LES GRANS BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

LES GRANS BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

Els marxistes-leninistes-maoistes ens refermem en el caràcter de nació de Catalunya i el seu dret a la separació de l'Estat Espanyol. A més, hem estat i estarem en tot moment en la lluita contra la repressió estatal per defensar i intentar exercir aquest dret.

D'altra banda, la qüestió de les nacionalitats a l'Estat (i en concret de la catalana) ha estat històricament, i és, un dels grans temes de la lluita de classes espanyola i ressorgeix periòdicament, coincidint precisament amb els moments de crisi de l’Estat. La situació de Catalunya respecte a l'Estat Espanyol no és la d'una dependència colonial o semicolonial, sinó dominació imperialista. La burgesia catalana (i altres classes i fraccions de classe com l'aristocràcia obrera) s'han beneficiat també de l'imperialisme de l'Estat, desenvolupat principalment a Llatinoamèrica i Àfrica. Situació diferent és el de les africanes Illes Canàries en possible situació semicolonial, a més d'altres petits enclavaments colonials)

.

La direcció del "Procés"

Una cosa és el caràcter de classe dels mobilitzats pel "Procés" (bàsicament petita burgesia, tot i que s’arrosseguen importants suports populars, fins i tot sectors obrers) i una altra la direcció del moviment. Una part de la gran burgesia catalana (representada per PP i Ciutadans, però també per patronals, cercles d'empresaris, entitats bancàries més o menys autònomes, etc.) és contrària a la independència, però una altra part d'aquesta gran burgesia catalana (emergent i representada per Jordi Pujol i CiU) dirigeix ​​el "Procés".

Les vacil·lacions i la poca consistència independentista d'aquesta direcció (com ells mateixos han reconegut) s'han vist amb posterioritat a l'aplicació de l'article 155 per l'Estat.

Hi ha profundes divisions entre les fraccions de la burgesia catalana que dona suport i dirigeix el "Procés". ERC accepta negociar la rendició a l'Estat i el xantatge dels presoners. En aquest aspecte s'ha de posar els intents d'aquest partit d'aturar les mobilitzacions (atacs a l'ANC i als CDR's), el suport incondicional a la investidura de Pedro Sánchez i les crítiques a Podemos per no facilitar aquesta investidura, S'ha de recordar que, a la història i ara, l'Estat no és distingeix per perdonar. Ans al contrari, augmenta la repressió. Podem veure la rendició i el "procés de pau" d'Euskal Herria (cas Alsasua, criminalització d'ATA i la situació dels presoners). L'Estat vol més, vol més repressió. ERC cerca la Presidència de la Generalitat dins de l'Estat Espanyol.

L'antiga Convergència (PDCAT o Junts pel Si) és una mica més bel.ligerant. Puigdemont segueix "emprenyant" una mica a Bèlgica i Torra ha fet declaracions més a favor de seguir el "Procés". Però, no podem oblidar el caràcter antipopular, antiobrer i antisocial dels seguidors de Pujol i Mas. Amb l'excusa del "Procés" (i que "la culpa és de Madrid") la Generalitat ha deixat de governar el dia a dia i les retallades i les privatitzacions segueixen encara més fortes (la despesa social per habitant és el més baix de totes les autonomies de l'Estat). En les privatitzacions i en les retallades coincideixen amb ERC (Llei Aragonès).

La direcció proletària de la revolució

La postura de la classe obrera de la nació oprimida que aspira a la seva independència ha de ser la de màxima unitat amb la resta de classe a l'Estat, i en l'àmbit internacional. I la lluita pels seus interessos, amb una política independent de classe.

El dret a l'autodeterminació de les nacions no implica que el proletariat de la nació oprimida i el seu partit no hagin de denunciar els tripijocs imperialistes, les maniobres de la seva burgesia i la direcció del procés d'autodeterminació. I defensar una opció independent en tot aquest procés.

Som a l'època de la revolució proletària, en concret a l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial. El que va succeir fa un segle (el 1917) a Rússia marca aquest moment històric. Però també el marquen les circumstàncies històriques de Catalunya i Espanya en aquella època. Amb el potent despertar del moviment obrer organitzat (per exemple, la vaga de "La Canadenca") i la seva trajectòria posterior, la burgesia catalana va comprendre (i mai no ho ha oblidat) que les contradiccions amb la classe obrera son més importants, agudes i decisives que les que te amb les classes que dominen l'Estat Espanyol.

La revolució proletària és la necessària i inevitable en aquesta època i l'única que pot garantir la fi de l'opressió nacional i una veritable independència i llibertat. No obstant això, fins i tot sense revolució proletària és possible un procés d'independència formal com el que s'ha intentat actualment sota la direcció de la gran burgesia catalana (la petita burgesia és incapaç de dirigir el "Procés"), però cal veure amb quins costos i les contrapartides del necessari suport imperialista per aconseguir-ho. Vegeu el cas dels Balcans o de determinades independències formals africanes.

Cal assenyalar que en la crisi final de l'imperialisme, el que està en primer pla és la revolució proletària i no hi ha ja passos intermedis ni transformacions pendents per arribar-hi. L'Estat Espanyol és imperialista, encara que subordinat a altres imperialismes, però en cap cas és un país semicolonial. No representa ja un avanç una república burgesa, com alguns revisionistes defensen, ni la supressió de la monarquia.

A Catalunya i a tot l’Estat es necessària la constitució d’un partit marxista-leninista-maoísta, principalment maoista que comenci i dirigeixi la guerra popular, per a destruir aquest vell sistema, establir un sistema socialista, i sota la dictadura del proletariat, i mitjançant revolucions culturals, arribar al comunisme.

ELECCIONS NO, GUERRA POPULAR SÍ!

VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!

AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA!

PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÖ DELS POBLES!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

11 de setembre de 2019

maramadademasses.blogspot.com

VISCA EL XXXIII ANIVERSARI DE LA DIADA DE L'HEROÏCITAT!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL XXXIII ANIVERSARI DE LA DIADA DE L'HEROÏCITAT!

"El sinus inesgotable del poble els va nodrir de sobris aliments  i els va posar en marxa; la lluita de classes va modelar la seva ment; i el partit com la primera i més alta forma social, va aixecar la seva consciència política per armar-la amb el marxisme-leninisme-maoisme, pensament guia, va potenciar la seva combativitat organitzant-los a l'Exèrcit Guerriller Popular i, fusionant-los amb les masses de la pagesia pobre, va acerar els seus cossos i esperits en la forja inextingible de la guerra popular. Esdevinguts presoners de guerra que mai es van agenollar i persistint en la lluita, la mobilització i la producció en ardoroses pugnes van transformar les sòrdides masmorres del caduc i podrit Estat  peruà en lluminoses trinxeres de combat."

President Gonzalo,  juny de 1987

"Els combatents de l'Exèrcit Guerriller Popular, presoners de guerra, enarborant "la rebel·lió es justifica" varen batirse amb heroisme i valentia, segellant una fita d'heroicitat, valor i coratge que la història recordarà com una demostració exemplar dels éssers humans heroics que només la guerra popular és capaç de generar.

Així, el dinou de juny s'ha estampat indestructible com la DIADA DE L'HEROICITAT; la sang d'aquests herois ja fructifica la revolució armada potenciant-la encara més, aixecant-se com una monumental bandera tremolosa i un  inesgotable  crit de guerra que convoca l'inevitable triomf final.

La gloriosa mort bel·ligerant d'aquests presoners de guerra es cobreix amb la sang ja abocada i davant d'ella els comunistes, els combatents i els fills del poble, armats, assumim el compromís indeclinable de seguir el seu exemple brillant, desenvolupant la guerra popular per servir a la revolució mundial fins que la llum immortal del comunisme s'instal·li a tot el món sota les banderes invictes de Marx, Lenin i el President Mao Tsetung, del sempre viu marxisme-leninisme-maoisme.

Glòria als herois caiguts, visca la revolució!"

Comitè Central, Partit Comunista del Perú, juny de 1986.

Amb motiu d'aquest XXXIII aniversari de la diada de l'heroïcitat, el Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú per a la feina a l'estranger, estén les seves salutacions comunistes més càlides a tots els presoners de guerra i presoners polítics de la nostra classe i dels pobles oprimits de tot el món; militants, combatents i masses dels partits comunistes, de les heroiques guerres populars i de les lluites armades sota la bandera del maoisme al Perú, l'Índia, Turquia, Filipines i altres llocs; de les guerres d'alliberament nacional als països oprimits contra l'agressió i l'explotació imperialista; de les lluites antifeixistes i dels combats del proletariat als països imperialistes, així com al tercer món; i la nostra salutació especial als combatents palestins empresonats en les masmorres del sionisme. També saludem a tots els intel·lectuals revolucionaris i progressistes, detinguts per l'imperialisme, la reacció i el revisionisme per haver dut a terme la seva tasca, revelant els sinistres plans i els crims de l'imperialisme i informant les masses de món de les lluites revolucionàries. Saludem a tots aquests presos polítics i de guerra que donen la seva vida per destruir aquest vell i podrit sistema d'explotació i opressió i per a construir el nou, i fem una crida a seguir els exemples de la gloriosa Diada de l'Heroïcitat i de la nostra Jefatura el President Gonzalo – avui en dia el presoner polític més important del món – de com transformar les sòrdides masmorres de la reacció en brillants trinxeres de combat.

Els herois caiguts del Frontón, Lurigancho i el Callao, la nostra Jefatura el President Gonzalo i els presoners del Partit Comunista del Perú que avui continuen lluitant contra el revisionisme i el capitulacionisme de les rates de la LOD i de la LOI, són molt importants exemples davant de tot el món de com lluitar i resistir sota les condicions de la presó, en mans de l'enemic. Contra totes les formes de tortura i d'aïllament, contra tots els intents de la reacció de manipular-los i estendre la capitulació, la traïció i els "acords de pau" a través del seu sistema penitenciari, aquests herois del proletariat i del poble aixequen la bandera vermella de la nostra classe i de la revolució, la bandera immarcescible del marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment pensament gonzalo, la bandera de la guerra popular.  I només amb la guerra popular els alliberarem!

GLÒRIA ALS HEROIS CAIGUTS, VISCA LA REVOLUCIÓ!

VISCA LA DIADA DE L'HEROÏCITAT!

LA SANG NO OFEGA LA REVOLUCIÓ, LA REGA!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO, CAP DEL PARTIT I DE LA REVOLUCIÓ!

EXIGIM LA PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PRESIDENT GONZALO, EN VIU I EN DIRECTE!

VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ, EL SEU COMITÈ CENTRAL I TOT EL SISTEMA DE DIRECCIÓ!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment popular del Perú

Juny de 2019

VISCA EL PRIMER DE MAIG, DIADA DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL! UNIR ALS POBLES SOTA DIRECCIÓ PROLETÀRIA CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL PRIMER DE MAIG, DIADA DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL!

UNIR ALS POBLES SOTA DIRECCIÓ PROLETÀRIA CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES!

Hem d'extirpar de les nostres files tota idea que sigui expressió de flaquesa i impotència. És erroni tot punt de vista que sobreestimi la força de l'enemic i subestimar la del poble.

 (President Mao Tsetung - La situació actual i les nostres tasques, 1947)

En la història de la humanitat, tota força reaccionària a punt de morir es llança inevitabement a una última i desesperada envestida contra les forces revolucionàries, sovint, alguns revolucionaris es deixen enganyar durant un temps per aquest poder aparent que encobreix les entranyes podrides, i no aconsegueixen veure el fet essencial que l'enemic s'aproxima a la seva fi, en tant que ells mateixos s'acosten a la victòria.

(President Mao Tsetung - El Punt de Viratge en la Segona Guerra Mundial, 1942)

"Així com cap classe en el món no va prendre el Poder d'un sol cop, sinó a través d'un procés de restauracions i contra restauracions, quan el proletariat pren el poder i estableix la seva dictadura, es potencien els afanys de la burgesia per restaurar el capitalisme i s'obre un procés històric de lluita entre el proletariat per mantenir i defensar la seva dictadura i conjurar la restauració capitalista i la burgesia que vol recuperar el poder. Aquesta lluita entre restauració i contra restauració és una llei històrica innegable fins que s'instauri en definitiva la dictadura del proletariat. (...). Les experiències de la restauració a l'URSS i a la Xina ens deixen grans lliçons, tant positives com negatives; especialment, destacar els passos gegantins d'avanç en la plasmació del nou Estat i com la Gran Revolució Cultural Proletària és la solució per a conjurar la restauració."

(Partit Comunista del Perú - LÍNIA INTERNACIONAL)

El Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú, celebrant amb goig i optimisme revolucionari el Primer de Maig, diada del proletariat internacional, saluda al proletariat internacional i als pobles oprimits del món que lluiten contra l'agressió imperialista en el seu objectiu d'alliberar-se de l'explotació i de l'opressió. A la Guerra Popular del Perú, dirigida omnímodament pel Comitè Central del PCP; a les guerres populars i lluites armades que aixequen la bandera vermella del maoisme; als moviments d'alliberament nacional i lluites armades que combaten contra les superpotències ianqui, xinesa i russa i els altres imperialismes i reaccionaris. A les lluites de les masses per les seves reivindicacions immediates en els països imperialistes, com a França i altres llocs.

Avui, l'imperialisme en el seu conjunt, les tres superpotències EUA, la Xina i Rússia; així com les altres potències imperialistes; es troba en la seva crisi general i última. No són forts com assenyalen reaccionaris, revisionistes, reformistes, etc. Per això, els imperialistes es veuen en la inevitable necessitat de dur a terme el nou repartiment del món, per mitjà de la guerra. Ens trobem en els 50 - 100 anys que assenyala el president Mao de l’escombrament de imperialistes i reaccionaris de la faç de la Terra, estem en l'Ofensiva Estratègica de la Revolució Proletària Mundial.

Per conjurar la revolució, els imperialistes i reaccionaris tenen com a objectiu escapçar la direcció proletària de la revolució o evitar la seva formació. I per això impulsen ideologies estranyes a la classe obrera, com el "Socialisme del segle XXI", "Món multipolar", "Confederalisme Democràtic", etc .; generen falsos maoistes, aixecant banderes vermelles contra banderes vermelles i fins i tot recorrent al feixisme.

Ens reafirmem amb el que el CC del PCP demanda:

1. Aplicar la consigna que 'La maoisme pas a comandar la Nova gran Onada de la Revolució Mundial!”

2. Combatre decididament tota activitat anticomunista dels elements reaccionaris de la gran burgesia a cada país.

3. Unir-nos i mobilitzar totes les organitzacions populars dins de cada país que s'oposin als governants feixistes dels EUA, la Xina i Rússia, que lluiten per l'hegemonia mundial.

4. Aplicar amb fermesa l'experiència de la revolució del proletariat Internacional que ens ensenya: Un poble revolucionari i un exèrcit revolucionari no temen les dificultats, si lluiten heroicament sense treva contra l'enemic, conquistaran la victòria.

Juntament amb tot el nostre Partit prenem posició pel paper històric del proletariat com a classe dirigent que ajuntarà els pobles i enterrarà el capitalisme; que la lluita del proletariat no és per demanar almoines de la burgesia o per "millorar" el capitalisme sinó per enderrocar les classes explotadores, establir la dictadura del proletariat i marxar amb guerra popular i revolucions culturals fins al comunisme.

VISCA EL 1er DE MAIG, DIADA DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL!

VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO I LA SEVA TOTPODERÓS PENSAMENT!

UNIR CONTRA LA GUERRA IMPERIALISTA I EL FEIXISME!

VISCA LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

Moviment Popular Perú

1 de maig de 2019 

VISCA EL XXXIX ANIVERSARI DE LA INVENCIBLE GUERRA POPULAR AL PERÚ!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL XXXIX ANIVERSARI DE LA INVENCIBLE GUERRA POPULAR AL PERÚ!

"El President Mao va plantejar: 'la tempesta s'acosta, el vent brama a la torre'. Així doncs, el vòrtex s'acosta; el vòrtex està començant, creixeran les flames invencibles de la revolució convertint-se en plom, en acer, i del brogit de les batalles amb el seu foc inextingible sortirà la llum, de la negror la lluminositat i hi haurà un nou món. El vell ordre de la reacció cruix, la seva vella barca fa aigua, s'enfonsa en forma desesperada; però camarades, ningú pot esperar que es retirin benignament, Marx ens va advertir: que enfonsant-se encara són capaços de donar manotades d'ofegat, desesperades urpades per veure si ens enfonsen. Això és impossible. Somnis de sang de hiena té la reacció; agitats somnis estremeixen les seves nits ombrívoles; el seu cor maquina sinistres hecatombes; s’armaran fins a les dents però no podran prevaler, el seu destí està pesat i mesurat. Ha arribat l'hora d'ajustar-los comptes.

[...]

Així, hem d'entendre que la lluita revolucionària serà dura, violenta, cruelment contestada per la reacció i enviarà les seves negres hosts a combatre'ns, armats fins a les dents emvestiran a la classe obrera, la pagesia, a les masses populars; s'estendran les seves urpes sinistres, sagnants, així serà- Ens tendirà cèrcols, buscarà aïllar-nos, esclafar-nos, esborrar-nos, però nosaltres som el futur, som la força, som la història.

[...]

El Partit és Partit de nou tipus. Aquest Partit de nou tipus és per prendre el poder per la classe obrera i pel poble en aquesta pàtria. El Partit ja no podrà desenvolupar-se més sinó a través de les armes, a través de la lluita armada. Hem après una dura lliçó en 50 anys, una gran lliçó que mai oblidarem: no tenim poder perquè no tenim fusells. Com ha escrit el president Mao: qui té més fusells té més poder i qui vulgui prendre el poder forgi un exèrcit i qui vulgui mantenir-lo compti amb un poderós exèrcit. Això farem nosaltres. El Partit ha entrat a desenvolupar-se a través de la lluita armada, històricament aquest és el pas que estem donant, no podrem tornar enrere."

(Partit Comunista del Perú-Comitè Central Ampliat; Som els Iniciadors, 1980)

Avui celebrem el XXXIX aniversari de l'inici de la nostra gloriosa i invencible guerra popular al Perú, el 17 de maig de 1980. En aquest moment, dirigit per la nostra Jefatura, el President Gonzalo, i forjat en dures i implacables lluites contra el revisionisme, el Partit reconstituït i militaritzat va passar dels temps de pau als temps de guerra; dirigint a les masses del poble en lluita armada per destruir el vell sistema d'explotació i opressió: escombrar l'imperialisme, el capitalisme burocràtic i la semi feudalitat amb la revolució democràtica, continuar-la sense cap pas intermedi com a revolució socialista i prosseguir la marxa amb revolucions culturals fins al comunisme.

Durant els primers anys de la guerra popular, destruint les relacions semi feudals d'explotació en el camp, es van establir les primeres bases de suport i els comitès populars: el Nou Poder, el qual la reacció, amb tota la seva violència contrarevolucionària, encara no ha pogut destruir. Aplicant el camí d’envoltar les ciutats des del camp i el principi de la guerra popular unitària - camp principal, ciutat complement - també es va desenvolupar el treball en les ciutats preparant la crisi revolucionària i la insurrecció. "Engendrant una contrarevolució tancada i potent", com deia Marx, la guerra popular va avançar, realitzant la gran conquesta dels Comitès Populars Oberts el 1990 i arribant a l'equilibri estratègic en 1991. Va ser així, aplicant la ideologia universal del proletariat a les condicions concretes, en guerra popular, que el Partit el 1981 va arribar a definir el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, i la seva aplicació concreta a les condicions de la revolució peruana com a pensament gonzalo.

La importància històrica de l'inici i desenvolupament de la guerra popular al Perú és incommensurable. En un moment en que el cop revisionista i la restauració del capitalisme a la Xina havia generat confusió en els Partits Comunistes del món, quan tants comunistes van vacil·lar i els revisionistes van aprofitar l'oportunitat per difondre la capitulació i la traïció, el Partit Comunista del Perú va fer el contrari: sota la Jefatura del President Gonzalo, el Partit va desencadenar amb fermesa la lluita contra el revisionisme com a perill principal, aprofitant al màxim i forjant al Partit per la seva tasca principal - l'inici i desenvolupament de la guerra popular - i desenvolupant la contra-ofensiva marxista-leninista-maoista, pensament gonzalo contra l'ofensiva contrarevolucionària general i contra el triple atac revisionista de Teng, Hoxha i Brezhnev. Així, la guerra popular al Perú es va establir com una inspiració decisiva i immarcescible per al proletariat i tots els oprimits, donant un nou impuls als comunistes i revolucionaris de diferents països en el món a assumir i aplicar el maoisme, construir o reconstituir els seus Partits i iniciar la guerra popular.

Avui, encara que alguns revisionistes i traïdors - com Avakian, Prachanda i un menat de seguidors - han pretès aprofitar la detenció del President Gonzalo, el revolt i la situació complexa de la nostra guerra popular com a pretext per negar la validesa del pensament gonzalo i/o la validesa universal del maoisme, és concret i innegable que s'està realitzant el que el President Gonzalo va definir en el seu magistral Discurs: que el maoisme marxa incontenible a comandar la nova onada de la revolució proletària mundial. Encara que alguns segueixen repicant les faules de la reacció - que "el Partit no existeix", que "la guerra popular ha estat derrotada", i alguns altres creuen ser els "elegits" per a dirigir des de l'estranger, la veritat és que el Partit Comunista del Perú i el seu Comitè Central segueixen omnímodament dirigint la guerra popular, desenvolupant el treball de masses per reprendre el que s'ha perdut i complir els plans establerts per la seva Jefatura, el President Gonzalo, mentre també segueix actuant com a fracció vermella en el moviment comunista internacional en la lluita implacable contra el revisionisme. Encara que alguns, fins i tot sota la capçalera del maoisme, convergeixen amb les miserables rates de la LOD, difonent capitulació, oportunisme i confusió i volen revisar el maoisme, el fet real és que milers de comunistes i revolucionaris en el món estan aprenent del President Gonzalo, del PCP i de la Guerra Popular al Perú, i milers de proletaris i camperols ja estan combatent heroicament en les seves guerres populars i lluites armades sota la gloriosa bandera vermella del marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme. I estem convençuts que aplicant les lliçons de la guerra popular al Perú, l'esquerra de cada Partit assumirà amb fermesa la lluita contra el revisionisme com a perill principal, rebutjarà la conciliació i aixafarà totes les línies contràries per poder dur la revolució a la victòria final.

VISCA EL XXXIX ANIVERSARI DE LA INVENCIBLE GUERRA POPULAR AL PERÚ!

VISCA LA INVENCIBLE GUERRA POPULAR A PERÚ, FAR I GUIA DE LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

VISCA EL MARXISME-LENINISME-MAOISME, PENSAMENT GONZALO, PRINCIPALMENT EL PENSAMENT GONZALO!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO I LES SEVES CONTRIBUCIONS UNIVERSALS!

VISCA EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment Popular Perú

17 maig 2019

IANQUIS FORA DE VENEÇUELA! EXPULSAR TOTS ELS IMPERIALISTES AMB GUERRA POPULAR!

Proletaris de tots els països, uniu-vos! 

IANQUIS FORA DE VENEÇUELA!

EXPULSAR TOTS ELS IMPERIALISTES AMB GUERRA POPULAR!

"'S'ha iniciat un nou període històric de lluita contra l'imperialisme nord-americà i el revisionisme soviètic', ens planteja que la destrucció de l'imperialisme i la reacció mundial duta endavant pels partits comunistes, dirigint al proletariat i als pobles del món, serà una realitat incontrovertible, ens fa una crida a lluitar contra les dues superpotències imperialistes, l'imperialisme ianqui i el social imperialisme rus, contra les potències imperialistes i la reacció mundial, especificant les condicions de cada revolució per determinar l'enemic principal i conjurar l'acció dels altres."

(Partit Comunista del Perú - Línia internacional, 1988)

"És concreta la situació. Nosaltres hem d'acabar amb la dominació de l'imperialisme ianqui sobre el nostre país, i al mateix temps evitar que s'introdueixi el domini del social imperialisme, com també evitar que pugui introduir-se el domini de cap potència; això és en síntesi."

(Entrevista al President Gonzalo)

Juntament amb el proletariat internacional i els pobles oprimits del món, el Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú, condemna, aixafa i rebutja l'agressió de l'imperialisme ianqui contra Veneçuela, en concret els seus intents de substituir - per mitjà de sancions, cop d'Estat i / o la genocida guerra imperialista – l’actual règim per un règim directament controlat pels ianquis i fidel als seus interessos. Ens reafirmem en l'obligació de tots els comunistes, revolucionaris, demòcrates i progressistes en el món de defensar a Veneçuela i a tots els països oprimits contra tota agressió, explotació i intervenció imperialista, sigui de les superpotències - EUA, la Xina o Rússia - o de qualsevol potència imperialista.

La present situació a Veneçuela és un exemple més que confirma sens dubte la veritat marxista, la lliçó de tota la història de la revolució proletària mundial i les lluites d'alliberament nacional: que en l'era de l'imperialisme, l'última fase del capitalisme moribund, la burgesia no és capaç de dirigir cap lluita revolucionària ni d'alliberament nacional contra l'explotació i la dominació imperialista. Als països oprimits, semi colonials i semi feudals del tercer món, Veneçuela inclosa, la dominació imperialista ha generat un capitalisme burocràtic, "un capitalisme que neix lligat a la feudalitat i sotmès al domini imperialista" (President Gonzalo). Les grans burgesies d'aquests països tenen les seves fraccions compradores (monopolis privats) i burocràtiques (monopolis estatals), i mentre s'expressen les contradiccions entre elles, així com les seves contradiccions amb les superpotències i potències imperialistes, fonamentalment i sense excepció depenent i estan subjectes a una superpotència o potència imperialista, o d'altra

El règim actual de Veneçuela, avui encapçalat per Maduro, és un règim de les classes dominants; de la fracció burocràtica de la gran burgesia i dels terratinents; un règim que, malgrat tota la seva xerrameca "antiimperialista", ha permès i ha servit a la continuada explotació ianqui del país. Mitjançant la corporativització feixista, disfressada de "revolució", aquest règim ha pogut mobilitzar certs sectors del poble al servei del vell Estat reaccionari, però mai permetrà cap veritable moviment revolucionari que pugui amenaçar la propietat i la dictadura de les classes dominants o els guanys que l'imperialisme treu del país. Com a part d'aquesta política, el règim s'aprofita de l'odi just i contundent del poble contra l'imperialisme ianqui per als seus plans de canviar d'amo: la crisi econòmica i política de l'imperialisme ianqui s'expressa cada vegada més mentre l'imperialisme xinès i l'imperialisme rus estan entrant cada cop més a Amèrica Llatina i compten amb règims com el de Maduro per utilitzar-los en la seva pugna amb l'imperialisme ianqui pel botí i l'hegemonia mundial. El proletariat i els pobles ja tenen força experiència d'aquest tipus de règims - com el règim feixista de Velasco al Perú - i de països on el poble heroicament s'ha mobilitzat contra l'imperialisme i per la revolució per més tard ser traït per un grapat de dirigents que varen seguir el bastó de comandament del social imperialisme o d'altres potències, com a Cuba, Vietnam i altres llocs.

El vell Estat de Veneçuela i el seu règim, al ser aparells de les classes explotadores, no poden ni volen mobilitzar i armar les immenses masses del poble per defensar el país; per als explotadors només queda basar-se en les seves pròpies forces armades reaccionàries, en el suport limitat de certs sectors de la població i en els seus acords amb altres superpotències i potències. En conseqüència, la tasca de mobilitzar i armar al poble per a la defensa del país inevitablement correspon als comunistes i revolucionaris, i s'ha de fer independentment del vell Estat reaccionari. És decisiu desemmascarar i rebutjar la tesi revisionista que "els imperialistes són forts" i "el poble és feble", la qual difonen com a pretext per justificar les seves "aliances tàctiques" amb l'imperialisme i la reacció i per acomodar-se dins del sistema d'explotació i opressió en comptes de destruir-lo i construir la nova societat. Hem de veure com les rates delatores de la LOD al Perú, basant-se en la seva tesi revisionista de l'anomenat "replegament de la revolució mundial", segueixen promovent la capitulació i la traïció desvergonyidament usant la capçalera del maoisme, i avui fins i tot aclamant a la "revolució bolivariana". Rebutgem i aixafem tot aquest engany! En realitat, l'imperialisme avui es troba en la seva crisi general i última, i la revolució proletària mundial està en la seva ofensiva estratègica. "Tots els imperialistes són tigres de paper. Semblen temibles, però en realitat no són tan poderosos. Vist en perspectiva, no són els reaccionaris sinó el poble qui és realment poderós" (President Mao Tsetung)

La realitat és que l'única manera d'alliberar-se de tota explotació imperialista i establir la veritable independència en un país com Veneçuela és recolzar-se en les masses, principalment el proletariat i els camperols, i en el suport del proletariat internacional i els pobles oprimits del tercer món; mobilitzant i armant a les classes del poble sota la direcció del proletariat a través del seu Partit Comunista, per iniciar i desenvolupar la guerra popular; escombrant a l'imperialisme, al capitalisme burocràtic i a la semi feudalitat amb la revolució democràtica i sense cap interrupció continuar-la amb la revolució socialista i prosseguir el camí amb revolucions culturals fins al comunisme. Avui, el proletariat a cada país necessita el seu Partit marxista-leninista-maoista militaritzat, que apliqui fermament l'auto decisió, la independència i l’auto sosteniment per no dependre mai de cap bastó de comandament; i que apliqui la ideologia universal a les condicions específiques de la seva pròpia revolució; en lluita implacable contra el revisionisme, el principal perill.

Fem una crida als comunistes i revolucionaris de Veneçuela i de tots els països a agafar a les seves mans i aplicar el que estableix el President Gonzalo en el seu magistral Discurs de 1992:

"Així, estan les coses, pensem en el perill, que la nació, el país pot ser dividit, que la nació està en risc, volen fer-la miques, volen dividir-la, qui vol fer això? Com sempre l’imperialisme, els explotadors, els que manen. I què hem de fer nosaltres? Què toca ara? Doncs bé, cal que potenciem el Moviment Popular d'Alliberament, i això ho desenvoluparem mitjançant la guerra popular, perquè el poble, sempre el poble ha estat qui ha defensat la pàtria, qui ha defensat la nació. Toca formar el Front Popular d'Alliberament, toca formar i desenvolupar a partir de l'Exèrcit Guerriller Popular, un Exèrcit Popular d'Alliberament això és el que cal! I això farem nosaltres! I estem fent això, i farem això! Vostès en seran testimonis, senyors."

IANQUIS GO HOME!

VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

UNIR ALS POBLES SOTA DIRECCIÓ PROLETÀRIA CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES!

Moviment Popular Perú

Maig de 2019

VOTAR ÉS AVALAR AQUEST VELL SISTEMA!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VOTAR ÉS AVALAR AQUEST VELL SISTEMA!

"Els bernstenians van acceptar i accepten el marxisme amb l’excepció del seu aspecte directament revolucionari. Consideren la lluita parlamentària no com un dels mitjans de lluita que s'utilitza particularment en certs períodes històrics, sinó com la forma de lluita principal i gairebé l'exclusiva, que fa innecessàries la 'violència', el 'agafar el poder’, la 'dictadura',..." 

"...només els bergants o els ximples poden creure que el proletariat ha de primer conquerir la majoria en les votacions realitzades sota el jou de la burgesia, sota el jou de l'esclavitud assalariada, i que només després ha de conquerir el Poder. Això és el súmmum de l'estultícia o de l’ hipocresia, això és substituir la lluita de classes i la revolució per votacions sota el vell règim, sota el vell Poder,,,"

"...Això és ja el més pur i el més vil oportunisme, és ja renunciar de fet a la revolució, tot i acatant-la de paraula." 

(Les cites de Lenin en aquest paràgraf corresponen al fullet "La revolució proletària i el revisionisme de Khrusxov" del PC de Xina)

¨El progrés revolucionari no es va obrir pas amb les seves conquestes directes tragicòmiques, sinó al contrari, engendrant una contrarevolució tancada i potent, engendrant un adversari, en la lluita contra el qual el partit de la subversió va madurar, convertint-se en un partit veritablement revolucionari." 

(K.Marx. "La lluita de classes a França de 1848 a 1850")

Camarades, no cal representar-se la pujada del feixisme al poder d'una manera tan simplista i plana com si un comitè qualsevol del capital financer un determinat dia prengués l'acord d'implantar la dictadura feixista. En realitat, el feixisme arriba generalment al Poder en lluita recíproca, de vegades aferrissada, amb els vells partits burgesos o amb determinada part d'aquests, en lluita fins i tot en el si del propi camp feixista (...) Tot això, però, no disminueix la significació del fet que abans de la instauració de la dictadura feixista els governs burgesos travessen habitualment per una sèrie d'etapes preparatòries i realitzen una sèrie de mesures reaccionàries, que faciliten directament l'ascens del feixisme. Tot el que no lluiti en aquestes etapes preparatòries contra les mesures reaccionàries de la burgesia i contra el creixent feixisme, no està en condicions d'impedir la victòria del feixisme, sinó que per contra la facilitarà" 

(J.Dimitrov)

Les masses populars no tenen res a guanyar amb aquestes eleccions, ni amb cap altra convocada per la reacció. Dins de la profunda crisi i final de l’ imperialisme, els partits reaccionaris (PP, Cs, PSOE, Podem, VOX, PNV, PDCat, ERC, etc.) estan desesperats, fen crides al poble a que vagi a votar amb tot tipus de promeses i enganys. Uns amb el xantatge, dient que arriba el feixisme, que cal aturar-lo votant, embellint la dictadura de la burgesia. D'altra banda, la dreta i l'extrema dreta incentiven l'enfrontament dins el poble, assenyalant especialment els obrers immigrants com a culpables de la precarietat en què viu la major part de la classe obrera. Ocultant que la política de retallades, les continuades reformes laborals, el desmantellament de la sanitat, etc., no són obra de la classe obrera immigrant, sinó dels diferents governs de dreta o "d’esquerra" (PSOE) que s'han anat alternant en el govern al servei de banquers i empreses monopolistes. Per tant, només pugnen entre ells per servir millor als seus amos de la gran burgesia i a l’ imperialisme, representant cadascun d'ells a una fracció de la gran burgesia espanyola.

Però mentre es barallen pels vots, els partits reaccionaris, al mateix temps, es posen d’acord a l'hora d'aixafar al poble. Ja són més de 40 anys d'atur, de sous cada vegada més miserables, pensions irrisòries, retalls de sanitat, educació, etc., i repressió. A causa de la crisi del capitalisme espanyol, dins de la crisi general de l’ imperialisme, l'Estat espanyol es va preparant tant per a la guerra interior contra el poble, com per les "aventures" militars a l'exterior. Així es produeix una continua reaccionarització de l'Estat que prepara l'arribada del Feixisme. Al constant augment del pressupost militar, el govern del PSOE ha aprovat aquest any la major despesa militar dels últims vint anys, 12.000 milions d'euros mentre regateja les pensions, s’afegeix la continuada militarització de la societat, per exemple, en la Comunitat de Madrid, on es troba el nucli de l'Estat reaccionari, hi ha 7,4 policies per 1000 habitants sent la mitjana de la Unió Europea de 3,6; les lleis mordassa arriben per no anar-se'n, etc. En aquesta col·lusió i pugna entre partits reaccionaris, el feixisme va ocupant posicions i actua per arribar de nou al Poder, formant-se aliances entre partits afins (VOX, Cs, PP).

Els partits a la "esquerra" del PSOE, el revisionisme, cada dia estan més dividits, mostrant la seva descomposició i el veritable interès dels seus dirigents: trobar un seient dins del vell Estat.

A Catalunya, la burgesa catalana (PDcat, ERC) ha estat sovint pionera de la política antisocial. A més quin sentit té voler la independència i presentar-se a les eleccions espanyoles, legitimant-les?

El poble té un únic camí: lluitar per reconstituir la seva avantguarda, el Partit Comunista, per iniciar i desenvolupar guerra popular i amb revolucions Culturals marxar cap al Comunisme. Mentrestant, no s’ha de caure en les falses promeses dels representants de les classes dominants i s’ha de seguir lluitant per millors condicions de vida, 

BOICOT AL CIRC ELECTORAL! NO VOTAR!

VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!

                                                                                                                                         

Mar armada de masses

Catalunya, març de 2019

VISCA EL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA! VISCA EL FEMINISME PROLETARI!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA!

VISCA EL FEMINISME PROLETARI!

"Les dones són la meitat del món, i desenvolupar el moviment femení per l'emancipació de la dona es tasca de les mateixes dones però sota la direcció del Partit"

(President Gonzalo)

"Quant a les dones, a més d'estar sotmeses a aquests tres sistemes d'autoritat, es troben dominades pels homes (l'autoritat marital). Aquestes quatre formes d'autoritat - política, de clan, religiosa i marital - encarnen la ideologia i el sistema feudal-patriarcals en el seu conjunt i són quatre gruixudes sogues que mantenen amarrat al poble xinès, i en particular a la pagesia. S'ha descrit més amunt com els pagesos enderroquen l'autoritat política dels terratinents al camp, que constitueix el pilar dels altres sistemes d'autoritat. Amb l'enderrocament de l'autoritat política dels terratinents, comencen a trontollar l'autoritat de clan, la religiosa i la marital."

(President Mao Tse-tung)

"Mentre dominin en la societat les condicions de vída burgeses no es pot comptar amb que la força de treball humana es valori d'una altra manera o que s'emprengui una nova estimació del paper de la classe treballadora o de la situació de la dona en la producció . El treball a jornal ha tret a la dona de la família i l'ha llançat dins de la producció i el sistema actual de treball assalariat fa al treballador i a la treballadora totalment dependents de la burgesia. El seu treball es paga menys del que val, amb indiferència absoluta de si és home o dona. (...) Encara que milions de dones estan obligades a treballar per un jornal, empitjora constantment la situació social de la dona. El capitalisme obliga la dona, a més de a l'esclavitud a casa seva i a la seva dependència a la família, a una altra càrrega més: és a dir, al treball assalariat per a l'empresari"

(A. Kollontai)

El 8 de març DIA INTERNACIONAL DE LA DONA PROLETÀRIA, saludem a totes les dones del món que lluiten dia a dia i colze a colze contra l'imperialisme i l'explotació capitalista. Milions de dones que arreu del món lluiten pels seus drets més immediats, que participen en lluites d'alliberament nacional com a Palestina, que s'han incorporat, com al Perú, a la Guerra Popular, expressió més alta del combat dels pobles del món contra l'imperialisme i el revisionisme, vell i nou.

L'emancipació de la dona és inseparable de la conquesta del poder, apuntant a la Gran Revolució Cultura Proletaria, tota la resta és crear falses il·lusions i mobilitzar la dona, com al Kurdistan Sirià, al servei de l'imperialisme i de la reacció. Als països Imperialistes, el feminisme burgès tracta de desviar la lluita de la dona de l'objectiu de la destrucció de l'Estat imperialista i de les seves cadenes, cap al circ electoral i la defensa tant del vell Estat com de les agressions imperialistes als pobles del tercer món, "justificant-les" sobre una suposada "superioritat" cultural o de civilització de la gent gran criminals sobre la Terra, l'imperialisme (superpotències: ianqui, xinesa i russa, i potències imperialistes) i els seus lacais La història demostra que la lluita per l'alliberament de la dona obrera i camperola pobra fa un salt amb la Gran Revolució Cultural Proletària, on més de 300 milions de dones  es van mobilitzar en defensa de societat socialista contra el revisionisme de Liu, Teng i Lin Piao a l'interior, contra el revisionisme internacional encapçalat pel PCUS i contra l'imperialisme. Dones que dirigides pel Partit Comunista sota la jefatura del President Mao, van combatre la vella idea burgesa de la "naturalesa femenina", es van incorporar massivament a la producció fent volar a la vella família i “l’autoritat" marital. Van acabar amb el caràcter privat de la família i de les tasques domèstiques alliberant-se del món de la llar.

D'aquesta incorporació de la dona a la Revolució, Chiang Ching és la MÉS GRAN expressió de la incorporació de milions de dones dirigides pel Partit de la classe obrera, el PCX, a la transformació revolucionària de la societat i al combat contra la restauració del capitalisme.

Avui al Perú, el PCP prossegueix amb guerra popular la demolició del vell Estat, construint una nova societat, mostrant dia a dia, amb la cada vegada major incorporació de la dona a la guerra popular, el camí a milions de dones de tot el món que la seva emancipació està unida  indeslligablement a la lluita pel comunisme.

VISCA EL FEMINISME PROLETARI!

AIXAFAR L’IMPERIALISME I EL PATRIARCAT AMB GUERRA POPULAR!

PER L'EMANCIPACIÓ DE LA DONA PEL CAMÍ DE LA CONQUESTA DEL

PODER!

VISCA EL MAOÍSME, ENFONSEM EL REVISIONISME!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment Popular Perú

8 març 2019