VISCA LA DIADA DE LA DONA!

 

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA LA DIADA DE LA DONA!

ENARBORAR, DEFENSAR I APLICAR EL FEMINISME PROLETARI!

"El president Mao ens va animar a 'comptar amb les nostres pròpies forces, deslligar-nos de les tasques domèstiques i participar en les activitats productives i socials'. Nosaltres volíem respondre a aquesta excitativa, fer també el gran salt endavant. Però com arreglar-nos-les? Va ser llavors quan en aquest districte una vintena de dones es van decidir a "franquejar la porta de la família" per a crear una fàbrica de barri. Per a tal efecte, el comitè de barri ens va prestar dos hangars buits. Veient les coses des d'un cert angle es pot dir que ho teníem tot en contra: érem poques, sense cap equip, sense guarderies ni menjadors, sense cap experiència en producció (totes érem mestresses de casa), ni tan sols sabíem què produir. Però, d'altra banda, teníem grans triomfs a la mà: no era per a aportar una mica més de comoditat a la nostra família pel que havíem decidit treballar: volíem transformar la societat, transformar la condició femenina. Que les dones obrissin la porta de la casa que els obstruïa la vista! No volíem ja servir a la nostra família, volíem servir al poble."

"Nosaltres formem part de la classe obrera, com podrà aquesta classe dirigir el país si la meitat dels seus membres roman inculta, incapaç d'assimilar tècniques noves? No sabem res! Molt bé, aprenguem! En pàgines blanques és on s'escriuen les més belles històries!"

(Dt. Yu Yin, obrera xinesa durant la Gran Revolució Cultural Proletària)

"El primer antagonisme de classes que va aparèixer en la història coincideix amb el desenvolupament de l'antagonisme entre l'home i la dona en la monogàmia; i la primera opressió de classes, amb la del sexe femení pel masculí"

(F. Engels - L'Origen de la Família, la Propietat Privada i l'Estat)

L'explotació i opressió de la dona, així com la lluita per la seva emancipació, són des del començament inseparables de la lluita de classes. L'origen i el fonament de l'opressió de la dona – i de tota la teoria de la "naturalesa femenina" – estan en l'explotació de la dona a la casa i en la propietat privada. L'aïllament de les dones a la casa les separa de la lluita de classes i de tota la vida social. Amb la revolució burgesa i el desenvolupament del capitalisme, la creixent incorporació de les dones en la producció social genera un salt en la lluita femenina, però sent un sistema basat en l'explotació i la propietat privada, el capitalisme no permet l'emancipació plena de la dona, sinó només una igualtat jurídica formal i un cert grau de llibertat per a una minoria de dones privilegiades.

Amb la transformació de la burgesia des d'una classe revolucionària a una classe reaccionària, el moviment femení burgès gradualment perd la seva capacitat de transformar la condició femenina i acabar amb l'opressió, i amb l'ascendència del proletariat com a classe revolucionària sorgeix el feminisme proletari, totalment lligat a la revolució proletària i la lluita per acabar amb la propietat privada i tota explotació. Avui, en l'època de l'imperialisme en la seva crisi general i última, es demostra en forma cada vegada més extrema el tret característic de l'imperialisme, la "reacció política en tota la línia" com deia el gran Lenin, i s'expressa inevitablement en el feminisme burgès també. En conseqüència, veiem avui com els xucladors de sang i genocides imperialistes han convertit el feminisme burgès en un instrument ideològic i polític més per a promoure i defensar la dictadura burgesa, l'explotació de la classe obrera i les guerres imperialistes de rampinya. Ja no és un feminisme per a emancipar a les dones treballadores i explotades del món, sinó per a donar la "llibertat individual" i privilegis a una petita minoria de dones en funció de mobilitzar-les en suport al sistema imperialista mentre que promou la prostitució i l'explotació intensificada de la majoria de les dones.

El feminisme proletari no és una mera teoria política per a criticar al feminisme burgès o proposar un model teòric per a l'emancipació de la dona; el feminisme proletari és la pràctica de milions de dones que sota la direcció de les obreres comunistes i revolucionàries durant el segle passat van aconseguir avanços enormes. En la Unió Soviètica socialista des de la Revolució d'Octubre fins a la restauració del capitalisme en 1956, milions de dones obreres i pageses van conquistar el dret de treballar en la producció costat a costat amb els homes en condicions d'igualtat, el dret a l'educació i d'incorporar-se com a soldades de l'Exèrcit Roig per a la defensa del país i de la revolució; avanços conquistats per les dones mateixes, aplicant la ideologia del proletariat, en lluita constant contra la dreta dins del Partit Comunista i de l'Estat socialista, i amb el ferm suport i la direcció justa i correcta de Lenin, el Camarada Stalin i el Partit.

La revolució socialista a la Xina, especialment la Gran Revolució Cultural Proletària (GRCP), va generar el major i més radical moviment femení de la història. Havent acabat amb l'opressió feudal de la dona en la revolució democràtica i incorporant-se cada vegada més en la lluita de classes durant la construcció socialista, centenars de milions de dones obreres i pageses es van mobilitzar en la GRCP contra la dreta revisionista en el Partit encapçalada per Liu Shao-chi, la qual va plantejar el retorn de les dones a la casa i va difondre la teoria reaccionària de la "naturalesa deficitària de la dona". Aplicant el pensament Mao Tse-tung i amb el ferm suport del President Mao i tota l'esquerra del Partit, les dones revolucionàries van prendre grans iniciatives, aixafant la línia revisionista en la pràctica de la lluita de classes.

Aquests avanços magnífics del feminisme proletari van inspirar a les dones a tot el món, radicalitzant la lluita fins i tot als països imperialistes. Avui, després de les restauracions del capitalisme en l'URSS i a la Xina i la consegüent ofensiva contrarevolucionària general en el món, hem vist un ressorgiment del feminisme burgès més reaccionari que mai. Les dones a tot el món continuen lluitant heroicament contra l'opressió i pels seus drets, però sense una línia de classe i sense direcció proletària el moviment és manipulat i utilitzat per la reacció. Enfront de la lluita justa contra l'abús sexual i tota la cultura sexual degenerada de l'imperialisme, els reaccionaris han estat forçats a fer unes certes concessions, però al mateix temps assegurant la direcció burgesa del moviment i usant-lo per a embellir a l'imperialisme, pintar de "progressista" tot el sistema d'explotació i opressió i justificar les guerres de rampinya i l'agitació racista contra les nacions oprimides.

Així veiem ara, a un costat un feminisme dirigit per una petita minoria de dones burgeses i petit burgeses principalment als països imperialistes, representant els interessos de l'imperialisme i negant i rebutjant els esmentats i enormes avanços de la lluita femenina, i a l'altre costat un creixent moviment feminista proletari, principalment als països oprimits i representant els interessos de la gran majoria de les dones, les proletàries i oprimides, i totalment lligat a la revolució proletària mundial per a així poder finalment acabar amb l'imperialisme i l'explotació i l'opressió de la dona a tot el món. En aquestes condicions no pot existir un sol moviment femení unit al marge de la lluita de classes; i fingir una suposada "unitat" només significa ocultar les contradiccions innegables i l'escissió inevitable, convertint així el moviment femení en un moviment "per i en benefici de les classes explotadores" que "actua com a element de divisionisme i fre de la lluita popular".

VISCA EL FEMINISME PROLETARI!

AIXAFAR L'IMPERIALISME I EL PATRIARCAT AMB GUERRA POPULAR!

PER UNA LÍNIA DE CLASSE EN EL MOVIMENT FEMENÍ!

Moviment Popular Perú                                                                                                                                 8 de Març de 2022