Nota prèvia: Aquest és un escrit que ha costat molt de traduir. Primer per
ser anotacions d'intervencions orals que, a més, no s’han pogut revisar.
Segon, hi ha referències a fets poc coneguts excepte a uns pocs que coneixen la
història del PCP. Tercer per la variant idiomàtica peruana o llatinoamericana,
expressada en algunes expressions i paraules. A més s’han suprimit (...) coses
que podien portar conseqüències a persones que van viure els fets. Però,
malgrat tot hem volgut traduir aquest text del que podem aprendre molt els
comunistes, els marxistes-leninistes-maoístes.
VISCA LA DIADA DE L’EXÈRCIT POPULAR D’ALLIBERAMENT!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO, CAP DEL PARTIT I DE LA REVOLUCIÓ!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO, CAP DEL PARTIT I DE LA REVOLUCIÓ!
Amb motiu de la diada de l’Exèrcit Popular d’Alliberament
i l’aniversari del naixement del President Gonzalo publiquem un document del
III Ple del Partit Comunista del Perú de 1992:
Proletaris
de tots els països, uniu-vos!
Intervencions
del President Gonzalo en una reunió
del III Ple amb el Comitè Regional del Nord
del III Ple amb el Comitè Regional del Nord
INFORME CENTRAL III PLE
REUNIÓ DE LA DIRECCIÓ CENTRAL AMB EL CRN I INFORME D’AQUESTA FITA HISTÒRICA I TRASCENDENTAL
(Transcripció de
l’Informe del President Gonzalo; manca la correcció)
|
INFORME
CENTRAL DEL III PLE
REUNIÓ
DE LA DIRECCIÓ CENTRAL AMB EL COMITÉ REGIONAL DEL NORD I INFORME D’AQUESTA FITA
TRASCENDENTAL I HISTÒRICA
DOCUMENT CENTRAL
Salutacions del President Gonzalo, de la
Direcció Central, per a tots els camarades dirigents, quadres i militants del
CRN, així com també saludem als combatents del EGP i a les masses que combaten
junt amb nosaltres.
Estem
desenvolupant el III Ple que ha d’aprovar el NPED, que vindria a ser el IV del
procés de la GP. Sabem en definitiva que s'ha de sancionar el PEC i s’ha
d’aprovar el VI pla militar sota la consigna de Construir la Conquesta del Poder!, tal com correspon al nostre cim
dins de l'equilibri estratègic. Si a aquestes tres importants tasques afegim
sancionar un Document Central del III Ple comprendrem la importància d'aquesta
Sessió; per això diem que el III Ple és històric i transcendent, i per a poder
complir les més altes fites d’aquest Ple necessitem tenir la comprensió més
objectiva possible de la situació del Partit. Això implica el coneixement de la
situació real dels Comitès, de la feina del Partit començant per com
desenvolupem la construcció del Partit, de l'Exèrcit i del Nou Estat, com es
desenvolupa la GP que és la nostra tasca principal; i a partir de la comprensió
de la situació real, objectiva, del Partit és quan podem definir les tasques de
tan alt nivell i tan important perspectiva. Per això el CP, el BP i els membres
del CC han decidit que hi hagi reunions amb cada comitè, que es faran a la segona
part de la Sessió. Ens hem reunit amb diversos Comitès, al CRN li tocava varis
mesos enrere. Vam concloure que era molt millor amb els cc. ... i per que serveixi
a la seva cohesió a partir de com desenvolupar el treball del Comitè. La
cohesió d'un organisme és fonamental, sobretot si es tracta de direcció. S'aconsegueix
la cohesió, unitat, en lluita, però en justa i correcta lluita de dues línies,
lluita ideològica que es centra en analitzar problemes i veure el desenvolupament
de la lluita de dues línies. Requereix analitzar objectivament, veure i
analitzar la realitat tal com és i esforçar-se per fer-ho. A ningú se li escapa
la importància que té la Regió del Nord. Allà el Comitè desenvolupa el seu
treball fa anys, ha avançat, però pot donar mi millor, la seva perspectiva és
molt gran, per això es va preveure aquesta reunió, la qual servirà al Comitè, però
no només al Comitè Regional, sinó a tot el Partit.
La III Sessió Plenària ens està
mostrant, com havia de ser, que cada Comitè, com una part del Partit, fa la
seva aportació. Així també aquest Comitè al analitzar el seu treball, la seva
perspectiva ha de ser una gran aportació al Partit, estem segurs que així serà,
depèn de nosaltres; l'esforç no és estrany en el nostre treball, és norma.
En síntesi, aquesta reunió espera veure
la situació del Comitè, tenint en compte el seu procés, en funció de veure la seva
perspectiva i, d'altra banda, servir a tot el Partit i a la definició dels seus
problemes, tasques, el PED, el PEC i el nou pla militar, ara mateix.
Proposem una agenda de dos punts:
1) Sobre el CRN.
2) Sobre el III Ple.
El primer punt, sobre el CRN, l’aplicarem
ajustant-nos al que interessa, la concreció. Tenim informes escrits, han estat
estudiats, aquest punt pensem desenvolupar-lo.
Tot el que l'home fa, ho fa enmig de
contradiccions, tot és contradicció, el Partit també és una contradicció, la guerra
també ho és; són dos cims que s'enfronten, revolució i contrarevolució (amb les
armes); res escapa a això. Si un preveu a més, com diu la Primera Plenària del
Congrés, que hem d’esforçar-nos per determinar amb claredat la situació de les
dues línies, afegint que aquesta lluita de dues línies es soterrada, no està
clara, s'ha de veure tot això amb força nitidesa. Volem insistir, el problema
és aplicar l'experiència que té el Partit en la lluita de dues línies. El
Partit té una gran experiència en la lluita de dues línies i sap aplicar-la.
Aplicar la lluita de dos línies en el Partit és concretar la lluita de classes,
no és una altra cosa; no desenvolupar-la és defugir de la lluita de classes. El
Partit ens ha ensenyat a manejar la lluita de dos línies amb sagacitat i
fermesa, ens ha ensenyat com definir les dues línies, com especificar començant
per l'ideològic i una de les grans experiències del partit és saber gestionar
la lluita contra línies dretanes, fins i tot contra la LOD, només cal veure el II
Ple, la II Sessió de febrer 80, l’Escola Militar. Aquí vam concloure que el
Partit pot ser capaç de manejar la lluita de dues línies, i encara més, fins i
tot pot gestionar la lluita antagònica amb mètodes no antagònics, es
desenvolupa en una situació concreta doncs es fa antagònica en una situació circumscrita
a resoldre problemes. Hem d’aplicar i manejar bé la lluita de dos línies. No és
personal, és objectiva i no subjectiva, apunta a enfortir el Partit i no a
debilitar ni a soscavar, qui soscava el Partit està cometent un greu error.
Per això la lluita s’ha de fer be
sempre, ha d’estar ben conduïda, lluita ideològica. Al desenvolupar-la per les més
altes tasques com és la Conquesta del Poder o per concretar l'estabilitat
relativa o potenciar l'EGP, el Nou Estat o al consolidar el Partit, òbviament
la lluita es desenvoluparà més. Tinguem molt present com van ser les coses al
començament, que va demandar intensa lluita perquè havíem de donar un gran
salt, d'organització no armada a organització armada per a desenvolupar la GP.
La lluita va ser molt intensa i fins i tot antagònica. El VI, VII, VIII i IX
Plens, la II Sessió, l’Escola Militar, el 78, el 79, començaments del 80, anys
d'intensa lluita. Si aquest salt va demandar una intensa lluita, producte de la
qual va ser ILA, i vam aprendre a manejar amb fermesa i sagacitat la lluita de les
dues línies, podem fer-nos una pregunta: La Conquesta del Poder no és un salt
més gran? Òbviament ho és: CPTP, establir la RPP és un gran salt, ens venim
preparant des de fa ja bastant temps, salt en l'ideològic, gran salt en la
incorporació de les masses a la guerra popular.
Entre els avenços de les reunions
tingudes amb els comitès, hem tret una conclusió: que el gran salt ha de ser a
tots els nivells, ideològic, polític, orgànic, militar, òbviament. Un gran salt
a tots els nivells, i un gran salt és un problema de contradiccions. I és en un
gran salt on les contradiccions s'aguditzen. I si no, no hi ha canvi en
quantitat i qualitat, no hi ha salt, el problema és senzill. Per això hem de
prestar atenció a la lluita de dues línies. I més si afegim que “Conquerint el
Poder” no fem el salt només entre nosaltres mateixos, sinó que causem la
destrucció de l'altra cim. Que la guerra a mort entra ja en conteses majors i
més decisives, és una forma concreta d'entendre-ho.
De les coses tractades fins avui, s’han
vist grans avenços del Partit, també s'ha vist heroïcitat; però hem de veure
més, hem de fer més; cal més transformació, més demolició, més guerra popular
potenciada i més construcció. Tots entenem amb claredat això, un comunista ho
entén, un revolucionari també. Vindran genocidis més grans, major heroïcitat, vindran
demolicions més grans; si no, com hem d'arribar a RPP?, com desenvolupar-nos
com a Nou Estat? Només cal recordar que és el final de la primera etapa de la
revolució (culminació de la Revolució Democràtica) i començament de la segona
(el socialisme). Implica, doncs, que el que s'ha fet fins aquí és gran i hem
de prendre-ho com una gegantina preparació, el més gran esforç fet per aquest
poble en 13 segles, la més heroica i ferma lluita del proletariat peruà, la més
extraordinària guerra desimbolta pel poble peruà, mai cap guerra va bregar per
tan alts objectius. És bo pensar així amb claredat, així sabrem ubicar el que
hem fet: gran preparació per al gran salt que estem construint. Hem de bregar
més perquè res cau del cel, això ho sabem nosaltres i ho sabem bé. S’ha d’avaluar
bé el nostre procés, la nostra pròpia història, tot el que hem passat, el malbaratament
d'energia, la sang vessada pel poble, per la classe. Un ha de tenir clar això,
ment clara, summament clara, passió sòlida i ferma i voluntat resolta. S’ha d’analitzar
bé tot el passat, si hem d'analitzar el genocidi sabrem a què sinistre pla
respon i quin rèptil el mou, no podem dir que és igual al del 86; no camarades,
cada cosa al seu lloc, cal saber interpretar les coses, mai deixar-se obnubilar,
que el sentiment no t’emboti la voluntat ni t’enteli la ment, el dolor només ha
de servir per a potenciar la força, per acerar l'ànima, per fer més ferma la
decisió.
En síntesi, si veiem la contesa entre
revolució i contrarevolució, és obvi que serà summament cruenta. Fa temps dèiem
que aquesta guerra per emancipar al nostre poble pot costar un milió de vides,
però no és que nosaltres vulguem que costi això, sinó que és la reacció,
l'imperialisme, els que voldran ofegar en sang el nostre procés, són ells els
genocides que afilen les seves falçs per a degollar-nos; somien acabar amb
nosaltres, en la seva degollació de revolucionaris, com somiava Neró. Igual
pensen l'imperialisme, la reacció, és el que ells volguessin (...). La
nostra obligació, com a dirigents, és bregar perquè el cost sigui el menor
possible. Recordem la Sessió del CC d'agost 80, allí vam acordar això i és
vàlid. Fer càlculs precisos i així saber quin cost real requereix la revolució
i saber quin és l'excés de l'enemic. Si un pensa així, quan hi ha passió ferma
no hi ha jeremiades, no estem per a plors, estem per a convertir el dolor en
força, per convertir-lo en poderosa energia per a demolir l'enemic, saber què
heroïcitat es malbarata i per què.
Si un veu el salt que ha de donar el
Partit: si un veu l'acreixement de la contesa fins a extrems i desenvolupaments
que no hem vist mai fins avui, implica que la contesa entre revolució i
contrarevolució arribarà a nivells més alts, la lluita s’intensificarà
immensament.
Tot pensant en el marc internacional en
què ens movem, que no és el principal però és necessari (el principal és el
problema intern, el recolzar-se en les nostres pròpies forces, això és el
principal i el que decideix); cal tenir en compte les "Consideracions"
del II Ple, estan clares, no hem d’oblidar-les, si no cometrem gruixuts errors.
L'ofensiva contrarevolucionària general
és un atac desenfrenat contra el marxisme. Diuen que ha caducat, que el
socialisme ha demostrat que no serveix, que la violència revolucionària no
resol res. Pregonen que el partit és inútil, criden als quatre vents que tot el
que s'ha fet per la Revolució Proletària Mundial ha estat una hecatombe i fins i
tot parlen que és la "reedició del feixisme". No comparen el camarada
Stalin amb Hitler? No parlen alguns trànsfugues que el que ha caducat "és
el socialisme de Stalin", amaguen l'excrement que han generat com a revisionistes.
Així està el món ara. A part s'expressa l’agudització de contradiccions entre
les superpotències i entre aquestes i l'imperialisme de potències; entre tots
els imperialistes i les nacions oprimides. No podem defugir aquesta ofensiva
contrarevolucionària general, és l'altra cim a nivell mundial. S'aguditza la
contesa entre revolució mundial i contrarevolució mundial, és una ofensiva dins
de l'ofensiva estratègica de la Revolució Mundial. Segueix essent vàlid que la
revolució proletària mundial es desenvolupa dins l'ofensiva estratègica de la
revolució mundial, així que aquesta ofensiva és dona dins d'aquesta situació,
no ens hem de deixar enganyar, hem de veure com està l'imperialisme, no ens
creurem el que ens expliquen. Recordem a Marx, diu que quan estudiem la reacció
hem de fer-ho amb esperit crític, no amb lliure crítica, tot el que estudiem ho
hem de fer amb esperit de classe, ningú pot dir-nos que l'imperialisme ianqui
està bé, la veritat és que està podrit de cap a peus. Que l'imperialisme
alemany és un "miracle"? No, l'anomenada unitat alemanya és devorar el
que va ser la RDA prostituïda pel revisionisme. A on ha portat aquesta unitat
alemanya a l'imperialisme alemany? a tenir problemes, a empantanegar-se. Molt
cloquegen del mite japonès, que no està en recessió. És fals, Japó està
decreixent el seu increment; Quin rumb porta? està en procés de recessió. No hem
de deixar-nos enganyar pel que diuen i criden. La revolució mundial segueix
sent la tendència principal històrica i política, ells estan a la defensiva,
però ens volen presentar que les coses no són així, no els creurem i ho entendrem
si partim de la posició de la classe. La realitat es que hi ha ofensiva
contrarevolucionària general i que durarà diversos anys. L'etapa de l'ofensiva
estratègica la podem mesurar per decennis, l'ofensiva contrarevolucionària
general seran anys, més pocs que molts.
Així a nivell mundial s’accentua la lluita, la reacció mundial necessita
consolidar les seves posicions, el que s’han menjat en aquests estiracabells;
necessiten consolidar tot somiant que el comunisme mai més aixecarà el cap,
somiant que el seu capitalisme regirà per sempre més, que la seva democràcia
burgesa perdurarà sempre (...) prostituïda i, restarà única; que la seva
bastarda ideologia, la seva concepció proterva sigui la única escola sobre la
terra. Aquests son els seus somnis.
A tots els nivells es desenvolupen les contradiccions. Nosaltres anem cap
a la victòria, ells no poden guanyar. La classe obrera és la última classe
social de la història, això és inexorable. La burgesia voldrà incendiar-la per
a acabar amb ella, però serà la burgesia la enterrada. El seu cadàver convertit
en cendra i escampat als quatre vents per a fructificar la terra, no te cap
altre destí l’imperialisme. Així, el problema queda reduït a remolins contra un
poderós riu que és la Revolució Mundial, si no pensem així, no som comunistes,
no som revolucionaris, seriem uns miserables amb ulls a l’esquena, seriem uns beneits ignorants portadors dels penjolls
de la reacció. Som comunistes, tenim la ideologia de la classe i no podem
jutjar sinó és des dels interessos de la classe, la nostra millor comprensió
ens permet veure els racons, els remolins que genera la reacció davant del
nostre inexorable avenç. No restem cecs davant les grans derrotes que hem
patit, però això no aturarà la historia, els remolins que no son res més que
pertorbacions. Que és més gran, un remolí o un riu? Un riu, es clar.
Hem d’entendre la ofensiva en tots els aspectes; pensem camarades en que
implica el triomf de la guerra popular aquí, el naixement de la República
Popular del Perú que és més propera i immediata, com a plasmació de tot el
treball de milions de persones durant centenars d’anys de combat, nosaltres som
només la part recent, una part de la matèria, la part davantera, la que obre
forat com la capçalera d’un riu, tenim darrera la força de la història. Tots hemos llegit el
que diu aquell almirall nord-americà: "si el comunisme no és aixafat al
Perú, renaixerà al món, com l’Au Fènix de les seves cendres”. El fet de que
digui frases no interessa, constata la seva preocupació, però la seva idea
profunda surt quan diu: "renaixerà al món, com l’Au Fènix de les seves
cendres". Darrera d’aquest comentari s’expressa la seva por, la por de
l’imperialisme, de l’hegemonista únic, del arrogant que busca fer i desfer a la
seva voluntat; que vol passejar-se como l’esperit de Deu sobre les aigües i,
com que Deu no existeix, te somnis, fum,.. i la resta, artilleria atòmica per a
defensar els seus interessos. Diu que "quan abans millor hem d’escombrar
aquest perill…”, por tant, hem de preveure que l’imperialisme s’oposa i
s’oposarà al nostre camí, a que es desenvolupi la República Popular del Perú.
Per tant, ens hem de recolzar en les nostres pròpies forces, i amb el suport
necessari del proletariat i dels pobles del mon conquerirem el Poder, defensarem
la República Popular del Perú que restarà aguaitada des d’abans de néixer, un
cop nascuda i quan estigui desenvolupada. Això, ho hem de veure clar, per
restar units amb igual sentiment i igual voluntat, ho fem per a refermar-nos en
la nostra comprensió.
En síntesi, a nivell internacional la lluita s’intensificarà i es
desenvoluparà. No ens perdonaran que siguem torxa, base i trinxera, i no els hi
demanarem ni perdó ni permís. Per tant, hem d’unir-ho a l’intensificació de la
lluita de classe lligada a la guerra popular, a la CPTP, que s’especifica como
lluita de dos línies al Partit, lluita de classe que s’expressa com a guerra popular
contra la guerra contrarevolucionària al país i revolució i contrarevolució al
món. Aquesta és la nostra perspectiva i la situació en la que ens estem
desenvolupant. Qui de nosaltres cedirà en l’afany que el Partit ha assumit?
El "Expreso" diu: "a Sendero no li queda més que
guanyar", en un diàleg amb San Román i Fujimori. Son part de la reacció, es
clar el que ens ha ensenyat el Partit?, la nostra condemna es guanyar, preciosa
condemna, és més valida que ahir i menys que demà encara més. Allí estan expressant,
des del seu punt de vista, la por. El problema rau en la contradicció antagònica
entre Partit comunista i vell Estat peruà aguantat per les baionetes avui més
que mai, per això s’accentua la contradicció Partit Comunista - Forces Armades.
D’aquestes tres lluites, de la lluita de classes des del punt de vista de
la Conquesta del Poder, de la destrucció de la reacció aquí, i del servei que
fem a la Revolució Proletària Mundial, quin és el l’eix amb el que
conquerim el Poder? el Partit. I de que servim a la Revolució Mundial? és el
Partit. Per això la lluita de dos línies en el Partit és clau manejar-la, per
tal que el proletariat mantingui l’hegemonia, per tal de que el Partit acompleixi
el seu paper avui en dia i demà, per tal de que el Partit esdevingui una
fortalesa i cada comunista un bastió. "La fortalesa és pren per
dins". Que se’ns demana doncs? La previsió; veure be la lluita de dos
línies; avaluar correctament i justa; la línia oposada és revisionista?, és
dretana?; en quina mida?; quina és la fortalesa de la línia vermella?; com
enfortir la línia proletària, la línia vermella? Pel que veiem, en els Comitès
no podríem afirmar que hi ha cap línia contraria antagònica al Partit, segueix
desenvolupant-se la lluita contra el revisionisme com el perill principal; ens
estem plantejant continuar-la contra la línia de dretes como a perill
principal, és més amplia, més específica. Per que ens plantegem aquest
problema? Per la dinàmica ideològica. Si tenim en compte la dinàmica ideològica
a nivell internacional i la que es desenvolupa al país hem d’entendre la repercussió. El President
Mao Tsetung deia que els comunistes que anaven a veure als seus familiars tornaven
reflectint un determinat conjunt d’idees, es clar, la ment és això, reflecteix i,
por això venien repetint idees imperialistes, burgeses o feudals, els hi reneix
alguna cosa, pondera els llaços familiars. Son realitats materials, també deia
que al món hi ha tempestes, tifons i que els talls fimbren. El President Mao
Tsetung diu que el 56 amb Jruschov era un tifó, el XX Congres del PCUS que
representa al revisionisme. Però, s’ha de diferenciar que hi ha talls que fimbren
i d’altres que no. No tancar els ulls, veure les coses amb més objectivitat,
entendre; si fem tot això, veurem les coses amb més amplitud (...) com a dretanisme,
ubicant els nivells fins al revisionisme. Son coses que es definiran potser en
el III Ple. Diem tot això per tal que prestem molta atenció a la lluita de dos
línies.
Sintetitzant: dintre del Partit, dins de la guerra popular - guerra contra
subversiva i revolució i contrarevolució mundial, la lluita acreixerà i la clau
de tot és la lluita de dos línies al Partit. Per tal que el Partit segueixi
fort i faci el seu paper, emprar-la amb fermesa i sagacitat, centrant-nos en
veure els nous problemes, com s’expressa el dretanisme en les seves diverses
gradacions i manifestacions doncs no hi ha una línia antagònica al Partit. El
vostre Comitè disposa d’un conjunt d’experiències en aquest problema i pot coadjuvar perquè el Partit
pugui estudiar i comprendre millor la lluita de dues línies, també és útil per
al propi Comitè perquè servirà per a cohesionar i la cohesió és molt necessària.
Plantegem que tot és contradicció, així és, però, a més hem de destacar que
la contradicció és un procés, això també s’ha d’analitzar. Se’ns ha ensenyat
que partim de la nostra experiència, que hem de conèixer la història, el camí
que ha seguit el país, el nostre Partit, el Regional o el nostre treball. Això te que veure amb la famosa tesis del President
Mao Tsetung "saber el passat, conèixer el present i saber el futur". La
contradicció no sempre és la mateixa, va variant; els problemes no son sempre
els mateixos. Per exemple la construcció, els problemes de construcció sempre
son els mateixos? No. Quan construíem abans de la GP era diferent, després d’iniciada
és diferent, però els principis son els mateixos. El Partit es desenvolupa avui
en guerra popular perquè la guerra es la forma principal de lluita i per tant
defineix tot el conjunt, però avui en dia el problema de la guerra és que entri
a una situació nova, al desenvolupar-se com a equilibri estratègic i l’equilibri
estratègic ens planteja “Construir la Conquista del Poder” que ve a ser cóm es
prepara l’ofensiva estratègica, i per tant ja no és la etapa anterior. Aquí el Partit,
en la seva construcció que es fa al bell mig de la guerra popular, es tenyit
por aquesta etapa de la guerra (defensiva estratègica). Per tant, ara, tot
estant a l’equilibri estratègic diríem que s’ha de construir organismes
superiors als de la reacció, si no com resistirem els atacs, als assalts que faran
contra la fortalesa? La reacció voldrà dinamitar el Partit, destruir-lo, demolir-lo.
Per això, aquest Partit ha de ser fort, com torre al cim davant la tempesta, perquè
el Partit és el que dirigeix. Llavors, les circumstancies son diferents. El treball és secret, s’ha de
desenvolupar, la clandestinitat ha de desplegar-se molt millor, ser més exigents
amb el treball clandestí, ningú ha de saber més que el que ha de saber, el secret
és secret i si un em conta faules jo no sé res. És una de les cinc necessitats,
hem de veure com les estem complint. El 79 varem plantejar que el militant, el comunista, ha d’esser tres coses.
Primera i principal comunista, marxista-leninista-maoísta, pensament Gonzalo. Segona,
un militant és un combatent en l’EGP a nivell que sigui. I tercer, és
constructor del Nou Estat, hem parlat d’administradors, tots son administradors?
Ja no ens convé això, van canviant les coses. Ens complau estar en l'equilibri
estratègic, què és la complaença? alegria comunista, amb convicció. S'expressa
en concretar la Construcció de la Conquesta del Poder de veritat. Així podem
veure el procés.
En el cas del Nou Estat passa igual, es fa guerra popular, dirigeix el
Partit, es un front de classes, com va començar? Al començament era un Comitè
de Repartiment, després Comitè Popular clandestí, més tard obert i ara ens
plantegem un rumb en aquest equilibri estratègic, s’obre la possibilitat
d’aconseguir la estabilitat relativa del Nou Estat, Qui dirigeix això? El
Partit inalterable. Com? Amb guerra popular que sustenta el EGP, hi ha procés.
I el procés que implica?: contradicció. Quina cosa és la contradicció? Es la
que dinamitza el procés, una contradicció implica dos aspectes, un principal i
l’altre secundari; el principal és el que defineix la contradicció. Per
exemple, en el Partit quina línia predomina, la línia roja o la línia negra?:
la línia roja. Quina ha de predominar?: la línia roja. Mentre ella predomini el
Partit es desenvoluparà. Hem tingut un procés, quan s’ha donat la lluita
intensa, antagònica?: quan s’ha qüestionat la línia roja, soscavada intentant
la línia negra assaltar la línia roja pels canvis que ara son quatre. Llavors,
la clau és veure quin aspecte predomina. La línia vermella implica desenvolupar
la Revolució, que implica el predomini de una falsa línea roja?: predomini de
la burgesia, del revisionisme, restauració, (Rússia, Xina). Que va implicar el
predomini de la línia negra amb Jorge del Prado al Partit? Va implicar la venda
de la revolució, abandonar-la, entorpir-la més, posar-se a la cua de la
burgesia. La lluita de dos línies es dona en els dos aspectes, en el problema
militar implica línia militar proletària i línia militar burgesa. Derivat d’això
a l’exèrcit, que implica? Exèrcit de nou tipus - exèrcit de vell tipus. L’exèrcit
de nou tipus compleix tres tasques: combatre, mobilitzar i produir. Si no les compleix
està fallant en la seva construcció d’exèrcit de nou tipus, per aquí ens ve una
mossegada dretana, hem de veure de quina magnitud. Llavors, son dos els aspectes
de la contradicció i aquests es van dinamitzant. Però no hi ha només una
contradicció, hi ha moltes contradiccions al món.
Tenim el problema de Conquerir el
Poder a tot el país, essent la nostra revolució una revolució democràtica.
Nou Estat amb quatre classes que convergeixen y que s’ha concretat en conformar
un Front amb tres classes, que anomenàrem el
tronc constant, amb una base sòlida, la aliança obrera - camperola i una
direcció la del proletariat encapçalat pel Partit. Però, quin és el problema
actual per tal d’abastar el que es el poble: guanyar a la burgesia nacional, o
si som més fins a l’anàlisi, guanyar la seva
majoria i neutralitzar al seu terç més alt. En la burgesia nacional hi
ha tres capes: inferior, mitja i superior; diferenciar la capa superior dels
que pensen incrementar els seus capitals per a convertir-se en gran burgesia,
per exemple Vega Llona, que per això te aquestes expressions. Son quatre classes,
però cadascú té el seu interès i cada classe de les quatre vol conformar
l’Estat segons els seus interessos, segons la seva imatge i semblança; per
tant, les contradiccions s’engendraran i s’expressaran.
Si ens fixem en el Partit, hi ha contradiccions, per exemple volem avançar,
donar un salt en la construcció del Partit. Aplicant el principi de la
construcció, es necessari introduir noves formes de lluita; per tant formes
orgàniques noves, mètodes de direcció nous, estil de treball nou; cal més
marxistes-leninistes-maoístes, pensament gonzalo, d’acord amb la necessitat de
Conquerir el Poder. Tot això no vol dir inventar formes noves, sinó que de la
experiència que tenim hem d’introduir formes noves, més desenvolupades. Per exemple,
les aturades armades, que ens estan demostrant? Cada dia les fem servir millor
i posem en serioses dificultats a la reacció. Fa poc, una aturada armada a la
regió central va paralitzar Jauja-Concepción, la Oroya, dins de la regió
central, el cor del sistema econòmic de la reacció; o si no vegin aquesta acció
militar que ha dut a terme el Comitè de Ap... un recorregut de vuit dies per a
colpejar Chuquibamba. Van entrar i sortir en set dies amb enfrontaments,
trencant deu encerclaments. Han remogut Arequipa. I, per altre costat vegin les
campanyes i contra campanyes del centre del 89, 90, 91. Que ens estan demostrant?
Al CZA, quatre enfrontaments que van durar més de set hores, 50 homes s’enfronten
a 500 y els vam guanyar, es una batalla, la vam afrontar, dins del procés de la
guerra popular és un combat gran, no és un assalt, no és una emboscada, son
tres batalles. La pròpia guerra va generant noves formes de lluita, més
elevades, més desenvolupades, això ens estan demostrant. El propi genocidi
últim, s’ha fet en les mateixes condicions del que va fer García Pérez?. No, és
en pitjors condicions politiques, tot en contra per la reacció, quatre dies de resistència,
te que veure amb la experiència del 86, amb un major tremp, amb la presència de
dirigents que els recordem amb un profund afecte i als que volem retre el
nostre homenatge. El nostre procés, que demostra? Que avancem. El 86, va ser un
sinistre, un pervers genocidi, van dir que ens escombrarien i potser no han
sorgit més altes Lluminoses Trinxeres de Combat? Quatre dies de resistència als
ulls del món; potser no han mostrat el que és un combatent, un comunista d’un
Partit comunista de veritat? Trobem coses noves.
D’acord amb els principis materialistes tot el que existeix es nega a
morir, persisteix. Encara més, l’antic es resisteix i pretén persistir en el
nou, es restableix. Pensin, fins i tot en el senzill fenomen de fer el que ja
es coneix. Hi ha la tendència a fer el que ja sabem, és la ja coneguda llei
d’economia de l’esforç. Son coses materials. El problema no resideix en maleir
la foscor sinó en encendre un llum d’oli en ple centre de l’obscuritat. L’antic
es restaura, es restableix, es nega a morir i a desaparèixer. Així les classes,
les situacions anteriors, tot repercuteix i és obvi que cada classe vulgui
representar els seus propis interessos a l’Estat. Son quatre classes i per tant
es multipliquen les contradiccions,
s’atien, cada classe vol satisfer el seus interessos, nosaltres hem de... desprès
la petita burgesia, i més tard la dual burgesia nacional. No sols hi ha una
contradicció, ni ha varies i totes impliquen divergències i convergències. En
el treball del Partit passa el mateix, potser no s’expressa contraposició entre
el treball de masses i l’acció militar, entre la construcció ideològica i
l’orgànica? Hi ha contradiccions entre les bases i la direcció, el problema és
que no es pot utilitzar les bases per llançar-se contra la direcció, això és
erroni, no és la nostra línia, això no es pot fer mai. Sempre hi ha centre i
perifèria, força centrífuga i força centrípeta. En el dia de demà quan farem
govern hi haurà contradiccions entre el govern i el poble, el problema és com
les tractem, ho entenem amb caràcter de classe. Per exemple la pagesia voldrà
que es transfereixi tot d’un cop. S’ha de veure que es el principal, les
primeres coses a fer, no tot es pot fer d’un cop. Veure el més important, les
gradacions, els interessos. La contradicció es resolt en un procés de
contradicció principal i aspecte principal. S’ha de tenir en compte múltiples
contradiccions, Hem de tenir presents multiplicitat de contradiccions, procés i
contradicció principal i fonamentals, contradicció lluita – unitat, lluita l’absolut
i unitat el relatiu.
Hem vist problemes concrets nostres. El problema no és veure la nostra
ideologia en abstracte. Així, pensem que per analitzar el CRN hem de partir del
que va dir el Congres: "Amb el
Congres com arma i al bell mig de la guerra popular, construir unificada el
Comitè Regional del Nord per a Conquerir el Poder". Ens interessa
veure la orientació, el rumb i se’ns planteja quatre preguntes: La primera amb
el Congrés com a arma; la segona, al bell mig de la guerra popular, Partit en i
per la guerra popular; la tercera, construir de forma unificada el CRN. La construcció
i la seva comprensió correcta impliquen el veure la construcció dels tres
instruments: Partit, Exèrcit i Nou Estat, veure el procés de la nostra guerra
popular, procés desenvolupat a partir de l’any 80 i tot va ser en funció
d’això. El nostre Partit, la seva construcció, no pot desenvolupar-se al marge
de la guerra, ni pot tirar endavant sense fixar-se com a meta la construcció i
formació del Nou Poder. La historia del nostre Partit demostra això, demostra
que la nostra línia no pot desenvolupar-se com a LPG si no es lligada a la línia
militar (recorden la II Conferencia Nacional?), ni pot deslligar-se de la línia
del Front - Nou Estat (recordem l’any 83, la Sessió Plenària) i en la relació
Front - Nou Estat no podem deslligar la construcció del Partit de la
construcció de l’Exèrcit i la construcció del F-NE (Front - Nou Estat). I tots
sabem be que la construcció segueix un principi: primer i principalment construcció
ip (ideològica i política) y sobre ella de forma simultània construcció organitzativa
en L2L. I tot en i per la guerra popular, segons el que assenyala el Partit. I
la quarta pregunta és per Conquerir el Poder, i te que veure amb com es veu
l’aportació, el paper del CRN per la Conquesta del Poder, dins del PED (Pla
Estratègic de Desenvolupament) de la guerra popular, dins del Pla que s’ha
d’establir. Quin és el paper del Comitè, fins a quin punt es dona el fet de
veure només CRN i no es veu tot el conjunt, és el problema de veure tot i no
només la part. Això te importància, doncs només qui veu el conjunt veu la
revolució. Si no es veu el conjunt no es veu la revolució; si només veu la part
s’arrisca, s’equivoca. Son quatre preguntes que tenim sobre la taula en aquest
moment del Congres.
Hem parlat de la dialèctica, la contradicció en concret, ens hem referit
al Congres, al camí que va establir pel CRN, son quatre continguts.
El primer punt de l’agenda l’hem de veure tot valorant el procés del CRN,
el compliment del camí que va establir el Congres en aquests quatre aspectes.
Que volem dir? En la guerra popular quin procés vam seguir, camí des del
Congres. Per exemple, les emboscades tenen el seu moment, des del començament
es feren meravelloses emboscades?, veure quants esforços i vides es
necessitaren, en que hem avançat i en que no ho hem fet. El Congres te molts
aspectes, però n’hi ha un de medul·lar: la BUP, que implica ideologia, programa
i LPG. Com està la qüestió ideològica i política? Com tenim el procés de la
lluita en el pla ideològic i polític? La línea ideològica i política correcta
es decisiva, agarrem-nos a això; en la construcció dels tres instruments (el
Partit, l’Exèrcit i el Nou Estat) quina és la via que s’ha seguit? En quant al
Partit, conté varis aspectes ideològics, polítics, la direcció és clau, quin és
el camí de la direcció? Referent a la militància, per que hi ha problemes entre
xarxes. Relació entre Partit-Exèrcit-Front/Nou Estat. I, si parlem del procés
com el tenim avui en l’actual situació i, com a conseqüència, quina és la seva perspectiva
real.
Una cosa que necessita el Comitè es veure com s’ha desenvolupat, el seu
procés, quin és el seu punt fort, quin és el seu punt feble i, molt important,
quina és la perspectiva. Com plasmar, convertir en realitat aquesta potencia
immensa que te aquest Comitè, doncs si no per que preocupa tant a la reacció?
Això seria el més adequat. Hem de concedir més mobilitat a la nostra ment pel
fet que quan seguim un mateix esquema, tenim un risc: la rutina, pel esquema en
la ment. On tenim el problema? Requereix més esforç vostre, però hem de fer-ho perquè
és necessari, es una part de renovació les nostres formes i un problema és el conèixer
la nostra realitat. Tot concloent, la lliçó del CZA, el problema és aplicar el
m-l-m, a la nostra realitat, si no apliquem el m-l-m, pg als problemes nous no els
resoldrem. El Partit necessita això, renovar, com a dirigents jutjant les coses.
Que veiem fins avui a bona part del Partit?: empirisme, a la major part
dels Comitès que s’han analitzat. Amb que te que veure? Amb problemes d’estudi,
en última instancia amb la contradicció, com veiem el món, com el tractem. Així,
s’ha d’afrontar d’aquesta manera. La situació del CRN ens permet assenyalar que
s’han de renovar mètodes, formes de valorar. Això és el primer cop que ho
aplicarem en aquest Comitè i ho aconseguirem, ens portarà a estudiar les
contradiccions en sentit pràctic, no per saber sinó per a fer, per aplicar..
Per això proposem que el primer punt de l’agenda es tracti de aquesta manera, els
problemes del Comitè en el camí que va establir el Congres.
Quan el segon punt de l’Agenda sobre el III Ple...
Hem de treballar amb més claredat l’anàlisi i sintetitzar el problema
fonamental i principal. L’anàlisi és indispensable, hem d’assentar-nos en
síntesi, cercar a ser els més precisos i clars possible, la síntesi estalvia
temps, ens desembarassa del fullam. La lluita s’ha de dirigir cap a la
comprensió més objectiva del camí del Comitè, la seva situació actual. Si tots
veiem els objectius de la mateixa manera ens cohesionarem. L’objectiu és
cohesionar al Comitè per les més importants tasques. Tenim la mateixa ideologia,
tenim una mateixa línea, un mateix Partit, estem entestats en la mateixa causa,
ens basem en una mateixa classe, en el mateix poble, tenim el mateix enèmic;
tot ens uneix. Plantegem els problemes i ens cohesionarem.
Estem d’acord amb l’agenda, seguir el camí establert pel Congres, les
quatre qüestions. En el tema ideològic y polític, cóm forgem als militants en
el m-l-m, pg, com apliquem la LPG tot entenent que la línea militar es una part
seva. Quant a la guerra popular, com desenvolupem las quatre formes,
particularment els combats guerrillers, i de quina manera estem fent una guerra
de masses, com estem plasmant aquesta guerra popular. Tercera qüestió, la construcció.
Necessitem veure els tres instruments tot tenint en compte de que dels tres el principal
es l’Exèrcit per que correspon a la forma principal de lluita, i com l’estem
potenciant. El Partit es l’eix de tota la construcció i com compleix el seu
paper, com s’organitza la seva construcció orgànica per tal que sigui l’heroic
combatent, manegui la guerra popular i dirigeixi la construcció del Nou Estat. S’ha
d’entendre el Nou Estat, la seva construcció com la qüestió central de la
construcció que concordi amb que Conquerir el Poder es la tasca central de la
revolució; i per a Conquerir el Poder a tot el país, s’ha de veure el paper del
Comitè dintre de tot el conjunt, dins del PED de la guerra popular. Aquesta
quarta part s’ha centrar en la aplicació del PED, han de enfocar-lo en funció
d’aquest, com veuen aquesta perspectiva. Veure el bosc, el conjunt, no tan sols
l’arbre. Es problema de definir les lleis, camins, segons això s’aniran
veient... com a dirigents del CRN la vostra tasca es veure el conjunt, d’això
provenen les tasques, les responsabilitats… el problema de tot dirigent es
aportar, preguntar, veure el camí.
Segona intervenció
Els problemes que estem veient son
problemes de línia? Com varia la qüestió de les dos línies: línia proletària y
línia no proletària? Com està aquesta situació, cóm es planteja, son idees o
no? Aquest és el primer punt, aquí és on es veuen problemes de línia, si no veuen
el Congres com armes, la guerra popular, la construcció unificada i el PED ...
En els informes quan s’arriba a problemes de construcció del EGP es parla de
línea militar burgesa, quan es planteja el Nou
Estat es posen sobre la taula dos problemes que han sortit respecte la burgesia
nacional, problemes de caràcter d’Estat, sistema d’Estat i dictadura conjunta.
Son problemes del caràcter de la revolució, del camí, i per tant son problemes
de línia, del camí, s’ha de lligar, unificar. Quins son els fonaments de
la L2L en la direcció?, cóm tenim la qüestió de la L2L? El nostre criteri es el
d’agafar l’objectiu i veure com estem reflectint aquest objectiu o com l’estem retorçant.
Si veiem línia, posicions, enfoquem aquests criteris, veiem que és el que
pensem de tot això.
Pensem en aquestes dos coses: primer com és el Pla de Desenvolupament
Estratègic del Nord, pensin en l’esquema, com s’ha fet la lluita al
voltant de tot això, per errors en l’objectiu, per restricció, tallar i més
tard com desenvolupar el Nou PED; i segon, problemes del treball del Comitè,
com estan experimentant la qüestió de les dos línies i en quin grau es fa. Un
altre problema és que han portat un criteri estructurat.
Quant a la lluita de dos línies volem saber quin és l’estat d’aquesta
lluita de dos línies. Fa anys varem estar d’acord en que eren idees, criteris,
posicions, fins i tot actituds… Total son idees disperses. Una pregunta: quan
en un Comitè hi ha confluències? Per que ‘a’ dona suport a ‘b’ o a ‘c’?. Quan
algú convergeix? És una simple coincidència? En alguns cops no s’adonen que
estan confluint… lo que voldríem veure és l’estat de la lluita de dos línies.
El problema de fons. Darío va crear un feu al Nord, així va desfer el
Partit per a fer el seu propi treball basat en coordinacions, inclús persones
que no eren del Partit retransmetien informes (la seva companya). Em faig
aquesta pregunta: és un problema de riquesa? o sigui: hi ha feus a llocs rics? Va
fer un feu a Ay., un petit feu a Cuzco. Tenim experiència, cc. que varen anar a
desfer feus i que formaren els seu propi feu, és el cas de Roberto. Recordin el
IX Ple, com varen convergir l’esquerranisme i el dretanisme. No és un problema
de la riquesa d’una zona sinó de les idees que un defensa. El propi Darío va
anar a fer un feu a zona pobre i un altre a zona rica. N. és el precedent, per
que es dona entre la direcció? Pel seu enquistat individualisme. A Piura igual,
hi havia un setciències. És un problema d’idees. Tot veient la experiència del
Partit hem d’aclarir els dubtes per tal de deixar clares les coses. Problemes
com les convergències, com les idees disperses que ens son properes, volem
veure’ls, no prejutjar-los, no sabem si hi ha una línia estructurada.
Tercera intervenció
Aquest matí plantejàvem tres qüestions: 1) Lluita de dos línees, 2)
direcció i cohesió i 3) cóm s’avaluaven els cc.
Sobre la lluita de dos línees, plantejàvem ahir el problema de les
contradiccions i com tractar (també ens vam referir a l’ofensiva
contrarevolucionària general que atia la lluita de classes internacional) a la
contradicció nacions oprimides - imperialisme, las contradiccions interimperialistes
i la contradicció burgesia - proletariat. Veiem les vagues a Alemanya o les
lluites de les minories negra i llatina als EE. UU. Aquestes son més
explosives, més fortes que a la dècada dels anys 60. La lluita és molt més
aguda, la contradicció principal, reitero, va a ser summament dura, explosiva i
es vessarà molta sang... en la guerra mundial vells contendents d’ahir... però Rússia
és la més forta de lo que va ser la URSS, segueix sent potencia militar atòmica.
En referència a “Conquerir el Poder”, hem de pensar amb molta seriositat.
Òbviament implicarà una potenciació més alta de la guerra popular, y òbviament
la guerra contrasubversiva buscarà ofegar en sang la revolució. Això ho
entenem, però es vol fer veure que no ho entenem per tapar la responsabilitat,
per por al que ens diran …
Així, tant la lluita de classes internacional com la del Perú, ambdós
atien i van a desenvolupar fortament les contradiccions i la lluita en el
Partit, i hem d’insistir en que si el salt a ILA va ser gran, la Conquesta del
Poder devindrà immensament més gran. El marc internacional, necessariament
ens porta a la intensificació de la lluita interna, el salt en camí va a
potenciar-se, va a generalitzar-se, és així o no és així? O demostrarà que anem
errats. Cap salt es dona sense L2L, estem o no d’acord? Com es pot dir que “estic
d’acord però no ho aplico”, quin sistema és aquest? Creiem tenir present
l’experiència partidària sobre la línea contraria al Partit. L’última línia contraria que va combatre el Partit és la LOD, al VI Ple
ja es va manifestar, al VII, al VIII, al IX, a l’escola militar, experiència
que aquí sabem i no la oblidem, és la més intensa lluita que hem tingut. La línia
es va construir de la nit al dia com a línia estructurada? Quan es va presentar? Al VIII Ple del 78. I quan
fou la VI plenària? Al 76, al desembre del 76. en ella havíem acordat sancionar
el Pla estratègic per a desenvolupar la construcció... la preparació de l’Inici.
El cc. F. va expressar una línea dretana respecte al problema camperol, el
treball de Lima va expressar una posició dretana a la ciutat, al CAO, es
centrava en les barriades, era una desviació de la directriu... Es va parlar de
línia estructurada? No. Allí acabava de començar Des de quan es venia
gestant?... Estem confonent les coses i llençar terra als ulls no es bo. Des de quan es va gestar? Des d’abans amb les
posicions de F., posicions camperolistes, fins i tot incaiques, deia que les
carreteres porten progrés, aixecar-se a l’entorn de la CCP,
no eren idees aïllades, potser al començament va néixer la línia...? aquí
escolto que es gestava un feu, però no línea, allí si es van entendre…Apareix
el 76, però com a idees aïllades, Si ens remuntem fins al 74, on no vam poder
aprovar el Pla i el vam transferir al VII Ple del 77. Aquí hi va haver una
intensa lluita, va venir el desplaçament al camp per aplicar el PNC, varem
desenvolupar criteris de crear bases per a ILA. No és cert que van estar tres
mesos al camp i van tornar dient que a pagès no hi havia classes, que no hi
havia semifeudalitat? Si no recordem com ha estat la lluita passada, llavors de
on trèiem la experiència, si al cap no tens realitats, llavors hi tens coses
imaginaries. Que va passar al 78 en el VIII Ple? Varem ser convocades moltes persones... Potser no fou una lluita contra el dretanisme al camp i a la ciutat? Va
ser una línia estructurada? No
Rojas no es delectava de que li diguessin que tenia anarquisme
senyorial?... I els afins, tecnòcrates, portaven altres problemes… gremialisme,
els de criteris obreristes no volien anar al camp. Recorden el clan, era un
conjunt de persones. Quin va ser l’aspecte central d’aquesta Sessió? Com va contraatacar el dretanisme? Doncs, tot dient que hi havia
ultraesquerranisme. No fou la carta per a convergir? I el Partit no
estava a punt d’escindir-se? S’afiliaren a la facció un grapat, d’altres
s’agruparen en clans afins, anarquistes, es va atacar ferotgement… uns camarades
van buscar qui els hi donés suport; un espectacle estúpid: uns es van burlar de
un cc. que va plorar, més tard aquests van rebre critiques i s’anaren a plorar
junts. Des del 74 al 76 seguim gestant i tot just al 78 és una línea
estructurada. Quant temps va durar la gestació? I el 79 tenim LOD. No es
correcte tirar-nos sorra als ulls, que vol dir de que no estava estructurada?
Per que estudien els documents?. Quan temps va durar la gestació?: Molt de
temps, del 76 al 79 on van concórrer dos línies. Afins i anarcos no van
convergir allí? I tot just allí es defineix la LOD. Pot ser no va haver-hi
problemes en la CNA, més tard al Ple del 80, a l’escola militar? En tota aquesta
lluita hem fet el salt per l’ILA... per això s’ha d’analitzar el present, no
fer-ho és actuar a cegues. Una altra experiència és la lluita contra el revisionisme
rematada al 64, però no va ser tan intensa i fonda com la del VIII Ple. Si
no ho mirem així, de que parlem? Hem de partir de la experiència del Partit i
no del nostre cap. El President Mao Tsetung ens va dir: “Que és un geni?”
Treballar, treballar,… i els cc. parlen de que “no hi ha línea estructurada”,
per tant no hi ha línea. D’on han tret aquesta experiència? El Partit disposa d’experiència en la L2L, sap com fer-la servir, hem
emprat lluita antagònica amb mètodes no antagònics. Hem desenvolupat campanyes
de rectificació i una campanya de rectificació és quan no hi ha una línea
contraria, tampoc quan aquesta línea s’està covant. La campanya de rectificació
és per ajustar-se a la línia de Partit, es centra en línies. La campanya de
rectificació és la forma de dur la lluita de dos línies a partir dels
documents, es la clau d’una campanya de rectificació i ho hem après del PCCh i
ho apliquem a la nostra realitat. Tenim experiència de campanyes de
rectificació, en un Comitè surt un criteri sobre el maoísme. S’ha dit que el
maoísme no va evitar la restauració... hem de diferenciar, s’excedeixen en la
lluita, critiquen per gust, qüestionen el pensament gonzalo, en altres llocs
idea antagònica. Que diria el BP si un membre de la direcció digués:
“Fujimori és…” si es presenta al CC esdevindria un perill, els cc. dirien que
hem d’agafar les armes, l’enemic és a l’aguait.
Un cc. en un comitè no vol formar part d’un destacament especial, lligat
a la xarxa mòbil, per que no vol el destacament especial? El problema de la
xarxa mòbil, no formar-la, s’ha de veure per la por a la resposta, doncs el cop
és més gran. La xarxa territorial te que veure amb el Partit, la força local, la força
de base si es munta o no, te que veure amb el poder i el poder es sustenta en
les armes y això potser no és FB? Això també es presenta al
vostre comitè; però només es parla d’”idees disperses” i no li posen cognoms, a
d’altres comités aquestes son idees antagòniques oposades a la línia, teniu-ho
present. Hi han qüestionaments de l’equilibri estratègic, qui s’oposa a
l’equilibri estratègic es posa a la cua de l’imperialisme i de Fujimori. Es un
acord del CC. Son posicions, plantejaments oposats a la nostra línia.
El que es planteja sobre el maoisme és una barrabassada, es negar la part
més elevada de la GRCP, es repeteix el que deia Castro al 65 i ens
quedem tranquils. No es una idea antagònica? Hem de saber que impliquen aquestes
idees. S’ha de plantejar un lligam: Ofensiva contrarevolucionària general -
conquesta del Poder - lluita de dos línies, tot lligat a un rerefons de línia
dretana. Pregunto: al vostre Comitè el rerefons de dretà està generant línia?
Si és un rerefons de dretes, s’entén quina línia. Es pregunta que hem de fer
... i definir, i vostès no volen definir. Diuen que “hi han idees, criteris,
que si no es combaten apareixeria una línea”. Què implica aquest “si no”?
S’anomena possibilisme, famosa corrent la del possibilisme de començament del
segle XX. Lenin es va burlar d’això: "hi ha idees, criteris dretans d’arrel
revisionista, però la lluita segueix al si del poble. Un altre diu:
"idees, actituds, criteris dispersos, no hi ha línia estructurada". En
referència a la línea estructurada els camarades han insistit.
El plantejament de línia estructurada és des del Congrés, són quatre o
cinc anys de campanya de rectificació, el temps passa debades?. No. Són
plantejaments del 87-88, hem de veure el present, com s'aguditza la lluita de
classes, no cal veure el "gir" de Fujimori? És una cosa sense
importància?, pregunto. Tenen una idea igual o similar? La qualifiquen de forma
idèntica. Es diu "molt alta cohesió", però s’ha de veure que la
lluita de classes és un fil vermell que porta a la comprensió de la història.
Es diu que el "CRN està molt cohesionat", però torno a plantejar la
pregunta: En el rerefons dretà s'incuba línia? És un problema fonamental, no és
qualsevol cosa, no ens mou a preocupar-nos? Conquerir el Poder és el més alt
cim de la lluita de classes i no és problema el fer del Partit una fortalesa? Si
per a un dirigent tot això no és fonamental...
Segon problema; el problema de direcció que plantegem està lligat a una qüestió:
la cohesió. Preguntem-nos, que és cohesió?, fa pudor de que parlem de coses diferents,
sembla que no hi ha una idea clara, que es cohesió? La cohesió ens pot servir
per a entendre millor, és BUP, fet que ens serveix per a unir-nos al seu
entorn; implica ideologia, el marxisme-leninisme-maoísme, pensament gonzalo,
programa i LPG (be que ho sabem) i això és l’aplicació d’aquesta BUP, es
lluitar per a dur-la a la pràctica transformadora. Per tant ens planteja
desenvolupar la guerra popular, construir la conquista del Poder y Conquerir el
Poder. Això ens permet cohesionar-nos, encendre una espelma al mig de la
foscor. Cohesió: unitat al voltant de la BUP, partint del marxisme-leninisme-maoísme, pensament
gonzalo, per a desenvolupar la guerra popular, Construir el Partit, l’Exèrcit
Guerriller Popular i el Nou Estat i Conquerir el Poder a tot el país, servint a
la revolució proletària mundial. No s’ha d’aplicar ni el
seguidisme ni el avantguardisme, hem de cercar el punt just, apliquem a la
realitat el comprendre la realitat actuant i veure la perspectiva. La cohesió s’ha d’entendre i hem de tenir en compte els nivells, no es igual
a nivell de direcció. La direcció és clau, aquest nivell és més exigent, marca
el rumb. De la DN, la DC, el CC depèn el camí a seguir per tot el país, no és
igual la cohesió a nivell de quadres, de militants. Quins son els bastions?,
quina la seva fortalesa? On hi ha d’haver el nivell més gran de cohesió és a la
direcció, amb ella cohesionem a tot el Partit, més tard a l’EGP, després al
FU-NE, i finalment al proletariat i al poble. No parlem d’unitats
monolítiques, ja ho va dir el PMTT defensant al camarada Stalin que fou un gran
marxista-leninista, hi ha idees que escoltem que enfanguen al camarada Stalin,
els trotskistes i els seus descendents, populisme barat supervivència del segle
XIX.
Es diu que “és necessària una més gran cohesió”. Es resolt el problema
dient que “és necessària? On tenim el problema? Si volem o no cohesió, quan no hi
ha cohesió?: quan no hi ha unitat al voltant de temes fonamentals i principals.
Un altre cc. diu "malgrat els problemes es dirigeix". Si no es
dirigís que seria? També es diu "hi ha cohesió, el problema és que
ha mancat aprofundir en la campanya de rectificació per a aprofundir la lluita
de dos línies" Quin grau de cohesió expressen els camarades? Una bona
cohesió, alta cohesió, regular cohesió, cohesió dolenta? Han dit quelcom d’això?
Sembla que s’aplica "en una boca tancada no entren mosques", no hi ha
cohesió sinó que es diu que “el bo d’aquell camarada es que treballa i
persisteix” i això planteja militants passius. Entre vostès, hi ha una alta
cohesió?, una bona cohesió? En que s’expressa la cohesió? El que han fet és
enumerar las limitacions dels cc. Si apliquem que la cohesió
és unitat a l’entorn de la BUP, hi ha topades o no amb això? Hi ha topades o no
n’hi ha camarada...? Com queda el problema de la burgesia nacional? Es un
problema del camí, del caràcter de la revolució, així es podria dir que es
forja Partit, que incrementa les forces de l’EGP? Si no vol la burgesia nacional,
que vol? O dictadura conjunta es només dels obrers i dels camperols i de la
petita burgesia? … Però menysté a les masses i l’assemblea popular
només es concreta en MCP. Que és lo que està expressant? Es creu el que vostès
li diuen: supergeni, saber-ho tot. És una sola revolució la que es planteja?
Expressa populisme, idees trotskistes. Ni el populisme ni el trotskisme van amb
nosaltres. Hi ha una altíssima cohesió allí, en aquesta direcció? Davant
d’aquest vil assassinat, quines mesures ha decidit el vostre Comitè? Però ens
conten les seves aventures, la seva decisió, aixecar-la tot rient … si pensem
en el camarada … sobre la direcció en els fets, és cert o fals? Que es un
qüestionament, desconfiança personal amb qui encapçala o és un problema de
línea. Els comunistes ens movem en problemes personals? No, és un problema de
línia. S’exagera en la lluita, qualsevol pot qüestionar i és una cosa senzilla?
Que implica un canvi de direcció? Hem parlat dels quatre
canvis, sabem de que parlem?. Si és un problema ja vist en varies reunions, és
un problema d’enfrontament de línies? Emprar influències no és per a fer un
canvi? No és el mateix, no és anar contra la direcció? O és que ens col·loquem
darrera de la direcció per tal d’encobrir-nos?
Es parla d’anarquisme, del problema de la terra. Entenc que aquesta revolució es democràtica (o antifeudal) per que és antifeudal (o per que és democràtica). La revolució democràtica ens planteja la consigna "la terra per qui la treballa" que segueix essent vàlida. El President Mao Tsetung, en el document “En referència al Govern de Coalició” ens diu: “estem per la destrucció de la propietat privada i per entregar la terra en propietat individual. El camarada ni al 84 va plantejar que totes les terres d’invasió passessin al Comitè Popular, el CC va dir que això era profundament erroni. Es lliga en forma confusa el vincle entre la primera i la segona etapa de la revolució. El President Mao Tsetung va dir que la revolució bolxevic va ser socialista, aquesta era la seva essència, però va haver de complir tasques pendents de la terra i altres tasques que la revolució de febrer no va fer; que la revolució xinesa és democràtica, aquest és el seu caràcter, la seva essència, però que al mateix temps te avenços socialistes que s’expressen en la confiscació del KB. Això és vàlid o no? Els dirigents han de forjar a la llum del Partit, son problemes que ja han debatut. La conciliació serveix a la cohesió o la soscava? Han dit "deixant que dos tigres es barallin", es parla d’una molt gran confrontació, doncs alguna cosa estarien parlant, però diuen que son “idees disperses”. Hi ha una cosa que s’anomena concatenació, tot el que existeix a la matèria està concatenat, creure en anelles aïllades que voletegen per l’aire es una posició filosòfica de Leibniz del segle XVIII. Lenin diu que la matèria es una concatenació dialèctica, les coses estan concatenades, vinculades, però tenen graus majors i menors. Ha hagut convergències i una manca de distingir posicions. Son fets aïllats? És o no cert que aquestes anelles, baules es solden? Que demostra la experiència del Partit? És la línia vermella la que els hi ha dit: la vostra posició de dretes és aquesta en els aspectes ideològic, polític, orgànic, militar. Per ventura les posicions dretanes presenten de cop tot el seu sistema?, no encobreixen, no comencen a prendre posicions reptants, solapadament?, Per ventura tot és a la superfície?, no hi ha fons i rerefons? Cal fer aflorar. En comptes de veure l'experiència del partit, veure la seva experiència, el que està en el seu ego. És molt important l'experiència del Partit, veure que la nostra experiència i la internacional no es contraposen.
El nostre punt de vista és que hi ha desconnexió en el vostre Comitè i la seva posició és que hi ha cohesió. Demostrin que hi ha ... no confondre amb miopia mental, no som idiotes, els esponjaments no són per gust ... les coses al començament no són clares, ja en el debat es van clarificant, hem de concloure preguntant: hi ha cohesió en el comitè? No som dels que posen una creu a ningú, la cohesió sempre ha de ser enfortida si existeix ... la unitat és transitòria.
En síntesi: els interrogants sobre la L2L: 1r Al CRN amb transfons
dretà es gesta línia? i 2t, hi ha descohesió al CRN? Afegim-hi dos
més: S’estimen molts pocs camarades entre vostès i l’altra. Vostès coneixen
millor que nosaltres el desenvolupament del seu comitè. Estem veient com
afloren els problemes i les situacions. No som manaires ni aprenents de
Fujimori, pensem amb el cap fred, hi ha coses medul·lars. Resolguem les qüestions
fonamentals i la principal. Hem de pensar donant voltes, dir el que es pensa,
cadascú lluita segons el sistema que té al cap.
Quarta intervenció
Avui és el tercer dia de treball. Hem vist la situació del Comitè, hem
debatut. Avui s’han de definir les posicions sobre dos problemes basics que
varem veure ahir: 1r L2L en el Comitè i 2t sobre la
cohesió en el Comitè. Això està pendent, necessitem definir les posicions, cada
camarada ha de tenir una posició certa i definida.
Cinquena intervenció
Hem estat clars, però qui ens tapa les orelles? Les nostres altiveses,
l'estúpid envaniment, l’estupidesa política, el xiuxiueig, mal costum el
tramar. Estem defensant el Partit o la nostra bruta pell bastarda? Cal definir la
posició, no és problema de prendre posició, volen seguir enredant? A qui? Som
hipòcrites si diem prenc posició, accepto, accepto de les dents cap a fora. És
niciesa, estar contra el Partit i això és hipocresia bastarda. Definir
posicions, això necessitem, defineixi la seva posició o prengui posició, digui
... repeticions i seguidismes, trenqui i deslligui bé, les paraules flueixen,
cadascú és lliure per a definir ... li aclaparen i per això pren una posició, a
qui li cau el guant que l’agafi. Som francs i honrats.
Al CP hem analitzat bé la situació. Ahir nit varem plantejar dos
interrogants que indicaven al mateix temps dues preguntes: 1ª al CRN el
transfons dretanista incuba línea? 2ª Hi ha cohesió al CRN?. Davant d’axó un ha
de pensar i aprendre a desenvolupar la L2L. Estem tractant aquest
problema per la seva seriositat ... Al CRN ha costat sang. Quan un analitza els
problemes ha de pensar quines son les solucions. Una solució justa o una
oposada i contraria, o una solució a mitges. Hem d’estar sempre preparats,
veure les situacions i dificultats que puguin donar-se per a derrotar-les tal
com es donin. Per a tot és planifica, aquesta és una situació clau, però per
això s’ha de ser comunista, veure totes les dificultats ... hi ha qui veu només
el seu problema, només vol salvar-se ... maldestra i cega. Qui s’entossudeix és
beneït i neci, i llavors no és un comunista. Hi han tres possibilitats:
Definir-se i resoldre de forma correcta, si donem el salt o no el donem. Si donem
el salt qualitatiu i veiem els problemes de forma diferent estem compaginats …
Si no es defineix de forma correcta, sinó a mitges, que fer?. Haurien de passar
les dos posicions al CC, la del CP i la del DCRN, contraposar-les i
airejar-les. La tercera posició, si el Comitè senzillament es tanca i es posa
d’acord contra la realitat, doncs simplement passar a combatre com a encobridor
... dos cc. s’han posicionat fet clau, el Comitè compren, de tres dos son
majoria. Això és bo, revela que estan pel Partit, pel comitè … s’han
posicionat, el que vol dir que estan d’acord de les dents enfora, i ho han fet
notar fins i tot en l’actitud … Si alguns volen anar al pantà, és el seu
problema (Lenin). Tres situacions i crec que deixarem aquí aquesta primera
part, vam dir que amb dos dies n’hauria prou. Hem de veure la segona part,
i més si la majoria del Comitè està d’acord. Mai ens hem de deixar empantanar,
els comunistes estem acostumats a esfondrar murs, hem de passar tot i que
calgui tallar caps, no és el nostre problema. Hem tractat la situació del
Comitè durant dos dies, varem dir que el Comitè s’ha desenvolupat, que la seva
perspectiva és brillant, la lluita és només per a evitar riscos i per tal que
aquest Comitè concreti la seva brillant perspectiva.
Al començament de la lluita vam veure envaniments, empipaments, … Alguns no assumeixen la lluita, es creuen els reis del mambo, que tot ho
poden soscavar, que no els hi podem dir res, i diuen que s’està negant el seu
Comitè, el seu treball. Això no s’analitza, només
les línies, i s’analitza i destrossa, però les vostres senyories hi col·loquen
la seva pell i defensen el seu lloc, defensen el seu futur personal, no el de
la revolució. Es creuen bolxevics consagrats, sense considerar que el que es va
fer ahir no serveix de res si avui t’hi oposes … que la bona mort sigui qui
refermi la teva llarga vida. Per això hi ha problemes
quan hi ha lluita, els dirigents s’han d’acostumar i s’han de guiar per un
principi: anar contracorrent és marxisme-leninisme-maoísme, pensament Gonzalo;
és el nostre problema, si no anéssim contra el corrent que seríem …? S’estan acostumant a la lluita personal, es té cura d’alguns personatges
i utilitzen i trafiquen amb la experiència del Partit i la mal interpreten.
Invoquen però no treuen la lliçó, expressen arrogància, manen feinetes a fer,
la insolència es un escut mediocre. El Partit disposa d’una abundant
experiència en tots aquests temes.
Al tractar la qüestió de la lluita és quan la … que s’oposa de forma
estúpida, tossuda i sistemàticament, sense donar raons, xafarderia barata a la qual
està acostumada, se’n fot. És especialista en trencar la línea única y en forma
frívola …
Hem completat la primera part de l’agenda amb la oposició de la… no
necessitem res per a definir-ho, doncs es clar.
La revolució ens ubica on ella creu i on considera… Què està defensant?
Segur que pensa que l’anem a canviar de lloc o com quedarà davant del seu
Comitè. Ningú està en contra de vostè, camarada i fem la crida per tal que
reflexioni i demostri que és un comunista. El nostre partit va dir:
encara que quedéssim el deu per cent el Partit continuarà i si romanem vius
seguirem… N’hi ha prou amb el sentiment comunista que ha expressat i això és
bo, la voluntat del que es vostè, comunista o si ho va oblidar. En el CP hem quedat que en el cas de presentar-se una convergència en la
DCRN i en un tancament si convergien els tres cc., aleshores hauria una
ofensiva … hauríem de passar a la segona fase, tindrem més elements de judici
per entendre la situació i per que els cc. es defineixen. Dos cc. ja s’han
definit i … és qui ha de definir-se. Millor que li donem temps, res hem de
perdre … al final definirà el tema pendent i prendrà una decisió, per que és un
informe.
Intervenció intermèdia prèvia a la tercera.
Hem vist la situació del Comitè. S’han posat bases pel desenvolupament ...
és més clar encara, el problema de la perspectiva s’ha aclarit. Després de les intervencions dels camarades passar a la segona part, s’han
plantejat els criteris i es temps de donar pas a la lluita i d’analitzar amb
claredat, tenim un desenvolupament en perspectiva, hi ha plena concordança en
veure com es concreta la perspectiva. Però això seria un problema
d’una futura lluita. En el debat al que ens referim considerem que hi ha
dos coses importants a dilucidar: 1ª és problema de la L2L, ha de
quedar clar, res guanyem posant vels, fent poti-poti, definir-ho bé. 2ª
qüestió: la direcció i la seva cohesió, és el segon problema important, i tercer com avaluen al Comitè i com avaluen a tres dels membres de la direcció,
i quan s’avalua fixin-se en el recorregut dels cc., els seus punts forts i febles. En aquestes tres qüestions
han de precisar per a definir. Ja no és l’hora de fer
llargues intervencions, hem d’entrar a intervencions més breus, per a poder
fer-ne varies. Enfoquem-ho com a lluita d’idees, no com a lluita personal, no necessitem
enverinaments, hem d’aprendre a fer lluita, és lluita ideològica i política.
http://www.solrojo.org/
No hay comentarios:
Publicar un comentario