ENTREVISTA AL CAMARADA GANAPATHY

ENTREVISTA AL CAMARADA GANAPATHY

del Butlletí d'Informació Maoista, 2014

Traducció a l'espanyol per la revista “Sol Rojo”

"CONSTRUINT SOBRE ELS NOUS, ÚNICS I SENSE PRECEDENTS ÈXITS DE LA DÈCADA PASSADA, LA REVOLUCIÓ DE L'ÍNDIA SENSE DUBTE SUPERARÀ LA DIFÍCIL SITUACIÓ PER GUANYAR MÉS NOVES, MÉS GRANS I GLORIOSES VICTÒRIES"

El Butlletí d'Informació Maoista (MIB) entrevista al Secretari General del PCI (Maoista), Camarada Ganapathy, amb motiu de les celebracions del desè aniversari de la formació del Partit Unit.

MIB: Salutacions revolucionàries a vostè i a tots els nostres camarades de part de tots nosaltres en el MIB amb motiu del Desè Aniversari del Partit.

Ganapathy (GP): Gràcies. Salutacions revolucionàries a tots els nostres camarades en el MIB en nom del nostre Comitè Central.

MIB: Quins pensa vostè que són els significants èxits del Partit en els passats deu anys?

GP: Des de la formació del Partit Comunista de l'Índia en 1925, la història del moviment revolucionari al nostre país ha estat testimoni d'alguns períodes transcendentals. De tots ells, el període que abasta la passada dècada no només és únic i marcat per alguns dels avenços més significatius en la nostra Guerra Popular Prolongada (GPP), lliurada per la victòria de la Revolució de Nova Democràtica (RND) des de Naxalbari, sinó que és testimoni d'alguna cosa nova i sense precedents en tota la història de la lluita de classes al nostre país.

La importància d'aquesta dècada rau en:

- Obrir pas a un sol centre guia la RND de l'Índia.

- El Partit, l’Exèrcit i el Front Unit (FU), és a dir, les tres armes necessàries per la revolució s’han tornat més fortes que abans.

- L'enriquiment de la línia política, línia militar, política del FU i diverses polítiques en forma de documents del Partit Unit - documents del Congrés d'Unitat, documents de política, importants resolucions, resums, articles, etc.

- Un major desenvolupament de la línia militar i avenços significatius en lliurar una guerra de guerrilles, en la participació de les grans masses, com mai abans, en la GPP donant-li un veritable caràcter de masses i experiències riques i noves en la derrota d'algunes de les més brutals campanyes de repressió contrarevolucionària de l'enemic.

- Experiències riques i noves en la construcció de moviments de masses contra l'imperialisme, el feudalisme i el capitalisme burocràtic mitjançant la mobilització de grans masses del poble, la pagesia, especialment al voltant de qüestions de Jal, Jungle, Zameen, Izzat i Adhikar [terra , aigua, boscos, respecte i drets].

- Experiències riques i noves en la construcció del FU estratègic en forma de Comitès Populars Revolucionaris (CPR) a un nivell primari i millors i noves experiències en els fronts units tàctics, el reconeixement de CRP com un model alternatiu de desenvolupament que podria aplicar-se amb èxit, en contrast amb el model de desenvolupament contra el poble i de venda de la pàtria de les classes dominants.

- Tot i estar en una situació molt difícil en l'actualitat, la Revolució Índia resisteix, a tot el país, la sense precedent brutal campanya de repressió empresa pel règim feixista indi amb el suport dels imperialistes, en particular els imperialistes nord-americans, mantenint viva l'esperança de la revolució entre el poble de l'Índia i del món.

- Suport considerable dels més diversos sectors de la societat de l'Índia per a les masses revolucionàries que lluiten, tant contra OGH [Operation Green Hunt] com en suport de la guerra popular (GP).

- La fusió en un sol partit, del PCI (Maoista) i del PCI (ML) Naxalbari com un altre punt d’inflexió en l'esforç per aconseguir la unitat dels revolucionaris genuïns al nostre país.

- La GP a l'Índia actua com un dels punts focals importants, al voltant del qual la unitat internacional de forces maoistes i d’un moviment de solidaritat i suport internacional es podria construir.

Aquests desenvolupaments nous i significatius de l'última dècada s'han aconseguit sobre la base de la nova ideologia, nova política, nova línia, nou partit, nou exèrcit i nou front popular, guiats per la gloriosa rebel·lió camperola armada Naxalbari i formulada sota la direcció dels grans líders fundadors del nostre partit, camarades Charu Mazumdar i Kanhai Chatterji. Tots els esdeveniments de l'última dècada s’han aconseguit al mig i contraatacant les implacables campanyes de brutal repressió de l'enemic d'una banda, i d'altra banda mitjançant ferotges lluites partidàries internes contra l'oportunisme de dreta i d ' "esquerra" que van aixecar els seus caps dins el partit en diversos moments crucials del moviment.

Una de les característiques més significatives del moviment revolucionari de l'Índia són els gloriosos sacrificis fets pels comunistes i les masses per l'alliberament del nostre país, sense els quals cap dels anteriors èxits significatius i nous de l'última dècada es podria haver aconseguit. A través d'aquests sacrificis, el partit ha presentat una manera alternativa de pensar i de cultura que representa els més alts valors humans en oposició a la podrida, decadent i egocèntrica manera de pensar i de la cultura inculcada per les classes dominants entre les masses. D'aquesta manera, aquests sacrificis han inspirat a les classes oprimides i sectors de la societat per la lluita per un canvi revolucionari.

MIB: Quins són els principals desafiaments que enfronta el partit ara? Quines oportunitats veu vostè per superar-los?

GP: Els següents són els principals reptes als quals s'enfronta el nostre moviment  en l'actualitat. En primer lloc, la preservació de les nostres forces subjectives, en particular la direcció estratègica del partit. Des de la formació del nou partit, hem perdut un nombre considerable dels líders del partit a tots els nivells, començant pel comitè central fins als comitès del partit dels petits pobles. Per tant, hem identificat la preservació de les forces subjectives existents dels atacs enemics com una de les tasques més importants que enfronta el partit. La comprensió de la importància de preservar les forces subjectives i protegir-les, ens obliga a adoptar mètodes apropiats i secrets de funcionament, rectificar els nostres errors en això i posar fermament en funcionament les lliçons apreses de la nostra pràctica, preparar una nova direcció i elevar la consciència de tot el partit sobre la necessitat d'un partit fort amb la continuació de la direcció com una condició per a l'èxit de la revolució.

En segon lloc, el moviment revolucionari s'ha debilitat en els camps rurals i les zones urbanes. Aquest és un dels factors que condueixen a la difícil situació que el partit enfronta avui dia. És un repte que tenim davant nostre per reviure i expandir el moviment en àrees on el nostre partit ha estat present, però s'ha debilitat amb el temps. De la mateixa manera, també hem d'ampliar el moviment a les zones més noves i obrir nous fronts de batalla per tal d'incrementar l'àmbit de la guerra popular. A la llum de la rica experiència del nostre moviment, hem d'utilitzar les condicions que s'estan tornant cada cop més favorable per a l'avanç de la revolució, sense repetir els errors del passat. D'aquesta manera, definitivament podem superar la situació difícil i portar el moviment cap endavant.

En tercer lloc, alguns estan tractant de sembrar confusió en camp revolucionari al·legant que els canvis en les condicions socioeconòmiques han transformat a l'Índia en un país capitalista. Ells també van plantejar l'errat punt de vista que la línia de GP s'ha tornat irrellevant. Però el camí de GPP ha estat demostrat en la pràctica ser l'única via revolucionària correcta per l'èxit de la RND en un país semifeudal i semicolonial com l'Índia. Per tant, hem de mantenir-nos en guàrdia contra tals punts de vista erronis i combatre’ls. Alhora, hem d'estudiar a fons els canvis econòmics, polítics, socials i culturals i aportar canvis apropiats a les nostres tàctiques.

En quart lloc, les forces feixistes hindús brahmániques han arribat al poder central, el que reflecteix una major consolidació de la ideologia, la política i la cultura de les forces feudals i reaccionàries. La burgesia financera internacional i la burgesia burocràtica compradora van donar suport al BJP dirigit per Modi en el seu ascens al poder, que es va complementar amb la polarització comunitària en alguns llocs dissenyats per Sangh Parivar. Després de la seva arribada al poder, el BJP està implementant polítiques de venda de la pàtria, proimperialistes, a un ritme vertiginós, que serveixen a les necessitats dels grans capitalistes estrangers i indis i als grans terratinents, mentre que al mateix temps avancen l'agenda feixista hindú de diverses formes. Això proporcionés noves vies per unir a totes les forces democràtiques, progressistes, seculars i patriotes en la lluita. Noves i més nombroses classes i sectors socials, forces i gent de la societat han de ser conduïts a la sorra de la lluita, i s'obriran noves oportunitats pel progrés de la GPP.

En cinquè lloc, la situació mundial objectiva és cada vegada més favorable per la revolució. L'economia mundial imperialista encara trontolla sota una greu crisi i totes les contradiccions fonamentals en el món s'estan aguditzant. En conseqüència, les forces revolucionàries, democràtiques i d'alliberament nacional a tot el món estan guanyant força contra l'imperialisme i els seus suports interns. Les forces maoistes també s'estan consolidant. Però al mateix temps, ja no hi ha bases socialistes i les forces subjectives en el moviment comunista internacional (MCI) també són febles en l'actualitat. Això també representa un repte considerable per a nosaltres.

MIB: Després de la fusió del partit i el EGPL, hem vist que s'ha produït un canvi qualitatiu en el desenvolupament del EGPL i la intensificació i expansió de la guerra de guerrilles. Però ara sembla que hi ha desacceleració en això. Com planeja el Partit que s'acceleri de nou i avançar?

GP: La seva observació és correcta. És per això que es van guanyar alguns èxits espectaculars en l'última dècada. I l'observació que s'ha produït una desacceleració en aquest aspecte també és correcta, ja la podem observar des del 2011. El CC va resumir la situació el 2013 i va avaluar que el nostre moviment enfronta una situació molt difícil. Però aquesta desacceleració es produeix a diferent nivell en les nostres zones guerrilleres (ZG). En els últims deu anys, hi ha hagut desigualtats en el desenvolupament i també en el posterior debilitament de les nostres diferents ZGS. Així com hi ha desigualtat en les condicions econòmiques, socials i polítiques del nostre país; de la mateixa manera, no només entre les diferents ZGS sinó també en tot l'àmbit del moviment revolucionari nacional hi ha desigualtat. Aquesta és una llei de la GPP. Sense cap dubte, són els nostres esforços subjectius els que avancen la guerra de guerrilles, una qüestió que no ha de ser discutida. No obstant això, la guerra de guerrilles ha avançat en les diferents zones en funció de les diferents condicions econòmiques, socials, polítiques, històriques i geogràfiques. De la mateixa manera, aquestes condicions també formen una base per a les altes i baixes en la guerra de guerrilles. No hem de passar per alt aquest fet.

Des del 2011, hem obtingut alguns èxits significatius en alguns estats / ZGS en el front militar, en la construcció de les lluites de masses i en l'expansió del moviment. El moviment es va desenvolupar en algunes ZGS en aquest període, mantenint els CPR com a centre de coordinació i consolidant el partit. No obstant això, ens hem enfrontat a una desacceleració. El partit va identificar les raons d'aquesta desacceleració i va orientar a tota l’organització, l’EGPL i les organitzacions de masses per superar aquesta situació i això ha de ser vist com un aspecte positiu. La segona fase de l'OGH va començar el 2011 i la tercera fase de l'OGH ha començat després que el govern de l’ADN, liderada per Modi, va arribar al poder. Així, hem de tenir en compte que tot això es va fer enmig de dures ofensives i dels nostres contraatacs. El partit també reconeix i, sincerament, aprecia el paper positiu exercit pels sectors democràtics i patriòtics de la societat en prestar la seva veu i en el suport a les lluites del poble per Jal, Jungle, Zameen, Izzat, Adhikar i també la seva oposició vehement a la OGH . Això també va tenir el seu pes en el manteniment de l'esperit de lluita del poble.

En contraatacar aquesta guerra contrarevolucionària des de mitjans del 2009, la diferència en la intensitat de les forces revolucionàries i la de les forces contra era molt àmplia. Les forces guerrilleres van ser desplegades formant companyies, per aniquilar les forces pilot de l'enemic. Els batallons guerrillers van començar a destruir les companyies enemigues. Llavors, l'enemic va desplegar forces de desenes de milers, fins a un lakh (100,000) en totes les ZG. Així, a causa de la bretxa entre les forces d'oposició, noves condicions desfavorables van sorgir per lliurar la nostra guerra de guerrilles. L'enorme desplegament de les forces enemigues va ser no només per aixafar la nostra resistència armada, sinó també per suprimir la recrudescència dels moviments de masses que s’han vist en aquesta dècada com la històrica Nandigram, Lalgarh, Narayanpatna i diversos moviments importants en gairebé totes les ZGS. Per tant, el moviment maoista va sorgir com una alternativa a aquest sistema decadent.

La desacceleració que va passar no l’hem de veure només com el resultat de la repressió enemiga, sinó també és una conseqüència de les nostres debilitats subjectives. Per sortir d'aquesta situació, hem identificat els nostres errors i debilitats i assumit la bolxevització del partit, el EGPL i les organitzacions de masses. Alhora, també hauríem de mirar les condicions objectives que ens han portat a això. Havíem adoptat certes tàctiques per lluitar contra les ofensives enemigues quan eren al nivell anterior i es va aconseguir alguns èxits. Això porta a l'enemic a prendre algunes contra-tàctiques. Així sorgeix una nova situació. Haurem d'assumir tàctiques que ens donaran novament avantatge al contrarestar les forces superiors de l'enemic a través de la guerra de guerrilles i mobilitzar al poble. Un factor crucial en la construcció i desenvolupament de la guerra de guerrilles seria l'aprofundiment de la nostra base de masses.

El flux i reflux del moviment donen sempre lloc a noves situacions. En la comprensió d'això i en la preparació del Partit, EGPL i el poble per aquest tema, s'han produït alguns errors greus del Partit. Les pèrdues van augmentar a causa de les deficiències en el partit al fer front als nous desafiaments. En contraatacar a un poderós enemic en el curs de la GPP, es produeixen pèrdues i revessos. És per això que Mao va dir que la GPP avançaria a través del procés de la victòria-derrota-victòria-derrota i la victòria final. La línia de la GPP passaria sempre a través d'un procés complex. Juntament amb diversos èxits més petits i parcials i alguns grans èxits i els salts en el transcurs de la GPP, també hi hauria diverses més petites i parcials pèrdues, derrotes i algunes grans pèrdues i retirades. És una llei de la GPP, que avança en ziga-zaga. Així que hem de mirar a la desacceleració de la guerra de guerrilles amb aquesta perspectiva.

Prendre tàctiques necessàries significa això. Tenint en compte el desenvolupament desigual del moviment en diverses parts del nostre país, hem d'assumir tàctiques d'autodefensa o tàctiques ofensives d'acord als canvis en les condicions concretes en les nostres àrees de treball. Això ha de ser com una part inseparable dels canvis de conjunt de la guerra revolucionària en la difícil situació actual amb l'objectiu de superar la mateixa. No només en les diferents parts, sinó també dins d'una sola ZG també, haurem de prendre tàctiques ofensives o d'autodefensa d'acord amb les condicions específiques d'aquesta particular Divisió / Zona. Fins i tot si les condicions poden ser millor en algunes àrees, aquí també la lluita ha de subordinar-se a la difícil situació de conjunt que enfrontem i l’objectiu ha de ser superar-la. I tots sabem que la legítima defensa sempre inclou l’ofensiva i no pot haver-hi defensa pròpia sense ser ofensiu. Però en totes les tàctiques que prenem, la preservació de les forces subjectives, particularment la direcció a tots els nivells, és molt important.

Les dues desviacions que es poden produir en el nostre partit mentre ens preparem nosaltres mateixos d'acord amb la nova situació són: 1. Mirar només a les forces aparents i la severitat de l'ofensiva enemiga i no identificar les debilitats subjacents; sense mirar a les nostres forces i avantatges i el paper transcendental del poble en la guerra revolucionària; sense comprendre estratègicament a l'enemic i només mirar-los tàcticament. Això portaria als companys a perdre la iniciativa i convertir-se en passius en nom de l'autodefensa i, finalment, perdre l'esperit de lluita. Es tracta d'una desviació de dreta. 2. No entendre el canvi que s'ha produït en les parts contendents en la guerra de guerrilles i tractar d'assumir tàctiques ofensives sense tenir en compte la relativa o en gran mesura debilitament de la nostra força subjectiva, la passivitat en el poble i sense donar importància a l'autodefensa, és a dir, la preservació de les forces subjectives. Ells no veuen l'enemic tàcticament i els avaluen només estratègicament. Això és una desviació d'esquerra.

Així l'estudi dels nous canvis que es van produir en la guerra revolucionària i les fortaleses i debilitats tant de l'enemic i les nostres, juntament amb l'estudi dels canvis socials, econòmics, polítics i culturals en general que es van produir al país, és molt important per aconseguir l'acceleració en la nostra guerra de guerrilles. Aquest és un dels principals aspectes que estem tractant d'aconseguir mitjançant la nostra bolxevització. L'augment de la base de masses, posant esforços per mobilitzar les masses i incrementar el seu paper actiu en la guerra de guerrilles i en totes les activitats són tots molt importants per recuperar l'avantatge. El CC, el CMC i tots els comitès de direcció estan en l'actualitat abordant la situació amb aquest coneixement..

MIB: Fins i tot els simpatitzants del partit estan preocupats pel fet que la principal activitat del partit es limita a les zones adivasi. Algunes persones estan discutint si la línia GPP és rellevant només a aquestes àrees, i no a l'Índia en el seu conjunt. Quina és la seva resposta? Com es vol estendre la GP a tot el país?

GP: L'Índia és un país semicolonial i semifeudal amb un desenvolupament econòmic, polític i social desigual. Aquesta desigualtat descarta la línia d'una revolució simultània a tot el país, o insurrecció armada. Hem de basar-nos en les zones endarrerides i estratègiques del camp. Això vol dir que la guerra revolucionària ha de ser duta a terme per un llarg període en les zones relativament més endarrerides, on les contradiccions socials són més nítides. Per tant el moviment revolucionari només pot avançar pel camí de la GPP. D'altra banda, les classes dominants tenen una forta maquinària repressiva a les seves mans en forma d'un poderós Estat centralitzat amb un exèrcit modern i ben entrenat i ben equipat. Així que hem de lliurar la nostra guerra revolucionària en el punt més feble del govern enemic, és a dir, el camp. La nostra pròpia experiència i la història de les revolucions a la Xina, Vietnam, Laos i Cambodja, etc. proven el correcte de la línia de la GPP en els països semifeudales i semicolonials fora de tot dubte.

Els arguments de què no és possible la construcció de zones alliberades, construir l'exèrcit vermell i dur a terme la guerra popular perllongada al país no son nous. Les classes dominants i els intel·lectuals al servei d'elles, la “esquerra revisionista parlamentària i els partits pseudo-ML” - tots ells han estat des de fa molt temps fent servir aquest tipus d'arguments. Aquests punts de vista són presentats per ells per crear confusió entre les forces revolucionàries, democràtiques i patriòtiques que cada vegada més s'involucren en la guerra popular. És més, les forces d'esquerra que han rebutjat la GPP no han estat capaces d'aconseguir alguna cosa en la transformació de la societat en la seva llarga pràctica. De fet, sempre estan en contra d'aquesta transformació i estan fins al coll al pantà parlamentari. Una variant d'aquest argument contra la GPP és l'afirmació que la GPP és aplicable només en àrees adivasi i no en la resta del país. Aquest punt de vista tampoc té fonament.

Aquestes opinions vénen de l'enemic, però, han de distingir-se de les opinions dels simpatitzants de la revolució índia que es preocupen pel confinament de les principals activitats del moviment en les zones adivasis. És cert que avui el moviment és relativament més fort en les vastes àrees de boscos del centre i l'est de l'Índia, que són la llar tradicional dels pobles Adivasi. El moviment ha fet avenços en l'última dècada mantenint les zones guerrilleres Dandakarany i Bihar-Jharkhand al centre. Té una perspectiva clara de com desenvolupar el moviment en diversos tipus de zones planes i les directrius tàctiques es descriuen en el nostre document "Estratègia i tàctica de la revolució índia". També comptem amb un document de política sobre el treball urbà. No obstant això, el nostre moviment en planes rurals, així com en les zones urbanes s'ha debilitat. Una de les principals raons d'això és la deficiència en la preparació dels quadres del partit d'acord amb aquestes directrius. També hi ha algunes limitacions en comprendre la importància estratègica d'aquestes dues àrees i la realització de la investigació social per a analitzar els canvis en les condicions socials.

Com a resultat, hem perdut considerables forces subjectives que es van convertir en blancs fàcils dels enemics i el moviment enfronta greus pèrdues en aquestes àrees.

Un factor important darrere de la nostra presència feble en vastes planes agrícoles del país és que no hem estat capaços de reunir a les masses camperoles, en particular els treballadors agrícoles i els camperols pobres, en la guerra de guerrilles en gran nombre. De la mateixa manera, els nostres defectes en la mobilització de les classes no camperoles en les àrees adivasi boscoses, incloent-hi les classes mitjanes emergents, en el moviment revolucionari també han portat a l'afebliment del moviment. Va tenir un impacte negatiu en els nostres esforços per complir amb la tasca central.

Però no hem de perdre de vista l'aspecte positiu, en analitzar les debilitats i deficiències del nostre moviment en les planes rurals i les zones urbanes. No hem d'oblidar que el moviment revolucionari ha adquirit gran experiència en el treball en aquestes zones. Les noves experiències obtingudes en l'última dècada després de la fusió també ens ajudarà a extreure lliçons apropiades i reconstruir el moviment on som en retrocés, enfortir-nos on ens hem debilitat i expandir-nos a les zones on hi som. Hem d'aprendre dels aixecaments de masses de Kalinganagar, Singur, Nandigram, Lalgarh, Narayanapatna i el moviment independentista de l'Estat de Telangana, etc., tots els quals han tingut un impacte positiu en les masses treballadores de les zones rurals i urbanes. La majoria de les persones que estan sota el jou de l'explotació capitalista burocràtica imperialista, feudal i compradora i l'opressió resideixen a les vastes zones rurals i a les ciutats situades fora de les zones adivasi. No tenen altra opció per resoldre els seus problemes de lluitar. Elles estan sent influenciades per la guerra popular en curs. Així que les condicions en aquestes àrees són favorables per a la propagació de la guerra revolucionària. Hem d'actuar amb creativitat tenint en compte les condicions concretes i les demandes de les diferents classes i sectors del poble. Adherint fermament a la nostra línia politicomilitar, de manera creativa treballant de manera planificada a la llum de les nostres vastes experiències, implementant un correcte estil de treball, la rectificació dels errors del passat, l'ocupació de tàctiques correctes per adaptar-se a les condicions canviants i les tàctiques de l'enemic, podrem utilitzar les excel·lents condicions objectives per construir la lluita de classes mitjançant la mobilització de les masses en aquestes àrees i avançar en la guerra de guerrilles. D'aquesta manera, mitjançant la construcció dels nous, únics i sense precedents èxits de l'última dècada, la revolució índia sens dubte superarà la situació difícil per guanyar més noves, més grans i més glorioses victòries.

MIB: El govern afirma que més maoistes estan responent a les seves polítiques de rendiment millorades i capitulen. Quina és la veritat?

GP: Què volen dir amb la política de rendiment millorada? Ostensiblement volen dir més diners i més paquets de rehabilitació. Això és per al consum públic. Els capitulacionistes no han augmentat a causa de l'oferta de diners o millor rehabilitació. Hi ha dues raons per això. L'Estat indi és un dels règims més cruels en el món quan es tracta d'aixafar als Adivasis i als pobres que lluiten pels seus drets. I si aquests van optar per lluitar sota la direcció del PCI (Maoista) la quantitat d'atrocitats amuntegades en ells simplement no es pot descriure en paraules. Per aixafar la resistència a les seves polítiques pro imperialistes l'estat està utilitzant diversos mètodes de supressió, dels quals aquesta política de rendició és també una part. Les forces del govern s’estan abalançant com gossos policia sobre el poble en les àrees del moviment, que poden o no ser part de les activitats revolucionàries. No obstant això, aquests mètodes són dirigits amb especial atenció a aquells que són actius en la resistència, sotmetent-los a tot tipus de pressions com greus tortures, violacions, destrucció de propietat, guerra psicològica, amenaces (incloent-hi mutilar o matar-los a ells o fent-ho realment als altres) i fer-los rendir-se en gran nombre. Això representa el lliurament total que el policia triomfant i arrogant desfila davant els mitjans de comunicació. Més de tres quartes parts de les rendicions vénen sota aquesta categoria.

L'altra part de les rendicions és conformada per alguns individus del partit, el EGLP i organitzacions de masses que es posen de genolls davant l'enemic. Sí, hi ha un augment en tals nombres recentment i unes poques persones de les files de la direcció també s'han rendit (de Comitè Estatal, Comitè de districte i Comitè zonal).

Sorgeix de la necessitat de fer nous sacrificis cada vegada que una nova ronda d'ofensives és llançada per l'enemic i la despietada repressió arriba a nivells sense precedents. Sempre hi haurà alguns elements febles que deixin el moviment o es rendeixin davant l'enemic durant aquests períodes. Està succeint ara també. Hi pot haver algun impacte de la política de l'anomenada rendició millorada dels governs. Però que és molt menor i mai pot ser la raó. La primera raó per a aquest tipus de rendicions és també les ofensives enemigues implacables. No només això, després de la rendició també l'Estat està tractant desigualment les diferents persones segons les seves classes i altres antecedents. Però no hi ha diferència en tractar de convertir-los a tots ells en traïdors del poble. L'Estat està posant tota mena de pressions per extreure informació d'ells, utilitzar-los com mercenaris i fer-los participar en la intensificada ofensiva a diversos nivells. Així que qui ingènuament pensa que l'Estat està assumint polítiques de rendiment per a fer-los part del 'mainstream', per donar-los una 'vida bona', etc., ha d'entendre que les rendicions són només una part de la 'guerra al poble'. El seu objectiu és intensificar aquesta guerra debilitant el moviment i convertint-los en traïdors.

La segona raó per a les rendicions és que algunes persones no estan sent capaços de comprendre la naturalesa de la repressió enemiga i algunes pèrdues temporals en el moviment i per tant es tornen confusos. Les debilitats personals d'alguns són una altra raó. La solució per a aquests problemes és l'augment de la consciència política i el compromís dels quadres en tots els nivells, l'elevació d'una més formidable lluita contra la psico-guerra de l'enemic i fer-los entendre com la rendició ens posa en contra del nostre propi poble i per tant no és una solució. La present campanya de bolxevització en el partit s'ocupa d'aquest aspecte també.

Una cosa més que vull ressaltar és que aquest mateix període de primera i segona fase de OGH ha estat testimoni d'alguns dels sacrificis més incomparables dels quadres revolucionaris i el poble. Les revolucions avancen amb sacrificis perquè en primer lloc el poble s'adona de la seva inevitabilitat i en segon lloc perquè es preparen per a això amb una consciència superior. L'enemic com a part de la seva guerra psicològica, per descomptat, només voldrà destacar les rendicions i tractarà de suprimir l'aspecte de sacrifici. Hauríem d’enfocar de forma eficaç aquest aspecte en la nostra guerra de propaganda revolucionària.

Mentre continuen les guerres revolucionàries, la repressió de l'Estat també continua. Per tant, fins que el sistema brutal sigui enderrocat, pot haver-hi algunes rendicions i el seu nombre pot ser relativament més o menys elevat en alguns períodes. Sacrificis a tots els nivells, inclosos màxim sacrifici, són el resultat de la dedicació voluntària a la causa de la revolució en tot el partit i en totes les nostres àrees de moviment i són absolutament indispensables per a qualsevol revolució.

MIB: Per què el partit sent la necessitat d'una campanya de bolxevització? Quins resultats esperen d'ella?

GP: El nostre partit va fer una crida el 2013 per la bolxevització del partit i ara s'està duent a terme en el partit, l’EGLP i les organitzacions de masses. Es necessitaria més temps per completar-lo i només llavors podem avaluar en quina mesura hauria estat reeixit en remodelar el nostre partit en un partit bolxevitzat.

Va ser el PCUS (B), popularment conegut com el partit bolxevic rus, que va enderrocar a la classe burgesa i va establir la dictadura del proletariat per primera vegada al món. Quan cap partit comunista era al poder en el món, aquest va ser el partit que va portar a la classe obrera i les masses treballadores al poder. Va ser el partit bolxevic el que va marcar el començament del socialisme per primera vegada en la història de la humanitat. Així que estem prenent aquest partit com el nostre model, i tractant de convertir el nostre partit en un partit proletari d'aquest tipus, aprenent les lliçons d'aquell i embevent les qualitats que van fer possible tot això. Per això l'anomenem com “Campanya de bolxevització”. D'altra banda, el model de partit comunista xinès és també molt important per a nosaltres, ja que la Xina i l'Índia tenen diverses similituds i així coneixent i absorbint les qualitats de PCX que li van fer possible fer una revolució reeixida i construir el socialisme en un país endarrerit semicolonial i semifeudal, on la pagesia és la majoria, mitjançant el desenvolupament de la línia de GPP i la construcció d'un exèrcit popular, un front unit reeixit i pel procés d'establiment de zones alliberades. El PCX, des de la formació, va fer un esforç continu per enfortir-se, prenent PCUS (B) com a model. Així que vam decidir dur a terme aquesta campanya tenint en compte les experiències d'aquest partit, sobretot des del gran debat i a la llum dels ensenyaments impartits pel GRCP. Mantindrem aquests dos partits com a models i tractarem de bolxevitzar el partit, però serà a la llum de l'experiència adquirida en la llarga història revolucionària del nostre partit.

Les raons per assumir aquesta campanya són:

(1) Hi ha un canvi en l'ofensiva de l'enemic al país. S'ha intensificat.

(2) Hi va haver severes pèrdues per al partit i el moviment s'enfronta ara a una situació molt difícil.

(3) Els camarades d'extracció camperola i classe mitjana formen una majoria al partit, així que hi ha la necessitat de millorar la perspectiva proletària en el partit.

(4) Les nostres deficiències en l'estudi i la formulació de tàctiques apropiades d'acord amb els canvis econòmics i polítics significatius que s'han produït en la societat i en la guerra revolucionària.

(5) Hi ha algunes tendències no proletàries serioses dins del partit.

Aquestes qüestions ens va portar fins a la campanya bolxevització per elevar el nivell ideològic i polític del partit per fer front a aquests reptes i per enfortir el partit organitzativament perquè pugui dirigir la revolució de manera eficient. Només d'aquesta manera el partit pot, al seu torn, modelar l’EGPL com una arma poderosa i enfortir la base de masses del moviment. I només a través d'això podem superar la difícil situació actual i avançar.

Vam decidir dur a terme aquesta campanya d'una manera planificada per aconseguir alguns objectius concrets. En l'assoliment d'aquests objectius estem comptant amb els següents resultats.

Aquesta campanya remodelaria el partit amb la concepció proletària del món i la milloraria a l'interior del partit, sobretot entre les noves forces. Això es faria mitjançant la millora de l'estudi ideològic del MLM i l'ensinistrament de tot el partit en el mateix. Faria que tot el partit, cada unitat en el partit, guanyi una comprensió més clara sobre l'objectiu de la RDN i fer-los entendre clarament els objectius concrets que s'han d'assolir en la conjuntura actual. Seria de gran ajuda per comprendre profundament l'estil de treball de tres punts impartit per Mao i així millorar el nostre estil de treball. Seria millorar la nostra comprensió sobre la construcció secreta i funcionament del partit, ajudaria a rectificar ràpidament els defectes que s'estan produint en aquest i en l'aplicació dels principis operatius de la guerra de guerrilles. Rectificaria les tendències no proletàries que continuen en el partit i incrementaria la consciència i vigilància del partit per lluitar contra elles. També milloraria i enfortiria la unitat de pensament i acció i disciplina. Això donaria lloc a què el partit enforteixi la seva base de masses integrant fermament amb el poble i la mobilització d'aquest en diverses lluites econòmiques, polítiques i altres. També conduiria a donar prioritat a concentrar als camperols en la guerra revolucionària agrària i posar esforços especials entre les vastes masses no-camperoles i la població urbana. Això portaria a l'estudi dels canvis en les condicions socioeconòmics, polítiques i culturals i en conformitat al canvi de les tàctiques, desenvolupant així el moviment amb èxit.

Esperem que aquesta campanya aceri als camarades perquè puguin demostrar la consciència per enfrontar les més difícils situacions, dificultats i riscos que sorgeixen en el curs de la revolució i elevar la seva preparació per lluitar valentament contra l'enemic. Finalment però no menys important, esperem que ens permetés defensar les nostres forces subjectives, especialment la direcció de nivell superior i el moviment de les ofensives més cruels de l'enemic. Tots els resultats anteriors s'aconseguirien subjectant fermament al MLM i mantenint com el nucli d'aquesta campanya.

MIB: L'enemic està propagant que la GPP és antiquada. Alguns propugnen el socialisme del segle XXI de Chávez. El PC de Nepal (maoista) dirigit per la camarilla Prachanda-Bhattarai ha triat la via parlamentària i va abandonar la línia de la GPP. Sorgeixen diverses preguntes sobre la rellevància de la línia de GPP a l'Índia i altres llocs en l'actual món globalitzat. Quina és la resposta del partit a tots aquests arguments?

GP: Els explotadors i els reaccionaris sempre han estat propagant contra el marxisme i la revolució, no només al nostre país sinó també en altres parts del món, des que Marx i Engels van plantejar la ideologia proletària i després que la classe obrera va sorgir com una força revolucionària en la lluita contra el feudalisme i el capitalisme, particularment en les revolucions proletàries des de la comuna de París. Després que Rússia i la Xina es van tornar revisionistes, van començar a propagar que el mateix marxisme és obsolet. La raó és òbvia. Les revolucions i el marxisme portarien la seva fi.

Com pot la línia de GPP ser antiquada? Després de la mort de Mao, totes les revolucions que van tenir lloc en el món, ja sigui guerres de RNDs o d'alliberament nacional, van ser prolongades. Tot i que algunes d'elles van patir la traïció o van ser abandonades, és un fet que totes aquestes van ser prolongades. Mentre l'estructura semifeudal no canviï bàsicament i l'imperialisme mantingui a països com el nostre en les seves urpes i no permeti el seu desenvolupament independent, no hi ha altre camí que la GPP per a l'alliberament de tals països. Algunes de les formes feudals poden canviar però el feudalisme quedaria intacte ja que serveix als interessos dels imperialistes i serveix com a base per impulsar els interessos de la BBC. Per aquesta raó el poble lliura la GPP sota la direcció del partit per la victòria d'una revolució antiimperialista, antifeudal, la RND. I les característiques específiques del nostre país decideixen que seria prolongada i que seria una guerra lliurada pel poble dirigit pel nostre partit. D'aquí la GPP. Ja he explicat per què considerem que la línia de GPP és indispensable per dur a terme una revolució en un país com l'Índia.

Ara sobre Chávez i el seu model de l'anomenat socialisme del segle XXI. Fins ara s'han establert dos camins per a les revolucions en el món, la insurrecció i la GPP. Aquests dos bàsicament s'han d'aplicar segons les condicions concretes, específiques en els respectius països. Podria haver-hi modificacions d’aquests dos camins en el nou context històric. Això és el que diu el marxisme, no fer revolucions mecànicament o dogmàticament sinó creativament. Però siguin quines siguin les modificacions sempre haurien de jeure dins l'àmbit de les revolucions. Per això la revolució és una necessitat. No obstant això, ha de dur-se a terme en les característiques específiques d'un país en particular. Tractar de reformar el sistema decadent sense cap perspectiva de travessar cap a una societat sense classes no té propòsit. El model de Chávez no és de revolució sinó de mera reforma. No és socialisme ni en forma ni en el contingut.

Diversos canvis han ocorregut en el món després de les revolucions russa i xinesa. Tant en els països capitalistes com en els del tercer món han augmentat considerablement els segments de la petita burgesia. Un segment d'ells posseeixen idees burgeses liberals, un altre segment posseeix idees socialistes utòpiques. En països on les revolucions democràtiques burgeses o revolucions de nova democràcia no van tenir lloc, on els moviments revolucionaris no van poder portar-los a les seves files en gran mesura, la majoria d'aquests segments de la petita burgesia volen algun canvi o reformes en el marc del sistema parlamentari burgès. Chávez va fer alguns passos en defensa dels interessos de la classe obrera i de la pagesia a Veneçuela. El seu principal producte és el petroli. Tot i que el petroli i algunes altres indústries van ser nacionalitzades, per descomptat amb diverses limitacions, el feudalisme i el capitalisme burocràtic comprador no van ser eliminats. Tampoc no estan separats del sistema capitalista del món i així no hi va haver canvis fonamentals en el sistema. No són completament independents de la dominació imperialista. Una part important de les forces feudals i capitalistes compradores a Veneçuela són tan antipobres que s'oposen fins i tot a aquestes reformes amb vehemència la qual cosa s'està convertint en una benedicció com a disfressa, en tant que està aconseguint àmplia propaganda per al model de Chávez de diversos segments socials. Ell mai va mobilitzar les masses en la lluita de classes. Chávez va invocar  Bolívar i el Che Guevara però el seu model és mancat de bolivarisme i mancat de guevarisme. És principalment reformisme i és per això que, fins i tot al nostre país, el PCI i el PCI (M), en fallida, ressalten el seu llegat. Quan estaven en un partit Unit aclamaven el "socialisme de Nehruvian" i van trair la revolució.

Al Nepal hi ha el sistema parlamentari basat en el semifeudalisme i sota el jou imperialista; d'una banda sota la dominació de l'expansionisme indi i per l'altre costat sota la influència de la Xina. Qualsevol que s'uneixi a aquest sistema ha d'abandonar la revolució. Tot i els bons èxits en la RND, la camarilla del revisionisme modern de Prachanda-Bhattarai al PCUN (Maoist) va triar aquest camí. No és més que una traïció. Trair als milions de masses i als milers dels seus màrtirs. Com tots els revisionistes abans que ells, van fer això pels seus interessos egoistes, per compartir el poder amb les classes dominants.

També acceptem que s'han produït diversos canvis en les esferes econòmiques, polítiques i culturals a causa de la globalització. Però per què es van donar aquests canvis? Aquests canvis es van produir per complir amb els interessos del capitalisme monopolista. El sistema capitalista mundial va portar aquests canvis durant els últims 23 anys. Això va donar l'oportunitat a un segment de les classes dominants entre els països del món capitalista, imperialista i del tercer món per a la súper explotació del treball, de les masses treballadores i l'indiscriminat saqueig de recursos naturals i altres de les colònies i semicolònies . Això va conduir a l'enorme augment de la bretxa entre els ingressos dels rics i els pobres i a la concentració i centralització del capital a nivells gegantins. Aquest és el mateix període que va presenciar la intervenció creixent de l'imperialisme dels Estats Units a l'Àsia occidental i després a l'Afganistan. Gairebé tots els Estats capitalistes, imperialistes, particularment els Estats Units i els seus règims lacais, es van tornar neofeixistes. Les classes dominants van intentar presentar les polítiques neoliberals com la solució definitiva que conduirien al creixement del PIB, a impulsar l'economia, l'ocupació, la prosperitat i tot el que vulgueu. Totes aquestes afirmacions es van enfonsar com un castell de cartes amb la crisi econòmica mundial del 2008. Així que hauríem de mirar el sinistre paper jugat per l'imperialisme en la vida de la gent amb aquestes polítiques neoliberals, no només a causa de la seva crisi econòmica, sinó també a causa a les guerres d'ocupació i l'augment de la intervenció neocolonial, la intimidació i control d'altres països del tercer món. Amb la 'globalització', els imperialistes han recorregut a les úniques solucions que poden adoptar en la seva desesperació per sortir de la seva crisi. Guerres, més explotació, opressió i repressió dels pobles del món, especialment el poble del tercer món. Així que sense lluitar contra l'imperialisme i els seus lacais nacionals, els pobles del tercer món no poden respirar lliures.

Per tant, hem d’enriquir la nostra estratègia i fer canvis en les tàctiques tenint en compte aquests canvis i mobilitzar al poble com correspon a la guerra revolucionària. Hem d'aportar canvis en les consignes, tàctiques polítiques, tàctiques militars i mètodes de treball i només llavors nosaltres podem avançar. La solució no és abandonar la línia política i el camí de la GPP sinó adherir-se més fermament a ella. Qualsevol tàctica que prenguem hauria de servir a això i per avançar.

Reitero que la ideologia correcta, una línia política correcta, una línia militar correcta, un partit d'avantguarda fort, un fort exèrcit popular i un front unit fort són l'única solució per fer que la RND tingui èxit en aixafar l'actual sistema semicolonial, semifeudal i l'alliberament del nostre país i del nostre poble.

MIB: Quina és la posició del moviment comunista internacional (MCI) en l'actualitat especialment ja que l'avaluació del partit és que la situació objectiva del món s'està tornant més favorable a la revolució? Quin creu que és l'impacte del Avakianisme i de la traïció de la revolució del Nepal, per la camarilla Prachanda-Bhattarai, per al MCI?

GP: La situació objectiva del món s’està tornant excel·lent per a l'avanç de la revolució. Com hem assenyalat abans, el sistema imperialista continua travessant el seu més greu crisi des de la Gran Depressió, conduint a massius acomiadaments i a la reducció d'oportunitats d'ocupació, desocupació i empobriment d'una banda i, d'altra banda, a l’explotació intensificada de les masses treballadores i un saqueig neocolonial dels països oprimits i del poble. Les guerres d'ocupació no han mostrat signes d'amainar, amb l'imperialisme dels Estats Units estancat a l'Iraq, Afganistan i diversos altres fronts de guerra.

S'estan enfortint les forces d'alliberament revolucionàries, democràtiques i nacionals contra l'imperialisme i els seus suports nacionals en diferents parts del món. Treballadors, camperols, classes mitjanes, negres, immigrants, musulmans i altres comunitats perseguides; estudiants, dones, joves i diversos segments i classes oprimides estan sortint als carrers. Diversos països de la UE han estat sacsejats per massives manifestacions i vagues dels treballadors contra les retallades de l'ocupació, la desocupació i subocupació, la reducció en els salaris reals, retallades de despeses en seguretat social i altres mesures “d’austeritat” dels governs. En ampliar la bretxa entre els rics i els pobres i al aguditzar l'antagonisme de classe, més i més gent s'uneix a les lluites en els països capitalistes. Els negres, musulmans, immigrants i altres oprimits protesten a Europa i Nord Amèrica pels seus drets democràtics. Als països endarrerits, també la disparitat de la riquesa, l'empobriment i misèria dels treballadors, l'opressió política, tot està conduint a disturbis massius. Diversos països asiàtics i africans estan passant per crisis i guerres civils. Les lluites armades d'alliberament nacional dels iraquians, afganesos, palestins, kurds i altres pobles estan avançant fins i tot davant de matances i massacres. Es mantenen les aspiracions nacionals d'escocesos, catalans i altres nacions d'Europa. A l’Amèrica del sud, les persones han organitzat manifestacions massives en contra de les polítiques antipopulars, neoliberals adoptades pels governs de països com el Brasil.

No obstant això les forces subjectives al MCI estan seriosament a la saga d'aquesta favorable situació objectiva en el món avui. Hi ha una contradicció entre el potencial de la situació objectiva i la capacitat subjectiva de forces maoistes per utilitzar-la per l'avanç de la Revolució Socialista Mundial. Sabem de les lliçons de la història que es pot superar aquesta debilitat subjectiva principalment emprenent la revolució segons les condicions concretes de cada país. Com les forces revisionistes i reformistes han demostrat ser incapaços de resoldre problemes del poble augmenta la possibilitat de la seva adhesió amb les forces maoistes. Els partits maoistes i organitzacions en molts països estan guanyant força i alguns nous partits estan en procés de formació. També està creixent la unitat entre partits maoistes, organitzacions i forces. Està augmentant el potencial per a una potent nova onada de revolucions. Davant diverses possibilitats, continuen les GPP a les Filipines i l'Índia. Partits maoistes estan duent lluites en diversos altres països. Activitats de solidaritat entre les forces maoistes internacionals en suport a la guerra popular a l'Índia, mobilització internacional contra els contrarevolucionaris OGH i OPLAN Bayanihan, lluites pels drets dels presos polítics, etc. es van duent. Així que és possible que el MCI i les forces maoistes estiguin en condicions de jugar un paper important en les lluites del poble i així guiar el començament d'una onada revolucionària en el futur.

Per descomptat, el revisionisme de la camarilla Prachanda-Bhattarai i la seva traïció a la causa del poble nepalès i la RSM [Revolució Socialista Mundial] van causar greus danys al MCI. Aquests traïdors han destruït la gloriosa guerra popular des de l'interior i van ajudar l'enemic a retenir el seu domini sobre l'oprimit poble nepalès. Això és un revés no només per al poble nepalès, sinó també per a tot el MCI. No obstant això, l'amarga lluita de les genuïnes forces maoistes contra la camarilla Prachanda-Bhattarai, davant la seva desvergonyida rendició davant els imperialistes i els seus agents i el més important, la lluita del poble nepalès contra aquests traïdors ha exposat el caràcter reaccionari de la camarilla i la seva traïció al MLM en nom de desenvolupar-lo i d'enriquir-lo. Aquests revisionistes innovadors s'han convertit en els més fiables lacais de l'imperialisme, de les forces del capitalisme burocràtic nacional feudal i comprador i l'expansionisme indi. Les masses nepaleses i el MCI han rebutjat totalment el seu col·laboracionisme de classe i definitius avenços en el camí de la revolució llançaran a aquests trànsfugues a l'abocador de la història.

De la mateixa manera, l'anomenada nova síntesi del Avakianisme també ha danyat seriosament a alguns partits maoistes. Això és perquè el Avakianismo no és res sinó el revisionisme disfressat i el liquidacionisme. Encara que pot tenir algun impacte negatiu en el MCI temporalment, certament serà derrotat. Com un destacament del proletariat mundial, el nostre partit seguirà lluitant contra el Avakianisme i tota forma de revisionisme al moviment comunista internacional i al país.

MIB: El govern de la ADN conduït per Modi ràpidament està implementant l'agenda imperialista i l'RSS [Rastriya Swayamsevak Sangh] ràpidament està estenent els seus tentacles de Hindutva [ "Hinduidad"]. El ministre de l'Interior Rajnath Singh ha subratllat que l'Estat indi segueix considerant als maoistes com la major amenaça de la seguretat interna. És obvi que l'ofensiva feixista ha estat intensificada en tots els fronts. Com planeja el partit combatre contra això?

GP: En els cinc mesos que el govern d'ADN [Aliança Democràtica Nacional] ha estat en el poder, ha intensificat les polítiques de liberalització-privatització-globalització (PLG) que han estat continuades pels successius governs des de la dècada de 1990. De fet, Modi i el BJP han estat instal·lats al capdavant del govern pels imperialistes, grans capitalistes compradors i els grans terratinents precisament per dur a terme aquestes polítiques més ràpidament i més agressivament que l'anterior govern d'APU [l'Aliança progressista Unida]. Per tant un 'feble' Manmohan Singh va ser reemplaçat per un 'fort' Narendra Modi. Es va dur a terme la combinació de les polítiques imperialistes amb la despietada explotació de les classes treballadores i l'opressió feixista hindú dels musulmans, els Dalits i Adivasis a Gujarat sota Modi. Aquest model de Gujarat ara s'estén pel país.

Les polítiques neoliberals agressives del govern Modi intensificaran les dificultats que enfronten els treballadors, camperols, empleats del govern i diversos sectors com les dones, els estudiants i la joventut. Augmentaran els atacs contra els musulmans per l'Estat i els feixistes hindús. Les atrocitats sobre els Dalits està en augment a causa del enfortiment de les forces feudals reaccionàries. Les nacionalitats oprimides s'enfronten a majors persecucions. El tambor d'un xovinisme de gran nació, en suport a les polítiques expansionistes agressives de l’ADN, generarà l'oposició dels pobles del sud d'Àsia. Hem d'intervenir en aquestes qüestions i organitzar al poble en les lluites.

El domini neocolonial s’estrenyerà sobre el país com a resultat de l'aplicació agressiva de l'agenda de PLG. Per desviar la consegüent ira de les masses, Sangh Parivar recorrerà a ventar amb el jingoísme i la falsa xerrameca de nacionalisme. Aquests trucs han de ser afrontats presentant el veritable quadre de la total venda del país pel govern de Modi. Hem de realitzar àmplia propaganda exposant el caràcter proimperialista, profeudal de l'agenda de Modi.

La promoció agressiva '' del programa de "desenvolupament" de Modi donarà lloc a desplaçaments en una escala sense precedents. Els adivasis trobaran la seva existència amenaçada. Això portarà lluites de masses. Hem d’intervenir activament en aquestes, ja sigui directament mitjançant l'adopció de formes adequades o jugant un paper de suport.

Els atacs al poble seran acompanyats per lleis més draconianes. S'estan modificant lleis antigues i noves lleis introduïdes per servir els imperialistes, grans terratinents i capitalistes burocràtics compradors, per treure la jal-jangal-Zameen i la subsistència del poble. Flagrant violació, fins i tot de la justícia formal, i la persecució més brutal dels presos polítics i la repressió d'activistes que assumeixen aquestes qüestions. Enèrgicament hem d'intervenir en aquestes qüestions. Hi ha bon potencial per a la creació i l'enfortiment de moviments de drets civils d'una manera àmplia.

Al avaluar la situació després de les eleccions, el nostre CC assenyala que la formació del RSS - dominat per govern central de l'ADN - ha portat la tasca urgent de lluitar contra les forces feixistes brahmániques hindús a tot el país. Això pot fer-se efectiu mitjançant la construcció d’amplis moviments de masses a través d'unir organitzacions, forces, individus revolucionaris, democràtics, seculars i patriòtics, i a les vastes masses. Per a exposar la naturalesa real proimperialista, profeudal de l'agenda de Modi es realitzarà propaganda àmplia i concreta.

Totes aquestes activitats s'han de fer amb l'objectiu d'unir-les amb les accions per a lluitar contra la tercera fase de OGH. El ministre de l'interior feixista Rajnath Singh ha repetit com un lloro l'enfocament del govern de la APU declarant que els maoistes segueixen sent 'la més gran amenaça per a la seguretat interna' i lluitar contra el moviment maoista és la màxima prioritat del seu govern. Lluitarem contra aquesta nova ofensiva contrarevolucionària boltxevitzant el partit, intensificant la guerra popular i mobilitzant les vastes masses cap a la guerra revolucionària.

MIB: Ha començat la tercera fase del OGH. Com es prepara el partit per enfrontar això?

GP: Una de les primeres mesures preses pel govern APU-2, conduït pel Congrés després d'arribar al poder per al seu segon període a mitjans del 2009, va ser llançar la OGH - la guerra contra el poble. Va ser una guerra contrarevolucionària diversificada per tot l’Estat sobre les masses que lluiten al nostre país. El govern d'ADN de Modi segueix el mateix enfocament del seu precursor, més agressivament i sense pietat, amb el llançament de la tercera fase de l'OGH, que és més extensa i més intensa en comparació a les dues fases anteriors. Les masses dirigides pel nostre partit han sorgit com un important obstacle en la implementació d'aquestes polítiques antipopulars en les àrees on el nostre moviment és fort.

Al estar en l'oposició, el BJP va criticar els governs anteriors de l’APU per no preparar una política centralitzada integrada per reprimir el moviment maoista. Després d'arribar al poder, l’ADN dirigida pel BJP està ara implementant tal política integral en forma de tercera fase de l'OGH en el marc general de LIC. S'intensifica anunciant grans recompenses pels caps dels dirigents, anunciant noves polítiques de lliurament, augmentant la quantitat de la indemnització per elements contrarevolucionaris sancionats pel poble, falses reformes i programes d'acció cívica, etc. Alguns dels nous aspectes introduïts en la tercera fase són l'ús de la força aèria per al transport de forces per a operacions de combat i una col·laboració més estreta amb els Estats Units i Israel en l'ús de la tecnologia avançada drons / UAV. Aquestes mesures es complementen amb l'augment de noves unitats de les forces de comandament central i estatals i l'increment de les ja existents, la modernització de les forces armades per augmentar la seva capacitat de combat, millorar la comunicació i la xarxa d'intel·ligència sobretot en les nostres àrees de moviment, intensificació de les atrocitats contra el poble incloent falsos xocs, pallisses, saqueig de les propietats del poble, detencions, tortures privatives de la llibertat, violació i altres formes de cruel repressió. Però una imatge totalment oposada es presenta a través dels mitjans de comunicació com una part de la guerra psicològica.

La nostra resposta ha de ser temperada amb una comprensió de la particularitat de la tercera fase de l'OGH. El poble Adivasi de l'Índia central i oriental ha tingut un paper històric en l'avanç de la guerra popular prolongada. S'han unit al moviment en gran nombre, la van defensar amb la seva sang i suor i preparat el terreny per a la seva expansió. A causa d'això, parts de l'Índia central i de l'est han sorgit com bastions de la revolució. Amb la tercera fase de l'OGH, l'enemic concentra els seus esforços a delmar aquests bastions. Incorporant canvis quantitatius i qualitatius per a la seva ofensiva, l'enemic busca destruir el partit, l'exèrcit i els òrgans emergents del nou poder democràtic per tal de restablir el vell estat i el sistema polític decadent al seu lloc.

Encara que aquestes velles i noves formes de repressió tenen com a objectiu el moviment maoista, no apuntaran només als maoistes. Aquesta guerra contra el poble sens dubte s'estendrà a tots els sectors oprimits. La patiran totes les classes explotades i els sectors socials com els treballadors, camperols, els Dalits, Adivasis, les minories religioses, nacionalitats oprimides, dones, etc. Vindran com atacs polítics, econòmics, socials, culturals, judicials i militars. S'ampliarà, doncs, l'àmbit de la guerra. Hem de respondre militarment i política contra aquesta nova fase de l'ofensiva enemiga que ve en combinació amb la ideologia feixista hindú brahmánica i amb polítiques de venda del país del govern de Modi.

Ja sigui Modi, Rajnath Singh, Jaitley, Venkaiah Naidu, Gadkari o qualsevol altre representant del govern d'ADN, tots diuen coses per enganyar la gent i fan tot el contrari. La naturalesa antipopular d'aquest govern feixista de Modi està cada cop més exposada a l'estar utilitzant les classes dominants tots els mitjans extraconstitucionals i extrajudicials per dur a terme la seva ofensiva sense quarter contra el poble. Haurem d'enfrontar amb resolució i derrotar aquest atac unint-nos amb tots els sectors que es veuran afectats negativament. Per a això, les nostres polítiques i tàctiques han de ser tals que totes les forces democràtiques, progressistes, seculars i patriòtiques s'uneixin a favor del poble i s'oposin i lluitin contra les polítiques reaccionàries de Modi i particularment la tercera fase d'OGH. La 'esquerra' parlamentària també es veurà obligada a sortir al capdavant a assumir qüestions del poble i oposar-se a aquesta ofensiva enemiga a la seva manera per conservar la seva rellevància. Haurà de sortir al capdavant a unir-se a aquesta lluita. Fem una crida a totes les forces a lluitar en tots els fronts contra aquesta ofensiva enemiga diversificada. Unir-se, unir-se i unir-se contra l'ofensiva enemiga! Lluitar, lluitar i lluitar contra l'enemic comú!