VISCA EL XXVI ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO, QUÈ RESPLENDEIX VICTORIÓS I PUJANT DAVANT EL MÓN!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL XXVI ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO, QUÈ RESPLENDEIX VICTORIÓS I PUJANT DAVANT EL MÓN!

"Finalment ara escoltem això, com veiem en el món, el maoisme marxa incontenible a comandar la nova onada de la revolució proletària mundial. Què s’entengui bé i es comprengui! Els que tinguin orelles, que les usin, els que tenen enteniment (i tots el tenim) que l’emprin, ja n’hi ha prou de nicieses, ja n'hi ha prou de foscors! Entenguem això! Què es desenvolupa en el món? Què necessitem? Necessitem que el maoisme sigui encarnat (i ho està fent) i que passi a generar Partits Comunistes, per a manejar, per a dirigir, aquesta nova gran onada de la revolució proletària mundial que se'ns ve.

Tot el que ens van dir, la xerrameca buida i nècia de la famosa "nova etapa de pau" en què ha quedat? Què de Iugoslàvia? Què d'altres llocs? Tot es va polititzar; això és mentida. Avui dia la realitat és una, els mateixos contendents de la I i II Guerra Mundials, estan generant, estan preparant la III nova guerra mundial. Això hem de saber i nosaltres com a fills d'un país oprimit som part del botí. No ho podem consentir! Ja n'hi ha prou d'explotació imperialista! Hem d'acabar amb ells! Som del tercer món i el tercer món és la base de la revolució proletària mundial, amb una condició, que els Partits Comunistes l’enarborin i dirigeixin. És el que cal fer! "

(El Discurs del President Gonzalo, 1992)

En aquest XXVI aniversari del magistral Discurs del President Gonzalo, el Moviment Popular Perú com a organisme generat del Partit Comunista del Perú expressa la seva salutació i subjecció ferma, voluntària, conscient i incondicional a la nostra Jefatura el President Gonzalo, cap del Partit i la revolució, centre d'unificació partidària i garantia de triomf fins al comunisme; Jefatura sustentada en l'aplicació concreta de la ideologia del proletariat internacional, el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme a les condicions de la revolució peruana: el pensament Gonzalo. Ens refermem en que només és enarborant, defensant i aplicant el pensament gonzalo que el nostre Partit i el seu Comitè Central ha pogut mantenir - i avui segueix mantenint el rumb de la revolució en lluita a mort contra les línies contràries, la LOD i la LOI. És així, amb el pensament gonzalo, aplicant el que estableix la nostra Jefatura en el seu Discurs, que el Partit avui està desenvolupant la lluita per reprendre el que s’ha perdut, sota condicions complexes i difícils, enmig de la guerra popular que no s'ha aturat ni un sol instant .

Cridem als comunistes i revolucionaris de tot el món a celebrar l'aniversari com correspon, agafant l'esperit i les directrius del Discurs com a guia a l'acció i portar-lo a les masses. Per què diem que el Discurs és un discurs magistral, que resplendeix victoriós i puixant davant del món?  En què consisteix la transcendència històrica del Discurs?

Primer: amb el Discurs, el President Gonzalo va transformar el cop de l'enemic en un triomf per al Partit i la revolució, establint en forma clara i precisa que no era una gran derrota sinó simplement una recolzada en el camí de la victoriosa guerra popular. Ja havent vist l'existència de posicions dretanes en el Partit i el perill d'una nova línia oportunista de dreta, el president va cridar a tot el Partit a prosseguir amb les tasques establertes pel III Ple, a prosseguir amb la guerra popular i no deixar les armes mai fins a la nostra meta final.Així, agafant el Discurs com a arma de combat, el Comitè Central i tot el Partit ha prosseguit i avui continua la guerra popular i la llarga lluita per forjar direcció, aixafant a les miserables rates revisionistes i capitulacionistes de la LOD, a tota la mentira de les "cartes de pau" muntada per l'imperialisme, la reacció i el revisionisme, i a la miserable LOI que ataca al President, al Partit, a la classe i al poble amb el seu revisionisme armat. Com diu el president en el Discurs:   "Nosaltres estem aquí com a fills del poble i estem combatent en aquestes trinxeres, que són també trinxeres de combat i ho fem perquè som comunistes!, Perquè nosaltres defensem aquí els interessos del poble, els principis del Partit, la Guerra Popular, Això és el que fem, ho estem fent i seguirem fent-ho!"

Segon: amb el Discurs, el President Gonzalo va establir l'actitud, l'enfocament i la comprensió marxista-leninista-maoista que els comunistes i revolucionaris arreu del món han d'assumir en el panorama mundial després de la fallida del revisionisme soviètic i el cop revisionista en Xina; en una situació internacional on les superpotències i potències imperialistes estan duent a terme el nou repartiment del món, preparant-se per una nova guerra mundial imperialista, i quan es presenta un nou revisionisme que  difont la capitulació i la ideologia burgesa sota la capçalera del maoisme, dins els Partits Comunistes i el Moviment Comunista Internacional. Un nou revisionisme que, encapçalat per Avakian i Prachanda, va atacar al Partit Comunista del Perú i la seva Jefatura, conciliant i col·laborant amb les faules de l'imperialisme, la reacció i les rates de la LOD; un nou revisionisme que avui segueix expressant-se com conciliació i convergències, prosseguint el negre pla d'aïllar i difamar al PCP a nivell mundial i revisar els principis del marxisme-leninisme-maoisme, negant la validesa universal del maoisme i la guerra popular, negant l'aplicació concreta del maoisme a les condicions de cada revolució, negant la lluita implacable contra el revisionisme com a perill principal, negant la independència, la autodecisió i l’autososteniment de cada Partit Comunista. Contra tots els revisionistes, el president en el seu Discurs insisteix en que el que necessitem és que el maoisme sigui encarnat, en què   "El maoisme marxa inconteniblement a comandar la nova onada de la revolució proletària mundial"   i en què  "El tercer món és base de la revolució proletària mundial, amb una condició, que els Partits Comunistes enarborin i dirigeixin.És el que cal fer!"

Tot el que hem vist dels muntatges, vídeos i faules de l'enemic, de tota la miserable acció de la LOD i avui de la continuació de l'anomenat "judici" contra el President Gonzalo, tot això confirma la correcció del Discurs i de la ferma posició del Partit de   exigir la presentació pública en viu i en directe del President Gonzalo i que se li permeti pronunciar-se. Es confirma cada vegada més que les faules ja han fallat, que no poden aniquilar el pensament gonzalo, el Partit i la guerra popular i que els seus muntatges i llibres no poden convèncer a ningú excepte un grapat de reaccionaris i covards revisionistes.  Tots els imperialistes, reaccionaris i revisionistes no són res més que tigres de paper, és el poble el que és realment poderós  i el proletariat i el poble saben qui és el President Gonzalo.

AGAFAR EL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO COM ARMA DE COMBAT!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!
EXIGIM LA PRESENTACIÓ PUBLICA EN VIU I EN DIRECTE DEL PRESIDENT GONZALO I QUE SE LI PERMETI PRONUNCIAR-SE!
VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!
VISCA EL MAOÍSME, ENFONCEM EL REVISIONISME!

Moviment Popular Perú                                                  24 setembre 2018

VISCA EL 90 ANIVERSARI DE L'HEROIC PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

VISCA EL 90 ANIVERSARI DE L'HEROIC PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!

"El proletariat genera aparell polític: Partit Comunista, totalment oposat i diferent als altres partits, amb l'objectiu de prendre el poder polític, així el va definir Marx. Lenin va establir els caràcters del Partit de nou tipus combatent la influència socavadoradel vell revisionisme, que va generar partits obrers burgesos basats en l'aristocràcia obrera, la burocràcia sindical, el cretinisme parlamentari i adaptats a l'ordre. El president Mao Tse Tung va desenvolupar la construcció del Partit al voltant del fusell i va plantejar la construcció dels tres instruments. El president Gonzalo estableix la tesi de la militarització dels partits comunistes i la construcció concèntrica dels tres instruments"

(Partit Comunista del Perú - Línia Internacional)

El Moviment Popular Perú, organisme generat pel Partit Comunista del Perú pel treball a l'estranger, expressa en aquesta ocasió solemne de la celebració del 90 aniversari de la fundació del PCP, la seva salutació i subjecció incondicional, conscient i voluntària a la nostra Jefatura, el President Gonzalo, cap del Partit i la revolució, que ha definit el maoisme com la tercera, nova i superior etapa del marxisme, el qual, aplicant-lo de forma creadora a la nostra realitat concreta ens ha donat el pensament Gonzalo, El President Gonzalo és el més gran marxista-leninista- maoista vivent sobre la terra, centre d'unificació partidària i garantia de triomf que ens porta fins al comunisme; També estenem la nostra salutació i subjecció incondicional a la nostra totpoderosa ideologia, el marxisme-leninisme-maoísme, pensament gonzalo,  principalment pensament gonzalo, totpoderosa perquè és veritable; a l'heroic combatent, el Partit Comunista del Perú, que dirigeix la guerra popular i al seu sistema de direcció: Comitè Central, Buró Polític i Comitè Permanent. Saludem al nostre Exèrcit Popular d'Alliberament, columna vertebral del nou Poder, sense el qual el nostre poble no tindria res, saludem a tots els comunistes i masses que defensen el maoisme i les contribucions del President Gonzalo i que lluiten per enterrar aquest vell sistema.

Celebrem aquest victoriós 90 aniversari de la fundació de l'Heroic Combatent amb optimisme revolucionari a fons. Vivim dins dels 50 als 100 anys que assenyalés el president Mao. L'imperialisme viu la seva crisi final i última. Les masses de tot el món s'aixequen i lluiten contra el grapat d'explotadors i els seus lacais. Al costat de les guerres populars i lluites armades que aixequen les banderes vermelles del maoisme (Perú, Índia, Filipines, etc.), es desenvolupen guerres d'alliberament nacional, les masses s'aixequen contra l'imperialisme, el feixisme i lluitent pels seus interessos més immediats en tot l'orbe.

El procés de reconstitució del Partit Comunista del Perú s'ha fet dins d'una dura i complexa lluita contra el revisionisme com a enemic principal i dins dels "50 a 100" anys que assenyalés el President Mao. A nivell internacional, el President Mao combat la restauració del capitalisme a l'URSS, el revisionisme de Khrusxov, les tesis revisionistes de la "coexistencia pacífica", el revisionisme de Teng, Liu, Lin Piao, Tito, Thorez, Togliatti. A més és el president Mao el que dirigeix la Gran Revolució Cultural Proletària.

En aquest context de lluita de classes dins del Moviment Comunista contra el revisionisme i els dirigents capituladors i seguidors del camí capitalista, ha estat el President Gonzalo com a cap del Partit i de la Revolució, junt al Comitè Central del PCP, qui en dura brega ha realitzat la reconstitució del Partit al 70, definint el maoisme com a nova, tercera i superior etapa del marxisme. Reconstitució que és el resultat de “Reprendre el Camí de Mariátegui”; no conciliant amb el revisionisme, sinó que la reconstitució del PCP s'ha donat aixafant el dretanisme disfressat "d’esquerra" i el liquidacionisme, tant de dreta com d'esquerra, acordant "liquidar el liquidacionisme per avançar i desenvolupar la lluita de dues línies contra el revisionisme com a enemic principal".

Des de la seva reconstitució, el PCP està complint un paper fonamental dins del Moviment Comunista Internacional   enarborant, defensant i, principalment, aplicant el maoisme. Va correspondre al President Gonzalo i al CC del PCP l'establir el maoisme com a nova, tercera i superior etapa del marxisme en contra de l'oposició de Avakian i altres. Va tocar al CC del PCP el paper principal en desemmascarar i volar pels aires a Avakian i Prachanda. En l'actualitat el PCP combat el revisionisme, vell i nou, tot capitulacionismo i als servents de l'imperialisme com Öcalan i altres. Complint el seu paper de fracció vermella del Moviment Comunista Internacional.

El Partit Comunista del Perú desenvolupa la guerra popular com a part de la revolució proletària mundial. Sent el CC del PCP qui ha assenyalat que dins del Moviment Comunista Internacional hi ha problemes de comprensió dels fonaments del maoisme:   el Poder, la conquesta i la defensa del Poder per a la classe amb el canó del fusell. Problemes que es plasmen en negar la direcció proletària de la revolució. El nou revisionisme, amb capçalera de maoista, planteja que el Nou Poder pot coexistir amb el vell Poder reaccionari, nega o calla sobre la Gran Revolució Cultural Proletària segueix el camí del cretinisme parlamentari, o busca les coses "bones" de la ideologia burgesa i rebutja les coses "dolentes" del comunisme, com el "autoritarisme", és a dir, pretén ser respectable per la burgesia i posar-se a la seva cua. El PCP aplica el que estableix el president Mao: la necessitat de construir del Partit al voltant del fusell i que és el Partit el que dirigeix la seva pròpia construcció, la de l'Exèrcit i la del Front.

Avui el PCP, dirigit omnímodamente pel seu CC, combat al Perú tota capitulació. Ha estat el CC del PCP el que, després de la detenció del president Gonzalo, ha mantingut el rumb de la Guerra Popular, tot i no tenir aprop la prefectura, i la inflexió. Correspon al CC del PCP la caracterització i el combat a la LOD, dirigida i amantada per la CIA. Ha estat el CC del PCP el que ha caracteritzat i combatud el revisionisme armat de la LOI.

La situació internacional reafirma el que assenyala el President Gonzalo i el PCP sobre la crisi final de l'imperialisme, sobre la col·lusió i pugna entre les potències imperialistes, sobre els plans de capitulació i "acords de pau" de l'imperialisme, com a Colòmbia, Kurdistan,Irlanda, País Basc, Nepal, Filipines, etc. I el paper del revisionisme al servei d'una o altra superpotència o potència imperialista. És el CC del PCP el que ha assenyalat els blancs principals de la revolució a nivell mundial, les superpotències: ianqui, xinesa i russa, especificant en el Perú com a enemic principal a la superpotència ianqui. En lluita contra el vell i nou revisionisme que calla sobre les superpotències xinesa i russa per tal d'acomodar-se a un nou amo.

Per tant, el Heroic Combatent, dirigit pel CC, manté el rumb de la revolució aplicant els principis dins del nou repartiment del món que s'està fent, mantenint la seva independència i autososteniment, complint el seu paper de fracció vermella del moviment comunista internacional. En el Perú, el Partit avui segueix dirigint tot el procés de la seva reorganització establert en el 95, dirigint el procés de forjar direcció i reprendre tot el que s’ha perdut enmig de la guerra popular que es desenvolupa i avança incontenible cap a la presa del poder a tot el país com a part de la revolució proletària mundial, en marxa cap al comunisme, apuntant a la revolució Cultural, resolent problemes nous en lluita de dues línies, aferrant-se fermament a la Base d'Unitat Partidària, defensant, enarborant, i principalment, aplicant el marxisme-leninismo- maoisme, pensament gonzalo, principalment pensament gonzalo, combatent tot revisionisme, per garantir el rumb de la guerra popular, la seva direcció proletària, que és el fet decisiu per avançar i triomfar.

VISCA EL GLORIÓS PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ, EL SEU COMITÈ CENTRAL I TOT EL SEU SISTEMA DE DIRECCIÓ! 

VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT! 

VISCA EL MARXISME-LENINISME-MAOÍSME, PRINCIPALMENT EL MAOÍSME! 

PER LA RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES COM A PARTITS  MARXISTES-LENINISTES-MAOÍSTES MILITARITZATS!

Moviment Popular Perú                                                  7 octubre 2018

I CONFERÈNCIA LLATINOAMERICANA

https://conferenciamaoista.blogspot.com/

LES GRANS BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

LES GRANS BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA SÓN ENEMIGUES DEL POBLE CATALÀ!

Els marxistes-leninistes-maoistes ens refermem en el caràcter de nació de Catalunya i el seu dret a la separació de l'Estat Espanyol. A més, hem estat i estarem en tot moment en la lluita contra la repressió estatal per defensar i intentar exercir aquest dret.

D'altra banda, la qüestió de les nacionalitats a l'Estat (i en concret de la catalana) ha estat històricament, i és, un dels grans temes de la lluita de classes espanyola i ressorgeix periòdicament, coincidint precisament amb els moments de crisi de l’Estat. La situació de Catalunya respecte a l'Estat Espanyol no és la d'una dependència colonial o semicolonial, sinó dominació imperialista. La burgesia catalana (i altres classes i fraccions de classe com l'aristocràcia obrera) s'han beneficiat també de l'imperialisme de l'Estat, desenvolupat principalment a Llatinoamèrica i Àfrica. Situació diferent és el de les africanes Illes Canàries en possible situació semicolonial, a més d'altres petits enclavaments colonials).

La direcció del "Procés"

Una cosa és el caràcter de classe dels mobilitzats pel "Procés" (bàsicament petita burgesia, tot i que s’arrosseguen importants suports populars, fins i tot sectors obrers) i una altra la direcció del moviment. Una part de la gran burgesia catalana (representada per PP i Ciutadans, però també per patronals, cercles d'empresaris, entitats bancàries més o menys autònomes, etc.) és contrària a la independència, però una altra part d'aquesta gran burgesia catalana (emergent i representada per Jordi Pujol i CiU) dirigeix ​​el "Procés".

Les vacil·lacions i la poca consistència independentista d'aquesta direcció (com ells mateixos han reconegut) s'han vist amb posterioritat a l'aplicació de l'article 155 per l'Estat.

La naturalesa de classe de la direcció del “Procés” es pot veure amb tota la claredat del món en la lluita de “Càrnies en Lluita” i dels treballadors dels grans escorxadors d’Osona. Allí, el PDCat ha donat suport i ha ajudat a la patronal de la gran indústria càrnia catalana i estatal, contra la lluita dels treballadors. Però, a més ERC, la Generalitat i CC.OO. s’han posat d’acord contra els treballadors. Un acord no públic favorable a l’empresa Le Porc Gourmet del aragonès Jorge Samper.

La direcció proletària de la revolució

La postura de la classe obrera de la nació oprimida que aspira a la seva independència ha de ser la de màxima unitat amb la resta de classe a l'Estat, i en l'àmbit internacional. I la lluita pels seus interessos, amb una política independent de classe.

El dret a l'autodeterminació de les nacions no implica que el proletariat de la nació oprimida i el seu partit no hagin de denunciar els tripijocs imperialistes, les maniobres de la seva burgesia i la direcció del procés d'autodeterminació. I defensar una opció independent en tot aquest procés.

Som a l'època de la revolució proletària, en concret a l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial. El que va succeir fa un segle (el 1917) a Rússia marca aquest moment històric. Però també el marquen les circumstàncies històriques de Catalunya i Espanya en aquella època. Amb el potent despertar del moviment obrer organitzat (per exemple, la vaga de "La Canadenca") i la seva trajectòria posterior, la burgesia catalana va comprendre (i mai no ho ha oblidat) que les contradiccions amb la classe obrera son més importants, agudes i decisives que les que te amb les classes que dominen l'Estat Espanyol.

La revolució proletària és la necessària i inevitable en aquesta època i l'única que pot garantir la fi de l'opressió nacional i una veritable independència i llibertat. No obstant això, fins i tot sense revolució proletària és possible un procés d'independència formal com el que s'ha intentat actualment sota la direcció de la gran burgesia catalana (la petita burgesia és incapaç de dirigir el "Procés"), però cal veure amb quins costos i les contrapartides del necessari suport imperialista per aconseguir-ho. Vegeu el cas dels Balcans o de determinades independències formals africanes.

Cal assenyalar que en la crisi final de l'imperialisme, el que està en primer pla és la revolució proletària i no hi ha ja passos intermedis ni transformacions pendents per arribar-hi. L'Estat Espanyol és imperialista, encara que subordinat a altres imperialismes, però en cap cas és un país semicolonial. No representa ja un avanç una república burgesa, com alguns revisionistes defensen, ni la supressió de la monarquia.

A Catalunya i a tot l’Estat es necessària la constitució d’un partit marxista-leninista-maoísta, principalment maoista que comenci i dirigeixi la guerra popular, per a destruir aquest vell sistema, establir un sistema socialista, i sota la dictadura del proletariat, i mitjançant revolucions culturals, arribar al comunisme.

ELECCIONS NO, GUERRA POPULAR SÍ!

VISCA EL MAOÍSME! ENFONSEM EL REVISIONISME!

AIXAFAR AMB GUERRA POPULAR A LES BURGESIES ESPANYOLA I CATALANA!

PER LA LLIURE AUTODETERMINACIÖ DELS POBLES!

GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

11 de setembre de 2018

maramadademasses.blogspot.com

SOBRE LA QÜESTIÓ CATALANA

Han passat uns mesos i el "Procés" independentista català sembla superat, almenys temporalment. És l’hora d'ampliar el nostre balanç pel que fa a la lluita de classes a Catalunya en els últims temps.

Els marxistes-leninistes-maoistes afirmem el caràcter de nació de Catalunya i el seu dret a la separació de l'Estat Espanyol. A més, hem estat i estarem en tot moment en la lluita contra la repressió estatal per defensar i intentar exercir aquest dret.

D'altra banda, la qüestió de les nacionalitats a l'Estat (i en concret de la catalana) ha estat històricament, i és, un dels grans temes de la lluita de classes espanyola i ressorgeix periòdicament, coincidint precisament amb els moments de crisi de l’Estat. Per tant, cal analitzar algunes qüestions al respecte:

Catalunya

La situació de Catalunya respecte a l'Estat Espanyol no és la d'una dependència colonial o semicolonial, sinó dominació imperialista. La burgesia catalana (i altres classes i fraccions de classe com l'aristocràcia obrera) s'han beneficiat també de l'imperialisme de l'Estat, desenvolupat principalment a Llatinoamèrica i Àfrica, Per citar un exemple, en les "maquiles" de Tànger tenen la seva activitat unes 600 empreses espanyoles deslocalitzades, explotant brutalment i en situació de semiesclavitud a la mà d'obra marroquina, principalment camperola i femenina. D'elles, unes 100 són catalanes (tot i que la Generalitat només reconeix unes 50 empreses pel canvi de seu social de Catalunya a altres llocs d'Espanya arran del "Procés"). Tenim, doncs, una dominació imperialista però no colonial o semicolonial (almenys en els casos gallec, basc i català, situació diferent és el de les africanes Illes Canàries en possible situació semicolonial, a més d'altres petits enclavaments colonials).

La direcció del "Procés"

"La burgesia de la nació oprimida, que es veu assetjada per tot arreu, entra, naturalment en moviment. Apel·la  als “de baix al seu país" comença a cridar sobre la "pàtria", volent fer passar la seva pròpia causa per la causa de tot el poble ... I "els de baix" no sempre romanen sords a les seves trucades.

"Així comença el moviment nacional.

"Que el proletariat es col·loqui sota la bandera del nacionalisme burgès, depèn del grau de desenvolupament de les contradiccions de classe, de la consciència i de l'organització del proletariat. El proletariat conscient té la seva pròpia bandera ja provada, i no necessita marxar sota la bandera de la burgesia"

Stalin, "El marxisme i la qüestió nacional", 1912-1913, pag. 23

Les masses populars catalanes són un exemple per la seva constància i per l'envergadura de les seves mobilitzacions en aquests últims 6 anys (incloses les mobilitzacions posteriors a l'aplicació de l'article 155 i la supressió de l'autonomia). Però, una cosa és el caràcter de classe dels mobilitzats pel "Procés" (bàsicament petita burgesia, tot i que s’arrosseguen importants suports populars, fins i tot sectors obrers) i una altra la direcció del moviment. Una part de la gran burgesia catalana (representada per PP i Ciutadans, però també per patronals, cercles d'empresaris, entitats bancàries més o menys autònomes, etc.) és contrària a la independència, però una altra part d'aquesta gran burgesia catalana (emergent i representada per Jordi Pujol i CiU) dirigeix ​​el "Procés" ·

Ja en 1975, Jordi Pujol va convidar els seus partidaris "a participar en la política" i des de llavors, Convergència, aliada amb els seus socis de l'Opus Dei (Unió), ha estat peça clau i un dels puntals del règim nascut en l'anomenada "Transició Democràtica" (amb l'advocat Roca com un dels pares de l'actual Constitució Espanyola, a més de l'intent fracassat de fer de Convergència un partit estatal). Aquest va ser un sector emergent de l'oligarquia financera (Banca Catalana i altres entitats menors, totes integrades juntament amb bona part dels seus consells d'administració finalment en el BBVA).

Jordi Pujol va unificar i va dirigir de manera mafiosa la sanitat catalana, va col·laborar amb els successius partits que van dirigir l'Estat contra els interessos dels treballadors i els pobles, inclòs el poble català. Pujol va ser vist com "un gran home d'Estat" a Madrid i va exercir un eficaç control polític i ideològic sobre el poble català en aquests 40 anys de democràcia burgesa. Artur Mas va començar les retallades en sanitat i educació abans que ho fes el PP a tot l'Estat. Assetjat per la seva corrupció Convergència va canviar el seu nom per "Partit Demòcrata de Catalunya" (PDECat), tot i que ha seguit la seva política antiobrera i antipopular tant a Catalunya com a Madrid.

Amb l'entrada a la Unió Europea i al deixar de ser Espanya el gairebé únic mercat de la indústria catalana, i amb l'arribada de la crisi del 2008, aquest sector ha apostat com a mesura de defensa dels seus interessos pel "Procés" i l'ha dirigit en la pràctica. Les vacil·lacions i la poca consistència independentista d'aquesta direcció (com ells mateixos han reconegut) s'han vist amb posterioritat a l'aplicació de l'article 155 per l'Estat.

La direcció proletària de la revolució

"D'altra banda, els socialistes de les nacions oprimides han de defensar i posar en pràctica amb especial afany la unitat completa i incondicional, incloent-hi la unitat organitzativa, dels obrers de la nació oprimida amb els de la nació opressora. Sense això, no és possible defensar la política independent del proletariat i la seva solidaritat de classe amb el proletariat d'altres països, en vista de tots els enganys, traïcions i fraus de la burgesia".

Lenin, "El dret de les nacions a l'autodeterminació", 1914

"La nació té dret a organitzar-se autonòmicament. Té dret fins i tot a la separació. Però això no vol dir que hagi de fer-ho sota qualssevol condicions, que l'autonomia o separació siguin sempre i a tot arreu avantatjoses per a la nació, és a dir, per a la majoria d'ella, és a dir per a les capes populars".

Stalin, "El marxisme i la qüestió nacional", 1912-1913, pag. 28

La postura de la classe obrera de la nació oprimida que aspira a la seva independència ha de ser la de màxima unitat amb la classe a l'Estat i en l'àmbit internacional. I la lluita pels seus interessos, amb una política independent de classe.

El dret a l'autodeterminació de les nacions no implica que el proletariat de la nació oprimida i el seu partit no hagi de denunciar els tripijocs imperialistes, les maniobres del seu burgesia i la direcció del procés d'autodeterminació. I defensi una opció independent en tot aquest procés. Ha d'explicar amb força la situació política global (lluita i guerra interimperialista per un nou repartiment del món) i la necessitat de la revolució social, fins i tot per aconseguir una autèntica llibertat per al poble català.

Estem en l'època de la revolució proletària, en concret en l'ofensiva estratègica de la revolució proletària mundial. El que va succeir fa un segle (el 1917) a Rússia marca aquest moment històric. Però també el marquen les circumstàncies històriques de Catalunya i Espanya en aquella època. Amb el potent despertar del moviment obrer organitzat (per exemple, la vaga de "La Canadenca") i la seva trajectòria posterior, la burgesia catalana va comprendre (i mai ho ha oblidat) que les contradiccions amb la classe obrera eren més importants, agudes i decisives que les que tenia amb les classes que dominen l'Estat Espanyol.

La revolució proletària és la necessària i inevitable en aquesta època i l'única que pot garantir la fi de l'opressió nacional i una veritable independència i llibertat. No obstant això, fins i tot sense revolució proletària és possible un procés d'independència formal com el que s'ha intentat actualment sota la direcció de la gran burgesia catalana (la petita burgesia és incapaç de dirigir el "Procés"), però cal veure amb quins costos i les contrapartides del necessari suport imperialista per aconseguir-ho. Vegeu el cas dels Balcans o de determinades independències formals africanes.

El Front Patriòtic

S'entén per "Front Patriòtic" (FP) als intents de la petita burgesia independentista d'un país avançat d'arribar a acords o involucrar en la seva lluita nacional a la seva burgesia imperialista, profundament enemiga del proletariat i dels pobles.

El FP ha tingut i té profundes arrels a Catalunya i a l'Estat Espanyol. A la fi dels 80 va haver-hi un dur enfrontament entre les dues formacions independentistes més importants, el "Moviment de Defensa de la Terra" (MDT) sector "Independentistes dels Països Catalanes" (IPC) i Catalunya Lliure. Aquestes dues formacions independentistes en diversos 11 de setembre (Diada - Festa nacional catalana) es van enfrontar pel control del "Fossar de les Moreres" (símbol i lloc emblemàtic de la resistència catalana al rei Felip V el 1714, on es recorda cada any, precisament el 11 de setembre, aquest fet històric). Catalunya Lliure defensava l'aliança amb la seva gran burgesia per a la independència, és a dir, subordinava la lluita de classes a les necessitats de la lluita nacional. Era l'època dels tímids intents dels independentistes catalans, llavors minoritaris d'emular a Catalunya la lluita armada contra l'Estat que desenvolupava Euskal Herria. En aquella ocasió, els maoistes, que col·laborarem amb alguns independentistes al "Comitè Català de Solidaritat amb la Revolució Peruana", vam participar indirecta però activament en el debat i considerem que la nostra influència va ser important.

De major calat, van ser deu anys més tard els acords d'Estella al País Basc, acords que van representar allà el preludi de la situació actual. A Catalunya, aquests acords a Euskal Herria van representar la ruptura de la unitat d'acció de maoistes amb sectors independentistes i la dissolució de la "Plataforma de Solidaritat Catalunya - Euskal Herria", de la qual els maoistes vam ser creadors.

En plena crisi final de l'imperialisme és fonamental combatre amb força l'aliança per a la independència de la petita burgesia catalana i sectors populars amb l'enemic de classe local (la gran burgesia catalana), aliança que és una subordinació als interessos d'aquesta gran burgesia contra els interessos de la classe obrera i del poble.

En aquests mesos que han passat d'aplicació de l'article 155, s'ha confirmat la traïció a la seva pròpia gent i als sectors populars d'aquesta direcció gran burgesa del "Procés",

Com a alternativa cal promoure les lluites de la classe i de les masses populars pels seus interessos en l'objectiu d'una revolució que canviï el podrit, caduc i cruel sistema imperialista que porta a la gran majoria de la població a la misèria. Podem trobar petits però importants centelleigs en el combat de la "Marea Pensionista" (a escala estatal “Coordinadora Estatal por la Defensa del Sistema Público de Pensiones”), en la lluita dels escorxadors de Vic o en la dels immigrants.

Catalunya i la immigració

Catalunya és una terra d'immigrants. No s'entendria l'actualitat d'aquesta nació sense Estat sense les potents immigracions del segle XX i inicis de l'actual. De menys de 2 milions d'habitants de 1900 s'ha passat als 7.600.000 actuals Les successives arribades, procedents principalment de sectors camperols, han anat nodrint uns pocs les files de la petita burgesia urbana (botiguetes i bars), i la majoria, de la classe obrera.

La qüestió nacional té sempre un component sentimental i cultural com assenyala Stalin en la seva definició de nacionalitat. Però, per la mateixa direcció política del "Procés" s'ha plantejat la independència gairebé exclusivament des dels sentiments de nació, evitant en tot moment la politització i mobilització de la classe obrera, tot sabent que aquests sentiments són gairebé inexistents dins de la immigració dels anys seixanta del segle XX, i més en la recent, originària en la seva gran majoria de fora de l'Estat. Aquesta última immigració, que viu i treballa des de fa molts anys a Catalunya, manca de tot tipus de drets, des feina digna a habitatge adequat, amb moltes dificultats per legalitzar la seva situació, mà d'obra sobreexplotada, sense DNI, ni tan sols va poder votar l’1 d'octubre, en el referèndum independentista, ni el 23 de desembre, a les eleccions autonòmiques convocades per l'Estat espanyol.

No és estrany, doncs, que gran part dels treballadors explotats i oprimits, afectats per la crisi i plantejant-los-hi només, sense altres contrapartides, la dicotomia sentimental Catalunya - Espanya, es radicalitzessin en contra del "Procés" o, senzillament, passaren del tema.

Cal assenyalar que en la crisi final de l'imperialisme, el que està en primer pla és la revolució proletària i no hi ha ja passos intermedis ni transformacions pendents per arribar-hi. L'Estat Espanyol és imperialista, encara que subordinat a altres imperialismes, però en cap cas és un país semicolonial. No representa ja un avanç una república burgesa, com alguns revisionistes defensen, ni la supressió de la monarquia. A Catalunya i a tot l'Estat cal la constitució d'un partit marxista-leninista- maoista, principalment maoista que asseguri la independència de la classe obrera i dirigeixi a la classe i a les masses en el camí de la Guerra Popular i de la presa del poder, destruint l'Estat imperialista i assegurant la veritable llibertat dels pobles de l'Estat.

Mar armada de masses

Juliol 2018