Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL 35è ANIVERSARI DE L'INICI DE LA GUERRA POPULAR DEL PERÚ!

LA GUERRA POPULAR DEL PERÚ MANTÉ FERMAMENT EL SEU RUMB CAP AL DAURAT COMUNISME

"Enmig d'un complex sistema de guerres de tota mena s'enfonsarà l'imperialisme i la reacció mundial i sorgirà el socialisme, en conseqüència, revolució i contrarevolució son conscients que només a través de la guerra es defineixen els canvis polítics. Tenint la guerra caràcter de classe, hi ha guerres imperialistes com la I i la II guerres mundials que són guerres de rapinya pel repartiment del món, o guerres d'agressió imperialista a una nació oprimida com la d'Anglaterra a Les Malvines, la de l'imperialisme ianqui al Vietnam, la del socialimperialisme a Afganistan; guerres d'alliberament nacional com les que es donen a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. I la que està a l'avantguarda és la guerra popular del Perú marxista-leninista-maoista, pensament Gonzalo la qual pel seu caràcter just i la seva correcta direcció, sense subjectar- a les superpotències ni potències imperialistes, és una realitat que ens demostra que els comunistes han de posar l'accent en l'aspecte principal de desenvolupar la guerra popular com la forma principal de lluita en el món per servir a la revolució"

(LÍNIA INTERNACIONAL, Partit Comunista del Perú, 1988)

"Així, la guerra popular mundial és la resposta adequada que serveix per a impedir la guerra imperialista o si aquesta es dóna, transformar-la en guerra popular. Però com a comunistes fem la guerra per destruir la guerra a través de la guerra i establir la" Pau perdurable "; som els únics que combatem per la pau no com els Reagan i Gorbatxov que com més parlen de pau més fan la guerra, ells són els guerreristes."

(LÍNIA INTERNACIONAL, Partit Comunista del Perú, 1988)

El 17 de maig de 1980 va començar la gran gesta heroica de la guerra popular del Perú, una nova etapa en la història s'escrivia: un Partit, el Partit Comunista del Perú, reconstituït com un Partit de nou tipus marxista-leninista-maoista, pensament gonzalo , i sota la direcció del President Gonzalo passava a ser avantguarda de les lluites del proletariat i resolia el problema del començament, i sobretot, el d'obrir un nou període de lluita del proletariat amb l'arma més contundent i fonamental que té la classe: la guerra popular. El salt a la lluita armada es va donar després d'intenses lluites, però aquesta es va sancionar de manera decisiva:

"... El Partit a la II Sessió Plenària del Comitè Central ha definit" Desenvolupar la Militarització del Partit a través d'accions "; sanciona que a través d'accions bèl·liques el Partit esdevindrà la poderosa i reconeguda avantguarda de la classe obrera del Perú, el reconegut centre de la revolució peruana. La II Sessió Plenària ha sancionat un "pla d'inici de la lluita armada" que soluciona un problema no resolt fins avui: l'inici de la lluita armada, això camarades, no és per enorgullir-nos, és per comprendre la nostra immensa responsabilitat, només per això. El envaniment mai ha d'estar de cap manera en nosaltres, la modèstia i la senzillesa han acompanyar-nos, i com més fem, més modestos i més senzills hem de ser perquè som fidels servidors de la classe i del poble. Així hem d'aprendre a ser. Moltes coses canviaran més profundament encara en nosaltres. Tenim camarades, per obra de l'acció de la història universal, pel marxisme – leninisme - pensament maotsetung, i per obra del nostre poble que entra a definir la seva història per les armes, per obra de cinquanta anys de brega del Partit, d'innombrables comunistes i com a derivació del que el nostre propi fundador va posar en marxa, tenim resolt el problema de l'inici de la lluita armada. Hem resolt el primer problema militar fonamental, com iniciar la lluita armada. Sabem què fer, com armar-nos i, el més important, com aixecar a la pagesia per amb una àrdua brega arrencar un escamot d'aquesta poderosa terra que és la pagesia; sabem com hem d'enfrontar a cèrcols i també com superar-los."

("SOM ELS INICIADORS", Comitè Central ampliat- Partit Comunista del Perú. 1980)

Així, aquell 17 de maig de 1980, la guerra popular al Perú, sota la direcció del Partit, el proletariat i el poble peruà, com a part del proletariat internacional i dels pueb¬los del món, entrem a ser protagonistes de la història , protagonistes conscients, organitzats, armats i es va concretar la gran ruptura i es va començar a fer el futur, la revolució comunista.

"... La brega serà dura, llarga, difícil, cruenta; cal acerar l'ànima, ser forts, vigorosos, no témer i estar segurs de la victòria; que la confiança en la seva conquesta niï en el nostre cor doncs servim al poble i a la classe. El problema és que amb decisió i fermesa iniciarem la lluita armada, la desplegarem i les seves banderes poblaran la nostra terra, amb rotundes accions que registrarà la història. Camarades, el nostre poble entra a prendre el poder per les armes; està en marxa, la gesta més grandiosa que la nostra pàtria ha vist. Com això, no es veurà mai més, serà grandiós. Això farem nosaltres!; a això servim i servirem, el poble, la classe i el proletariat ho manen. No podem, no hem de fallar." (Ibídem.)

La guerra popular es va iniciar al 80, per no aturar-se ni un sol instant fins arribar tots al comunisme; avui comprenem la dimensió que li correspon, en aquest moment només el President Gonzalo, llançant la mirada dècades per davant va calar el seu gran significat històric.

La situació actual no és la d'ahir. Però, la història ens va demostrant, pas a pas, dia a dia, any a any, que avui més que mai es necessita enarborar guerra popular per aixafar la cruel violència genocida de l'imperialisme. Com es va dir a l’ILA: que aquesta sinistra violència trobi avui la forma de la seva sabata. Que la violència de la revolució, es doni pressa a definir la contesa per les armes.

Les contradiccions interimperialistes, entre la superpotència hegemònica ianqui i altres potències imperialistes s'aguditzen dia a dia. L'imperialisme ianqui tracta de mantenir la seva hegemonia entre les potències imperialistes alhora que el socialimperialisme xinès, Rússia i altres potències imperialistes estan per un "nou ordre", "multipolar", per allargar i sostenir l'imperialisme, un "nou ordre" més monopolista i parasitari. El nou repartiment del món a través del fet militar ja s'està duent a terme. Però les superpotències i potències imperialistes no només estan per a repartir-se el món, també tenen com a objectiu aixafar la revolució; no és només pugna interimperialista, com diuen els revisionistes, també necessiten conjurar la revolució perquè no passi el mateix que després de la I i la II Guerra Mundial, que la guerra imperialista es va transformar en revolució proletària.

És per això que el Partit Comunista del Perú, com a fracció vermella del Moviment Comunista Internacional, amb seu Comitè Central al capdavant, està portant una intensa lluita de dues línies a nivell internacional per a aixafar el revisionisme de nou i vell tipus, posant una altra vegada en relleu la importància històrica de la guerra popular al Perú. Combatent a la LOD i a la LOI al Perú amb més guerra popular i a nivell internacional desemmascarant els fonaments del nou revisionisme i assenyalar-ne els caps (Avakian, Prachanda, Öcalan etc.).

L'inici de la guerra popular va demostrar que ens trobem en els 50-100 anys en els que s’escombrarà aquest podrit sistema. Que ens trobem en l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial. Això és clau perquè els revisionismes, nous i vells, només veuen contesa interimperialista, difonen que el desplegament d'armes de l'imperialisme en el món, que la guerra imperialista a l'Orient mitjà demostra que l'imperialisme està fort, servint així al pla de l'imperialisme d'aixafar la revolució comunista. Per això es centren a parlar de democràcia, drets del poble, racisme, cloquegen pessimisme pels seus pútrides boques dient que estem en la defensiva estratègica, etc. Tot això per desviar a la classe de la tasca fonamental: la constitució i reconstitució de Partits comunistes que segueixin el camí de la guerra popular del Perú, que iniciïn guerra popular per a la conquesta del poder i amb guerra popular arribem fins al comunisme.

La perspectiva per a l'esquerra en aquesta dècada és avançar, per això el PCP ha fet una crida als Partits Comunistes, a l'esquerra dins d'aquests partits, d'avançar audaçment a tot el món, combatent al revisionisme, aixafant línies contràries, en l’objectiu de conquerir el poder. Cal combatre tota línia capituladora que s'oposi a que el Partit Comunista assumeixi el seu paper d'Estat Major del proletariat per convertir-lo en fitxa d'escacs dels anomenats "multipolars". Cal escombrar tot cretinisme parlamentari, l'ús de la lluita armada només com a mitjà de pressió per poder participar en eleccions i / o negociar la seva integració en el vell sistema.

Al Perú els menyspreables del Movadef estan per anar a les eleccions, demostrant el paper contrarevolucionari del nou revisionisme. Tracten de legitimar el vell Estat i al mateix temps desviar la lluita de les masses dirigides pel PCP cap a la presa del poder. Per això presenten a l'imperialisme, principalment ianqui, com totpoderós, la revolució com impossible i les eleccions com una qüestió tàctica. La realitat és que són part del pla de l'imperialisme, l'objectiu és que les lluites de les masses de tot el món no les dirigeixi el proletariat a través dels Partits Comunistes maoistes, que el maoisme no passi a ser l'únic comandament i guia de la revolució. Per implementar aquest pla, l'imperialisme està creant noves organitzacions, engendres polítics com Podemos a Espanya, Syriza a Grècia, etc., perquè al costat del nou i vell revisionisme desviïn les lluites cap al cretinisme parlamentari.

Heu de tenir-ho clar proletaris de tot el món: la perspectiva és brillant!

L'imperialisme agonitza enmig de la seva crisi final i les masses volen la revolució. La història ha demostrat, com al Nepal, que quan es persisteix en el camí iniciat per la guerra popular al Perú la revolució avança, i que quan es canvia el rumb i, quan en nom de la "unitat" es traeixen els principis, les masses ho perden tot, el Partit, l'exèrcit i el nou poder. Aquest és el motiu i no altre de la campanya de l'imperialisme i el nou revisionisme d'aïllar la guerra popular del Perú, atacant als «dogmàtics», atacant al President Gonzalo i al pensament gonzalo, negant l'existència del PCP i del seu Comitè Central , aixecant altres "revolucions" com les "Bolivarianes", "ciutadanes", al nou feixisme sota la consigna de donar suport als governs que enforteixen al «moviment popular» i la «justícia social», els homenatges a Mandela, el suport a «processos de pau» de l'imperialisme, com a Colòmbia; doncs, com a representants d'altres classes estan morts de por amb la revolució proletària mundial, amb la perspectiva d'una guerra popular mundial que s'oposi a la guerra mundial imperialista, que escombri l'imperialisme, el revisionisme i la reacció de la faç de la Terra.

Avui, en aquest nou aniversari de l'inici de la lluita armada en el Perú, saludem amb optimisme revolucionari l'avanç, enmig de les complexes circumstàncies del revolt i la inflexió, i el persistir en la guerra popular del Perú, la qual ve demostrant als pobles del món el camí a seguir; que la línia ideològica i política correcta ho decideix tot. Així, el Comitè Central del PCP guiant-se pel marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment pensament gonzalo, manté el rumb, combatent l'imperialisme, el revisionisme i la reacció, en el camí de la presa del poder a tot el país, en trànsit al socialisme i al brillant comunisme.

VISCA EL 35è ANIVERSARI DE LA GUERRA POPULAR DEL PERÚ!

VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

VISCA EL MARXISME - LENINISME - MAOISME, PENSAMENT GONZALO, PRINCIPALMENT PENSAMENT GONZALO!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment Popular Perú,

Maig de 2015