domingo, 5 de julio de 2015

Segona intervenció del Moviment Popular Perú a la Conferència a Itàlia, Juny de 2015


Proletaris de tots els països, uniu-vos!

LA SITUACIÓ ACTUAL DE LA GUERRA POPULAR AL PERÚ

Anem a fer un breu resum de la situació actual del Partit Comunista del Perú, que avui segueix dirigint la guerra popular sota les complexes condicions del revolt i de la inflexió, en lluita a mort contra les línies revisionistes que s'han estructurat en col·laboració directa amb el imperialisme i la reacció: la línia oportunista de dreta (LOD) i la línia oportunista d '"esquerra" (LOI), i contra tota la campanya d'aïllament i calúmnies actualment duta a terme per l'imperialisme, la reacció i el revisionisme a nivell internacional contra el Partit i el MPP.
A principis dels anys 90, l'avanç triomfant de la guerra popular al Perú va repercutir contundentment a nivell internacional. Era un exemple a seguir per als comunistes i els pobles arreu del món, i una amenaça imminent al sistema explotador dels imperialistes i tots seus lacais. En el 90 es van establir els Comitès Populars Oberts, i en el 91 la guerra va entrar en l'etapa d'equilibri estratègic, preparant l'ofensiva estratègica i la presa del poder a tot el país. En aquests moments, membres del Congrés dels Estats Units van advertir que 40% del territori peruà estava sota el control de les forces revolucionàries dirigides pel PCP. En els anys següents, l'imperialisme ianqui va prendre el control més directe de la guerra contrarevolucionària en el Perú, i com a part d'això es va realitzar a l'abril de 1992 l’autocop del règim feixista de Fujimori tot intentant salvar l'Estat reaccionari en el país. Al setembre del mateix any el president Gonzalo va ser detingut per les forces reaccionàries. L'intent dels reaccionaris de presentar-lo davant del món com feble i derrotat en una gàbia, va ser aixafat per la nostra Prefectura que va aprofitar l'oportunitat per fer el seu magistral discurs, en el qual va cridar al Partit i el poble a continuar la guerra popular segons els plans establerts, declarant que la seva detenció no era una derrota, sinó un revolt en el camí, res més. El Discurs va ser l'última ocasió en què el President Gonzalo es va pronunciar i va prendre posició davant del Partit, el poble i el món.

La línia oportunista de dreta (LOD) revisionista i capitulacionista
Ja abans de la seva detenció, el president Gonzalo "ens va advertir el perill del sorgiment d'una línia revisionista de la qual ja hi havia indicis de que s’estava organitzant; línia oportunista que s'oposaria a la conquesta del poder i ens va dir que si per ILA es va haver de donar una dura lluita contra la LOD de llavors, amb més raó encara per a un salt més gran, com és la conquesta del poder, caldria pensar en una lluita més forta, esgarrifosa." Això es va confirmar després de la detenció del president amb l'estructuració de la LOD, alletada per la CIA ianqui com a part del seu pla contrarevolucionari. Per mitjà d'un grapat de dirigents revisionistes i capitulacionistes a les presons i a l'estranger van llançar la mentida dels "acords de pau", amb l’intent de difamar al cap del PCP i aniquilar la guerra popular en un anomenat procés de "pau" i "reconciliació", semblant als que els imperialistes van fer a Sud-àfrica, Palestina, Irlanda i després al Nepal. És a dir, "acords de pau" concebuts i dirigits pels imperialistes en col·laboració directa amb els traïdors revisionistes per aniquilar la revolució i mantenir l'explotació de la classe obrera i els pobles oprimits.
Per tant, el Comitè Central del PCP va denunciar les anomenades "cartes de pau" com un engany, i als dirigents de la LOD, agents i delators de la reacció, com a rates revisionistes. El Partit va assumir fermament la tasca de continuar desenvolupant la guerra popular i de mantenir el rumb fins al comunisme; és a dir, enarborar, defensar i aplicar la Base d'Unitat Partidària establerta pel I Congrés del Partit, el Programa, la Línia Política General i la ideologia el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment el pensament gonzalo. En el treball internacional, a través del seu organisme generat el MPP, el Partit va combatre amb fermesa la mentida dels "acords de pau" i es va organitzar un gran treball per defensar la vida del President Gonzalo. Com a part d'això, per a desemmascarar la mentida, el Partit des de llavors insisteix en ¡exigir la presentació pública del President Gonzalo en viu i en directe, i que se li permeti pronunciar-se! Com ja sabem, l'enemic no pot permetre tal presentació pública perquè seria la fi de tot el seu "acord de pau" i tota la miserable LOD.
Malgrat aquest reeixit treball del Partit i dels companys en diversos països, l’engany va tenir repercussions en tot el moviment comunista internacional, tal com va ser la intenció de l'enemic. La dreta dins de la direcció del MRI, és a dir principalment el PCR dels Estats Units i el seu cap Bob Avakian, va començar a qüestionar la posició del PCP, difonent que "no es sap si el president Gonzalo està darrere de les cartes". Avakian i els seus seguidors en diferents països, que des del començament s'havien oposat al maoisme i a les posicions del PCP, van agafar la mentida de l'imperialisme com a oportunitat per atacar al Partit i a la Prefectura i imposar el seu revisionisme. Encara que formalment van prendre posició contra els "acords de pau", en realitat van defensar a les rates traïdores i agents de l'imperialisme, i van atacar al Partit.
Avui, les rates de la LOD amb el seu moviment anomenat "Movadef" segueixen el seu negre treball d'arrossegar les masses a les eleccions per legitimar l'Estat reaccionari, al servei de l'imperialisme i la contrarevolució: "El que volen tals traïdors, al Perú com a altres països, són càrrecs i privilegis per a la seva campanya de "acords de pau" - que ni als capituladors al Nepal ni a les FARC els hi donen. No és un problema de "intercanvi de presoners" i "llibertat", sinó d'abjurar de la violència per sofrenar qualsevol revolució en el món i assegurar el repartiment del món dels imperialistes." Així també, tenen els seus agents a l'estranger que segueixen publicant documents en nom del Partit en els quals segueixen les seves crides a la "pau" sota les baionetes de l'imperialisme i a la conciliació amb els explotadors genocides.

La línia oportunista d '"esquerra" (LOI)
Després de la detenció de la Prefectura, el Partit va assumir amb fermesa la tasca llarga i complexa de forjar direcció i unir al Partit contra la capitulació i per persistir en la guerra popular, en un procés de reorganització del Partit establert pel CC en el 95. A la primera dècada del nou mil·lenni el CC va lliurar la lluita contra posicions militaristes en el Partit: posicions que plantejaven només fer accions espectaculars, més autos-bomba etc, sense desenvolupar el treball de masses i sense construir el nou Estat; i s'oposaven al principi que el Partit mana al fusell. Amb origen en aquestes posicions, es va estructurar en la present dècada una línia oportunista d'"esquerra", com estableix el CC del Partit en 2011:
"Una línia oportunista d'"esquerra", com ha de ser es centra en atacar la nostra ideologia, a renegar obertament del pensament gonzalo arribant a emular al revisionista Teng Hsiao Ping, a atacar directament a la Prefectura del Partit, l'objectiu d’aquests miserables infiltrats és aniquilar al Partit. Aquesta LOI planteja: un partit sense pensament gonzalo, sense Prefectura, imputat de terrorista, de traïdor, repicant el mateix temps que l'imperialisme ianqui. Nega l'aplicació creadora de la veritat universal a la nostra realitat concreta, nega el particular de la revolució peruana, les seves lleis, la particularitat de la nostra guerra popular i concebre-la com part de la revolució mundial. Sobre la guerra popular plantegen no desenvolupar el sabotatge, és clar no volen colpejar al capitalisme burocràtic posant-se a la cua de la facció de torn; neguen el fonamental del maoisme, el Poder. El Nou Poder surt i es desenvolupa en contesa, demolint al vell Estat i construint el nou Poder a través dels Comitès Populars, on s'exerceix la dictadura conjunta; el principal és la construcció, sense demolir el vell Estat, com es construeix el nou? Per això desenvolupen accions armades erràtiques, no construeixen, és obvi que no ho faran i hi ha coincidències com al Nepal i Colòmbia; les revolucions que no construeixen estan condemnades a vendre’s al millor postor, accions armades sense aplicació del maoisme a una realitat concreta, són posicions amb què convergeixen alguns membres del MRI (...)
... Una LOI que no colpegi al capitalisme burocràtic, que no destrueixi el vell Estat i construeixi un Nou Estat, que desenvolupi accions erràtiques, així aquests miserables vénen complint un sinistre paper contrarevolucionari, les seves accions i grolleres mentides i falsedats demostren el seu caràcter revisionista, davant la qual cosa el Partit desemmascara i aixafa aquesta línia contrària, capitulacionista i col·laboracionista. Aquesta línia és composta d'infiltrats; vegem a un dels seus caps, el miserable Raúl va lliurar a Feliciano, dirigents i quadres del Partit, va treballar de la mà amb el general Fournier (veure imatges a la revista IDL reporters i de la revista Caretes). Aquest miserable delator és qui crida calúmnies contra el President Gonzalo i el seu pensament, traïdor que compleix el seu paper de "dirigent" imposat pel SENSE, és usat per propalar els seus rots revisionistes amb l'agent Lucena de la CIA i el sionista Gorritti. Aquesta nova LOI al igual que el miserable de juliol del CR Huallaga ha estat lliurant a militants i combatents a les mans de la reacció."

Situació actual
En aquesta present situació complexa i difícil de la inflexió, el Comitè Central del Partit, els Comitès regionals i les altres organitzacions partidàries estan assumint la tasca de mantenir el rumb de la revolució; desenvolupant el treball de masses en el camp i la ciutat, participant i dirigint a les lluites de les masses per a desenvolupar la guerra popular fins a la conquesta del poder a tot el país. Per entendre la situació actual de la guerra popular, cal veure el procés del Partit i el camí del revisionisme al país i al món. El Partit planteja que la situació actual de la guerra popular és similar pel que fa al treball de masses a la que es va desenvolupar a les 60-70; formació i desplaçament de quadres, treball al camp i ciutat; en aquest llavors per iniciar la guerra popular, i avui per continuar desenvolupar-la. En el 80, aixafament de la primera LOD per iniciar la guerra popular, als 90 la detenció de la Prefectura i l'aixafament de les mentides amb guerra popular, el 2000 el desmembrament del MRI per l'acció nefasta del nou revisionisme, i avui al 2015 continuació i desenvolupament de la guerra popular i per part dels imperialistes el procés de repartirse el món i el paper del revisionisme com a part d'aquest pla.
El Partit està assumint amb fermesa la tasca de combatre al revisionisme, oportunisme i capitulacionisme a nivell internacional, principalment el nou revisionisme que s'expressa dins del moviment comunista internacional. Precisament perquè el PCP des del començament ha insistit en la lluita contra el revisionisme de Avakian i Prachanda, ara els mateixos grups que convergeixen i es concilien amb ells continuen la negra campanya per aïllar i atacar el PCP i el seu organisme generat el MPP. En concret, el nou revisionisme promou un maoisme "domesticat", la democràcia "multipartidària" burgesa en comptes de la revolució de Nova Democràcia, la conciliació en comptes de la lluita i la capitulació en comptes de la guerra popular. El seu punt de partida és que l'imperialisme és totpoderós, i que no hi ha condicions per fer la revolució, és a dir precisament el que diuen les rates de la LOD al Perú. Avui, la majoria dels Partits i organitzacions maoistes en el món s'han pronunciat en contra del revisionisme obert de Avakian i Prachanda - però s'oposen a continuar la lluita contra les convergències amb aquest revisionisme que es segueixen expressant dins les nostres files a nivell mundial, en la conciliació amb la política dels "acords de pau", en el qüestionament de la dictadura del proletariat etc. Condemnen el revisionisme només de paraula, es centren en les persones i no en les posicions ideològiques i polítiques. Apliquen la tesi revisionista que "dos s'uneixen en un" en comptes de la tesi marxista, que "un es divideix en dos".
En conseqüència, per evitar la lluita i per amagar les posicions revisionistes, alguns s'uneixen amb la campanya de l'imperialisme i la reacció contra el PCP i repeteixen la seva propaganda amb acusacions de "dogmatisme" i amb la vella tesi revisionista de l'anomenat "culte a la personalitat ". Continuen sense vergonya el pla de Avakian d'aïllar al PCP i el seu organisme generat el MPP a nivell internacional, difonent les mentides de la reacció, que "el PCP ja no existeix", que "no hi ha direcció", i publicant documents falsos traficant amb el nom del Partit. En connexió amb l'aparició de la LOI en 2011, un grapat de capituladors que havien treballat en el MPP (a Alemanya i a Suècia) es va unir a aquesta campanya antipartidaria per a justificar la seva capitulació i amagar la seva incapacitat de donar la vida pel Partit i la revolució. Apliquen lluita personal en comptes de la lluita sobre principis, fan com Lenin deia sobre els menxevics: "el no donar resposta als arguments de principi de l'adversari, atribuint simplement el fet d'estar 'apassionat', no és debatre, sinó injuriar". Aquests capituladors només repeteixen que "el MPP i el Sol Roig han estat usurpats per revisionistes", però no poden especificar ni una sola suposada posició revisionista. Ataquen al Partit, dient que "la LOI no existeix, només hi ha una tercera LOD", i que "no hi ha comitè central", però al mateix temps publiquen documents signats suposadament pel PCP, on bàsicament repeteixen el que realment el Comitè Central ha plantejat, però agregant les seves mentides contra el MPP i promovent el seu anomenat "MPP comitè reorganitzador". En una de les seves pàgines posen un enllaç a la pàgina "Signalfire" dels EUA, que obertament promou  la LOD i la seva Movadef. És a dir, aquests oportunistes busquen lligar-se amb qualsevol grup o individu que pugui donar suport a la seva campanya contra el Partit, i publiquen els seus patracols a través d'altres organitzacions, com ara el Partit Comunista Maoista d'Itàlia entre d'altres. En les relacions internacionals entre els Partits, els oportunistes apliquen el principi de Jrushchov i de Avakian, de "no criticar públicament". Sota el pretext de "donar suport" a les lluites armades i guerres populars neguen la lluita ideològica i política a mort contra el revisionisme en el moviment comunista internacional, i pujant a sobre d’aquestes lluites heroiques busquen capitalitzar i promoure les seves pròpies organitzacions.
El concret és que tots aquells que serveixen a aquesta campanya contra el PCP, conscientment o no, serveixen als plans de l'imperialisme i de la reacció. Enfrontant la seva crisi general i última, intensificant la seva explotació i opressió i les seves guerres genocides a tot el món, l'enemic de classe necessita desesperadament evitar que el proletariat prengui la direcció de les lluites dels pobles i que aquests pobles iniciïn i desenvolupin les guerres populars en cada país fins a escombrar del tot l'imperialisme de la faç de la terra. Per això han d'evitar que es forgin Partits marxistes-leninistes-maoistes militaritzats que assumeixin la direcció i armin als pobles, que sorgeixin revolucions que no es venguin a cap superpotència o potència imperialista i que mai abandonin les armes fins al Comunisme. Per això necessiten difondre el revisionisme en les files del proletariat i soscavar als Partits maoistes, i per això continuen els seus intents d'aïllar i atacar al Partit Comunista del Perú.

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!
VISCA LA GUERRA POPULAR AL PERÚ!
VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ I LA SEVA COMITÈ CENTRAL!

Moviment Popular Perú,
Juny de 2015

DOCUMENTS DE LA CONFERÈNCIA:


http://www.solrojo.org/Conf%20Italia%202015/Conferencia_Italia_2015.html

No hay comentarios:

Publicar un comentario