martes, 11 de octubre de 2022

El 15 octubre, tots a Madrid!

 

El 15 octubre, tots a Madrid!

"Denunciem qualsevol intent de blanquejar les traïcions del PSOE, UP, CCOO i UGT partícips imprescindibles en l'atac a les pensions públiques"

"La lluita en defensa de les pensions públiques ha de ser independent dels partits de govern, les patronals i les direccions sindicals traïdores"

D'una plataforma de pensionistes de Canàries

 


El dret a una jubilació digna ha costat moltes lluites i molts esforços de milers d'obrers i lluitadors. Ara, en plena crisi capitalista/imperialista, l'import dels fons de la Seguretat Social (de gener a agost de 2022 els ingressos van ser de 92665 milions de €) són molt apetibles tant pels bancs (que volen gestionar-los i beneficiar-se d'ells) com per l'Estat, que té un deute pròxim a 1,2 vegades el PIB anual espanyol. I per la Unió Europa, que aguanta a Estats amb un deute monumental i pràcticament en fallida tècnica com l'Espanyol o l'Italià. Davant aquesta situació volen substituir o minimitzar al màxim les pensions públiques (les úniques viables per als treballadors, com s'ha demostrat a tot el món, com es pot veure per exemple en el cas de Xile).

Aquest estiu, el govern ha plantejat i el Congrés han aprovat la llei que fomenta els anomenats "Plans d'Empresa" que és una manera de substituir pensions públiques per pensions privades i gestionades per bancs, empreses, CC.OO. i UGT; que beneficien a tots ells, però són un greu atemptat contra les pensions de jubilació dels treballadors.

El dia 15 d'octubre, a Madrid es torna a repetir una manifestació estatal en defensa de les pensions públiques i contra les privades i Plans d'Empresa. La participació del màxim nombre no sols de pensionistes, sinó sobretot treballadors en actiu és fonamental per a defensar les pensions futures.

Partits polítics com Podemos i Esquerra Unida (estem ja gairebé en any electoral) i els sindicats traïdors CC.OO. i UGT s'han unit a la convocatòria, però canviant els lemes de defensa de les pensions per genèrics de "lluita contra la inflació" i en favor d'una millor sanitat i serveis. Tots aquests traïdors han donat suport al decret dels Plans d'Empresa i participen en el Pacte de Toledo que s'ha distingit sempre per a voler destruir les pensions públiques.

El revisionisme busca crear confusió i intenta fer creure que els traïdors, que ataquen les pensions públiques, les úniques realment viables, són els defensors dels drets dels treballadors, quan és precisament el contrari.

Pensions públiques si, privades i "Plans d'Empresa" no!

Aixafem el revisionisme!

Tots a Madrid el dia 15 d'octubre!

 

 

 



domingo, 11 de septiembre de 2022

2022: Crisi, Estat Espanyol i gran burgesia catalana

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

2022: Crisi, Estat Espanyol i gran burgesia catalana

Quan encara no haviem sortit de l'enfonsament econòmic del 2008, ens trobem ara en un més profund que l'anterior. Amb una inflació desbocada, una cistella de la compra que no para de pujar, amb un atur i precarietat que afecten greument les classes populars.

La pandèmia i la seva gestió, paralització de l'economia mundial, els problemes amb el trànsit de mercaderies... han agreujat encara més la crisi general del capitalisme; que no sols és econòmica, és social política i moral. La guerra d'Ucraïna tampoc és la causant dels problemes que pateix ara el poble, més aviat és una conseqüència d'una situació ja anunciada abans de la pandèmia. Estem en la crisi general i última de l'imperialisme.

Enfront de la generalització de la pobresa i el robatori del futur de la joventut obrera, els reals beneficiaris, gairebé exclusivament, dels milers de milions rebuts per l'Estat Espanyol dels fons europeus (Next Generation) són les grans multinacionals biotecnològiques, farmacèutiques, de l'energia, del sector de l'automòbil, etc. I a més de la preparació per la guerra. En el marc de l'anomenada "IV Revolució Industrial (agenda 2030)". En definitiva, tot just unes engrunes per a la classe obrera i el poble, i tot per als més rics. És fals que "ningú es quedarà enrere" i la demagògia del mal anomenat "estat del benestar" europeu. Han assumit que abandonaran, com a màxim amb algun ajut, a una part important de la població.

Espanya: estat fallit sostingut per la Unió Europea

Amb la pujada dels tipus d'interès, s'aguditza la precària situació de l'Estat Espanyol amb un deute institucional que volta el 120% del PIB anual (dues anualitats si sumem els deutes de particulars i empreses). Amb això només, podríem parlar d'"estat fallit". Realment, l'Estat Espanyol depèn de la compra del seu deute per la Unió Europea. Situació que s'agreujarà per l'augment dels tipus d'interès europeus.

El govern de Sanchez ha demostrat ser un "pilota" submís als USA (Sàhara) i a la Unió Europea. En les declaracions amb motiu de la reunió de l'OTAN a Madrid, 29 i 30 de juny, sobre les funcions de l'OTAN en la seva frontera sud, el president espanyol ha demostrat estar a l'altura dels colonialistes i imperialistes europeus, que voldrien una Àfrica dominada, esclava i submisa com en els temps de la seva colonització (amenaces a Algèria, tragèdia de les pasteres i assassinats en el reixat de Melilla). A més, durant la pandèmia i en altres moments, el "govern més progressista de la història" ha experimentat amb el control massiu de la població i la preparació per a temps de guerra (modificació de Llei de Seguretat Nacional, aprovació de l'Estratègia de Seguretat Nacional 2021), avantsala del feixisme.

Catalunya

En els últims temps es dóna una lluita pel poder de la Generalitat entre les dues més importants faccions de la burgesia catalana: una part, la representada per ERC, s'ha sotmès al xantatge de l'Estat (suport al govern Sánchez a canvi de l'alliberament "dels seus presos" - els altres, els milers, producte de la lluita popular continuen amenaçats i represaliats). L'altra part, els hereus de Jordi Pujol i Artur Mas, tot sentint els seus interessos i negocis no prou beneficiats, amenacen amb una mobilització que no volen que en cap moment se'ls-hi vagi de les mans i sigui realment popular. Així el procés, amb la petita burgesia subordinada a la gran i amb una classe obrera sense organització independent, ha anat a la baixa.

La lluita és l'únic camí. Davant la crisi i les inevitables guerres i agressions imperialistes cal aixecar-se, construir una organització independent de la classe obrera (m-l-m, principalment maoista) que prepari les justes i necessàries revoltes contra la burgesia, per destruir el seu Estat i avançar cap al comunisme.

Pel just dret d'autodeterminació del poble català!

Per la construcció del Partit marxista-leninista-maoista, principalment maoista!

Visca el maoisme! Enfonsem el revisionisme!

 

  11 de setembre de 2022

 

viernes, 24 de junio de 2022

VISCA EL XXXVI ANIVERSARI DE LA DIADA DE L'HEROÏCITAT!

 

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL XXXVI ANIVERSARI DE LA DIADA DE L'HEROÏCITAT!

EXEMPLE PERMANENT DE COM MANTENIR EL RUMB I DONAR LA VIDA PEL PARTIT I PER LA REVOLUCIÓ!

"La gloriosa mort bel·ligerant d'aquests presoners de guerra s'abriga amb la sang ja abocada i davant d'ella els comunistes, els combatents i els fills del poble, armats, assumim el compromís indeclinable de seguir el seu lluminós exemple, per a desenvolupant guerra popular servir a la revolució mundial fins que la llum immarcescible del comunisme es presenti en tot l'orbe sota les invictes banderes de Marx, Lenin i Mao Tse-tung, del sempre viu marxisme-leninisme-maoisme.

Glòria als herois caiguts, visca la revolució!"                         ..........                                 

(Comitè Central - Partit Comunista del Perú, juny de 1986)

 

El Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, en la celebració del 19 de Juny, Diada de l'Heroïcitat, dirigeix la seva salutació i subjecció ferma, conscient, voluntària i incondicional a la Jefatura de la revolució peruana i del nostre Partit, el President Gonzalo, l'home més gran de la present època; centre d'unificació partidària, garantia de triomf fins al comunisme, mestre de comunistes; Saludem a tots els presoners de guerra i presoners polítics comunistes i revolucionaris al Perú; dirigents, quadres i militants, combatents i masses que, malgrat la repressió, es mantenen fermes i indestructibles davant l'imperialisme, la reacció i les rates de la LOD revisionista i capitulacionista i la LOI amb el seu revisionisme armat. Saludem als lluitadors i a les masses que, cada vegada amb més fermesa, s'aixequen contra l'imperialisme i els seus intents desesperats de sobreviure al seu inevitable final.

L'imperialisme, principalment ianqui, i la gran burgesia peruana han somiat i somien que poden detenir la inevitable victòria de la guerra popular, dirigida omnímodament pel PCP i el seu Comitè Central, amb el genocidi dels millors fills del poble peruà, com a part de la seva guerra contrarevolucionària. Així, el 19 de juny de 1986 l'Exèrcit reaccionari, la Marina de Guerra, la Força Aèria i les forces policials, sota el Comando Conjunt van assassinar a centenars de presoners de guerra del Frontó, Lurigancho i el Callao. Pel seu heroisme recordem la DIADA DE L'HEROÏCITAT, fita d'heroïcitat, un triomf moral, polític i militar sobre l'imperialisme i la reacció, demostració dels militants i combatents que només la guerra popular és capaç de generar.

Continuant la seva política genocida, el vell Estat reaccionari peruà va mantenir a la nostra Jefatura, el President Gonzalo en condicions de tortura i en aïllament absolut des de la seva detenció el 24 de setembre de 1992, amb la complicitat i col·laboració de la LOD i la LOI, fins al seu recent assassinat. En va!, el seu exemple i les seves lliçons romanen més vives que mai.

Somien amb aniquilar la guerra popular al Perú. Però l'exemple de la fermesa indestructible de la nostra Jefatura, el President Gonzalo, dels presoners de guerra i presoners polítics de persistir i continuar el camí de la Guerra Popular fins a la conquesta del Poder en tot el País i fins al comunisme, són un exemple i esperó per als pobles del món i els comunistes i combatents que lluiten contra l'imperialisme i la reacció en les guerres populars i lluites armades sota la bandera del maoisme com a l'Índia, Turquia, Filipines i altres llocs. I per a tots els lluitadors de la nostra classe i dels pobles que, cada vegada amb més força s'aixequen contra l'imperialisme i els seus inútils intents de mantenir el sistema de dominació i d'explotació.

VISCA LA DIADA DE L'HEROÏCITAT!  GLÒRIA ALS HEROES CAIGUTS, VISCA LA REVOLUCIÓ!

LA SANG VESSADA NO OFEGA LA REVOLUCIÓ SINÓ LA REGA!

VISCA EL PRESIDENT GONZALO, CAP DEL PARTIT I DE LA REVOLUCIÓ, L'HOME MÉS GRAN DE LA PRESENT ÉPOCA!

GUERRA POPULAR FINS Al COMUNISME!

 

Moviment Popular Perú                                                                                                   19 de juny de 2022

jueves, 2 de junio de 2022

Avanç de la revista SOL ROJO nº 51

 

 

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

UNIR I ARMAR ALS POBLES SOTA LA DIRECCIÓ PROLETÀRIA CONTRA TOTS ELS IMPERIALISTES I LES SEVES GUERRES DE RAPINYA I REPARTIMENT!

 

"A la fi de satisfer les necessitats burgeses, els escisionistes infringeixen la unitat proletària i serveixen a la burgesia. Crear escissions entre el proletariat és una constant política de la burgesia. El mitjà més malèvol que la burgesia empra per a aquest fi és subornar i conrear als seus agents dins de les files proletàries. Els oportunistes i els revisionistes són precisament agents de la burgesia. En comptes d'aspirar a unir al proletariat per a la lluita contra la burgesia, intenten induir-lo al fet que col·labori amb ella. Així van actuar Bernstein, Kautsky i altres revisionistes de la Segona Internacional. Van sortir a escindir el moviment obrer internacional i a pregonar la col·laboració entre el proletariat i la burgesia, en els instants en què l'imperialisme temia, més que res, la unitat del proletariat dels diversos països per a transformar la guerra imperialista en guerra civil."

(ELS DIRIGENTS DEL PCUS SÓN ELS MAJORS ESCISIONISTES DE LA NOSTRA ÈPOCA, per la Redacció del Renmin Ribao i la Redacció de la revista Hongqi, 1964)

"Nosaltres, com a internacionalistes revolucionaris, no tenim ni podem tenir res de comú amb els socialxovinistes alemanys, ni russos, ni ucraïnesos (Unió d'Alliberament d'Ucraïna)."

(V.I. Lenin - Una Resposta, 1917)

"No correspon als socialistes ajudar a un bandit més jove i més vigorós (Alemanya) a desvalisar a altres bandits més vells i més encebats. El que han de fer els socialistes és aprofitar la guerra que es fan els bandits per a enderrocar a tots ells. Per a això, cal abans de res que els socialistes diguin al poble la veritat, a saber, que aquesta guerra és, en un triple sentit, una guerra entre esclavistes per a reforçar l'esclavitud. En primer lloc, és una guerra que tendeix a consolidar l'esclavitud de les colònies mitjançant un repartiment mes "equitatiu" i una explotació ulterior mes "coordinada" d'aquestes; en segon lloc, és una guerra que persegueix el reforçament del jou que pesa sobre les nacions estranyes en el si mateix de les "grans" potències, perquè tant Àustria com Rússia (i aquesta molt més i molt pitjor que aquella) només es mantenen gràcies a aquest jou que reforcen amb la guerra; en tercer lloc, és una guerra amb vista a intensificar i prolongar l'esclavitud assalariada, perquè el proletariat està dividit i aixafat, mentre que els capitalistes surten guanyant, enriquint-se amb la guerra, avivant els prejudicis nacionals i intensificant la reacció, que ha aixecat el cap en tots els països, fins i tot en els més lliures i republicans."

(V.I. Lenin – El Socialisme i la Guerra)

" [...] és imminent una guerra imperialista en gran escala per a disputar-se el domini sobre els pobles colonials. En aquesta guerra, per a enganyar els pobles i guanyar-se a l'opinió pública, cadascuna de les parts bel·ligerants declararà descaradament que la seva pròpia causa és justa i la del seu rival, injusta. Això serà, en realitat, un frau, perquè totes dues parts persegueixen objectius imperialistes, es disputen el domini de les colònies i semicolònies i de les esferes d'influència, i fan una guerra de rampinya. En l'actualitat, estan contenent per Polònia, la península dels Balcans i el litoral del Mediterrani. De cap manera és justa una guerra com aquesta. Les úniques guerres justes són les d'alliberament, no de rampinya. Els comunistes no donaran suport a cap guerra de rampinya. En canvi, sortiran amb valentia a secundar tota guerra justa, d'alliberament, no de rampinya, i es col·locaran en la primera fila de la lluita.

[...] En el present, Chamberlain i Daladier, després de les petjades d'Alemanya i Itàlia, es tornen cada vegada més reaccionaris i aprofiten la mobilització bèl·lica per a fascistitzar l'aparell estatal dels seus països i militaritzar la seva economia. En síntesi, els dos grans blocs imperialistes s'estan preparant febrilment per a la guerra, i el perill d'una matança massiva plana sobre milions i milions d'homes. Sense cap mena de dubte, això provocarà moviments de resistència entre les grans masses populars. Sigui a Alemanya o Itàlia, a Anglaterra o França, o en qualsevol altre lloc d'Europa o de la resta del món, si els pobles no volen servir de carn de canó a l'imperialisme, hauran d'aixecar-se i lluitar per tots els mitjans contra la guerra imperialista."

(President Mao Tsetung - ENTREVISTA SOBRE LA NOVA SITUACIÓ INTERNACIONAL, amb un corresponsal del diari.LA NOVA XINA, 1939)

L'actual agudització de la contradicció interimperialista expressa l'agudització de la crisi general i última de l'imperialisme. La necessitat dels monopolis imperialistes de dur a terme un nou repartiment del món, la crisi de la democràcia burgesa i la reaccionarització i fascistització dels Estats reaccionaris demostren que els xucladors de sang i tot el seu sistema estan enfonsant-se desesperadament, mentre que el proletariat internacional i els pobles del món combaten i resisteixen a aquest vell ordre i van superant l'escissió i les reculades causades per l'ofensiva contrarevolucionària general i la traïció revisionista.

La intensificació actual de la pugna entre les superpotències ianqui, xinesa i russa per l'hegemonia mundial no canvia la contradicció principal en el món, la qual continua sent la contradicció entre l'imperialisme i els pobles oprimits. Tampoc canvia el paper fonamental de la lluita de classes, de la contradicció proletariat – burgesia. Al contrari, les guerres imperialistes destaquen encara més que només amb una ferma posició de classe proletària i amb la ideologia científica del proletariat – el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme – és possible comprendre el que succeeix actualment i poder acabar amb les guerres genocides i l'explotació i opressió imperialista. I, com confirmen els successos a Ucraïna, així com a cada nació oprimida, és cada vegada més clar que l'única classe capaç de dirigir i portar fins a la seva fi la lluita d'alliberament nacional - contra tots i cadascun dels explotadors imperialistes – és el proletariat, que sota la direcció del seu Partit Comunista ha d'unir, mobilitzar i armar a totes les classes del poble contra el grapat d'imperialistes i els seus lacais locals.

L'agressió imperialista i l'amenaça d'una nova guerra mundial aguditzen la lluita entre el marxisme i el revisionisme en les files dels comunistes i revolucionaris: en tots els països, oprimits i imperialistes, es posa inevitablement en l'ordre del dia la qüestió de la lluita armada i la validesa universal de la guerra popular. Igualment, la crisi de la democràcia burgesa, la reaccionarizació dels Estats i el creixent rebuig popular del parlamentarisme posa en l'ordre del dia el boicot de les eleccions com a estratègia del proletariat en tots els països. La guerra imperialista inevitablement radicalitza a les masses i separa el gra de la palla en les files de la nostra classe.

El nou repartiment del món i la guerra subsidiària a Ucraïna

En l'actual intensificació de la pugna entre les tres superpotències, l'imperialisme ianqui – el gegant amb peus de fang - continua sent la part més agressiva i bel·licista, lluitant desesperadament per a mantenir la seva posició de gendarme hegemònic i únic enfront dels avanços ràpids de la superpotència xinesa i l'obstacle que constitueix la superpotència atòmica russa. Després del col·lapse del socialimperialisme soviètic, els imperialistes ianquis es van centrar a dominar Rússia com si fos un país oprimit: convertir-lo en una semicolònia i explotar-lo amb l'ajuda d'una burgesia russa subjectada als ianquis i els seus aliats. Però, malgrat la seva profunda feblesa econòmica i política, Rússia es va mantenir encara com una potència imperialista i una superpotència atòmica, amb una burgesia monopolista que havia rebutjat el capitalisme monopolista d'estat de l'URSS revisionista, però que no havia abandonat els seus afanys d'hegemonia imperialista mundial. Després de Yeltsin vindria Putin, el representant d'aquesta burgesia imperialista, amb una política de llarg termini per a la defensa de l'imperialisme rus, intentant recuperar el seu imperi perdut.

L'imperialisme ianqui juntament amb les potències europees, principalment Alemanya, va avançar cap a l'Est. A través de la força militar de l'OTAN i amb la Unió Europea com a instrument polític, els imperialistes occidentals han anat controlant les antigues semicolònies del socialimperialisme soviètic a l'Europa oriental. Amb l'ajut de les burgesies disposades a vendre la seva pàtria d'aquests països (en gran part exmembres de la burocràcia revisionista), i mobilitzant a les mateixes forces feixistes i "liberals" que havien emprat durant la II Guerra Mundial (en aquell moment contra el socialisme), van realitzar cops d'estat i "revolucions" coreograficades des de Washington, van instal·lar els seus règims titella, les seves forces armades i les seves armes atòmiques. Van fomentar les velles contradiccions nacionals per enfrontar masses contra masses, i van llançar la seva guerra genocida contra Iugoslàvia. Així es va iniciar el període d'explotació desenfrenada d'aquests països per part dels monopolis ianquis, alemanys i altres, i al mateix temps van aconseguir el cèrcol militar de Rússia.

No és per casualitat que aquest procés ha portat a la present agudització just a Ucraïna, un país a la frontera de Rússia i amb una llarga història de pugna interimperialista i de resistència nacional. Com una nació oprimida pel tsarisme i altres imperialistes, a principis del segle passat Ucraïna va desenvolupar un fort moviment d'alliberament nacional. Sota la direcció del proletariat, una part d'aquest moviment es va unir amb el proletariat i el poble de Rússia, escombrant al tsarisme, alliberant la nació de l'explotació imperialista, constituint-la com una part de la Unió Soviètica socialista i construint el socialisme amb el ple suport i la participació activa i heroica de les àmplies masses treballadores d'Ucraïna. Altres fraccions nacionalistes, sota direcció burgesa, es van vendre als imperialistes i van desenvolupar el terror blanc contra el socialisme i les masses revolucionàries. Des de llavors, els imperialistes ianquis i alemanys han fomentat i armat tals grups reaccionaris a Ucraïna, entre ells els nazis ucraïnesos dirigits pel genocida nazi Stepan Bandera, avui oficialment designat "heroi nacional" per l'Estat d'Ucraïna.

"L'enemic de les aspiracions redemptores dels ucraïnesos és la classe dels terratinents russos i polonesos, així com també la burgesia de totes dues nacions. Quina és la força social capaç de fer front a aquestes classes? El primer decenni del segle XX ens ha donat la resposta autèntica: aquesta força és únicament la classe obrera, encapçalant a la pagesia democràtica. En el seu afany de dividir i afeblir, per tant, l'única força en realitat democràtica -amb el triomf de la qual quedaria descartada l'opressió nacional-, el senyor Yurkévich no sols traeix els interessos de la democràcia en general, sinó també els d'Ucraïna, la seva pàtria. Si els proletaris russos i ucraïnesos van units, la llibertat d'Ucraïna és possible; sense aquesta unitat no es pot parlar, si més no, de tal llibertat."

(Lenin - Notes crítiques sobre el problema nacional)

Després del cop revisionista a l'URSS en 1956 i la restauració del capitalisme, Ucraïna va tornar a ser una nació oprimida, aquesta vegada com a semicolònia explotada pel socialimperialisme en nom de la "divisió internacional de treball" plantejada pels revisionistes. Des de llavors, per la falta d'una direcció proletària, fraccions de la burgesia ucraïnesa han pogut manipular la resistència justa del poble contra l'imperialisme rus en servei de la reacció xovinista, anticomunista i entregada a l'imperialisme. De manera similar, l'imperialisme rus avui s'aprofita de l'orgullosa història del socialisme i la Gran Guerra Patriòtica contra el feixisme per a legitimar la seva dictadura burgesa i promoure la seva expansió imperialista entre les masses.

Encara que existeix la lluita justa del poble d'Ucraïna contra l'imperialisme i els seus lacais locals – i aquesta lluita també es va expressar dins de les protestes en Maidan en 2014 i dins de la lluita de les noves repúbliques a Donetsk i Luhansk – aquesta lluita justa està sent utilitzada pels imperialistes ianquis, russos i alemanys per enfrontar masses contra masses i mobilitzar-les com a carn de canó en la present guerra subsidiària interimperialista. L'estat d'Ucraïna, el seu règim actual i les seves forces armades no poden representar al poble d'Ucraïna, ni poden dur a terme la veritable lluita per l’alliberament nacional; no representen res més que la burgesia entregada a l'imperialisme, tant si es venen a l'imperialisme rus o ianqui o qualsevol altra potència o superpotència. En conseqüència, el que correspon al proletariat d'Ucraïna és organitzar-se amb autodecisió, independència i autososteniment, mobilitzant, dirigint i armant al poble sense vendre's a cap potència o superpotència imperialista. Sense tal organització, tot intent de fer un "front únic" amb la burgesia contra els invasors només pot acabar posant-se a la cua de la burgesia disposada a vendre la pàtria i dels seus amos imperialistes.

Guerra pel botí i per l'hegemonia mundial

Quins motius tenen les diferents potències i superpotències imperialistes per involucrar-se a Ucraïna? Hi ha interessos econòmics directes, és a dir l'explotació imperialista de la classe obrera d'Ucraïna i dels recursos naturals del país. Així com en altres països a l'Europa oriental, l'entrada de l'OTAN i la Unió Europea a Ucraïna, especialment amb el cop de 2014, va significar obrir el país per la inversió imperialista; l'exportació de capital de l'imperialisme ianqui i les potències Europees, principalment Alemanya. En 2021, el Departament d'Estat dels Estats Units el va resumir així:

"Ucraïna ofereix un gran mercat de consum, una força laboral altament educada i competitiva en cost [és a dir que els salaris són molt baixos –nota de SR], i abundants recursos naturals. El govern continua avançant en la legislació per a capitalitzar aquest potencial. El març de 2020, el parlament va aprovar una llei per a aixecar la moratòria de dècades sobre la venda de terres agrícoles, a partir de l'1 de juliol de 2021. El Banc Mundial prediu que l'establiment del mercat de terres agrícoles podria atreure $5 mil milions en inversions. [...] El 30 de març de 2021, la Rada (parlament) va aixecar el bloqueig de les grans privatitzacions i està buscant maneres de facilitar el procés de privatització. [...] Per atreure inversions estrangeres, el govern va adoptar una nova llei a principis de 2021 que atorga considerables incentius financers i operatius a les empreses que realitzen grans inversions a Ucraïna." (https://www.state.gov/reports/2021-investment-climate-statements/ukraine/)

Durant les últimes tres dècades, centenars de grans empreses estrangeres s'han establert a Ucraïna, principalment en la seva part occidental, i els majors inversors són les empreses d'automòbils alemanys. És a dir, que el present conflicte en part és una pugna pel botí, pel dret a explotar el país. Encara que les sancions contra Rússia tenen un alt preu no sols per a Rússia sinó per als altres imperialistes també, i a la fi de comptes ja sabem que el pes recau sobre el proletariat i el poble, és obvi que estan disposats a sacrificar alguna cosa dels seus guanys a curt termini a l'espera de guanyar més després.

Però, més important en la situació actual és el motiu estratègic: per als imperialistes ianquis i russos, el conflicte actual no sols és una pugna pel dret a explotar Ucraïna, sinó un pas més en el nou repartiment del món, una part dels preparatius per una nova guerra mundial per l'hegemonia mundial. Per a l'imperialisme ianqui, la veritable amenaça a la seva hegemonia no és Rússia sinó la Xina. Per a poder confrontar la Xina, militarment i econòmica, és indispensable treure a Rússia de l'equació, és a dir afeblir-la, aïllar-la, neutralitzar-la o destruir-la. Al mateix temps, les burgesies de les potències de l'Europa occidental, principalment Alemanya, són cada cop més conscients de l'afebliment de l'imperi ianqui, i cada vegada més estan considerant altres aliances que podrien servir millor a les seves ambicions de convertir-se en superpotències. En conseqüència, per a aïllar a Rússia i estar preparats per a la gran pugna per l'hegemonia mundial, és urgent per als ianquis consolidar les seves aliances amb les potències europees. La present invasió russa d'Ucraïna, provocada pel cèrcol militar a Rússia per l'OTAN, serveix precisament a aquests fins.

El "think tank" USA Atlantic Council va publicar el febrer de 2022 un article titulat "Washington ha de preparar-se per a la guerra amb Rússia i la Xina". En un informe de l'any passat la mateixa organització va plantejar que "el desafiament més important a què s'enfronten els Estats Units i el món democràtic en el segle XXI és el sorgiment de.la Xina". Leon Panetta, exdirector de la CIA i exministre de defensa dels EUA, recentment va reconèixer que la guerra a Ucraïna és una "guerra subsidiària" dels EUA I els pronunciaments dels representants de les forces armades ianquis revelen el pensament actual de la superpotència ianqui:

"Enmig del conflicte entre Rússia i Ucraïna, Frank Kendall, secretari de la Força Aèria dels EUA, va destacar la política exterior dels EUA darrere del seu desplegament militar, en el Simposi Anual de Guerra Aèria de l'Associació de la Força Aèria, 'Rússia i altres amenaces no seran descartades. Però la Xina, amb ambicions tant regionals com globals i els recursos per a aconseguir-les, serà el nostre major desafiament de seguretat nacional'. Va assenyalar set 'imperatius operatius' que creu que són necessaris perquè les forces abordin possibles conflictes, inclosa una 'invasió' de Taiwan." (https://www.counterpunch.org/2022/03/21/*is-*the-*ukraine-*war-a-*prelude-*to-a-habiti-*protracted-global-*war/)

Ara veiem amb tota claredat que les tres superpotències i una gran part dels seus aliats estan disposades a desfermar una nova guerra mundial, una immensa matança de milions, per a tractar de salvar el seu moribund sistema imperialista. L'imperialisme ianqui, encara la superpotència més forta però cada vegada més feble, en aquest moment és la principal força motriu per a incitar una guerra mundial; és lògic que prefereixi fer-la abans que perdi encara més la seva força econòmica i militar (i les dels seus aliats). Els imperialistes xinesos i russos, encara que ells també apunten inevitablement a una confrontació per l'hegemonia, pel que sembla prefereixen posposar tal guerra una mica més, centrant-se ara més aviat en la col·lusió interimperialista; la repartició "amistosa" del botí sota la consigna del "món multipolar", mentre continuen enfortint el seu armament.

El proletariat i els pobles combaten i resisteixen

Enmig de l'accelerada reaccionarització dels estats, la repressió intensificada i les desesperades i vulgars campanyes de propaganda bel·licista, les masses populars a tot el món estan avançant de forma contundent en el seu rebuig del vell ordre d'explotació i opressió i de les seves guerres de rampinya i genocidi. Aquests últims anys, als països imperialistes així com en les nacions oprimides, hem vist una onada de vagues i mobilitzacions no sols per les reivindicacions econòmiques, sinó també cada cop més contra tot el vell ordre.

Tot i que els reaccionaris sí que poden mobilitzar alguns sectors de la població en favor de les seves guerres, han trobat una inesperada resistència popular: veiem la forta oposició a Rússia contra la invasió d'Ucraïna, i als EUA una nova generació d'activistes antiimperialistes revolucionaris i progressistes. Fins i tot als països nòrdics, malgrat el tan arrelat socialxovinisme i servilisme enfront de la superpotència ianqui, la campanya actual per a incorporar-se en l'OTAN està trobant cada vegada més resistència popular. A Atenes, Grècia, milers de persones es van mobilitzar el 4 de març en una contundent demostració contra la invasió russa i contra l'OTAN, plantejant entre altres coses que és "una guerra interimperialista en la qual se'ls diu als treballadors que triïn entre camps de lladres rivals". A l'abril, treballadors ferroviaris a Grècia es van negar a transportar els vehicles militars de l'OTAN des del port d'Alexandra Pulis a Ucraïna, i altres activistes van tirar pintura als vehicles. El 6 de març, més que 5000 persones van marxar a Londres, Anglaterra, contra la invasió russa d'Ucraïna i contra l'expansió de l'OTAN, i s'han realitzat una sèrie de mobilitzacions similars en diverses ciutats als EUA també.

Només volem assenyalar uns pocs exemples; però s'han fet milers de protestes similars en tots els continents, mostrant que les àmplies masses treballadores del món no es deixen enganyar per l'agitació bel·licista de l'imperialisme i la reacció. I tot això, malgrat el negre treball dels revisionistes i oportunistes, els qui en tots els països s'esforcen per a promoure la guerra imperialista sota consignes de "socialisme" o "democràcia".

El paper del revisionisme

Totes les colles imperialistes del món utilitzen i fomenten grups i partits revisionistes per a desviar les lluites de les masses i tractar d'impedir el sorgiment i avanç de moviments revolucionaris i d'alliberament nacional dirigits pel proletariat. Això no hauria de sorprendre a ningú, perquè servir a l'imperialisme i embellir-lo – en nom del "socialisme" o, fins i tot empren paraules "revolucionàries" i "antiimperialistes" – és l'essència del revisionisme. Es confirma avui amb tota claredat que els revisionistes de tota mena - tanta si són parlamentaris, "llibertaris", prorussos, proxinesos o proianquis – són socialchovinistes; socialistes de paraula però proimperialistes en la pràctica. La seva política està ben resumida pel que deia Lenin en el seu informe sobre l'oportunisme en el congrés socialista internacional de Stuttgart de 1907: "Entorn de la qüestió colonial es va formar en la comissió una majoria oportunista i en el projecte de resolució va aparèixer una frase monstruosa que dèia: 'El Congrés no condemna en un principi i per a tots els temps tota política colonial, que sota un règim socialista pot complir una funció civilitzadora'. De fet, aquesta tesi equivalia a una regressió directa a la política burgesa i a la concepció burgesa del món, que justifica les guerres i atrocitats colonialistes."

Per consegüent, veiem ara com els revisionistes, més o menys obertament, prenen posició per l'una o l'altra de les superpotències i compleixen la seva tasca reaccionària de promoure el nou repartiment del món i la guerra imperialista, fins i tot amb les mateixes mentires dels oportunistes de la II Internacional de la suposada "defensa de la pàtria". Els revisionistes de tipus parlamentari, entre ells els socialdemòcrates i els actuals successors dels antics partits lligats al socialimperialisme soviètic, es caracteritzen per estar totalment subjectes a la gran burgesia dominant dels seus països respectius. Per això, en la seva posició enfront de les superpotències i la pugna imperialista tendeix a posar-se a la cua de la posició de la seva burgesia. Així veiem per exemple com els partits revisionistes en països aliats amb l'imperialisme ianqui i l'OTAN en molts casos han secundat obertament les agressions i invasions de l'OTAN a l'Afganistan, Líbia i altres llocs, justificant-les precisament amb la faula de "complir una funció civilitzadora", ara formulada com a "intervenció humana", "per la democràcia" etc. Igualment, el "Partit Comunista de la Federació de Rússia" serveix lleialment al règim de Putin i l'imperialisme rus i fa costat a les seves guerres imperialistes.

Altres grups revisionistes, com alguns prorussos i/o proxinesos als països occidentals, van en contra de la seva pròpia burgesia, però només per a subjectar-se a la burgesia imperialista d'altres potències o superpotències. Igualment, veiem ara organitzacions d'"esquerra" a Rússia (i a Ucraïna) que s'oposen a l'imperialisme rus i promouen l'imperialisme ianqui o alemany. El que tots ells tenen en comú és que han abandonat el marxisme i la revolució, i conseqüentment l'única cosa que els queda és buscar un "imperialisme bo" o el "mal menor" que suposadament podria crear "millors condicions" per a la "transició pacífica" al socialisme. Això és precisament el que avui difonen els imperialistes xinesos i russos: la tesi del "món multipolar", que és una continuació directa de les tesis revisionistes del "ultraimperialisme" de Kautsky i la "coexistència pacífica" de Jrushchov; en realitat res més que un negre i impossible somni d'un imperialisme estable i permanent.

Sent una tasca central per als revisionistes desviar, contenir i mobilitzar als sectors del poble que tendeixen a ser antiimperialistes, aquests revisionistes han d'amagar la seva política proimperialista sota la propaganda pacifista: per exemple, no estan en contra de l'OTAN i les seves guerres de rampinya, però en presentar-se davant les masses les "critiquen" o s'oposen a alguns dels aspectes d'aquestes guerres. I quan – com veiem ara - creix l'oposició de les masses contra l'imperialisme i les guerres, malgrat els esforços dels socialxovinistes, han d'adaptar-se i centrar més en la seva xerrameca pacifista; podem veure l'exemple de PODEMOS a Espanya, que ara proposa convocar una "reunió per la pau" en comptes de la cimera de l'OTAN. Així també poden buscar el suport de fraccions menys bel·licistes de la burgesia, centrant més en la col·lusió interimperialista per a evitar la revolució, i en el repartiment "amistós" del botí i l'"estabilitat" del sistema imperialista.

Enfront de l'oposició popular contra tots els imperialistes i les seves guerres, alguns revisionistes insisteixen que ells "és clar" també estan per combatre a totes les superpotències, però que és necessari fer "aliances tàctiques" amb l'una o l'altra d'aquestes superpotències. En realitat, estan distorsionant el plantejat pel president Mao sobre el front únic antiimperialista, negant totalment les experiències del front antijaponès, inclòs el caràcter feixista i de traïdors a la pàtria dels "nacionalistes" burgesos com Chiang Kai-shec, i totes les experiències des de la II Guerra Mundial dels règims del capitalisme burocràtic. I, principalment, estan negant les condicions concretes: plantejar un tal "front" del proletariat i del poble d'Ucraïna amb la gran burgesia representada pel règim de Zelensky – quan no existeix un moviment proletari organitzat, armat i independent – no significa res més que subjectar-se a un grapat de reaccionaris directament controlats per l'imperialisme ianqui.

El moviment de les masses i les tasques dels comunistes

"Però la qüestió és que enfront d'aquests plans, la qüestió principal no és simplement desemmascarar-los, sinó preparar-se contra ells i no hi ha sinó una manera de fer-ho, preparar-se mitjançant la guerra popular. El president Mao ens deia: cal preparar-se i preparar-se des d'ara contra una guerra imperialista i principalment contra una guerra atòmica; com els respondrem, doncs, només amb guerra popular, d'una altra manera no, això és el principal. Desemmascarar-los és part de fer una campanya de propaganda que mostri davant del món els seus sinistres i macabres plans de genocidi majúscul, però això mai deté una guerra, clarament ho va dir Stalin; aquestes campanyes mai paren una guerra, així l'única cosa que cabria, si volem impedir una guerra, és desenvolupar la revolució. Com va ensenyar el president: o la revolució impedeix la guerra mundial o aquesta dóna força a la revolució."

(Entrevista al president Gonzalo)

Ja hem vist que les masses populars del món estan mobilitzant-se cada vegada més contra la guerra imperialista; avui en la majoria dels països el problema és que falta la direcció proletària per a unir i armar a les masses i enfrontar-se a les guerres de rampinya amb guerra revolucionària. Es planteja encara més urgentment la tasca de constituir o reconstituir els Partits Comunistes en cada país, i la situació actual destaca encara més el que va plantejar el president Gonzalo, que inevitablement han de ser Partits Marxistes-Leninistes-Maoistes militaritzats que apliquin fermament l'autodecisió, la independència i l'autososteniment.

El procés de constituir o reconstituir les avantguardes de la classe s'ha de fer enmig de la lluita de classes, i actualment els comunistes i revolucionaris han de participar activament i en forma contundent en les protestes populars – tractant de dirigir-les – contra tots els imperialistes i els seus plans genocides. Han de combatre implacablement la influència dels revisionistes i portar la ideologia i la política del proletariat a les masses per a preparar-nos contra la guerra imperialista; fer tot per a impedir la guerra, sabent que només amb la revolució, només amb la guerra popular, podem impedir les guerres permanentment.

"Hem d'agafar el nostre destí totalment en les nostres pròpies mans. Hem d'extirpar de les nostres files tota idea que sigui expressió de flaquesa i impotència. És erroni tot punt de vista que sobreestimi la força de l'enemic i subestimi la del poble. Si nosaltres, juntament amb totes les forces democràtiques del món, fem esforços enèrgics, podrem derrotar amb seguretat el pla imperialista d'esclavització, impedir l'esclat d'una tercera guerra mundial, enderrocar tots els règims reaccionaris i conquistar la pau eterna per a la humanitat. Tenim clara consciència que en la nostra marxa cap endavant encara trobarem diversos obstacles i dificultats i que hem d'estar preparats per a fer front a la resistència i la lluita més desesperades dels nostres enemics, interiors i exteriors. Però sempre que dominem la ciència del marxisme-leninisme, tinguem confiança en les masses, romanguem estretament units a elles i les conduïm cap endavant, serem plenament capaces de franquejar qualsevol obstacle i vèncer qualsevol dificultat. La nostra força serà invencible. Vivim una època històrica en què el capitalisme i l'imperialisme en el món sencer es precipiten a la ruïna, i el socialisme i la democràcia popular en el món sencer marxen cap a la victòria. L'aurora és pròxima, ens hem d'esforçar.."

(President Mao Tsetung - La Situació Actual i Les nostres Tasques, 1947)

 

Publicada en castellà a www.solrojo.org i traduida per mararmadademasses.blogspot.com