Els atacs de Barcelona i Cambrils perpetrats contra les
masses populars i la classe obrera per l'Estat Islàmic es sumen a altres
accions contrarevolucionàries i reaccionàries de l'Estat Islàmic als països
imperialistes, amb la característica de no tenir com a objectiu militar ni
membres del vell Estat, ni edificis representatius del gran capital, ni institucions
reaccionàries, etc. Ans el contrari, l'objectiu són les masses populars.
Davant aquests atacs a les masses treballadores, la gran
burgesia espanyola a través dels seus representants i gestors, el govern del
PP, el PSOE i Podem ("estem a disposició de les autoritats" ha
afirmat Pablo Iglesias) estan cridant a la "ciutadania" a la unitat
amb l'Estat imperialista espanyol, la seva "democràcia" i les seves
institucions reaccionàries. Alhora des dels aparells d'Estat s'impulsa una
campanya contra la població obrera d'origen immigrant, es diu que hi ha
problemes d'integració, s'assenyala a marroquins, àrabs, musulmans, ... com a "terroristes", etc. Tracten de
dividir a la classe obrera i continuar amb la tasca de perseguir tota lluita
contra el vell Estat imperialista espanyol i volen accentuar cada cop més la
reacció interna.
L'Estat Islàmic és obra de la CIA, al Pròxim Orient les
seves accions han creat les condicions d'intervenció de la superpotència ianqui
en nom de la lluita contra el "terrorisme" i per la
"democràcia". Com a fruit de la profunda i última crisi de
l'imperialisme, les superpotències i potències imperialistes tracten de
perllongar la seva agonia disputant, en col·lusió i pugna, matèries primeres,
mà d'obra barata, mercats i zones d'influència, caminant cap a una nova guerra
mundial.
La superpotència hegemònica ianqui ha escollit l'escenari
de la batalla inicial, ha desestabilitzat el Mig Orient amb les
"primaveres àrabs" i després aquestes amb l'Estat Islàmic.I un cop
creades les condicions per a la seva intervenció, ha concentrat i desplegat les
armes més modernes, tropes i mercenaris esforçant-se per mantenir-se com a
superpotència hegemònica mundial, disputant el petroli, el gas i l'aigua a l`Orient
Mitjà amb lessuperpotències russa i xinesa. Aquestes també s'han posicionat en el
Pròxim Orient, per ara a Síria, on trauran un bon profit de la seva
reconstrucció.
Alhora que els països imperialistes prossegueixen amb la
guerra imperialista a l'exterior, tracten d'assegurar la seva rereguarda. Si
aquesta no està tranquil·la, els imperialistes no poden fer la guerra. La
burgesia necessita prendre mesures per prevenir qualsevol resistència
organitzada de la classe obrera contra la seva política exterior i interior. La
gran burgesia espanyola no és una excepció.
L'Estat Islàmic a través dels seus atacs contra les
classes populars en els països imperialistes està creant les condicions perquè
les burgesies monopolistes puguin crear un clima d'opinió a favor d'una major
reaccionarització de l'Estat burgès, retallant llibertats i perseguint amb
acarnissament les masses que lluiten. Les accions reaccionàries de l'Estat
Islàmic en els països imperialistes són part dels plans de l'imperialisme i
tenen el seu objectiu: tractar de dividir a la classe obrera i d'unir al major
nombre de masses al voltant del vell Estat imperialista.
En aquest context de guerra imperialista, el
revisionisme, vell i nou, treballa de la mà de l'imperialisme i de la reacció,
complint el seu paper de desviar a les masses ia la classe obrera de la seva
tasca principal: destruir també en els països imperialistes el vell Estat
burgès. No es centra en l'enemic principal, les superpotències (USA, Xina i
Rússia) i potències imperialistes (Alemanya, França, Espanya, Anglaterra,
Itàlia, Suècia, etc.), que s'estan disputant el món, ataca l'Estat Islàmic,
legitimant d'aquesta manera la guerra imperialista de repartiment que les
superpotències i potències imperialistes precisament justifiquen en nom del
combat a idees reaccionàries i en defensa de la "llibertat". És un
"imperatiu categòric" "defensar la civilització occidental
enfront del fonamentalisme islàmic" ha dit Oriana Fallaci,titella mogut
pels fils de la CIA.
A l'Estat Espanyol el que diferencia a uns grupuscles
revisionistes d'altres és el suport a una superpotència o d’altra, el suport a
la guerra imperialista és el que els uneix a tots. Així n'hi ha que donen
suport a Rússia i la Xina i al govern titella d'Assad; i
altres, en nom d'un "antifeixisme" burgès, donen suport a aquest braç
armat de la CIA que és l’YPG.L’antifeixisme proletari i conseqüent només és
possible en combat a mort contra l'imperialisme: "la reacció política a
tota la línia és tret característic de l'imperialisme" (Lenin). Fins i
tot, n'hi ha que han arribat a proposar a l'Estat Espanyol que
"rectifiqui" per poder formar un front "antifeixista"
conjunt contra l'Estat Islàmic: "Com ja vam anunciar anteriorment, aquesta
operació contra aquells que es van solidaritzar amb el poble kurd (que s’entengui
l’YPG) contrasta amb les actuacions dutes a terme en altres països de la Unió
Europea".
En tot cas, el vell i el nou revisionisme, realitzen
grans esforços per fer visible la seva "correcció" política davant la
gran burgesia imperialista, en l'atac a Charlie Hebdo de forma immediata van
defensar alt i clar la llibertat de premsa per als sionistes, sense deixar
dubtes que el seu camí és el de la capitulació davant l'imperialisme propi,
l'aliè i la reacció.
Entretant, en l'últim any soldats espanyols i marines de
la base militar de Morónhan realitzat 65 maniobres conjuntes apuntant al nord
d'Àfrica (la base naval de Rota és la "llar" de 4 destructors de la
US Navy), més de 2600 soldats espanyols estan repartits pels cinc continents en
un total de 17 operacions i missions (Mali, Somàlia, Líban, Colòmbia,
Afganistan, Estònia, etc.) coordinades pel comandament d'Operacions de l'EMAD,
recentment Rajoy ha insinuat la possibilitat que un comandament espanyol es
posi al capdavant de les tropes de l'OTAN al mar Bàltic. L'Estat espanyol
pertany a la coalició de més de 70 països que lidera la superpotència ianqui en
el seu atac als pobles de l'Orient Mitjà.
Aquí, a la rereguarda, l'Estat imperialista espanyol va
avançant, pas a pas, en la seva feixistització, defensa els interessos de la
burgesia monopolista espanyola(com a exemple, Hisenda ha pagat al Banc de Santander
500 milions per la compra del Popular, etc.) mentre la guerra imperialista
colpeja a la classe obrera i les classes treballadores, els desnonaments
superen els cent diaris, l'atur i la precarietat s'acarnissen amb la classe obrera
i van 300 morts als llocs de treball en els primers sis mesos d'aquest any.
L'únic camí del poble és la guerra popular dirigida pel
seu Partit Comunista militaritzat per destruir el vell Estat, tros a tros, per
acabar amb totes les xacres del capitalisme que tant patim i amb guerra popular
arribar fins el daurat comunisme.
NO A LA REPARTICIÓ IMPERIALISTA DEL MÓN!
VISCA EL MAOÍSME!
ENFONSEM EL REVISIONISME!
Mar armada de masses - agost de 2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario