VISCA EL LXXXVIII ANIVERSARI DE L’HEROIC PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL LXXXVIII ANIVERSARI DE L’HEROIC PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

Nosaltres, en nom del Moviment Popular Perú, l'organisme generat pel Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, expressem en aquesta ocasió solemne de la celebració del LXXXVIII aniversari de la fundació del PCP, la nostra exultant salutació i la subjecció incondicional, conscient i voluntària a la nostra Prefectura, el President Gonzalo, Cap del Partit i la revolució, qui ha definit el maoisme com la tercera, nova i superior etapa del marxisme, el qual, aplicant-lo creadorament a la nostra realitat concreta ens ha donat el pensament Gonzalo. El President és el més gran marxista-leninista-maoista vivent sobre la terra, centre d'unificació partidària i garantia de triomf que ens porta fins al comunisme; a la nostra totpoderosa ideologia, el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment pensament gonzalo, totpoderosa perquè és veritable. Saludem a l'heroic combatent, el Partit Comunista del Perú, que dirigeix la guerra popular i al seu sistema de direcció: Comitè Central, Buró Polític i Comitè Permanent. Saludem al nostre Exèrcit Popular d'Alliberament, columna vertebral del nou Poder, sense el qual el nostre poble no tindria res, saludem a tots els comunistes i a les masses que defensen el maoisme i les contribucions del President Gonzalo i que lluiten per enterrar aquest vell sistema.

Dins de la crisi final de l'imperialisme i enmig d'un nou repartiment del món, en col·lusió i pugna, que s’està donant entre les superpotències i potències imperialistes, l'imperialisme tracta de conjurar la revolució perquè no torni a ocórrer el mateix que en les l i II guerres mundials: que la guerra imperialista es transformi en guerra revolucionària contra l'imperialisme, que sorgeixin Estats socialistes sota la direcció de partits comunistes marxistes-leninistes-maoistes.

L'imperialisme, principalment la superpotència hegemònica ianqui, dins dels seus plans contrarevolucionaris necessita del revisionisme per contenir i desviar les guerres d'alliberament nacional així com les guerres populars que s'estan donant al món. Per la situació actual l'imperialisme, principalment ianqui, està tractant de copejar amb el suport del revisionisme a tota revolució en marxa o a punt d’iniciar-se. Aquesta ofensiva contrarevolucionària general es produeix dins de l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial, sent l'imperialisme un moribund que es resisteix a morir.

Això es general perquè es produeix en tots els plànols: ideològic, polític i econòmic, encara que el central sigui el polític.

Aquesta ofensiva contrarevolucionària general de l'imperialisme s'expressa: amb un nou repartiment del món, guerres imperialistes, invasió dels països del tercer món, l'ús de mercenaris com l'Estat Islàmic i altres, i amb el risc de l'enfortiment d'una LOD a nivell mundial en la direcció dels diferents Partits Comunistes, que en el pla polític es manifesta en defensa de la democràcia burgesa, el pluripartidisme, els «acords de pau», tot dient que l'imperialisme és «fort». En l'ideològic es centren en el leninisme que és igual que negar el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, fonamentalment la Gran Revolució Cultural Proletària.
El paper del revisionisme dins d'aquesta ofensiva contrarevolucionària general és clar, els exemples de Prachanda, Öcalan o les FARC són diàfans per veure com el revisionisme desenvolupa lluita armada al marge de la revolució mundial, per vendre's a l'imperialisme.

A l’Orient Mitjà els imperialistes (EE.UU, Rússia, França, Alemanya, etc.) justifiquen l'enviament dels seus exèrcits en nom de la lluita antiterrorista i la defensa de la "democràcia". En aquesta guerra imperialista d'agressió necessiten dels Avakian, Prachanda, Öcalan i el silenci còmplice dels renegats del maoisme que serveixen als plans del gendarme agonitzant.

En el cas de Öcalan, al Kurdistàn, el seu "confederalisme democràtic" és només una coartada per a la intervenció de l'imperialisme ianqui en nom de la "democràcia". El gendarme únic no intervé a Síria per Assad, intervé per controlar la zona i avançar en la seva hegemonia. En aquesta realitat, les tropes kurdes del YPG esdevenen tan sols la infanteria de la superpotència ianqui. Aquest és el paper del revisionisme, servir a l'imperialisme, perquè uns quants dirigents s'acomodin en la vella societat. Aquest any, davant les crítiques del govern reaccionari turc al suport de l'imperialisme ianqui al YPG, el portaveu del Departament d'Estat ianqui, Mark Tòner, va reiterar el suport de la superpotència ianqui al YPG. Steve Warren portaveu de la "Coalició Internacional", que encapçala l'imperialisme ianqui en la seva agressió als pobles de Mitjà Orienti, ja ha assenyalat que el qualificatiu de "terrorista" pel YPG és inadequat. Lògic!, si hi ha fins i tot soldats de la superpotència ianqui combatent sota la bandera del YPG, cosa reconeguda pel propi Warren, que davant les evidències (https://youtu.be/ubet-cjsdmm) va haver de "explicar-se": "No està autoritzat i és inadequat lluir la insígnia del YPG" (per part de les tropes ianquis).

A Nepal els revisionistes reprimeixen als dirigents de l'oposició i a les masses, per a això volien el Poder. A l'agost l'exèrcit reaccionari de Nepal ocupava el districte de Kailali per contenir les protestes de les masses. Al setembre quadres del PCN-RM eren detinguts. El resultat de la repressió contra la minoria Madhesi entre setembre de 2015 i febrer d'aquest any és de 55 morts, etc.

Al Perú la LOD, alletada per l'imperialisme ianqui i la reacció, participa al costat de la CIA i a les forces reaccionàries peruanes en la persecució, detenció, tortura i assassinat de simpatitzants i membres del PCP. Per tant, la dreta i el revisionisme no avancen sols, ho fan en complicitat amb la policia secreta dirigida per l'imperialisme.

La conclusió és que l'imperialisme, dins de la seva crisi final, amb el suport dels revisionistes usen tant el genocidi com la repressió per intentar desviar cap a “acords de pau” a tota revolució en marxa o a punt d’iniciar-se.

A les Illes Filipines, José María Sisón, fundador del Partit Comunista de les Filipines, en l'obertura de les "negociacions de pau" amb el govern reaccionari de Filipines, com Prachanda dóna a entendre que existeixen imperialismes bons i dolents. De l'imperialisme noruec diu:

"Comparteixo amb el poble filipí i les forces revolucionàries un profund sentiment de gratitud al Govern del Regne de Noruega (RNG) per haver servit en qualitat de tercer facilitador de les negociacions de pau GPH-NDFP des de 2001 i per haver ajudat en una gran manera de mantenir el procés de pau amb vida. Sempre hem apreciat altament la paciència, la bondat i la saviesa del govern noruec i la gent per estimular i recolzar el procés."

Sobre la democràcia burgesa:

"El poble i les forces revolucionàries poden beneficiar-se de les reformes democràtiques burgeses en els propers sis anys".

El que amaguen aquestes posicions és l'abandó de la Revolució de Nova Democràcia i del camí del poble, per posar les lluites de les masses i la seva sang vessada al servei d'una facció de la gran burgesia filipina ("El CPP, NPA i NDFP estan sempre disposats a cooperar amb el govern Duterte en la cerca de la justa causa de l'alliberament nacional i social contra la dominació estrangera i feudal."), alhora que s'obre la porta a altres imperialismes que no són la potència hegemònica ianqui. El PC de Filipines proposa un "Front" amb una fracció de la gran burgesia filipina, suposadament antiimperialista (Duterte). Demanda que el govern boti als ianquis i que desenvolupi una "política independent"; en concret diuen col·laborar amb Xina i Rússia (no definides com a imperialistes). Demanden converses de pau, en concret emulen el camí de Prachanda. A l'Índia la repercussió d'aquesta ofensiva contrarevolucionària general té la seva expressió en què alguns dirigents apunten a "acords de pau", als anomenats "fronts tàctics" amb el revisionisme i mantenen un silenci còmplice sobre els imperialismes xinès i rus. En quant als "acords de pau" a l'octubre de 2009 el Comitè Central del PCI (Maoista) declarava: "es podria aconseguir un acord de cessament el foc per ambdues parts si el govern deixa de defensar irracionalment que els maoistes haurien d'abjurar de la violència". Al gener de 2010, en una entrevista al Secretari General del PCI (Maoista), Ganapathy insisteix per aquest camí: "En general el poble i els revolucionaris maoistes no volen la violència o l'enfrontament armat amb ningú. Només en condicions inevitables prenen les armes i resisteixen als seus enemics i ara estan emprenent la guerra d'alliberament, aprenent de la història. Per tant, veiem això com una guerra d'autodefensa". "En aquest context, si és possible podem buscar algun respir. Mentre més llarg sigui el temps de descans, millor per al poble". Sobre els fronts “tàctics”, Bachsa Prasad Sing, membre del buró polític del PCI(Maoista), detingut en Kanpur en 2010 i recentment en llibertat , ha expressat la seva disposició a formar un "front unit més ampli" en una entrevista després de la seva excarceració:

"Al meu entendre el camí a confrontar a l'escenari actual és formar una forta resistència i un front unit més ampli contra les forces Hindutva. No importa si el front inclou als partits d'esquerra parlamentaris. És el moment de mantenir-nos units, de deixar enrere les nostres diferències dogmàtiques i ideològiques i recordar el que Lenin deia: "units vencem, dividits fracassem" 

(http://raiot.in/interview-with-bachcha-prasad-singh-a-maoist-revolutionary/)

En quant a l’actual repartiment del món, en aquesta primera etapa l'imperialisme ianqui està usant la sang del poble àrab per avançar el cèrcol sobre les potències imperialistes que disputen la seva hegemonia (Rússia i Xina). El PCI (M) no es pronuncia sobre l'imperialisme xinès i rus. Parlen d'un "front ampli antiimperialista mundial" contra l'imperialisme ianqui, implicant indirectament que Rússia i Xina poden ser part de tal "front":

“La guerra d'agressió contra Síria bé podria ser la proverbial gota que satisfaci el got de l'imperialisme nord-americà, empantanat ja a l'Iraq i Afganistan. Però el monstre de l'imperialisme amb peus de fang mai s'enfonsarà solament malgrat els seus innombrables punts vulnerables. Perquè sigui esborrat de la faç de la terra es necessita el cop de tots els pobles oprimits del món.”
(…)
“Les condicions materials per formar un ampli front antiimperialista contra l'amenaça, la intervenció, el control, l'explotació, l'opressió i les guerres d'agressió dels imperialistes contra les nacions i els pobles oprimits del món estan madurant ràpidament. Només un front antiimperialista d'àmplia base, militant i global podrà lluitar contra la dominació i la intervenció imperialistes en els àmbits social, econòmic, cultural, etc. així com contra totes les guerres d'agressió. Un front d'aquest tipus aplanarà el camí per al seu definitiu derrocament.”

(Comunicat contra l'agressió imperialista a Síria. Comitè Central del PCI (M). 2013)

Darrere d'aquestes posicions (aliar-se amb Rússia i Xina, buscar acords de pau etc.) està la idea que “l'imperialisme és fort”. És una negació de que estem en l'ofensiva estratègica de la revolució mundial, no entenen que l'ofensiva contrarevolucionària es dóna dins de l'ofensiva de la revolució mundial. Convergeixen amb la posició de la LOD: "retirada" de la revolució mundial, "no havíem d'haver iniciat la lluita, estem en defensiva estratègica". Sobre l'Estat Islàmic, el PCI (M) tampoc es pronuncia, parla de moviments "islamistes" en general, però no assenyala el punt central: que el proletariat ha de dirigir les lluites d'alliberament nacional i veure com l'imperialisme utilitza moviments "islamistes" com a forces contrarevolucionària mercenàries, (Al Qaeda o l'Estat Islàmic).

Sobre la "boltxevització" del PCI (M), i la lluita de dues línies que es dóna dins del PCI (M), la línia vermella ha de tenir present que el vòrtex de la lluita de classes sempre és en el Comitè Central. Sense tenir això present és impossible aixafar l'estructuració d'una LOD dins del PCI (M), per avançar enmig de la guerra popular rumb al comunisme.
El revisionisme i la conciliació amb ell dins dels Partits Comunistes serveixen als plans de l'imperialisme de conjurar la revolució i del repartiment del món. A la llarga, el revisionisme quan desenvolupa accions armades en un país compleix un paper contrarevolucionari. S’ha de veure el cas del MRTA que va acabar com a punta de llança de les Forces Armades. A això apunta la LOI en el Perú i el seu final pot ser el mateix que el del MRTA, ser aniquilada per la reacció.

Per tant, correspon a l'esquerra dels Partits Comunistes aixafar en lluita de dues línies el revisionisme, el vell i el que de boca enfora es diu maoista, i les seves convergències, tant en les nostres organitzacions com a nivell internacional. Dinamitar la campanya de l'imperialisme, el revisionisme i la reacció de tractar d'aïllar la guerra popular del Perú, el PCP, la seva Prefectura, la seva ideologia el pensament gonzalo, el seu Comitè Central i el MPP, com una part dels plans de l'imperialisme perquè el revisionisme es desbordi. Constituir o reconstituir partits comunistes maoistes militaritzats per iniciar guerra popular i, on ja hi ha guerres populars o guerra d'alliberament nacional, aixafar tota capitulació desenvolupant la guerra popular fins al comunisme. Oposar a la guerra mundial imperialista la guerra popular mundial.

VISCA EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ, EL SEU COMITÈ CENTRAL I TOT EL SEU SISTEMA DE DIRECCIÓ!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!
VISCA EL MARXISME-LENINISME-MAOISME, PRINCIPALMENT EL MAOISME!
VISCA LES GUERRES POPULARS I LLUITES ARMADES SOTA LA BANDERA DEL MAOISME A PERÚ, ÍNDIA, FILIPINES I ALTRES LLOCS!
PER LA RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES COM A PARTITS
MARXISTES-LENINISTES-MAOISTES MILITARITZATS!
AIXAFAR LA LOD I LA LOI DESENVOLUPANT LA GUERRA POPULAR!

Moviment Popular Perú
7 d'octubre de 2016