COMUNICAT: LA PANDÈMIA I LA CRISI DE L'IMPERIALISME

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

COMUNICAT: LA PANDÈMIA I LA CRISI DE L'IMPERIALISME

 "El còlera, el tifus, la febre tifoide, la verola i altres malalties devastadores escampen els seus gèrmens en l'aire pestilent i en les aigües contaminades d'aquests barris obrers. Aquí no desapareixen gairebé mai i es desenvolupen en forma de grans epidèmies cada vegada que les circumstàncies els hi són propícies. Aquestes epidèmies s'estenen llavors als altres barris més airejats i més sans en què habiten els senyors capitalistes. La classe capitalista dominant no es pot permetre impunement el plaer d'afavorir les malalties epidèmiques en el si de la classe obrera, doncs patiria ella mateixa les conseqüències, ja que l'àngel exterminador és tan implacable amb els capitalistes com amb els obrers.

Des del moment en què això va quedar científicament establert, els burgesos humanitaris es van encendre en noble emulació per veure qui es preocupava més per la salut dels seus obrers. Per acabar amb els focus d'epidèmies, que no paren de reprendre, van fundar societats, van publicar llibres, van projectar plans, van discutir i van promulgar lleis."

 (F. Engels - Contribució al problema de l'habitatge)

"La qüestió de l'Estat adquireix actualment una importància singular, tant en l'aspecte teòric com en l'aspecte polític pràctic. La guerra imperialista ha accelerat i aguditzat extraordinàriament el procés de transformació de l'capitalisme monopolista en capitalisme monopolista d'Estat. L'opressió monstruosa de les masses treballadores per l'Estat, que es va fonent cada vegada més estretament amb les associacions omnipotents dels capitalistes, cobra proporcions cada vegada més monstruoses. Els països avançats es converteixen - i al dir això ens referim a la seva "rereguarda" - en presidis militars pels obrers.

Els inaudits horrors i calamitats d'aquesta guerra interminable fan insuportable la situació de les masses, augmentant la seva indignació. Va fermentant sense cap mena de dubte la revolució proletària internacional. La qüestió de l'actitud d'aquesta cap a l'Estat adquireix una importància pràctica."

        (V.I. Lenin - L'Estat i la revolució)

Com totes les epidèmies, la destrucció capitalista del medi ambient i els desastres naturals, la malaltia per coronavirus també afecta en primer lloc a les masses explotades, principalment les més pobres; els barris populars, en els països oprimits i també en els països imperialistes. Tal com assenyalà Engels, és només quan l'epidèmia amenaça a la burgesia imperialista mateixa i al seu sistema quan es declara una "crisi global" i s'implementen les mesures dramàtiques. No s'anomena "crisi" a què cada dia 25 000 persones morin de fam al món, 3000 nens morin de l'evitable malària, i milers morin fins i tot als països imperialistes perquè no tenen mitjans per pagar l'assistència mèdica, o morin en espera d'atenció mèdica perquè "no hi ha recursos".

Les actuals mesures adoptades per la classe dominant i els seus Estats i governs en tots els països mostren dues coses: primer, que el seu objectiu principal no és salvar vides humanes en general, sinó protegir la gran burgesia i els seus guanys, el seu capital i el seu accés a suficient força laboral; i segon, que prenen la pandèmia com el pretext per accelerar els seus plans ja en marxa de guerra de repartiment, repressió intensificada, dictadura oberta, enfortiment de l'Estat burgès: mesures desesperades per preservar el sistema capitalista d'explotació i opressió, l'imperialisme. Encara que algunes de les mesures contra el virus són justificades i necessàries - i recordar que els explotadors també s'han de preocupar per la salut dels obrers per poder explotar-(però només en la mesura que sigui rendible) - tota la utilització de la situació és guiada principalment per aquests interessos de la classe dominant i les seves necessitats en la crisi de l'imperialisme.

Ara, quan la pandèmia posa de manifest la situació aguda creada per les retallades econòmiques i el ús "neoliberal" del sistema de sanitat, fins i tot els polítics més "neoliberals" demanen nacionalització i centralització estatal. Els revisionistes, complint el seu paper d'embellir a l'imperialisme, aplaudeixen aquestes demandes amb entusiasme i parlen de "reformes socialistes" i la suposada "derrota del neoliberalisme". En realitat, el que passa és que es revela amb nitidesa cristal·lina la funció de l'Estat burgès: "el Consell d'administració que regeix els interessos col·lectius de la classe burgesa" (Manifest del Partit Comunista). El paper de l'Estat burgès és salvaguardar els interessos de tota la classe dominant en el seu conjunt, usant el Poder centralitzat i el tresor públic per protegir els grans monopolis dels efectes de la crisi i reprimir les mobilitzacions populars. Ara es revela davant les masses amb més claredat que els Estats, que deien "no tenim recursos" per garantir les necessitats bàsiques de poble, sí que tenen recursos il·limitats per "rescatar" a les grans empreses, no importa si el govern de torn es diu "d'esquerra" o "de dreta".

Així com va passar l'11 de setembre de 2001, la present pandèmia serveix perfectament com a pretext per enfortir i militaritzar l'aparell repressiu i tota la dictadura de la burgesia, ara amb els tocs de queda, prohibint la reunió i desplaçament de les multituds, etc., és a dir accelerar els plans ja iniciats per combatre les creixents lluites populars; la situació revolucionària en desenvolupament desigual al món.  Ara poden legitimar mesures que eren impossibles de legitimar abans de la pandèmia. Els inútils intents de salvar l'imperialisme de la seva crisi general i última - amb l'explotació intensificada, el nou repartiment del món i la guerra genocida - demanen més dictadura oberta, més violència i més repressió contrarevolucionàries. La pandèmia permet fer-ho tot i, al mateix temps, controlar l'opinió pública amb la suposada "necessitat d'unitat nacional per superar la crisi"; és a dir "unitat" sota la dictadura de la gran burgesia imperialista. A Alemanya i altres països han prohibit les reunions de més de dues persones. Diversos països adopten noves lleis per permetre oficialment l'ús de diferents formes de vigilància electrònica, lleis per facilitar la implementació ràpida d'estats d'emergència, etc. Enmig de la pandèmia, l'imperialisme ianqui accelera les seves preparacions per envair Veneçuela amb els seus "càrrecs criminals" contra Maduro, i continua amb els seus exercicis militars de l'OTAN a Europa.

L'enemic del proletariat i dels pobles no és només el "neoliberalisme", sinó tot el sistema capitalista, l'imperialisme. Sí els imperialistes ho necessiten, faran servir el capitalisme d'estat, les nacionalitzacions, la centralització i el corporativisme, i compten amb l'ajuda dels revisionistes i els feixistes per arrossegar les masses en els seus negres plans reaccionaris i pintar-los de "vermell". Però les masses no es deixen enganyar tan fàcilment; totes les mesures contrarevolucionàries i guerres genocides generen més resistència, més revolució. La crisi que estem travessant és la crisi d'un sistema moribund d'explotació i d'opressió, l'agonia de l'imperialisme. El proletariat internacional i els pobles oprimits s'aixequen i clamen per la revolució. Correspon als Partits Comunistes guiar i dirigir a les masses lluitadores, desenvolupant les lluites per reivindicacions - demandant el dret a la salut - en servei de la lluita pel poder, sempre en lluita implacable contra el revisionisme com a perill principal; mobilitzant les masses preparant, iniciant i desenvolupant la guerra popular a cada país, en direcció a la guerra popular mundial contra la guerra mundial imperialista i seguir avançant amb guerra popular fins al comunisme.

VISCA LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!

VISCA EL MAOÍSME, ENFONSEM EL REVISIONISME!

UNIR ALS POBLES DEL MÓN SOTA DIRECCIÓ PROLETÀRIA CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES!

Moviment Popular Perú                                                                                     Març de 2020

8 DE MARÇ, LA DIADA DE LA DONA: TRENCAR LES CADENES! DESENCADENAR LA FÚRIA DE LA DONA COM UNA FORÇA PODEROSA PER A lA REVOLUCIÓ!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

8 DE MARÇ, LA DIADA DE LA DONA:

TRENCAR LES CADENES! DESENCADENAR LA FÚRIA DE LA DONA COM UNA FORÇA PODEROSA PER A lA REVOLUCIÓ!

"El món de les dones està dividit —igual que ho està el dels homes— en dos bàndols. Els interessos i aspiracions d'un grup de dones els acosten a la classe burgesa, mentre que l'altre grup té estretes connexions amb el proletariat, i les seves demandes d'alliberament abasten una solució completa a la qüestió de la dona. Així, encara que tots dos bàndols segueixen el lema general de "l'alliberament de la dona”, els seus objectius i interessos són diferents. Cadascun dels grups inconscientment part dels interessos de la seva pròpia classe, la qual cosa dóna un colorit específic de classe als objectius i tasques que es fixa per a si mateix [...]

Per a la majoria de les dones del proletariat, la igualtat de drets amb els homes significaria només una part igual de la desigualtat, però per a les “poques triades”, per a les dones burgeses, de fet, obriria les portes a drets i privilegis nous i sense precedents que fins ara han estat només gaudits pels homes de classe burgesa. Però, cada nova concessió que aconsegueixi la dona burgesa seria una altra arma amb la qual explotar a la seva germana menor i continuaria augmentant la divisió entre les dones dels dos camps socials oposats. Els seus interessos es veurien més clarament en conflicte, les seves aspiracions més evidentment en contradicció."

(Aleksándra Kolontái - Els fonaments socials de la qüestió femenina)

"Un moviment femení popular veritable no pot construir-se i desenvolupar-se sinó des de la posició de la classe obrera, des del marxisme, i com a parts del moviment popular de l'alliberament del qual depèn l'emancipació de la dona"

(Partit Comunista del Perú – El marxisme, Mariátegui i el moviment femení)

Amb motiu de la Diada de la dona saludem a totes les comunistes i revolucionàries del món; heroïnes del proletariat i del poble que donen les seves vides en les lluites armades i guerres populars com a dirigents i combatents en la lluita a mort contra l'imperialisme i tot aquest sistema patriarcal; al Perú, a l'Índia, a Turquia, a Filipines i altres llocs. Igualment, saludem a les masses femenines que ara estan mobilitzant-se a tot el món en lluites pels seus drets i reivindicacions, contra les violacions i contra tota l'opressió de la dona que continua sent part d'aquest sistema capitalista d'explotació i opressió.

Toca als comunistes – als marxistes-leninistes-maoistes – reconèixer les actuals lluites femenines com una expressió i una part de la situació revolucionària en desenvolupament desigual en el món. Rebutgem les posicions revisionistes que descarten les lluites femenines en general, plantejant que el problema de l'opressió de la dona suposadament se solucionarà “automàticament” amb la revolució, i que per això no serien necessàries les organitzacions i mobilitzacions femenines. Enarborem i apliquem la posició correcta del nostre Partit, que es necessita un moviment femení popular que mobilitzi a les dones de totes les classes del poble per les seves reivindicacions – sota direcció del proletariat i en funció de la presa del Poder a través de la guerra popular.

Les massives mobilitzacions femenines de l'any passat – com les marxes a Mèxic, a Turquia, a Sudan, a Espanya i altres llocs contra la violència contra les dones, o les marxes pels drets de les dones i contra l'“austeritat” imposada per l'imperialisme a Grècia i altres països –, malgrat el seu caràcter espontaneo i la falta de direcció proletària, són lluites justes contra el vell ordre i expressen precisament “la fúria de la dona”, la qual hem de “desencadenar com una força poderosa per a la revolució”. Això és el que correspon a les feministes proletàries.

L'imperialisme, la reacció i el revisionisme sistemàticament busquen contenir, manipular i utilitzar la lluita femenina per a desviar la lluita de classes. El paper del feminisme burgès és convertir la lluita femenina en una defensa de la “democràcia occidental”, embellir a l'imperialisme i pintar a aquest sistema d'explotació i opressió com a garant de la suposada “llibertat de les dones”; és a dir en realitat la “llibertat” del “mercat lliure”; la llibertat d'un grapat de dones burgeses o petit burgeses de fer les seves carreres dins del sistema imperialista com a explotadores o fidels lacaies de les classes dominants. És un feminisme burgès que avui a nivell mundial planteja legalitzar i normalitzar la prostitució, que descaradament participa en la propaganda racista de l'imperialisme contra els pobles àrabs i els altres pobles oprimits i fins i tot defensa les guerres genocides de l'imperialisme en nom de tal feminisme. Es confirma el que planteja el Partit Comunista del Perú, que la mobilització de les dones és “necessària i fructífera des de la posició de la classe obrera i al servei de les masses populars, però que impulsada per i en benefici de les classes explotadores actua com a element de divisió i fre de la lluita popular”.

Ja sabem que l'imperialisme està aplicant la seva política d'enfrontar masses contra masses, utilitzant les contradiccions nacionals, religioses o culturals per a dividir a les masses i evitar que s'uneixin contra l'imperialisme; i no és estrany que vulgui usar la lluita femenina en el mateix sentit. Contra això, enarborem el feminisme proletari, l'únic feminisme que realment lluita per la destrucció de tot el sistema patriarcal d'explotació i opressió; l'emancipació de totes les dones del poble i no sols la “llibertat” de les dones de la burgesia i algunes de les seves lacaies petit burgeses.

VISCA EL FEMINISME PROLETARI!

VISCA LA DIADA DE LA DONA!

AIXAFAR L'IMPERIALISME I EL PATRIARCAT AMB GUERRA POPULAR!

Moviment Popular Perú                                         8 de Març de 2020

26 DE DESEMBRE DE 2019: VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

26 DE DESEMBRE DE 2019:   VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME!               UNIR ALS POBLES CONTRA LA GUERRA IMPERIALISTA, EL FEIXISME I LA REPRESSIÓ CONTRAREVOLUCIONÀRIA DE L'IMPERIALISME I ELS SEUS LACAIS!  

"És amb la guerra popular que hem comprès més profundament el que implica el maoisme i assumit el solemne compromís 'd'Enarborar, defensar i aplicar el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme!; i, de bregar incansablement per coadjuvar a posar-ho com a comandament i guia de la revolució mundial; única, rogíssima i immarcescible bandera que és garantia de triomf per al proletariat, les nacions oprimides i els pobles del món en la seva inexorable marxa combatent, de legions de ferro cap al daurat i per sempre resplendent comunisme."

(Comitè Central - Partit Comunista del Perú, Documents fonamentals 1988)

"El blanc principal de la revolució és l'imperialisme i la reacció. El perill principal de la revolució és el revisionisme "

(President Mao Tse Tung)

"En la història de la humanitat, tota força reaccionària que està a punt de morir es llança invariablement a una última i desesperada envestida contra les forces revolucionàries, i passa sovint que alguns revolucionaris es deixen enganyar durant un temps per aquest poder aparent que encobreix la debilitat interna, i no aconsegueixen veure el fet essencial que l'enemic s'aproxima a la seva fi, en tant que ells mateixos s'acosten a la victòria. El sorgiment de les forces feixistes i les guerres d'agressió que han estat mantenint  des de fa alguns anys, constitueixen precisament l'expressió d'aquesta última i desesperada envestida."

(President Mao Tse Tung - El Punt de Viratge de la II Guerra Mundial, 1942)

Amb motiu de l'aniversari del naixement del President Mao Tse Tung, saludem solemnement als comunistes de el món que lluiten per imposar el maoisme com a únic comandament i guia de la revolució proletària mundial, en lluita implacable contra el revisionisme com a perill principal. Igualment saludem a les heroiques masses del proletariat i dels pobles que actualment estan donant les seves vides en les lluites armades i guerres populars sota la invencible bandera vermella del maoisme, ideologia universal del proletariat internacional; en les lluites d'alliberament nacional i en les lluites actuals contra la repressió i la violència contrarevolucionària dels règims feixistes i reaccionaris, lacais de l'imperialisme a Amèrica Llatina, l'Orient Mitjà, Àsia i igualment en els països imperialistes.

Els cops reaccionaris, la repressió i la violència contrarevolucionàries a Bolívia, Xile, Colòmbia; el ressorgiment del feixisme i de la dictadura burgesa més descarada i oberta als països oprimits així com en els països imperialistes; no són signes de la fortalesa de l'imperialisme i la reacció, com plantegen els revisionistes i oportunistes, sinó de la seva debilitat, de la seva crisi general i última. Es confirma el plantejat per J. Dimitrov el 1936:

"Sota les condicions de la profunda crisi econòmica desencadenada, de la violenta agudització de la crisi general del capitalisme, de la revolucionització de les masses treballadores, el feixisme ha passat a una àmplia ofensiva. La burgesia dominant busca cada cop més la seva salvació en el feixisme per dur a terme mesures excepcionals d'espoliació contra els treballadors, per preparar una guerra imperialista de rapinya, l'assalt contra la Unió Soviètica, per preparar l'esclavització i el repartiment de la Xina i impedir, per mitjà de tot això, la revolució.

"Els cercles imperialistes intenten descarregar tot el pes de la crisi sobre les esquenes dels treballadors. Per això, necessiten el feixisme.

"Tracten de resoldre el problema dels mercats mitjançant l'esclavització dels pobles febles, mitjançant l'augment de la pressió colonial i d'un nou repartiment del món per la via de la guerra. Per això, necessiten el feixisme."

Avui en dia no existeixen els països socialistes, però, així com el 1936, els imperialistes avui necessiten el feixisme per poder dur a terme la seva guerra imperialista de repartiment i rapinya de les nacions oprimides. Així com el 1936, necessiten el feixisme, la repressió i la dictadura oberta i terrorista per poder "descarregar tot el pes de la crisi sobre les esquenes dels treballadors", és a dir continuar amb l'explotació intensificada, les retallades, la "austeritat" tant en els països oprimits com als països imperialistes. I principalment, necessiten el feixisme per mantenir l'explotació imperialista del tercer món, en el seu negre i impossible somni de contenir i aniquilar les lluites d'alliberament nacional contra l'explotació i dominació imperialista. Els actuals règims lacais de l'imperialisme ianqui a Xile i Bolívia apliquen la política "tradicional" de l'anticomunisme obert, del racisme i de la repressió violenta contra el poble, i també contra els representants de les fraccions competidores de la gran burgesia, les fraccions vinculades a les superpotències de Rússia i de la Xina. A l'altre banda, els règims com el de Maduro a Veneçuela són més aviat continuadors del règim feixista de Velasco al Perú i altres similars, aplicant l'organització corporativa de les masses per contenir-les i evitar la revolució. En tots els casos s'utilitza una combinació de diferents graus i formes de corporativisme, dictadura oberta i violència contrarevolucionària, mentre es manté formalment el Parlament i la democràcia burgesa.

També veiem un ressorgiment del feixisme i la dictadura oberta i terrorista als Estats Units i a Europa com a instruments dels Estats imperialistes per "enfortir el darrere imperialista", com va dir el camarada Stalin. Allà ja veiem que les guerres imperialistes i la política contra els treballadors i contra les persones generen protestes més populars i més condicions per a la revolució, i la burgesia imperialista i els seus Estats s'estan convertint cada vegada més en el xovinisme racista i el nacionalisme burgès per mobilitzar principalment la petita burgesia, que inclou gran part dels intel·lectuals, i l'aristocràcia obrera en suport de la guerra imperialista, l'explotació del tercer món i la creixent dictadura burgesa.

Destaquem que tot i que el feixisme és una expressió de la debilitat i de la crisi general i final de la burgesia i del seu sistema d'explotació i opressió, l'avanç del feixisme revela també, a curt termini, "la debilitat del proletariat, desorganitzat i paralitzat per la política escisionista i de col·laboració de classe amb la burgesia de la socialdemocràcia" (Dimitrov). Si el proletariat fins ara no ha estat capaç d'impedir el ressorgiment del feixisme, la influència del racisme i del social xovinisme a les files del poble, etc., és principalment perquè el revisionisme actua com a agent de la burgesia en les files de la nostra classe encoratjant il·lusions reformistes, arrossegant les masses en eleccions reaccionàries, embellint l'imperialisme al servei de la classe dirigent i una superpotència imperialista o altra, defensant les seves guerres genocides de repartiment i rapinya. De la mateixa manera, un nou revisionisme, amb la capçalera de "maoista", actua en el moviment comunista internacional i en els nostres Partits Comunistes; difonent les tesis revisionistes del "replegament de la revolució mundial", de la "força de l'imperialisme" i de la suposada necessitat de fer "aliances tàctiques" amb superpotències i potències imperialistes. Una característica fonamental d'aquest tipus de revisionistes és que, tot i dir-se "maoistes", mai no han assumit el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, sinó que neguen el seu caràcter universal i la seva aplicació concreta, convertint-la en un símbol buit i mort. Com tots els altres revisionistes, avantposen les seves ambicions personals, el seu prestigi personal i les seves il·lusions d'un "triomf ràpid" als interessos del partit i de la revolució, i acaben conciliant i col·laborant amb tota mena de revisionistes i reaccionaris, venent la revolució a canvi d¡un plat de llenties.

Fem una crida a tots els comunistes del món a continuar la nostra lluita per imposar el maoïsme; aplicant-lo a les condicions concretes i mobilitzant les masses; lluitant braç a braç amb elles; enfrontant-se al feixisme, la repressió i la violència contrarevolucionària; en lluita constant i implacable contra el revisionisme dins i fora de les nostres files; construint o reconstituint els partits comunistes marxistes-leninistes-maoistes militaritzats on no existeixen actualment. Només aplicant el maoisme en la preparació, la iniciació o el desenvolupament de la guerra popular, i només rebutjant la conciliació i desemmascarant a la dreta, l'esquerra avança i servirà per a unir els comunistes a nivell mundial.

VISCA L'ANIVERSARI DEL PRESIDENT MAO TSETUNG!

VISCA EL MARXISME-LENINISMO-MAOÏSME, PRINCIPALMENT EL MAOÏSME!

ENFONSEM EL REVISIONISME!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment Popular Perú

26 de desembre de 2019

VISCA L’ANIVERSARI DEL PRESIDENT GONZALO I LA DIADA DE L'EXÈRCIT POPULAR D'ALLIBERAMENT!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA L’ANIVERSARI DEL PRESIDENT GONZALO

I LA DIADA DE L'EXÈRCIT POPULAR D'ALLIBERAMENT!

“Les masses estan assedegades de revolució, les masses estan explotades i clamen revolució, així que el problema no està en elles; el proletariat clama revolució, les nacions oprimides, els pobles del món clamen revolució; llavors necessitem desenvolupar partits comunistes; la resta, reitero, ho fan les masses que són les que fan la història i escombraran l'imperialisme i la reacció mundial amb guerra popular”

President Gonzalo

Celebrem el naixement del President Gonzalo i la diada de l'Exèrcit Popular d'Alliberament plens d'optimisme revolucionari. El Moviment Popular Perú es reafirma en la seva salutació i subjecció ferma, conscient, voluntària i incondicional a la nostra Jefatura, el President Gonzalo, Cap del Partit i de la revolució, centre d'unificació partidària i garantia del triomf fins al comunisme; sustentada en l'aplicació creadora de la nostra ideologia universal el marxisme-leninisme-maoisme, principalment maoisme, a la realitat de la revolució peruana: el pensament gonzalo.

Quan després de la restauració del capitalisme a la Xina la major part dels partits que es deien comunistes eren prosoviétics o tengsiaopinistes, el PCP, sota la Jefatura del President Gonzalo, prenent amb fermesa la lluita contra el revisionisme com a enemic principal, va continuar la forja del Partit per a la seva tasca principal: el començament de la guerra popular.

És sota la Jefatura del President Gonzalo quan s'inicia la contraofensiva marxista-leninista-maoista pensament gonzalo contra l'ofensiva contrarevolucionària general i contra l'atac revisionista de Teng, Hoxa, Castro, Alia i Brezhnev.

En 1980, quan molts comunistes a nivell internacional vacil·laven, sota la Jefatura del President Gonzalo s'inicia la guerra popular.

En l'actualitat, el CC del PCP, aplicant el pensament gonzalo, dirigeix omnímodament la guerra popular i compleix els plans establerts pel President Gonzalo, combatent tota capitulació i aixafant línies contràries, la LOD revisionista i capitulacionista i la LOI del revisionisme armat, i a tota mena de revisionisme per a dur la revolució fins a la victòria final.

La guerra popular al Perú es desenvolupa combatent a la superpotència ianqui, principalment, però sense capitular davant cap altra superpotència (Rússia o la Xina) o potència imperialista.

A escala internacional, el PCP, aplicant el pensament gonzalo, compleix amb el seu paper de fracció vermella del Moviment Comunista Internacional, combatent tot revisionisme, tant el vell com el nou revisionisme amb capçalera de maoista.

El President Gonzalo ens ensenya, recollint l'experiència internacional de la revolució i de la guerra popular al Perú, que si un partit revolucionari i un exèrcit revolucionari no temen a les dificultats, si lluiten heroicament sense treva contra l'enemic, conquistaran la victòria.

Fem una crida a tots els comunistes, revolucionaris i persones progressistes a defensar la vida del President Gonzalo, el més important presoner polític i de guerra del món.

També fem una crida al Moviment Comunista Internacional a aprendre de l'experiència de la guerra popular al Perú i a aplicar les aportacions universals del President Gonzalo.

VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!

EXIGIM LA PRESENTACIÓ PÚBLICA EN VIU I EN DIRECTE DEL PRESIDENT GONZALO I QUE SE LI PERMETI PRONUNCIAR-SE!

VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

VISCA L'EXÈRCIT POPULAR D'ALLIBERAMENT!

Moviment Popular Perú                                       Desembre 2019

El PROCÉS CATALÀ: LA VENJANÇA DE L'ESTAT

Aquest article s'ha redactat basant-se en els fets que hi han succeït, sobretot a Catalunya, fins a l'octubre de 2019.

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

El PROCÉS CATALÀ: LA VENJANÇA DE L'ESTAT

Les mobilitzacions contra la sentència del Tribunal Suprem  Espanyol condemnant en total a quasi 100 anys de presó als dirigents polítics del Procés, ha demostrat, per una part el tarannà brutal i  venjatiu d'aquest Estat i, per l'altra, que l'independentisme català (malgrat la traïció de la seva direcció i totes les maniobres dels que des de dins volien paralitzar el moviment) segueix essent molt fort i amb una potent capacitat de mobilització.

Aquest cop les mobilitzacions contra la sentència i la repressió  no sols han estat a Catalunya. Petites però importants manifestacions s'han fet a tot l'Estat: País Basc, Madrid, Alacant, Saragossa, Andalusia,... En moltes també s'expressava  que la sentència i la repressió contra el Procés podria aplicar-se contra altres moviments (contra els stop-desnonaments, per exemple).

La marxa a l'Aeroport del Prat (que va provocar l'anul·lació de més de 150 vols en poc més d'una hora), els talls de carreteres i ferrocarrils, i sobretot les marxes de centenars de milers de persones que van literalment envair Barcelona, i les successives nits que alguns recorden com la "Rosa de Foc" (*1) demostren que l'anhel independentista d'una bona part de la població catalana continua molt fort i que les queixes pel tracte que reben de l'Estat poden haver arribat, a un punt de no retorn. Tot això, no ho oblidem!, enmig d'una crisi econòmica de la qual no hem sortit i ja entrem en una altra, i d'un Estat Espanyol en total descomposició en la què s'ha batejat com "segona transició".

Hi ha canvis, però...

En determinats moments històrics, la consciència de les masses avancen molt més de pressa. Això els hi ha passat als independentistes catalans. Fa no gaire més d'un any  molts aclamaven a la policia catalana. "És la nostra policia". Ara els Mossos ja són part de la policia repressora de l'Estat, son "forces d'ocupació", formen part dels sàdics i brutals repressors i torturadors, els que peguen amb ferotgia dins i fora dels furgons, els que vexen a les joves detingudes, els que han provocat centenars de ferits aquests dies,...

Les barricades tanquen els carrers, però obren el camí al futur  

                                                                                   (pintada feta al Maig Francés de 1968)

"... Aquests "excessos" són molt necessaris [...] Volem dir-ho amb tota la franquesa: A tots els poblets es necessita un breu període de terror. Si no és així, és del tot impossible aixafar les activitats dels contrarevolucionaris al camp i derrocar el poder dels shenshi. Per a corregir un error, s'ha de sobrepassar els limits justos. Si no és així l'error mai es corregirà ..."

Mao Tsetung. Investigació del moviment dels pagesos  de Yunan, els anomenats "excessos". Obres escollides. Llibre 1, pàgines 24 i 25..

"La violència  és la partera de tota societat  vella, prenyada d'una de nova.

Karl Marx. El Capital, llibre 1. En aquest llibre i a molts altres, tant Marx com Engels mostren l'imprescindible i omnipresent paper de la violència en els canvis socials i a l'història de la humanitat.

També hi ha canvis relacionats amb la violència. Principalment en els joves. Molts d'aquests ("desencisats, anarquistes i apolítics", com els va nomenar un portaveu del sistema) han vist que no hi ha treball  (l'atur juvenil és oficialment superior al 33%) i el poc que es troba és molt precari, no es poden emancipar per l'alt cost  de l'habitatge que puja sense fre, les taxes acadèmiques estan a l'abast de poques famílies, amb problemes seriosos per arribar a la fi de mes, i ... no hi ha perspectives de millora. Veuen  un sistema en descomposició que s'ha tret la careta, han vist com l'Estat aplicava la seva brutal violència judicial i policial, i han reaccionat amb violència.

Empresaris, polítics, la mateixa direcció burgesa  del moviment,...  i bona part dels mobilitzats han cridat i criden contra la violència. "Som pacífics", "som un moviment pacífic" han repetit innumerables vegades. La burgesia catalana té molts motius per a témer la violència de la classe obrera i del poble català. A més, traídors al moviment han dit i repetit que no és l'hora, hem d'esperar a acumular forces. Però la violència s'obre camí i és necessària. Els joves poden excedir-se, però han d'aprendre per altres moments en els quals hauran d'exercir la violència revolucionària per tal que hi hagi canvis de veritat. S'ha de recordar que l'any 1936, el poble de Barcelona i altres llocs va poder resistir i fer front a la insurrecció militar per tenir experiències prèvies. La CNT va haver d'enfrontar-se a mà armada amb la patronal que volia eliminar físicament als seus dirigents. Ja en 1931 diverses revoltes anarquistes, totes fracassades i que van acabar en la mort de molts dels revoltats,  I  sobretot la insurrecció de 1934, a Astúries però també en part a Catalunya, van ser dures però molt bones lliçons per la classe obrera i els pobles. La gimnàstica revolucionària. A la revolta de la fi del franquisme també va aparèixer amb notorietat la violència popular. I també va ser necessari aprendre a utilitzar-la.

Aquest és un primer pas que molts joves han donat, segur que en seguiran altres. Han d'aprendre, entrenar-se en la lluita, és normal i licit que en molts moments s'excedeixin, ...

I podem veure diferències en les escridassades al diputat d'ERC, Gabriel Rufian (als crits de fora i botifler -traïdor- el van expulsar d'una manifestació) . En altre moment, també fou escridassat un dels representants d'aquest partit al Parlament de Catalunya, José Rodriguez. Dies abans portaveus d'ERC van criticar a l'ANC i als CDRs per voler ser un contrapoder  al convocar mobilitzacions. ERC cerca desesperadament obtenir la Presidència de la Generalitat i per aconseguir-ho es mostra submisa davant de l'Estat i dóna suport al Partit Socialista, que es Estat Espanyol com no n'hi ha cap (recordar per exemple la creació dels GAL, intentant obtenir favors d'aquest Estat a canvi de frenar el Procés. Esquerra Republicana ha jugat la carta de la negociació amb el Govern Central, a la baixa i sota el xantatge del seu cap, Oriol Junqueras, a la presó. Tot veient l'experiència del País Basc, aquest és un camí sense sortida. L'Estat Espanyol exigeix la rendició total i absoluta, el penediment i té un sentiment de revenja molt fort. Roma no paga als traïdors.

L'experiència passada

Pocs dies abans de fer-se pública la sentència del Procés, 7 joves van ser detinguts en una operació que ens recorda moltes altres típiques de l'Estat. Per fer por i "escarmentar", fan a "bombo i platillo" una operació-muntatge d'un suposat grup terrorista que es prepara per a fer atemptats. Ja ho van fer en l'anomenada Operació Dixan contra uns suposats islamistes. Encara més similituds va tenir l'any 1992 l'Operació Garzón per aturar les protestes contra els Jocs Olímpics de Barcelona. S'inventen un grup terrorista, que suposadament vol començar a atemptar amb explosius casolans (normalment d'aquests explosius només presenten com a prova productes de neteja que podem trobar per tot arreu). L'objectiu és crear por, intentant aturar la lluita.

A part dels 7 joves detinguts dies abans, han intentat criminalitzar i presentar com a grups terroristes a la CUP, als joves independentistes d'Arran, als CDRs i a Tsunami Democràtic. Posteriorment a l'inventat grup terrorista organitzat, també, com ja van fer al País Basc amb la Kale Borroca. parlen de "l'entorn" per a justificar elevades penes de presó a tots els que defensen el Procés. Tots són terroristes.

Un Estat en descomposició

La descomposició de l'Estat és brutal. Incapacaç de donar sortida a les reivindicacions catalanes, només repressió, una bestial repressió: més de 700 ferits, dos-cents detinguts, acusacions falsificades, incriminació d'organitzacions senceres, prohibició a TV3 i al Parlament de Catalunya de parlar de determinats temes,... Tot això, no ho oblidem!, dins d'una crisi econòmica de la qual no hem sortit i estem entrant en una altra, i d'un Estat Espanyol en total descomposició i incapaç de donar sortida als greus problemes d'àmplies masses. La situació és tan precària que els representants polítics no han estat capaços de formar un govern de l'Estat minimament consistent i, enmig de durs retrets s'han avocat a unes noves eleccions. La situació catalana ha estat l'eix de la campanya electoral, impedint encara més qualsevol intent de sortida al conflicte. També, per la seva part, la Generalitat de Catalunya, ha deixat d'exercir les seves competències i tractar el dia a dia. A Barcelona i a Madrid el desgovern és la norma.

La total y bona coordinació dels Mossos amb la resta de la policia de l'Estat en la repressió a la violència dels joves ha estat destacat tant pel ministre de l'interior espanyol (Fernando Grande Marlaska), com per un portaveu del PSC i pel conseller d'interior Miquel Buch. També Pedro Sánchez parla de "Coordinació exemplar" (declaracions 19/10), i quan Torra manifesta el seu disgust per la bestial repressió i demana una investigació interna dels Mossos (tots els diaris 29 octubre), el President Espanyol es nega a parlar amb el de la Generalitat i li diu que abans condemni la violència dels joves i defensi a la policia.

Les declaracions dels mateixos mercenaris policials fan posar els pèls de punta. Pocs dies abans les declaracions del general Garrido, responsable a Catalunya de la Guàrdia Civil, va fer que el Govern de la Generalitat demanés el seu cessament immediat. Els dies de la revolta dels joves, els sindicats policials demanaven més coordinació policial. Determinats jutges volen més castic pels revoltats. En moments com aquest de crisi, els aparells de l'Estat agafen vida pròpia.

Els apagafocs

Com sempre, hi ha els que promouen la conciliació amb l'enemic; els que procuren que la lluita no sobrepassi determinats límits i que no molesti massa al sistema; els que diuen que no hi ha condicions i que hem d'esperar a acumular forces, que ara no toca rebel·lar-se; també els que busquen només el seu profit individual.

Hem analitzat abans el cas d'ERC. També s'han vist intents de paralitzar les mobilitzacions des de dins com en  l'ANC. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, estava més preocupada pels danys al mobiliari urbà que pels patiments de les víctimes de la repressió. Podemos, que en algun momeni va defensar el dret d'autodeterminació i va demanar una solució política i no judicial del conflicte, es va tirar enrere i va defensar la Constitució Espanyola quan va veure la possibilitat d'entrar en el govern d'Espanya. Sectors empresarials i polítics, en principi favorables o simpatitzants del Procés, queixant-se del perjudici que provocava els fets violents. Sectors dels CDR's i de la CUP expressaven la por a sobrepassar determinats límits.

La burgesia catalana que ha dut la direcció del Procés és conscient per experiència pròpia, que el seu enemic més fort és el proletariat i té molta por a les revoltes populars, En el passat segle XX va necessitar en més d'un moment l'auxili de la repressió de l'Estat per aturar aquestes revoltes i solucionar els seus problemes.

Política independent del proletariat

El problema de les nacionalitats històriques és recurrent i s'aguditza en els períodes de crisi de l'Estat Espanyol. Els marxistes-leninistes-maoistes ens refermem en:

1) Estem en la crisi final de l'imperialisme i el que tenim a l'ordre del dia és la revolució proletària. Les superpotències imperialistes USA, Xina i Russia i les potències imperialistes es preparen per la guerra i ja lluiten per un nou repartiment del món. O la revolució mundial atura la guerra o la guerra potenciarà la revolució. Cal doncs, que el proletariat i els pobles del món s'aixequin contra els imperialistes i els seus lacais, cap a una nova societat que acabi amb tota mena d'explotació i opressió. Aquest marc és l'únic que pot assegurar una veritable llibertat pel poble català.

2) Reiterem el dret que tenen les nacions a la seva autodeterminació i a la separació estatal. L'Estat Espanyol és una presó de pobles i aquests tenen tot el dret a separar-se.

3) No es pot admetre una condemna per intentar exercir aquest dret a l'autodeterminació. Condemnem sense pal·liatius la venjança de l'Estat Espanyol i la seva repressió. Hem lluitat i lluitarem per la llibertat de tots els presos polítics, i en  favor de les víctimes de la repressió d'aquest Estat criminal i en descomposició al què cal destruir.

4) Aquests dies, en mitjans d'esquerra ha circulat un vídeo on un dels encausats, Jordi Turull ataca el bloqueig de Parlament de Catalunya pel moviment de l'15-M i diu textualment: "Les lleis s'han de complir", mentre envia a la presó a diversos joves catalans per la seva protesta, És evident la hipocresia de la burgesia catalana i els seus representants. Però, no es pot admetre cap condemna de l'Estat per exercir un dret com el d'autodeterminació. Ja tindrà el poble català ocasió de condemnar i fer justícia dels crims de la seva burgesia.

5) Una cosa és reconèixer el dret d'autodeterminació, és a dir el dret d'una nacionalitat sense Estat a separar-se i a tenir un estat propi, i una altra l'alternativa de la classe obrera en aquests moments històrics. És necessària una política independent del proletariat català i del de tot l'Estat. I això només pot venir a través d'un partit propi, un partit que sintetitzi tota l'experiència revolucionària del proletariat i dels pobles, un partit marxista-leninista-maoista que dirigeixi a la classe cap a la presa del Poder mitjançant la guerra popular i després, mitjançant successives revolucions culturals avançar a un sistema sense explotats ni oprimits, l'únic que pot assegurar la llibertat total del poble català.

6) En aquest moment històric no hi ha cap alternativa: o revolució socialista dirigida per la classe obrera o cop d'Estat dirigit per la burgesia o alguna de les seves fraccions, amb el suport d'un o més imperialismes.

Per als explotats i oprimits no té sentit lluitar per un Estat català dins de la Unió Europea, dirigit pel seva burgesia i sota les botes imperialistes. És "más de lo mismo". O pitjor, ja que l'imperialisme voldrà alguna cosa a canvi del seu  "suport" ·

7) Tampoc significa un avanç la supressió dels borbons i de la seva monarquia. Ara ja no és època de passos intermedis, és hora de lluitar per la revoluió socialista, de començar la guerra popular fins a la presa de poder.

D'altra banda, la repressió de l'Estat ens obliga a tots a potenciar els organismes antirrepressius i de solidaritat, Aquesta és una tasca important que no cal menysprear. Recordem, per exemple, el paper dels presoners de la Revolució d'Astúries en la formació de Front Popular a 1935-1936

Maearmadademasses@blogspot.com                                           Gener 2020

Notes

(* 1) ROSA DE FOC. Rosa de foc. El nom es refereix a la setmana tràgica de 1909, quan el poble de Barcelona es va aixecar contra el reclutament per a la guerra del Marroc i Barcelona semblava una rosa de foc a causa dels incendis, principalment de convents i esglésies, al considerar els revoltats que l'Església catòlica i els seus privilegis era una de les causes principals de la seva penosa situació. Després, es va emprar aquest terme per referir-se a la ciutat en altres aixecaments populars. En més d'una ocasió, els militars van bombardejar la ciutat des del castell de la muntanya de Montjuïc com a represàlia i per frenar alguna d'aquestes revoltes.