LES GRANS BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

LES GRANS BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

Els marxistes-leninistes-maoistes ens refermem en el caràcter de nació de Catalunya i el seu dret a la separació de l'Estat Espanyol. A més, hem estat i estarem en tot moment en la lluita contra la repressió estatal per defensar i intentar exercir aquest dret.

D'altra banda, la qüestió de les nacionalitats a l'Estat (i en concret de la catalana) ha estat històricament, i és, un dels grans temes de la lluita de classes espanyola i ressorgeix periòdicament, coincidint precisament amb els moments de crisi de l’Estat. La situació de Catalunya respecte a l'Estat Espanyol no és la d'una dependència colonial o semicolonial, sinó dominació imperialista. La burgesia catalana (i altres classes i fraccions de classe com l'aristocràcia obrera) s'han beneficiat també de l'imperialisme de l'Estat, desenvolupat principalment a Llatinoamèrica i Àfrica. Situació diferent és el de les africanes Illes Canàries en possible situació semicolonial, a més d'altres petits enclavaments colonials)

.

La direcció del "Procés"

Una cosa és el caràcter de classe dels mobilitzats pel "Procés" (bàsicament petita burgesia, tot i que s’arrosseguen importants suports populars, fins i tot sectors obrers) i una altra la direcció del moviment. Una part de la gran burgesia catalana (representada per PP i Ciutadans, però també per patronals, cercles d'empresaris, entitats bancàries més o menys autònomes, etc.) és contrària a la independència, però una altra part d'aquesta gran burgesia catalana (emergent i representada per Jordi Pujol i CiU) dirigeix ​​el "Procés".

Les vacil·lacions i la poca consistència independentista d'aquesta direcció (com ells mateixos han reconegut) s'han vist amb posterioritat a l'aplicació de l'article 155 per l'Estat.

Hi ha profundes divisions entre les fraccions de la burgesia catalana que dona suport i dirigeix el "Procés". ERC accepta negociar la rendició a l'Estat i el xantatge dels presoners. En aquest aspecte s'ha de posar els intents d'aquest partit d'aturar les mobilitzacions (atacs a l'ANC i als CDR's), el suport incondicional a la investidura de Pedro Sánchez i les crítiques a Podemos per no facilitar aquesta investidura, S'ha de recordar que, a la història i ara, l'Estat no és distingeix per perdonar. Ans al contrari, augmenta la repressió. Podem veure la rendició i el "procés de pau" d'Euskal Herria (cas Alsasua, criminalització d'ATA i la situació dels presoners). L'Estat vol més, vol més repressió. ERC cerca la Presidència de la Generalitat dins de l'Estat Espanyol.

L'antiga Convergència (PDCAT o Junts pel Si) és una mica més bel.ligerant. Puigdemont segueix "emprenyant" una mica a Bèlgica i Torra ha fet declaracions més a favor de seguir el "Procés". Però, no podem oblidar el caràcter antipopular, antiobrer i antisocial dels seguidors de Pujol i Mas. Amb l'excusa del "Procés" (i que "la culpa és de Madrid") la Generalitat ha deixat de governar el dia a dia i les retallades i les privatitzacions segueixen encara més fortes (la despesa social per habitant és el més baix de totes les autonomies de l'Estat). En les privatitzacions i en les retallades coincideixen amb ERC (Llei Aragonès).

La direcció proletària de la revolució

La postura de la classe obrera de la nació oprimida que aspira a la seva independència ha de ser la de màxima unitat amb la resta de classe a l'Estat, i en l'àmbit internacional. I la lluita pels seus interessos, amb una política independent de classe.

El dret a l'autodeterminació de les nacions no implica que el proletariat de la nació oprimida i el seu partit no hagin de denunciar els tripijocs imperialistes, les maniobres de la seva burgesia i la direcció del procés d'autodeterminació. I defensar una opció independent en tot aquest procés.

Som a l'època de la revolució proletària, en concret a l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial. El que va succeir fa un segle (el 1917) a Rússia marca aquest moment històric. Però també el marquen les circumstàncies històriques de Catalunya i Espanya en aquella època. Amb el potent despertar del moviment obrer organitzat (per exemple, la vaga de "La Canadenca") i la seva trajectòria posterior, la burgesia catalana va comprendre (i mai no ho ha oblidat) que les contradiccions amb la classe obrera son més importants, agudes i decisives que les que te amb les classes que dominen l'Estat Espanyol.

La revolució proletària és la necessària i inevitable en aquesta època i l'única que pot garantir la fi de l'opressió nacional i una veritable independència i llibertat. No obstant això, fins i tot sense revolució proletària és possible un procés d'independència formal com el que s'ha intentat actualment sota la direcció de la gran burgesia catalana (la petita burgesia és incapaç de dirigir el "Procés"), però cal veure amb quins costos i les contrapartides del necessari suport imperialista per aconseguir-ho. Vegeu el cas dels Balcans o de determinades independències formals africanes.

Cal assenyalar que en la crisi final de l'imperialisme, el que està en primer pla és la revolució proletària i no hi ha ja passos intermedis ni transformacions pendents per arribar-hi. L'Estat Espanyol és imperialista, encara que subordinat a altres imperialismes, però en cap cas és un país semicolonial. No representa ja un avanç una república burgesa, com alguns revisionistes defensen, ni la supressió de la monarquia.

A Catalunya i a tot l’Estat es necessària la constitució d’un partit marxista-leninista-maoísta, principalment maoista que comenci i dirigeixi la guerra popular, per a destruir aquest vell sistema, establir un sistema socialista, i sota la dictadura del proletariat, i mitjançant revolucions culturals, arribar al comunisme.

ELECCIONS NO, GUERRA POPULAR SÍ!

VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!

AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA!

PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÖ DELS POBLES!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

11 de setembre de 2019

maramadademasses.blogspot.com