura, va exercir una rabiosa dictadura contrarevolucionària sobre el proletariat en els diversos departaments controlats per ella; va ser llavors quan el President Mao va difondre també: “vam haver de destruir, en primer lloc, la seva opinió publica contrarevolucionària amb l'opinió publica revolucionària”.

Veient els dos turons, al proletariat se li presenta unes tasques immediates, per als comunistes desenvolupar campanya de rectificació, verificació de la militància i cuidar el sistema de direcció com la nina dels nostres ulls com aplicació d'una lluita implacable contra el revisionisme i en aplicació ferma de la GRCP.

Avui, en aquesta data del natalici del President Mao ens reafirmem en el que estableix el President Gonzalo, que "EL MAOISME, ENCARNAT-SE EN ELS POBLES DEL MÓN, MARXA INCONTENIBLE A COMANDAR LA NOVA GRAN ONADA DE LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL". I cridem a tot el poble peruà a combatre als traïdors i revisionistes de vell i nou encuny, resolent els problemes que avui enfronta la revolució i com a tal la solució sortirà dels canons dels fusells de la nostra tota poderosa teoria militar: la Guerra Popular .

Finalment fem una crida als Partits Comunistes a enarborar, defensar i aplicar el maoisme perquè sigui l’únic comandament i guia de la nova gran onada de la revolució proletària mundial. Hem descrit més amunt com els imperialistes i reaccionaris van de fracàs en fracàs, nosaltres hem de dinamitar-los amb el profund odi de classe que tenim.

VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME!

VISCA EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

VISCA LA GRAN REVOLUCIÓ CULTURAL PROLETÀRIA!

GLÒRIA AL PROLETARIAT INTERNACIONAL!

VISCA LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

Desembre de 2016

PCP- Comitè Central