Proletaris de tots els països, uniu-vos!
UNIR I ARMAR ALS POBLES SOTA
LA DIRECCIÓ PROLETÀRIA CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES I LES SEVES GUERRES DE
RAPINYA I REPARTIMENT!
"A la fi
de satisfer les necessitats burgeses, els escisionistes infringeixen la unitat
proletària i serveixen a la burgesia. Crear escissions entre el proletariat és
una constant política de la burgesia. El mitjà més malèvol que la burgesia
empra per a aquest fi és subornar i conrear als seus agents dins de les files
proletàries. Els oportunistes i els revisionistes són precisament agents de la
burgesia. En comptes d'aspirar a unir al proletariat per a la lluita contra la
burgesia, intenten induir-lo al fet que col·labori amb ella. Així van actuar
Bernstein, Kautsky i altres revisionistes de la Segona Internacional. Van
sortir a escindir el moviment obrer internacional i a pregonar la col·laboració
entre el proletariat i la burgesia, en els instants en què l'imperialisme
temia, més que res, la unitat del proletariat dels diversos països per a
transformar la guerra imperialista en guerra civil."
(ELS DIRIGENTS DEL PCUS SÓN ELS MAJORS
ESCISIONISTES DE LA NOSTRA ÈPOCA, per la Redacció del Renmin Ribao i la
Redacció de la revista Hongqi, 1964)
"Nosaltres,
com a internacionalistes revolucionaris, no tenim ni podem tenir res de comú
amb els socialxovinistes alemanys, ni russos, ni ucraïnesos (Unió
d'Alliberament d'Ucraïna)."
(V.I. Lenin - Una Resposta, 1917)
"No
correspon als socialistes ajudar a un bandit més jove i més vigorós (Alemanya)
a desvalisar a altres bandits més vells i més encebats. El que han de fer els
socialistes és aprofitar la guerra que es fan els bandits per a enderrocar a
tots ells. Per a això, cal abans de res que els socialistes diguin al poble la
veritat, a saber, que aquesta guerra és, en un triple sentit, una guerra entre
esclavistes per a reforçar l'esclavitud. En primer lloc, és una guerra que
tendeix a consolidar l'esclavitud de les colònies mitjançant un repartiment mes
"equitatiu" i una explotació ulterior mes "coordinada"
d'aquestes; en segon lloc, és una guerra que persegueix el reforçament del jou
que pesa sobre les nacions estranyes en el si mateix de les "grans"
potències, perquè tant Àustria com Rússia (i aquesta molt més i molt pitjor que
aquella) només es mantenen gràcies a aquest jou que reforcen amb la guerra; en
tercer lloc, és una guerra amb vista a intensificar i prolongar l'esclavitud
assalariada, perquè el proletariat està dividit i aixafat, mentre que els
capitalistes surten guanyant, enriquint-se amb la guerra, avivant els
prejudicis nacionals i intensificant la reacció, que ha aixecat el cap en tots
els països, fins i tot en els més lliures i republicans."
(V.I. Lenin – El Socialisme i la Guerra)
" [...]
és imminent una guerra imperialista en gran escala per a disputar-se el domini
sobre els pobles colonials. En aquesta guerra, per a enganyar els pobles i
guanyar-se a l'opinió pública, cadascuna de les parts bel·ligerants declararà
descaradament que la seva pròpia causa és justa i la del seu rival, injusta.
Això serà, en realitat, un frau, perquè totes dues parts persegueixen objectius
imperialistes, es disputen el domini de les colònies i semicolònies i de les
esferes d'influència, i fan una guerra de rampinya. En l'actualitat, estan
contenent per Polònia, la península dels Balcans i el litoral del Mediterrani.
De cap manera és justa una guerra com aquesta. Les úniques guerres justes són
les d'alliberament, no de rampinya. Els comunistes no donaran suport a cap
guerra de rampinya. En canvi, sortiran amb valentia a secundar tota guerra
justa, d'alliberament, no de rampinya, i es col·locaran en la primera fila de
la lluita.
[...] En el
present, Chamberlain i Daladier, després de les petjades d'Alemanya i Itàlia,
es tornen cada vegada més reaccionaris i aprofiten la mobilització bèl·lica per
a fascistitzar l'aparell estatal dels seus països i militaritzar la seva
economia. En síntesi, els dos grans blocs imperialistes s'estan preparant
febrilment per a la guerra, i el perill d'una matança massiva plana sobre
milions i milions d'homes. Sense cap mena de dubte, això provocarà moviments de
resistència entre les grans masses populars. Sigui a Alemanya o Itàlia, a Anglaterra
o França, o en qualsevol altre lloc d'Europa o de la resta del món, si els
pobles no volen servir de carn de canó a l'imperialisme, hauran d'aixecar-se i
lluitar per tots els mitjans contra la guerra imperialista."
(President Mao Tsetung - ENTREVISTA SOBRE LA NOVA SITUACIÓ INTERNACIONAL, amb
un corresponsal del diari.LA NOVA XINA, 1939)
L'actual agudització de la contradicció
interimperialista expressa l'agudització de la crisi general i última de
l'imperialisme. La necessitat dels monopolis imperialistes de dur a terme un
nou repartiment del món, la crisi de la democràcia burgesa i la
reaccionarització i fascistització dels Estats reaccionaris demostren que els
xucladors de sang i tot el seu sistema estan enfonsant-se desesperadament, mentre
que el proletariat internacional i els pobles del món combaten i resisteixen a
aquest vell ordre i van superant l'escissió i les reculades causades per
l'ofensiva contrarevolucionària general i la traïció revisionista.
La intensificació actual de la pugna entre les
superpotències ianqui, xinesa i russa per l'hegemonia mundial no canvia la
contradicció principal en el món, la qual continua sent la contradicció entre
l'imperialisme i els pobles oprimits. Tampoc canvia el paper fonamental de la
lluita de classes, de la contradicció proletariat – burgesia. Al contrari, les
guerres imperialistes destaquen encara més que només amb una ferma posició de
classe proletària i amb la ideologia científica del proletariat – el
marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme – és possible comprendre
el que succeeix actualment i poder acabar amb les guerres genocides i
l'explotació i opressió imperialista. I, com confirmen els successos a Ucraïna,
així com a cada nació oprimida, és cada vegada més clar que l'única classe
capaç de dirigir i portar fins a la seva fi la lluita d'alliberament nacional -
contra tots i cadascun dels explotadors imperialistes – és el proletariat, que
sota la direcció del seu Partit Comunista ha d'unir, mobilitzar i armar a totes
les classes del poble contra el grapat d'imperialistes i els seus lacais
locals.
L'agressió imperialista i l'amenaça d'una nova
guerra mundial aguditzen la lluita entre el marxisme i el revisionisme en les
files dels comunistes i revolucionaris: en tots els països, oprimits i
imperialistes, es posa inevitablement en l'ordre del dia la qüestió de la
lluita armada i la validesa universal de la guerra popular. Igualment, la crisi
de la democràcia burgesa, la reaccionarizació dels Estats i el creixent rebuig
popular del parlamentarisme posa en l'ordre del dia el boicot de les eleccions
com a estratègia del proletariat en tots els països. La guerra imperialista
inevitablement radicalitza a les masses i separa el gra de la palla en les
files de la nostra classe.
El nou repartiment del món i la guerra
subsidiària a Ucraïna
En l'actual intensificació de la pugna entre
les tres superpotències, l'imperialisme ianqui – el gegant amb peus de fang -
continua sent la part més agressiva i bel·licista, lluitant desesperadament per
a mantenir la seva posició de gendarme hegemònic i únic enfront dels avanços
ràpids de la superpotència xinesa i l'obstacle que constitueix la superpotència
atòmica russa. Després del col·lapse del socialimperialisme soviètic, els
imperialistes ianquis es van centrar a dominar Rússia com si fos un país
oprimit: convertir-lo en una semicolònia i explotar-lo amb l'ajuda d'una
burgesia russa subjectada als ianquis i els seus aliats. Però, malgrat la seva
profunda feblesa econòmica i política, Rússia es va mantenir encara com una
potència imperialista i una superpotència atòmica, amb una burgesia monopolista
que havia rebutjat el capitalisme monopolista d'estat de l'URSS revisionista,
però que no havia abandonat els seus afanys d'hegemonia imperialista mundial.
Després de Yeltsin vindria Putin, el representant d'aquesta burgesia
imperialista, amb una política de llarg termini per a la defensa de l'imperialisme
rus, intentant recuperar el seu imperi perdut.
L'imperialisme ianqui juntament amb les potències
europees, principalment Alemanya, va avançar cap a l'Est. A través de la força
militar de l'OTAN i amb la Unió Europea com a instrument polític, els
imperialistes occidentals han anat controlant les antigues semicolònies del
socialimperialisme soviètic a l'Europa oriental. Amb l'ajut de les burgesies
disposades a vendre la seva pàtria d'aquests països (en gran part exmembres de
la burocràcia revisionista), i mobilitzant a les mateixes forces feixistes i
"liberals" que havien emprat durant la II Guerra Mundial (en aquell
moment contra el socialisme), van realitzar cops d'estat i
"revolucions" coreograficades des de Washington, van instal·lar els
seus règims titella, les seves forces armades i les seves armes atòmiques. Van
fomentar les velles contradiccions nacionals per enfrontar masses contra
masses, i van llançar la seva guerra genocida contra Iugoslàvia. Així es va
iniciar el període d'explotació desenfrenada d'aquests països per part dels
monopolis ianquis, alemanys i altres, i al mateix temps van aconseguir el
cèrcol militar de Rússia.
No és per casualitat que aquest procés ha
portat a la present agudització just a Ucraïna, un país a la frontera de Rússia
i amb una llarga història de pugna interimperialista i de resistència nacional.
Com una nació oprimida pel tsarisme i altres imperialistes, a principis del
segle passat Ucraïna va desenvolupar un fort moviment d'alliberament nacional.
Sota la direcció del proletariat, una part d'aquest moviment es va unir amb el
proletariat i el poble de Rússia, escombrant al tsarisme, alliberant la nació
de l'explotació imperialista, constituint-la com una part de la Unió Soviètica
socialista i construint el socialisme amb el ple suport i la participació
activa i heroica de les àmplies masses treballadores d'Ucraïna. Altres
fraccions nacionalistes, sota direcció burgesa, es van vendre als imperialistes
i van desenvolupar el terror blanc contra el socialisme i les masses
revolucionàries. Des de llavors, els imperialistes ianquis i alemanys han
fomentat i armat tals grups reaccionaris a Ucraïna, entre ells els nazis
ucraïnesos dirigits pel genocida nazi Stepan Bandera, avui oficialment designat
"heroi nacional" per l'Estat d'Ucraïna.
"L'enemic de les aspiracions redemptores
dels ucraïnesos és la classe dels terratinents russos i polonesos, així com
també la burgesia de totes dues nacions. Quina és la força social capaç de fer
front a aquestes classes? El primer decenni del segle XX ens ha donat la
resposta autèntica: aquesta força és únicament la classe obrera, encapçalant a
la pagesia democràtica. En el seu afany de dividir i afeblir, per tant, l'única
força en realitat democràtica -amb el triomf de la qual quedaria descartada
l'opressió nacional-, el senyor Yurkévich no sols traeix els interessos de la
democràcia en general, sinó també els d'Ucraïna, la seva pàtria. Si els
proletaris russos i ucraïnesos van units, la llibertat d'Ucraïna és possible;
sense aquesta unitat no es pot parlar, si més no, de tal llibertat."
(Lenin - Notes crítiques sobre el problema nacional)
Després del cop revisionista a l'URSS en 1956 i
la restauració del capitalisme, Ucraïna va tornar a ser una nació oprimida,
aquesta vegada com a semicolònia explotada pel socialimperialisme en nom de la
"divisió internacional de treball" plantejada pels revisionistes. Des
de llavors, per la falta d'una direcció proletària, fraccions de la burgesia
ucraïnesa han pogut manipular la resistència justa del poble contra
l'imperialisme rus en servei de la reacció xovinista, anticomunista i entregada
a l'imperialisme. De manera similar, l'imperialisme rus avui s'aprofita de
l'orgullosa història del socialisme i la Gran Guerra Patriòtica contra el
feixisme per a legitimar la seva dictadura burgesa i promoure la seva expansió
imperialista entre les masses.
Encara que existeix la lluita justa del poble
d'Ucraïna contra l'imperialisme i els seus lacais locals – i aquesta lluita
també es va expressar dins de les protestes en Maidan en 2014 i dins de la
lluita de les noves repúbliques a Donetsk i Luhansk – aquesta lluita justa està
sent utilitzada pels imperialistes ianquis, russos i alemanys per enfrontar
masses contra masses i mobilitzar-les com a carn de canó en la present guerra
subsidiària interimperialista. L'estat d'Ucraïna, el seu règim actual i les
seves forces armades no poden representar al poble d'Ucraïna, ni poden dur a
terme la veritable lluita per l’alliberament nacional; no representen res més
que la burgesia entregada a l'imperialisme, tant si es venen a l'imperialisme
rus o ianqui o qualsevol altra potència o superpotència. En conseqüència, el
que correspon al proletariat d'Ucraïna és organitzar-se amb autodecisió,
independència i autososteniment, mobilitzant, dirigint i armant al poble sense
vendre's a cap potència o superpotència imperialista. Sense tal organització,
tot intent de fer un "front únic" amb la burgesia contra els invasors
només pot acabar posant-se a la cua de la burgesia disposada a vendre la pàtria
i dels seus amos imperialistes.
Guerra pel botí i per l'hegemonia mundial
Quins motius tenen les diferents potències i
superpotències imperialistes per involucrar-se a Ucraïna? Hi ha interessos
econòmics directes, és a dir l'explotació imperialista de la classe obrera
d'Ucraïna i dels recursos naturals del país. Així com en altres països a
l'Europa oriental, l'entrada de l'OTAN i la Unió Europea a Ucraïna,
especialment amb el cop de 2014, va significar obrir el país per la inversió
imperialista; l'exportació de capital de l'imperialisme ianqui i les potències
Europees, principalment Alemanya. En 2021, el Departament d'Estat dels Estats
Units el va resumir així:
"Ucraïna ofereix un gran mercat de consum,
una força laboral altament educada i competitiva en cost [és a dir que els
salaris són molt baixos –nota de SR], i abundants recursos naturals. El govern
continua avançant en la legislació per a capitalitzar aquest potencial. El març
de 2020, el parlament va aprovar una llei per a aixecar la moratòria de dècades
sobre la venda de terres agrícoles, a partir de l'1 de juliol de 2021. El Banc
Mundial prediu que l'establiment del mercat de terres agrícoles podria atreure
$5 mil milions en inversions. [...] El 30 de març de 2021, la Rada (parlament)
va aixecar el bloqueig de les grans privatitzacions i està buscant maneres de
facilitar el procés de privatització. [...] Per atreure inversions estrangeres,
el govern va adoptar una nova llei a principis de 2021 que atorga considerables
incentius financers i operatius a les empreses que realitzen grans inversions a
Ucraïna." (https://www.state.gov/reports/2021-investment-climate-statements/ukraine/)
Durant les últimes tres dècades, centenars de
grans empreses estrangeres s'han establert a Ucraïna, principalment en la seva
part occidental, i els majors inversors són les empreses d'automòbils alemanys.
És a dir, que el present conflicte en part és una pugna pel botí, pel dret a
explotar el país. Encara que les sancions contra Rússia tenen un alt preu no
sols per a Rússia sinó per als altres imperialistes també, i a la fi de comptes
ja sabem que el pes recau sobre el proletariat i el poble, és obvi que estan
disposats a sacrificar alguna cosa dels seus guanys a curt termini a l'espera
de guanyar més després.
Però, més important en la situació actual és el
motiu estratègic: per als imperialistes ianquis i russos, el conflicte actual
no sols és una pugna pel dret a explotar Ucraïna, sinó un pas més en el nou
repartiment del món, una part dels preparatius per una nova guerra mundial per
l'hegemonia mundial. Per a l'imperialisme ianqui, la veritable amenaça a la
seva hegemonia no és Rússia sinó la Xina. Per a poder confrontar la Xina,
militarment i econòmica, és indispensable treure a Rússia de l'equació, és a
dir afeblir-la, aïllar-la, neutralitzar-la o destruir-la. Al mateix temps, les
burgesies de les potències de l'Europa occidental, principalment Alemanya, són
cada cop més conscients de l'afebliment de l'imperi ianqui, i cada vegada més
estan considerant altres aliances que podrien servir millor a les seves
ambicions de convertir-se en superpotències. En conseqüència, per a aïllar a
Rússia i estar preparats per a la gran pugna per l'hegemonia mundial, és urgent
per als ianquis consolidar les seves aliances amb les potències europees. La present
invasió russa d'Ucraïna, provocada pel cèrcol militar a Rússia per l'OTAN,
serveix precisament a aquests fins.
El "think tank" USA Atlantic Council
va publicar el febrer de 2022 un article titulat "Washington ha de
preparar-se per a la guerra amb Rússia i la Xina". En un informe de l'any
passat la mateixa organització va plantejar que "el desafiament més
important a què s'enfronten els Estats Units i el món democràtic en el segle
XXI és el sorgiment de.la Xina". Leon Panetta, exdirector de la CIA i
exministre de defensa dels EUA, recentment va reconèixer que la guerra a
Ucraïna és una "guerra subsidiària" dels EUA I els pronunciaments
dels representants de les forces armades ianquis revelen el pensament actual de
la superpotència ianqui:
"Enmig del conflicte entre Rússia i
Ucraïna, Frank Kendall, secretari de la Força Aèria dels EUA, va destacar la
política exterior dels EUA darrere del seu desplegament militar, en el Simposi
Anual de Guerra Aèria de l'Associació de la Força Aèria, 'Rússia i altres amenaces
no seran descartades. Però la Xina, amb ambicions tant regionals com globals i els
recursos per a aconseguir-les, serà el nostre major desafiament de seguretat
nacional'. Va assenyalar set 'imperatius operatius' que creu que són necessaris
perquè les forces abordin possibles conflictes, inclosa una 'invasió' de
Taiwan." (https://www.counterpunch.org/2022/03/21/*is-*the-*ukraine-*war-a-*prelude-*to-a-habiti-*protracted-global-*war/)
Ara veiem amb tota claredat que les tres
superpotències i una gran part dels seus aliats estan disposades a desfermar
una nova guerra mundial, una immensa matança de milions, per a tractar de
salvar el seu moribund sistema imperialista. L'imperialisme ianqui, encara la
superpotència més forta però cada vegada més feble, en aquest moment és la
principal força motriu per a incitar una guerra mundial; és lògic que
prefereixi fer-la abans que perdi encara més la seva força econòmica i militar
(i les dels seus aliats). Els imperialistes xinesos i russos, encara que ells
també apunten inevitablement a una confrontació per l'hegemonia, pel que sembla
prefereixen posposar tal guerra una mica més, centrant-se ara més aviat en la
col·lusió interimperialista; la repartició "amistosa" del botí sota
la consigna del "món multipolar", mentre continuen enfortint el seu
armament.
El proletariat i els pobles combaten i
resisteixen
Enmig de l'accelerada reaccionarització dels estats,
la repressió intensificada i les desesperades i vulgars campanyes de propaganda
bel·licista, les masses populars a tot el món estan avançant de forma
contundent en el seu rebuig del vell ordre d'explotació i opressió i de les
seves guerres de rampinya i genocidi. Aquests últims anys, als països
imperialistes així com en les nacions oprimides, hem vist una onada de vagues i
mobilitzacions no sols per les reivindicacions econòmiques, sinó també cada cop
més contra tot el vell ordre.
Tot i que els reaccionaris sí que poden
mobilitzar alguns sectors de la població en favor de les seves guerres, han
trobat una inesperada resistència popular: veiem la forta oposició a Rússia
contra la invasió d'Ucraïna, i als EUA una nova generació d'activistes
antiimperialistes revolucionaris i progressistes. Fins i tot als països
nòrdics, malgrat el tan arrelat socialxovinisme i servilisme enfront de la
superpotència ianqui, la campanya actual per a incorporar-se en l'OTAN està
trobant cada vegada més resistència popular. A Atenes, Grècia, milers de
persones es van mobilitzar el 4 de març en una contundent demostració contra la
invasió russa i contra l'OTAN, plantejant entre altres coses que és "una
guerra interimperialista en la qual se'ls diu als treballadors que triïn entre
camps de lladres rivals". A l'abril, treballadors ferroviaris a Grècia es
van negar a transportar els vehicles militars de l'OTAN des del port
d'Alexandra Pulis a Ucraïna, i altres activistes van tirar pintura als
vehicles. El 6 de març, més que 5000 persones van marxar a Londres, Anglaterra,
contra la invasió russa d'Ucraïna i contra l'expansió de l'OTAN, i s'han
realitzat una sèrie de mobilitzacions similars en diverses ciutats als EUA
també.
Només volem assenyalar uns pocs exemples; però
s'han fet milers de protestes similars en tots els continents, mostrant que les
àmplies masses treballadores del món no es deixen enganyar per l'agitació
bel·licista de l'imperialisme i la reacció. I tot això, malgrat el negre
treball dels revisionistes i oportunistes, els qui en tots els països
s'esforcen per a promoure la guerra imperialista sota consignes de
"socialisme" o "democràcia".
El paper del revisionisme
Totes les colles imperialistes del món
utilitzen i fomenten grups i partits revisionistes per a desviar les lluites de
les masses i tractar d'impedir el sorgiment i avanç de moviments revolucionaris
i d'alliberament nacional dirigits pel proletariat. Això no hauria de
sorprendre a ningú, perquè servir a l'imperialisme i embellir-lo – en nom del
"socialisme" o, fins i tot empren paraules
"revolucionàries" i "antiimperialistes" – és l'essència del
revisionisme. Es confirma avui amb tota claredat que els revisionistes de tota
mena - tanta si són parlamentaris, "llibertaris", prorussos,
proxinesos o proianquis – són socialchovinistes; socialistes de paraula però
proimperialistes en la pràctica. La seva política està ben resumida pel que
deia Lenin en el seu informe sobre l'oportunisme en el congrés socialista
internacional de Stuttgart de 1907: "Entorn de la qüestió colonial es va
formar en la comissió una majoria oportunista i en el projecte de resolució va
aparèixer una frase monstruosa que dèia: 'El Congrés no condemna en un principi
i per a tots els temps tota política colonial, que sota un règim socialista pot
complir una funció civilitzadora'. De fet, aquesta tesi equivalia a una
regressió directa a la política burgesa i a la concepció burgesa del món, que
justifica les guerres i atrocitats colonialistes."
Per consegüent, veiem ara com els
revisionistes, més o menys obertament, prenen posició per l'una o l'altra de
les superpotències i compleixen la seva tasca reaccionària de promoure el nou
repartiment del món i la guerra imperialista, fins i tot amb les mateixes
mentires dels oportunistes de la II Internacional de la suposada "defensa
de la pàtria". Els revisionistes de tipus parlamentari, entre ells els
socialdemòcrates i els actuals successors dels antics partits lligats al
socialimperialisme soviètic, es caracteritzen per estar totalment subjectes a
la gran burgesia dominant dels seus països respectius. Per això, en la seva
posició enfront de les superpotències i la pugna imperialista tendeix a
posar-se a la cua de la posició de la seva burgesia. Així veiem per exemple com
els partits revisionistes en països aliats amb l'imperialisme ianqui i l'OTAN
en molts casos han secundat obertament les agressions i invasions de l'OTAN a
l'Afganistan, Líbia i altres llocs, justificant-les precisament amb la faula de
"complir una funció civilitzadora", ara formulada com a
"intervenció humana", "per la democràcia" etc. Igualment,
el "Partit Comunista de la Federació de Rússia" serveix lleialment al
règim de Putin i l'imperialisme rus i fa costat a les seves guerres
imperialistes.
Altres grups revisionistes, com alguns prorussos
i/o proxinesos als països occidentals, van en contra de la seva pròpia
burgesia, però només per a subjectar-se a la burgesia imperialista d'altres
potències o superpotències. Igualment, veiem ara organitzacions
d'"esquerra" a Rússia (i a Ucraïna) que s'oposen a l'imperialisme rus
i promouen l'imperialisme ianqui o alemany. El que tots ells tenen en comú és
que han abandonat el marxisme i la revolució, i conseqüentment l'única cosa que
els queda és buscar un "imperialisme bo" o el "mal menor"
que suposadament podria crear "millors condicions" per a la
"transició pacífica" al socialisme. Això és precisament el que avui
difonen els imperialistes xinesos i russos: la tesi del "món
multipolar", que és una continuació directa de les tesis revisionistes del
"ultraimperialisme" de Kautsky i la "coexistència pacífica"
de Jrushchov; en realitat res més que un negre i impossible somni d'un
imperialisme estable i permanent.
Sent una tasca central per als revisionistes
desviar, contenir i mobilitzar als sectors del poble que tendeixen a ser
antiimperialistes, aquests revisionistes han d'amagar la seva política
proimperialista sota la propaganda pacifista: per exemple, no estan en contra
de l'OTAN i les seves guerres de rampinya, però en presentar-se davant les masses
les "critiquen" o s'oposen a alguns dels aspectes d'aquestes guerres.
I quan – com veiem ara - creix l'oposició de les masses contra l'imperialisme i
les guerres, malgrat els esforços dels socialxovinistes, han d'adaptar-se i
centrar més en la seva xerrameca pacifista; podem veure l'exemple de PODEMOS a
Espanya, que ara proposa convocar una "reunió per la pau" en comptes
de la cimera de l'OTAN. Així també poden buscar el suport de fraccions menys
bel·licistes de la burgesia, centrant més en la col·lusió interimperialista per
a evitar la revolució, i en el repartiment "amistós" del botí i
l'"estabilitat" del sistema imperialista.
Enfront de l'oposició popular contra tots els
imperialistes i les seves guerres, alguns revisionistes insisteixen que ells
"és clar" també estan per combatre a totes les superpotències, però
que és necessari fer "aliances tàctiques" amb l'una o l'altra
d'aquestes superpotències. En realitat, estan distorsionant el plantejat pel
president Mao sobre el front únic antiimperialista, negant totalment les
experiències del front antijaponès, inclòs el caràcter feixista i de traïdors a
la pàtria dels "nacionalistes" burgesos com Chiang Kai-shec, i totes
les experiències des de la II Guerra Mundial dels règims del capitalisme burocràtic.
I, principalment, estan negant les condicions concretes: plantejar un tal
"front" del proletariat i del poble d'Ucraïna amb la gran burgesia
representada pel règim de Zelensky – quan no existeix un moviment proletari
organitzat, armat i independent – no significa res més que subjectar-se a un
grapat de reaccionaris directament controlats per l'imperialisme ianqui.
El moviment de les masses i les tasques dels
comunistes
"Però la qüestió és que enfront d'aquests
plans, la qüestió principal no és simplement desemmascarar-los, sinó
preparar-se contra ells i no hi ha sinó una manera de fer-ho, preparar-se
mitjançant la guerra popular. El president Mao ens deia: cal preparar-se i
preparar-se des d'ara contra una guerra imperialista i principalment contra una
guerra atòmica; com els respondrem, doncs, només amb guerra popular, d'una
altra manera no, això és el principal. Desemmascarar-los és part de fer una
campanya de propaganda que mostri davant del món els seus sinistres i macabres
plans de genocidi majúscul, però això mai deté una guerra, clarament ho va dir
Stalin; aquestes campanyes mai paren una guerra, així l'única cosa que cabria,
si volem impedir una guerra, és desenvolupar la revolució. Com va ensenyar el
president: o la revolució impedeix la guerra mundial o aquesta dóna força a la
revolució."
(Entrevista al president Gonzalo)
Ja hem vist que les masses populars del món
estan mobilitzant-se cada vegada més contra la guerra imperialista; avui en la
majoria dels països el problema és que falta la direcció proletària per a unir
i armar a les masses i enfrontar-se a les guerres de rampinya amb guerra
revolucionària. Es planteja encara més urgentment la tasca de constituir o
reconstituir els Partits Comunistes en cada país, i la situació actual destaca
encara més el que va plantejar el president Gonzalo, que inevitablement han de
ser Partits Marxistes-Leninistes-Maoistes militaritzats que apliquin fermament
l'autodecisió, la independència i l'autososteniment.
El procés de constituir o reconstituir les
avantguardes de la classe s'ha de fer enmig de la lluita de classes, i
actualment els comunistes i revolucionaris han de participar activament i en
forma contundent en les protestes populars – tractant de dirigir-les – contra
tots els imperialistes i els seus plans genocides. Han de combatre
implacablement la influència dels revisionistes i portar la ideologia i la
política del proletariat a les masses per a preparar-nos contra la guerra
imperialista; fer tot per a impedir la guerra, sabent que només amb la
revolució, només amb la guerra popular, podem impedir les guerres
permanentment.
"Hem d'agafar el nostre destí totalment en
les nostres pròpies mans. Hem d'extirpar de les nostres files tota idea que
sigui expressió de flaquesa i impotència. És erroni tot punt de vista que
sobreestimi la força de l'enemic i subestimi la del poble. Si nosaltres,
juntament amb totes les forces democràtiques del món, fem esforços enèrgics,
podrem derrotar amb seguretat el pla imperialista d'esclavització, impedir
l'esclat d'una tercera guerra mundial, enderrocar tots els règims reaccionaris
i conquistar la pau eterna per a la humanitat. Tenim clara consciència que en
la nostra marxa cap endavant encara trobarem diversos obstacles i dificultats i
que hem d'estar preparats per a fer front a la resistència i la lluita més
desesperades dels nostres enemics, interiors i exteriors. Però sempre que
dominem la ciència del marxisme-leninisme, tinguem confiança en les masses,
romanguem estretament units a elles i les conduïm cap endavant, serem plenament
capaces de franquejar qualsevol obstacle i vèncer qualsevol dificultat. La
nostra força serà invencible. Vivim una època històrica en què el capitalisme i
l'imperialisme en el món sencer es precipiten a la ruïna, i el socialisme i la
democràcia popular en el món sencer marxen cap a la victòria. L'aurora és
pròxima, ens hem d'esforçar.."
(President Mao Tsetung - La Situació Actual i Les nostres Tasques, 1947)
Publicada en castellà a www.solrojo.org
i traduida per mararmadademasses.blogspot.com
