VISCA EL PRIMER DE MAIG, DIADA DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL!

 Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL PRIMER DE MAIG, DIADA DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL!

DESENVOLUPAR LA SITUACIÓ REVOLUCIONÀRIA, COMBATRE LA REPRESSIÓ I LA GUERRA IMPERIALISTA!

 

“Presenciem la disgregació, l'agonia d'una societat caduca, senil, decrèpita; i, al mateix temps, presenciem la gestació, la formació, l'elaboració lenta i inquieta de la societat nova. Tots els homes, amb els quals, una sincera filiació ideològica ens vincula a la societat nova i ens separa de la societat vella, hem de fixar profundament la mirada en aquest període transcendental, agitat i intens de la història humana.”

(José Carlos Mariátegui – La Història de la Crisi Mundial)

"La direcció del proletariat ha provocat un canvi radical en la fisonomia de la revolució, ha conduït a un nou alineament de les classes, ha fet desencadenar-se en gran escala la revolució pagesa, ha imprès un caràcter conseqüent a la revolució antiimperialista i antifeudal, ha obert la possibilitat de la transformació de la revolució democràtica en revolució socialista, etc. Res d'això era possible en el període en què la revolució es trobava sota la direcció de la burgesia."

(President Mao Tse-*tung – Sobre la Contradicció)

"Com es concreta l'hegemonia del proletariat?, només a través del Partit Comunista realment tal, això és, un partit marxista-leninista-maoista, que serveixi conseqüentment i de forma ferma als interessos de la classe i defensi els del poble."

(Entrevista al President Gonzalo)

En la commemoració del Primer de Maig i del 150 aniversari de la Comuna de París, el Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, expressa les seves caloroses i solemnes salutacions a la nostra classe el proletariat internacional i als pobles oprimits del món. En aquesta ocasió ens reafirmem una vegada més en els principis establerts en 1848 en el Manifest Comunista, el programa del proletariat fins al comunisme, i en les altres grans fites del moviment proletari internacional: la Comuna de París de 1871, on per primera vegada el proletariat pren el Poder; 1905, l'assaig general de la revolució; 1917, el triomf de la Revolució d'Octubre amb la qual la classe estableix la seva dictadura i obre l'era de la revolució proletària mundial; 1949, el triomf de la revolució a Xina, amb la qual s'estableix la dictadura conjunta dirigida pel proletariat i es resol el pas a la revolució socialista; i 1966-1976, la Gran Revolució Cultural Proletària, amb la qual es resol el problema de com continuar la revolució sota la dictadura del proletariat i continuar la marxa fins a la nostra meta final el comunisme – la societat sense classes i sense explotació.

La situació actual en el món continua confirmant que 1) l'imperialisme – tot el sistema global d'explotació i opressió – es troba en la seva crisi general i última, i 2) una situació revolucionària en desenvolupament desigual s'expressa a tot el món, i la revolució proletària mundial és en la seva ofensiva estratègica.

Les recurrents crisis de superproducció, inevitables en el capitalisme, porten a les crisis financeres, aguditzen la lluita de classes entre el proletariat i la burgesia, aguditzen la contradicció imperialisme-nacions oprimides (avui la contradicció principal a nivell mundial) i aguditzen la contradicció interimperialista. En els seus intents desesperats de mantenir aquest vell i podrit ordre, els chucladors de sang imperialistes s'enfonsen cada vegada més en la crisi de la democràcia burgesa i el parlamentarisme. Avui, quan les tres superpotències Ianqui, Xina i Russa intensifiquen el seu nou repartiment del món i es preparen per a una tercera guerra mundial, i quan tots els imperialistes intensifiquen l'explotació i els atacs contra el proletariat i els pobles, recorren cada vegada més al feixisme: "Temorosa a la revolució, la reacció cancel·la, per això, no sols les conquestes econòmiques de les masses, sinó que atenta també contra les conquestes polítiques. Assistim, així, a Itàlia a la dictadura feixista. Però la burgesia soscava i mina i fereix així de mort a les institucions democràtiques. I perd tota la seva força moral i tot el seu prestigi ideològic." (Mariátegui)

En aquesta crisi general i última ja no és possible per a les classes dominants aplicar el mètode de les reformes socialdemòcrates, de l'“Estat del benestar” per a mantenir el statu quo, i als països imperialistes és cada vegada més difícil mantenir a les “classes mitjanes” (capes privilegiades de la petita burgesia i del proletariat) per a servir com a “matalassos de protecció” i contenir la lluita de classes. Tot i que la burgesia encara compta amb l'ajuda dels seus intel·lectuals i l'aristocràcia obrera socialchovinista, la crisi de l'imperialisme ha començat a soscavar fins i tot la lleialtat d'aquestes capes mitjanes cap al sistema, intensificant la crisi de la democràcia burgesa i la tendència cap a la dictadura oberta i el feixisme.

Per a facilitar l'explotació intensificada del proletariat, el saqueig dels països oprimits i la guerra imperialista, la gran burgesia i els seus Estats estan duent a terme una campanya xovinista i racista a nivell mundial contra els pobles del tercer món, principalment els pobles del Mitjà Orient. Amb consignes contra el “extremisme” i el “terrorisme” intensifiquen la repressió i anul·len els drets demo-liberals en tots els països, avui fent servir la pandèmia de COVID-19 com a pretext. El que veiem avui és la continuació de l'ofensiva contrarevolucionària de l'imperialisme, el revisionisme i la reacció mundial contra la revolució proletària, però les seves mesures no són res més que intents desesperats i obertures d'un sistema podrit i moribund en la seva crisi final.

El paper del revisionisme, dels reformistes, dels anomenats “socialistes democràtics” o “anti-autoritaris” és embellir a l'imperialisme, pintar als chucladors de sang, genocides i feixistes i els seus Estats de "demòcrates i defensors dels drets humans” i embolicar-lo tot en falses consignes “radicals” per a mantenir la il·lusió de “democràcia”. Els revisionistes, dins i fora dels parlaments, “pacifistes” o armats, tots tenen la tasca de promoure, entre les files del proletariat i els pobles, la capitulació enfront de l'imperialisme i la reacció.

El que tot això demostra és que l'imperialisme, la reacció i el revisionisme estan tremolant de por enfront de les masses i de les seves lluites. El proletariat i els pobles oprimits estan avançant, mobilitzant-se cada vegada més en lluites justes i heroiques per les seves reivindicacions i contra el sistema d'explotació i opressió. Al Perú, a l'Índia, a Filipines, a Turquia i altres llocs es desenvolupen les guerres populars i lluites armades sota la bandera del maoisme, mobilitzant a milions d'obrers i pagesos sota la direcció de Partits Comunistes, en lluita a mort contra el revisionisme per a mantenir el rumb de la revolució i destruir als vells Estats reaccionaris construint el Nou Poder. A tot el món el proletariat es mobilitza en lluites dures i violentes en defensa dels seus drets, avançant en la seva consciència de classe i desemmascarant el negre paper del revisionisme. Els pobles oprimits no cessen en el seu combat i resistència contra els invasors imperialistes, clamant per la direcció proletària que es necessita per a finalment escombrar als chucladors de sang, conquistar la veritable sobirania nacional i continuar la revolució. Les dones a tot el món lluiten contra el vell i podrit ordre patriarcal, i les feministes proletàries avancen a desemmascarar i aixafar el feminisme burgès, el qual busca utilitzar la lluita justa de les dones com un instrument polític més per a la reacció, al servei de l'explotació i de la guerra genocida.

El decisiu per a poder unir totes aquestes lluites i finalment escombrar a l'imperialisme i a tota explotació de la faç de la terra és la direcció proletària, és a dir els Partits Comunistes de nou tipus, marxistes-leninistes-maoistes i militaritzades que apliquin la ideologia universal de la nostra classe a les condicions concretes de cada revolució, construint el front únic com un front de les classes del poble sota l'hegemonia del proletariat, unint a totes les lluites justes del poble en funció de preparar, iniciar i desenvolupar la guerra popular en cada país fins a la conquesta del Poder, i unint les lluites a nivell mundial avançant cap a la guerra popular mundial per a finalment envoltar, destruir i escombrar l'imperialisme de la faç de la terra.

Aquesta és la línia marxista, l'única línia del proletariat, i el proletariat unit i organitzat sota el marxisme – avui el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme – és l'enemic principal de la burgesia i de tot el seu sistema imperialista. Al cap i a la fi, totes les seves mesures repressives i tota la seva propaganda reaccionària no s'adreçen contra el “extremisme” ni contra el “anticapitalisme” en general, sinó contra el marxisme – contra els marxistes-leninistes-maoistes - perquè saben que contra una classe obrera armada amb la seva ideologia científica i amb fusells, només poden esperen la derrota. "...la burgesia veu trontollar sota els seus peus les bases sobre les que produeix i s'apropia del producte. I al mateix temps que avança, es cava la seva fossa i cria als seus propis enterradors. La seva mort i el triomf del proletariat son igualment inevitables."

VISCA EL PRIMER DE MAIG, DIADA DEL PROLETARIAT INTERNACIONAL!

VISCA EL MARXISME-LENINISME-MAOISME, PRINCIPALMENT EL MAOISME!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!

GUERRA POPULAR FINS Al COMUNISME!

 

Moviment Popular Perú

Primer de Maig de 2021