Al poble català en la Diada de 2021

 

Proletaris del món, uniu-vos!

Al poble català en la Diada de 2021

 

Després d'anys amb milions de catalans mobilitzant-se i lluitant durament per l'autodeterminació, amb un important referèndum inclòs; en l'actualitat ens trobem amb una forta desmobilització i amb un govern de la Generalitat que és un desastre en el dia a dia, no hi ha govern a Catalunya; però no importa perquè qui mana realment aquí és el PROCICAT.

El camí de la independència s'ha canviat pel camí de la por i de la "sanitat", criminalitzant sobretot als joves. Els joves són els "dolents" de la pandèmia. Se'ls acusa d'irresponsabilitat, de no voler vacunar-se, de fer "botellons" i sobretot de ser molt violents.

El paper del PSOE

Quan el PSOE va arribar al govern i més quan es van ajuntar els de PODEMOS, amb el suport de partits de les nacionalitats històriques (PNB, Bildu, ERC,...) bastants van creure que moltes coses anaven a canviar.

La història, l'anàlisi i la pràctica ens diuen tot el contrari.

En molts moments de crisis a Europa els partits socialdemòcrates van arribar al govern, per a "salvar els mobles" a la burgesia i al seu Estat, tractant de paralitzar les protestes i la rebel·lió dels de "baix". El PSOE és el partit amb més sentit d'Estat. Quan l'Estat Espanyol no ha sortit de la crisi iniciada en 2008, s'anuncia una segona crisi més virulenta que la pandèmia no ha fet més que accelerar.

La burgesia no pot permetre's "regals" i hem vist actes simbòlics que no significaven res, mentre la política real anava en el sentit contrari. Es va rebre una vegada al "Aquarius", i després política d'impedir com sigui l'arribada d'immigrants, potenciant les devolucions (incloses les de menors, contravenint les mateixes lleis espanyoles). En comptes de la regularització (lògica en plena pandèmia) han augmentat les dificultats per a empadronar-se, regularitzar-se i obtenir la nacionalitat.

La pujada de la llum i la inflació

Van pujar "una mica" (del 52 al 60%) el percentatge que reben les vídues, però les pensions continuen sent de misèria i la bretxa de gènere és brutal. La pujada de les pensions amb l'IPC oficial s'ho va trobar Sánchez com un regal de Rajoy que no ha volgut revertir. La rebaixa de les pensions se centren de moment a posar traves i a disminuir a les futures pensions.

Van augmentar el salari mínim, però els sous reals dels treballadors amb prou feines han pujat oficialment en deu anys, de la majoria han baixat, mentre que una minoria ha rebut augments. L'atur juvenil continua desbocat.

Van prometre derogar, entre altres coses, la reforma laboral de Rajoy i la denominada "llei Mordassa". No han canviat res.

Per a sortir de la pandèmia (i continuar amb els "pelotazos") confien en els fons procedents de la Unió Europea. Però l'Estat ja està molt endeutat per la crisi bancària i el rescat d'aquestes entitats. Abans de la pandèmia, tot ciutadà de l'Estat devia una anualitat dels seus ingressos per aquest rescat. Qui pagarà això i el que arriba d'Europa?

La crisi de l'habitatge torna pels seus furs... El cas de la llum...

Els indults del Procés

Una de les principals missions que tenia assignada Sánchez és que a Catalunya no augmentés la revolta i que aquesta nacionalitat tornés a la cleda de l'Estat. Per a això, han negociat amb ERC principalment i s'han donat els indults (parcials, reversibles i amb inhabilitació) a 9 líders polítics. Però hi ha més de 3300 encausats de CDR, Tsunami Democràtic i altres formacions pel mateix tema. És la vella política del pal i la pastanaga. Indult a alguns caps que "s'han portat bé últimament", però pal als de baix que han lluitat. Alguns "tindran càstig" i altres es veuran amenaçats ("que vagi amb compte el que es mogui una mica").

La "direcció" del Procés està amb una ERC "penedida" i negociant amb el PSOE, baralla contínua pel poder que els hi deixa l'Estat entre ERC i les diferents fraccions de l'antiga Convergència (i d'aquestes entre elles).

El trist paper de la CUP és el de secundar sense cap criteri al govern de la Generalitat

Aquests anys de Procés ens han demostrat, fins i tot més si cap, que el poble català no té sortida seguint a la gran burgesia catalana i que aquesta, quan li convé, el deixa a l'estacada.

És més necessària que mai l'organització independent de la classe obrera, l'única que pot assegurar una veritable llibertat per a Catalunya.

Aquesta organització ha de recollir la ràbia i canalitzar la justa rebel·lió de la joventut en contra del sistema podrit capitalista i el seu Estat.

Pel just dret a l'autodeterminació del poble català!

Per la construcció d'un partit marxista-leninista- maoista!

Visca el maoisme, enfonsem el revisionisme!

 

Mararmadademasses.blogspot.com

11 de setembre de 2021