martes, 1 de mayo de 2018

¡VIVA EL 1° DE MAYO, DÍA DEL PROLETARIADO INTERNACIONAL! ¡UNIR A LOS PUEBLOS BAJO DIRECCIÓN PROLETARIA CONTRA TODOS LOS IMPERIALISTAS!



¡Proletarios de todos los países, uníos!

¡VIVA EL 1° DE MAYO, DÍA DEL PROLETARIADO INTERNACIONAL!
¡UNIR A LOS PUEBLOS BAJO DIRECCIÓN PROLETARIA CONTRA TODOS LOS IMPERIALISTAS!

    “La burguesía no ha forjado solamente las armas que deben darle muerte; ha producido también los hombres que empuñarán esas armas: los obreros modernos, los proletarios.”

    Marx y Engels – El Manifiesto del Partido Comunista    

    ”La fraseología sobre la minoría y la mayoría, sobre la democracia y libertad no resuelve nada por mucho que las invoquen los héroes del período histórico pasado. En este caso lo que resuelve es la consciencia y la firmeza de la clase obrera. Si está dispuesta a hacer sacrificios, si ha demostrado que sabe poner en tensión todas sus fuerzas, el problema está resuelto. Todo para resolver este problema. La decisión de la clase obrera, su espíritu inquebrantable dispuesto a realizar la consigna: ‘¡Más vale perecer que rendirse!’ no sólo es un factor histórico, sino, incluso, un factor decisivo, un factor que da la victoria.”

    V.I. Lenin – IX Congreso del PC(b) de Rusia

    “La dirección del proletariado ha provocado un cambio radical en la fisonomía de la revolución, ha conducido a un nuevo alineamiento de las clases, ha hecho desencadenarse en gran escala la revolución campesina, ha impreso un carácter consecuente a la revolución antiimperialista y antifeudal, ha abierto la posibilidad de la transformación de la revolución democrática en revolución socialista, etc. Nada de esto era posible en el período en que la revolución se hallaba bajo la dirección de la burguesía.”
    Presidente Mao Tsetung – Sobre la contradicción
    
    “En esta época, cualquier guerra revolucionaria que no sea dirigida por el proletariado y el Partido Comunista o se aparte de su dirección, terminará inevitablemente en la derrota.”
 Presidente Mao Tsetung - Problemas estratégicos de la guerra revolucionaria de China
   

    “Sin partidos comunistas se desarrollan movimientos nacionalistas que buscan simplemente ser reconocidos como naciones, para pasar de colonias a semi-colonias y quedar dependiendo del imperialismo o, en otros casos, cambiar de amo.”
 Partido Comunista del Perú – Entrevista con el Presidente Gonzalo


En celebración del 1° de mayo de 2018, el Movimiento Popular Perú, organismo generado del Partido Comunista del Perú, solemnemente extiende sus calurosos saludos comunistas a nuestra clase el proletariado internacional y a los pueblos oprimidos del mundo. Saludamos a todas las luchas heroicas; a la invencible guerra popular en Perú, guerra popular marxista-leninista-maoísta, pensamiento gonzalo que continua hoy en complejas condiciones omnímodamente dirigida por el PCP y su Comité Central; a las contundentes guerras populares y luchas armadas bajo la bandera del maoísmo en India, Filipinas y otros lugares; a las luchas reivindicativas y violentas de la clase por sus derechos, como ahora vemos en forma agudizada incluso en países imperialistas como Francia; a las guerras justas de liberación nacional contra el imperialismo como en Palestina y otros lugares; a la lucha antifascista y a toda resistencia contra la guerra imperialista, etc. Destacamos que en todas estas luchas populares, lo decisivo para poder avanzar y triunfar es la dirección proletaria, y dirigimos nuestro saludo especial a todos los comunistas del mundo que luchan, yendo contra  corriente, por imponer y aplicar el marxismo de hoy, el marxismo-leninismo-maoísmo, principalmente el maoísmo, en lucha implacable contra todo tipo de revisionismo (especialmente el nuevo revisionismo bajo membrete “maoísta”), contra los traidores de clase que hoy trafican con el nombre del proletariado para promover la capitulación, la conciliación de clases y la colaboración con el imperialismo, planteando las reformas y el corporativismo para preservar y “mejorar” el sistema de explotación en vez de destruirlo.

Hoy el imperialismo en su conjunto - las tres superpotencias EE.UU., China y Rusia, así como las demás potencias imperialistas - se encuentra en su crisis general y última. Todo el sistema imperialista está en descomposición cada vez más aguda, en su economía, en su ideología y en su política, y las masas explotadas y oprimidas del mundo se levantan cada vez más contra el puñado de explotadores y sus lacayos. En esta situación los imperialistas enfrentan su necesidad inevitable de llevar a cabo el nuevo reparto del mundo a través de la guerra, proceso que ya está en marcha, y al mismo tiempo impedir que los pueblos del mundo se unan contra ellos. Estos chupasangres y genocidas imperialistas han aprendido y están bien conscientes del hecho de que lo decisivo para el triunfo de toda lucha popular, revolucionaria o antiimperialista es la dirección proletaria. Saben que para poder contener, manipular, neutralizar o destruir los movimientos populares, necesitan evitar que sean dirigidos y guiados por el proletariado y su ideología, y especialmente necesitan evitar que el movimiento proletario se una con el movimiento de los pueblos oprimidos contra el imperialismo.

Con este fin, para contener a los pueblos oprimidos y para fortalecer la retaguardia en los países imperialistas en función de la guerra de rapiña y de reparto, los imperialistas hoy aplican cada vez más el fascismo, como se expresa en la cada vez más abierta negación de su propia “democracia”, en la movilización chovinista y racista contra los pueblos oprimidos, en la creciente militarización de sus Estados, en la movilización corporativa de las masas etc. Estrechamente ligado con esta fascistización, los imperialistas simultáneamente promueven y fomentan el revisionismo: todo tipo de “izquierda”, “anticapitalismo” o “socialismo” burgués o pequeño burgués. Organizaciones y movimientos que rechazan o “reinterpretan” al marxismo, que proponen “nuevas” formas de organizar la explotación para embellecerla en vez de organizarse para aplastarla y construir una nueva sociedad. Que se oponen a una superpotencia o potencia imperialista pero se sujetan a otra. Que plantean “una sociedad para todas las clases” en vez del derrocamiento de la burguesía y la toma del Poder por el proletariado. Que niegan el papel del proletariado como clase dirigente de la revolución y quieren reducirlo a “uno de los grupos oprimidos”. Que niegan la necesidad de la guerra revolucionaria y la dictadura del proletariado y plantean “caminos pacíficos” en colaboración con las clases dominantes y el imperialismo y arrastrar a las masas a las elecciones reaccionarias. Que hablan de “revolución” pero sin cambiar las relaciones de producción, sin confiscar la propiedad de los imperialistas y terratenientes.

Así, en los países imperialistas vemos como los partidos revisionistas, como “Podemos” en España y los demás llamados “socialistas” en los parlamentos burgueses, hipócritamente “critican” a las guerras imperialistas de rapiña pero en realidad las promueven y apoyan en nombre de combatir las “dictaduras” o el “terrorismo”; su papel es fortalecer la retaguardia promoviendo la “paz social” basada en reformas corporativas, en privilegios para ciertos sectores de la pequeña burguesía y la aristocracia obrera, y en represión contra la clase obrera. En el tercer mundo promueven grupos, como los seguidores de Öcalan, que se llaman “revolucionarios” e incluso “antiimperialistas” mientras declaran su lealtad a la “democracia occidental” del imperialismo y se comprometen a no tocar la propiedad privada de los imperialistas y terratenientes. Otros, como los gobiernos “izquierdistas” en América Latina, trafican con la lucha popular contra el imperialismo yanqui para “cambiar de amo”, es decir sujetarse al imperialismo chino o ruso, y como en el caso de Venezuela aplican el corporativismo fascista y la represión contrarrevolucionaria para mantener el sistema de explotación bajo el membrete del falso “socialismo” y “revolución”. Las superpotencias Rusia y China también se coluden en utilizar el odio justo contra el imperialismo yanqui para movilizar a los pueblos en función de su contienda por la hegemonía mundial, con su propaganda fascista del “mundo multipolar”. Así, el imperialismo en su conjunto está implementando el fascismo, no solamente a través del chovinismo abierto, sino también a través de un llamado “socialismo” y un “antiimperialismo” falso, socialchovinista y pro-imperialista.

Todo este revisionismo forma parte de la ofensiva contrarrevolucionaria general iniciada por el imperialismo yanqui y el socialimperialismo soviético; una ofensiva contrarrevolucionaria que también sigue repercutiendo dentro del movimiento comunista internacional y dentro de cada Partido Comunista. Pese a la bancarrota del nuevo revisionismo de Avakian y Prachanda, este sigue expresándose como conciliación y convergencias dentro de los Partidos marxistas-leninistas-maoístas, y es por eso que el PCP sigue insistiendo en su llamada a todos los Comunistas a asumir la lucha de dos líneas, rechazar la conciliación y la falsa unidad sin principios y bombardear el cuartel general del revisionismo. Solo así, con la lucha de dos líneas correctamente manejada y con campañas de rectificación, la izquierda va a imponerse para unir a todos los comunistas del mundo en torno a una línea general marxista-leninista-maoísta, principalmente maoísta y aplicarla a las condiciones concretas de cada país. Solo así va a ser posible iniciar y desarrollar la guerra popular en cada país y confrontar la guerra mundial imperialista con la guerra popular mundial.

Junto con todo nuestro Partido nos reafirmamos en el papel histórico del proletariado como clase dirigente que va a unir a los pueblos y enterrar al capitalismo; en que la lucha del proletariado no es para pedir limosnas de la burguesía o para “mejorar” el capitalismo sino para derrocar a las clases explotadoras, establecer la dictadura del proletariado y marchar con guerra popular hasta el comunismo.

Así también reiteramos aquí la llamada del Comité Central del PCP a movilizar las masas contra el fascismo y contra el nuevo reparto del mundo, contra la guerra imperialista de rapiña y genocidio; movilización que no puede hacerse en colaboración o en conciliación con ningún Estado imperialista o sus lacayos fascistas y revisionistas, sino solamente bajo dirección proletaria, a la luz del maoísmo y basándose en las masas hondas y profundas.

¡VIVA EL 1° DE MAYO, DÍA DEL PROLETARIADO INTERNACIONAL!
¡VIVA EL MAOÍSMO, ABAJO EL REVISIONISMO!
¡VIVA EL PRESIDENTE GONZALO Y SU TODOPODEROSO PENSAMIENTO!
¡UNIRSE CONTRA LA GUERRA IMPERIALISTA Y EL FASCISMO!
¡VIVA LA REVOLUCIÓN PROLETARIA MUNDIAL!

Movimiento Popular Perú
1° de mayo de 2018

lunes, 19 de marzo de 2018

8 de MARÇ: VAGA FEMINISTA



Manifestació del 8 de març a Madrid
 
8 de MARÇ: VAGA FEMINISTA

Nota: Aquest escrit es va fer abans del 8 de març. La vaga i les mobilitzacions foren molt importants, sobrepassant les expectatives de moltes i molts.

Per aquest 8 de març s’ha convocat una aturada general feminista de 24 hores. Motius no en falten per a aquesta mobilització i així ho han recollit els sindicats convocants: violència masclista, dificultat a l'accés al mercat laboral per a les dones, precarietat laboral, temporalitat, la bretxa salarial entre treballadors i treballadores, etc.
Aquesta convocatòria de vaga ja ha fet visible tant la lluita de dues línies entre feminisme burgès i feminisme proletari com l'existència d'idees masclistes i reaccionàries entre els nostres companys de treball i de lluita.
D'una banda, CCOO i UGT ja estan fent la seva tasca de dividir a les dones obreres el 8 de març i convoquen aturades de dues hores, no sumant-se a la convocatòria de 24 hores, amb la filosofia de sempre, mobilitzar però dins dels límits de la respectabilitat burgesa, no sigui que la ràbia acumulada de la dona obrera desbordi la legalitat burgesa.
El feminisme burgès continua amb la consigna de "les qüestions personalssón polítiques", assumida per Podem, consigna que ha portat a la lluita per canviar lleis i polítiques públiques dins del marc de l'Estat burgès amb el següent resultat: les noves lleis "feministes" no han acabat amb les xacres de la dona proletària ni acabaran amb elles, al mateix temps que amaguen que la relació entre empresari/ai treballadora no és una relació entre iguals, és injusta, d'explotació i d'opressió. La realitat del mercat laboral, independent de les "polítiques d'igualtat", no ha impedit que el treball domèstic, de neteja, el relacionat amb les cures personals, etc. es realitzi per dones, principalment immigrants. Dones que accedeixen al mercat de treball desorganitzades, com a mà d'obra barata, amb la pressa d'arribar a final de mes, encara que sigui per 600 euros.
A més, les dones obreres i estudiants revolucionàries no només s'enfronten al feminisme burgès, sinó també al boicot de companys de treball i de lluita. S'exigeix ​​que aquesta vaga tingui una direcció proletària, que el feminisme proletari s'imposi al feminisme burgès. Ja els diem, això no passarà, la direcció d'aquesta vaga serà reformista, com han estat les grans mobilitzacions de masses i grans vagues de les últimes dècades. Però és una vaga a la qual s'ha sumat una nova generació de dones revolucionàries, obreres i estudiants, que estan treballant per estendre la vaga dels grans centres de treball i de l'administració pública a mobilitzar les dones que treballen en petites empreses, en el petit comerç, en el treball domèstic, a les dones que treballen gratis cuidant de les seves cases i dels seus fills, a les vídues que majoritàriament sobreviu amb pensions que freguen el llindar de la pobresa, etc. Una nova generació de dones revolucionàries que de forma conscient tracten de mobilitzar el més fons i més profund de les dones proletàries, apuntant al socialisme i al comunisme. Dones que s'estan forjant en la lluita, trencant amb el feminisme burgès que sota la falsa bandera de "la igualtat" dins de l'Estat burgès, treballa per dividir la classe obrera, entre dones i homes, intentant desviar la lluita de la dona obrera de la conquesta del poder. Dones que assenyalen la criminal complicitat del feminisme burgès, liberal o revisionista, amb la guerra imperialista contra els pobles del tercer món, com ara a l'Orient Mitjà i de la qual forma part l'Estat imperialista espanyol

TRENCAR LES CADENES! DESENCADENAR LA FÚRIA DE LA DONA COM UNA FORÇA PODEROSA PER A LA REVOLUCIÓ!
VISCA EL FEMINISME PROLETARI!
PER L'EMANCIPACIÓ DE LA DONA PER MITJÀ DE LA CONQUESTA DEL PODER!
VISCA EL MAOÍSME, A BAIX EL REVISIONISME!

1 de març de 2018
Tradüit de "mar armado de masas"

viernes, 29 de diciembre de 2017

Visca l’aniversari del naixement del President Gonzalo i la Diada de l’Exèrcit Popular d’Alliberament! Defensar la vida del President Gonzalo i aixafar les faules de la reacció!

Visca l’aniversari del naixement del President Gonzalo i la Diada de l’Exèrcit Popular d’Alliberament!
Defensar la vida del President Gonzalo i aixafar les faules de la reacció!
En la celebració de l’aniversari del naixement del President Gonzalo i la Diada de l’Exèrcit Popular d’Alliberament, el Moviment Popular Perú es referma en la nostra salutació i en la ferma, conscient, voluntària i incondicional subjecció a la nostra “Jefatura”, el President Gonzalo, Cap del Partit i de la revolució, centre d’unificació partidària i garantia de triomf fins al comunisme. Aquesta “Jefatura” és basada en l’aplicació creadora de la nostra ideologia universal, el Marxisme-Leninisme-Maoisme a la realitat concreta de la revolució peruana: el pensament gonzalo. Tan sols enarborant, defensant i aplicant el pensament Gonzalo, el Partit i el seu Comitè Central avui poden mantenir el rumb, desenvolupar el treball entre les masses al mig de la guerra popular per a agafar de nou el que s’ha perdut i escombrar totalment les línies contràries, la LOD i la LOI, i a tot tipus de revisionisme.
Després de la detenció del President i la faula de les ”cartes de pau”, faula que ha estat aixafada contundentment pel Partit i les masses amb guerra popular, l'imperialisme, la reacció i el revisionisme han continuat amb els seus intents desesperats de reeditar la mateixa faula a través de l'anomenat ”judici”, publicant muntatges i vídeos editats per fer l'efecte que el President pot pronunciar-se lliurement. La realitat és que el President segueix en aïllament total, i l'únic contacte amb el món exterior que la reacció permet és a través dels guàrdies de la base naval, de la rata traïdora Miriam i dels advocats de la LOD y altres representants de la reacció. Malgrat això, amb tots els seus muntatges, la reacció no ha pogut produir ni un sol vídeo ni un sol “pronunciament” per sustentar la faula de les “cartes” o de la suposada col·laboració del President amb les rates i el seu “MOVADEF”.
Enfront d'aquesta situació, i enfront de tots els muntatges i mentides, ens reafirmem en la consigna justa i correcta del Partit: EXIGIM LA PRESENTACIÓ PÚBLICA EN VIU I EN DIRECTE DEL PRESIDENT GONZALO I QUE SE LI PERMETI PRONUNCIAR-SE! Contra les rates de la LOD i de tot tipus de revisionistes al món ens reafirmem en el principi que DES DE LA PRESÓ NO ES DIRIGEIX LA REVOLUCIÓ, i destaquem la importància d'aquest principi en cada revolució per no caure en els paranys muntats per l'imperialisme, la reacció i el revisionisme com a part dels seus plans “d’acords de pau” i “processos de pau i conciliació”. Són plans que volen destruir les revolucions i convertir-les en fitxes d'escacs o en moviments revisionistes que s'acomodin al vell ordre i serveixin a l'imperialisme, com hem vist en els casos de Mandela, Öcalan  i uns altres. En mans de la reacció, un cap o dirigent comunista està aïllat del Partit i de les masses; tota la seva comunicació i tot l'accés a informació està controlat per l'enemic. La seva tasca en tals condicions, com estableix el President Gonzalo, és seguir combatent i resistint, convertint les masmorres de la reacció en lluminoses trinxeres de combat; però des de la presó no es pot dirigir.
Estenem les nostres caloroses salutacions a tots els comunistes, revolucionaris i progressistes al món que avui segueixen lluitant per defensar la vida del President Gonzalo, el més important presoner polític i de guerra avui al món, i cridem a tots els Partits i organitzacions del MCI a aprendre de l'experiència de la revolució peruana i les contribucions universals de la nostra Prefectura a la nostra ideologia universal. En la defensa del President Gonzalo no correspon confiar-se en els muntatges i faules publicades per la reacció, ni en el “suport” oportunista i vacil·lant dels revisionistes que volen convertir al President en una icona buida per negar la seva importància actual; el que correspon és unir-se amb la lluita del PCP i del seu Comitè Central, que avui està en el procés de continuar la forja de direcció enmig de la guerra popular.
VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!
EXIGIM LA PRESENTACIÓ PÚBLICA EN VIU I EN DIRECTE DEL PRESIDENT GONZALO I QUE SE LI PERMETI PRONUNCIAR-SE!
VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!
VISCA L'EXÈRCIT POPULAR D'ALLIBERAMENT!
Moviment Popular Perú
Desembre de 2017


INTERVENCIÓ DEL MOVIMENT POPULAR PERÚ A LA CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE BARCELONA, EL 3 DE NOVEMBRE DE 2017


Proletaris de tots els països, uniu-vos!

INTERVENCIÓ DEL MOVIMENT POPULAR PERÚ A LA CONFERÈNCIA INTERNACIONAL DE BARCELONA, EL 3 DE NOVEMBRE DE 2017

El Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, expressa la seva calorosa salutació comunista als companys presents en aquesta Conferència Internacional, la qual es realitza com a part de la nostra celebració del centenari de la Revolució d'Octubre. Partim de la nostra salutació i subjecció plena, ferma, voluntària i conscient a la nostra “Jefatura” el President Gonzalo, Cap del Partit i la revolució, centre d'unificació partidària i garantia del triomf fins al Comunisme; a la nostra tot poderosa ideologia el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo principalment el pensament Gonzalo per la revolució al Perú; i a l'heroic combatent, el Partit Comunista del Perú, i el seu Comitè Central, que avui segueix dirigint la guerra popular sota condicions complexes, aplicant el pensament gonzalo, per resoldre els problemes nous. Així, el Partit està mobilitzant a les masses per reprendre el que s’ha perdut, enmig de la guerra popular i en lluita a mort contra les línies contràries: la línia oportunista de dreta (LOD), revisionista i capitulacionista, i la línia oportunista "d’esquerra" i el seu revisionisme armat; línies revisionistes que s'han estructurat en col·laboració directa amb l'imperialisme i la reacció.
Celebrem aquest centenari juntament amb tota la nostra classe, el proletariat internacional, amb els pobles oprimits i amb tots els comunistes i revolucionaris al món; celebrant no solament l'aniversari d'una revolució triomfant, sinó destacant la seva transcendència com està establerta en la Línia Internacional del nostre Partit:
“Amb el triomf de la Revolució d'Octubre, 1917, es marca una fita extraordinària en la història mundial, la fi de la revolució burgesa i el començament de la revolució proletària mundial. Aquesta nova era, caracteritzada per la potenciació de la violència, expressa la caducitat de la burgesia per dirigir la revolució i la maduresa del proletariat per prendre, dirigir i mantenir el Poder de la dictadura del proletariat; i dins d’aquesta era s'emmarquen també les revolucions de les nacions oprimides.”
En aquest context anem a fer un breu resum de la situació actual de la guerra popular al Perú, per després continuar amb alguns punts sobre la situació internacional.
El Partit Comunista del Perú i el seu Comitè Central avui està atacant una situació complexa dins de la recolzada i la inflexió que va resultar de la detenció del President Gonzalo en 1992 i l'estructuració - fora del Partit - de la línia oportunista de dreta. Tota la faula dels "acords de pau", muntada per les rates de la LOD sota la direcció de l'imperialisme ianqui i la reacció peruana, va ser aixafada pel Partit i les masses amb la guerra popular, guerra que no s'ha vist aturada ni un sol instant. Però malgrat això, la faula i els problemes de la recolzada van tenir repercussions al Perú, així com internacionalment. Al mig de la lluita del Partit per forjar direcció i unir al mateix Partit persistint en la guerra popular, i del procés de la reorganització del Partit establerta pel CC el 95, van sorgir les posicions militaristes, antimaoistes i contra el pensament Gonzalo, que es van estructurar a voltants del 2011 com a línia oportunista d'esquerra (LOI), encapçalada pels germans Quispe en col·laboració directa amb l'imperialisme i la reacció. Aquests traïdors, que obertament reneguen i ataquen al President Gonzalo i al seu pensament, avui desenvolupen un revisionisme armat, accions erràtiques, no per conquistar el Poder per al proletariat i el poble, sinó per aconseguir una millor posició dins del vell ordre. El 2011, aquests miserables van aconseguir usurpar alguns aparells del Partit i de l'Exèrcit Popular d'Alliberament, portant a la situació complexa en la qual el Partit i la guerra popular es troben avui.
En aquesta situació, el Partit, el seu Comitè Central, els seus Comitès regionals i els altres organismes partidaris estan assumint fermament la tasca de mantenir el rumb de la revolució, desenvolupant el treball de masses en el camp i la ciutat, participant i dirigint les lluites reivindicatives de les masses al mig de la guerra popular per reprendre el que s’ha perdut i superar la recolzada. El concret és que els cops de l'imperialisme, la reacció i el revisionisme no han aconseguit el seu objectiu contrarevolucionari d'aniquilar la direcció proletària i la guerra popular. El Partit avui compta amb un Comitè Central forjat pel President Gonzalo i en la guerra popular, i així està capacitat par a seguir dirigint omnímodament tots els seus aparells i la guerra popular, i assumint també el seu paper de fracció vermella en el moviment comunista internacional. Des dels anys 80, el PCP ha estat a l'avantguarda en la defensa del maoisme i de la lluita contra el revisionisme en el moviment comunista internacional, desemmascarant el nou revisionisme d’Avakian i de Prachanda – des de molt abans que es consumés la traïció - i insistint en la lluita implacable contra la conciliació i les convergències amb el revisionisme. El Partit avui fa una crida a tots els Partits i organitzacions del MCI a participar en el debat obert i honest sobre l'aplicació del maoisme i la situació internacional, aixafant el revisionisme per poder unir als comunistes del món entorn d'una línia general proletària. La present Conferència organitzada pel MPP és precisament part d'aquesta tasca.
Quant a la situació internacional volem destacar els següents punts:
1.      La contradicció principal avui al món segueix sent la contradicció entre l'imperialisme (les superpotències i potències) i les nacions oprimides, i el tercer món és la base de la revolució mundial. Les altres contradiccions fonamentals, la contradicció entre proletariat i burgesia i la contradicció interimperialista, també s'estan aguditzant i qualsevol d'aquestes "pot ser principal segons la circumstància específica de la lluita de classes, transitòriament o en determinats països".
2.      A escala mundial s'expressa la col·lusió i pugna entre les tres superpotències, l'imperialisme ianqui, l'imperialisme xinès i l'imperialisme rus, per repartir-se el món. El procés de repartició ja està en marxa, expressant-se en l'agressió imperialista contra els pobles oprimits i la guerra interimperialista duta a terme a través d'altres Estats i grups armats, al mateix temps que es preparen per a una tercera guerra mundial directa entre les superpotències.
3.      Estem en l'etapa de l'ofensiva de la revolució proletària mundial i de la crisi general i última de l'imperialisme. Dins d'aquest període enfrontem encara l'ofensiva contrarevolucionària general de l'imperialisme, de la qual el revisionisme forma part; però no poden ocultar la realitat: que la revolució és la tendència històrica i política principal i que s'expressa una situació revolucionària en desenvolupament desigual al món.
Això vol dir que l'imperialisme – totes les superpotències i potències imperialistes – avui enfronten la seva necessitat inevitable de repartir-se el món entre elles en la contesa per l'hegemonia mundial, la qual cosa inevitablement significa més guerra genocida amb la finalitat de rampinyar. Al mateix temps, tots els imperialistes es posen d’acord en la tasca reaccionària i impossible de salvar el sistema imperialista moribund en el seu conjunt, és a dir d'aixafar la revolució. Aquests xupasangs son ben conscients que les seves guerres reguen l'odi de les masses, generant més rebel·lió, més revolució; que les seves guerres, com diu el PCP, repercuteixen “en contra dels imperialistes i les raons perquè les nacions oprimides, els pobles i la classe s'aixequin en guerra popular seran majors”. En síntesi, el problema que els imperialistes enfronten avui és com fer la repartició del món i, al mateix temps, evitar que els pobles s'uneixin contra ells, i aquest problema principalment consisteix a evitar que el proletariat assumeixi plenament el seu paper de dirigir la revolució i les lluites dels pobles oprimits per l'alliberament nacional.
Totes les superpotències i potències imperialistes avui utilitzen el liberalisme, el feixisme i el revisionisme per mobilitzar a diferents sectors de les masses en funció de la repartició i la contrarevolució. Als països imperialistes difonen el xovinisme amb el mite de la “llibertat” i la “democràcia occidental” juntament amb el racisme obert, basant-se en la petita burgesia i l'aristocràcia obrera per mobilitzar a les masses en favor de la guerra imperialista i la dictadura burgesa, contra els pobles oprimits i el proletariat. L'imperialisme ianqui així com l'imperialisme rus i xinès i les potències europees fomenten el racisme contra els pobles àrabs i els immigrants amb una campanya global “contra l'islamisme” i “contra el terrorisme” per legitimar la seva agressió en el Mitjà Orienti i la repressió als països imperialistes. Així busquen manejar l'opinió pública mentre simultàniament militaritzen els seus Estats cada vegada més, intensificant la repressió violenta en nom de la defensa de la “democràcia”. Als països oprimits els seus esforços van encaminats a dividir als pobles i enfrontar masses contra masses, utilitzant contradiccions nacionals i religioses per convertir les lluites populars i antiimperialistes en fitxes d'escacs servint a la repartició imperialista, com veiem en l’Orient Mitjà on l'imperialisme ianqui empra l'Estat Islàmic així com les forces kurdes com a mercenaris per a prendre el control de la regió, i l'imperialisme rus es basa en règims lacais com el d’Assad a Síria.
Als països imperialistes, així com als països oprimits, el revisionisme té un paper central en aquests plans de l'imperialisme. Alguns dels revisionistes – en forma vetllada o oberta – se subjecten a l'imperialisme ianqui i els seus aliats imperialistes a Europa, promovent la “democràcia occidental”, el liberalisme i el reformisme socialfeixista o “municipalista” i presentant a el “confederalisme democràtic” del PKK/PYD com un suposat “model revolucionari” per al món. Uns altres s'uneixen amb l'imperialisme rus i xinès i la seva demagògia del “món multipolar”, utilitzant l'odi just dels pobles contra l'imperialisme ianqui per promoure els interessos de les altres superpotències i potències, i presenten règims reaccionaris i feixistes com el Chavista a Veneçuela com a exemples a seguir per als pobles del món. No importa si es diuen “Podemos”, “Syriza”, “marxistes-leninistes”, trotskistes o “socialistes llibertaris”: el que tots els revisionistes tenen en comú és que traeixen al proletariat i serveixen directament a una o una altra superpotència o potència imperialista, així com els revisionistes de la II Internacional pocs anys abans de la Revolució d'Octubre. I igual que ells, els revisionistes d'avui declaren la seva lleialtat a la dictadura burgesa, abjuren de la violència revolucionària i rebutgen la destrucció del vell Estat i la construcció del nou Estat.
En el nostre pujol, el pujol del proletariat internacional i dels pobles oprimits, veiem avui com es confirma cada vegada més el que el President Gonzalo ens ensenya, que el maoisme, encarnant-se als pobles del món, marxa inconteniblement a comandar la nova gran ona de la revolució proletària mundial. Les guerres populars i lluites armades sota la bandera del maoisme avancen contra tots els obstacles al Perú, a l’Índia, a Filipines i en altres llocs, on milers i milers d'obrers i camperols heroicament i conscientment estan donant les seves vides per destruir el vell i construir el nou sota la direcció dels seus Partits Comunistes. També veiem com aquestes guerres populars repercuteixen a tot el món amb la formació de nous Partits i organitzacions maoistes, fins i tot als països imperialistes. Això, juntament amb totes les altres lluites heroiques del proletariat i dels pobles oprimits, és confirmació de forma innegable que estem en l'ofensiva de la revolució mundial.Principio del formulario
Com deia el President Mao: “les perspectives són lluminoses, però el camí és sinuós”. Pels comunistes, els marxistes-leninistes-maoistes, no n’hi ha prou amb veure els aspectes positius i no veure els problemes, la contradicció. Després de la fallida del nou revisionisme d’Avakian i Prachanda  i la dissolució del MRI, el moviment comunista internacional es troba en una situació de dispersió. Tot i que la majoria dels Partits i organitzacions maoistes han denunciat el revisionisme d’Avakian i la traïció de Prachanda i  dels seus seguidors a Nepal, queden divergències i foscors que no han estat resoltes. Molts camarades dirigents solament volen parlar de la “unitat” dels maoistes, però no de les divergències; i alguns fins i tot continuen la negra campanya d’Avakian d'aïllar i difamar al PCP amb la mateixa xerrameca revisionista del “dogmatisme” i del “culte a la personalitat” per evitar el debat. Uns altres, simplement callen i volen ser amics de tots, i per això no prenen posició sobre punts decisius per la revolució.
Mentre hi ha diversos Partits i organitzacions al món que avui reconeixen les contribucions universals del President Gonzalo al marxisme, un partit com el Partit Comunista d'Índia (Maoista) simplement evita, de totes-totes, el tema del PCP, el President Gonzalo i la lluita contra el revisionisme al MRI quan fa la seva síntesi de la història del MCI i del marxisme-leninisme-maoisme. Quan els marxistes-leninistes-maoistes cridem a desenvolupar la lluita de dues línies al MCI, aplicant el mètode marxista de la crítica i autocrítica, alguns ens acusen de “atacar” a altres Partits i organitzacions. Així s'expressa en el MCI una tendència a la conciliació i al liberalisme, contra la qual els comunistes hem d'insistir en la lluita implacable contra el revisionisme com a perill principal per a poder unir-nos a escala mundial i iniciar i desenvolupar les guerres populars fins a la victòria.
Hi ha molts punts importants que es necessiten debatre en el MCI: la validesa universal del maoisme i la guerra popular per als països imperialistes així com pels països oprimits, la militarització dels Partits Comunistes, la lluita contra el cretinisme parlamentari i els “acords de pau”; aquests són alguns dels més importants. Però ara ens hem de centrar en el problema urgent del revisionisme com a agent de les superpotències i potències imperialistes per soscavar i manipular a les lluites justes de la classe i dels pobles apuntant a aniquilar-les, neutralitzar-les o convertir-les en fitxes d'escacs en la repartició del món; i principalment com el revisionisme s'expressa dins dels mateixos Partits Comunistes marxistes-leninistes-maoistes. Com el President Gonzalo ens ensenya: “[els revisionistes] han traït la revolució mundial i traeixen la revolució a cada país, a la classe i el poble, perquè servir a superpotències o potències imperialistes, servir al revisionisme especialment al socialimperialisme, anar després de bastó de comandament, ser fitxes d'escacs en el joc pel domini del món és trair a la revolució."
Al contrari dels principis marxistes-leninistes-maoistes, alguns dels Partits del MCI avui estan vacil·lant o eviten prendre posició clara sobre el caràcter i el paper de l'imperialisme xinès i rus. Alguns, com la direcció del Partit Comunista d'Índia (Maoista), parlen vagament d'un “front antiimperialista internacional” contra l'imperialisme ianqui, però, segons el que sabem fins ara, no han pres una posició clara enfront de l'imperialisme xinès i rus. En el cas del Partit Comunista de Filipines (PCF),  els seus dirigents conviden obertament a l'imperialisme xinès a “invertir” en les Filipines i “col·laborar” amb el vell Estat filipí, la qual cosa suposadament va a crear condicions per a “reformes socials” al país. El PCF mentrestant contínua la guerra popular contra el vell Estat, al mateix temps insisteix en les “converses de pau” i obertament promou la suposada possibilitat d'una “solució pacífica” a través del vell Estat, en un suposat front únic amb la gran burgesia compradora, totalment subjectada a l'imperialisme. Aquesta revisió descarada del marxisme, que fins i tot presenten sota la capçalera del maoisme, està directament lligada a la seva posició enfront de l'imperialisme: segons les declaracions del PCF, només hi ha un imperialisme i és l'imperialisme ianqui. Així el PCF, tal com fan diversos grups de revisionistes al món, en realitat plantegen una nova versió de la tesi del traïdor revisionista Teng Hsiao-ping, un anomenat “front” en el qual el proletariat i els pobles han d'unir-se amb les altres superpotències i potències contra l'imperialisme ianqui. En síntesi, és una política per vendre la revolució, la preciosa sang de les masses, per un plat de llenties; per capitular i aconseguir llocs dins del vell sistema per a un grapat de dirigents anomenats “maoistes”, igual que en el cas de les rates de la LOD al Perú i Prachanda i els seus seguidors a Nepal.
Per als marxistes-leninistes-maoistes, principalment maoistes, correspon reafirmar-se en l'establert pel President Gonzalo en 1988:
"Així, el socialimperialisme de la URSS al món desenvolupa un malvat pla per convertir-se en superpotència hegemònica usant tots els mitjans al seu abast: entre els quals cal destacar el manteniment de falsos partits, comunistes de capçalera, 'partits obrers burgesos' com deia Engels. I d'igual manera actua el revisionisme xinès i tot revisionisme segons les seves condicions i el bastó de comandament que segueixen."
I insistim en el plantejat pel Comitè Central del PCP al desembre de 2016:
"Avui estem vivint el període de contesa entre l'imperialisme nord-americà, rus i xinès; avui així estan definits els tres enemics principals a nivell mundial, pels quals fem revolució democràtica o socialista amb guerra popular i també per als moviments nacionalistes. El que correspon és que cada revolució o moviment especifiqui el seu enemic principal i conjurar el domini de l'altra superpotència o de les altres potències."

En síntesi: la tasca dels comunistes a cada país és combatre al seu enemic imperialista principal basant-se en les masses, no en acords amb altres superpotències i/o potències. En la revolució democràtica dels països semicolonials i semifeudals els comunistes han d'unir a les classes del poble sota la direcció del Partit Comunista contra l'imperialisme, el capitalisme burocràtic i la semifeudalitat. Als països imperialistes, l'enemic principal és l'Estat imperialista. Les burgesies imperialistes, compradores i burocràtiques i els seus vells Estats no poden ser aliats – són els blancs de la revolució. Cada Partit ha d'aplicar la independència, l’autodecisió i l’autososteniment per evitar ser mai fitxa d'escacs de ningú, ha d'avançar en l'ideològic per comprendre la situació revolucionària i desenvolupar campanyes de rectificació per mantenir el rumb de la revolució. La tasca dels comunistes avui al món és constituir o reconstituir els Partits Comunistes com a Partits marxistes-leninistes-maoistes militaritzats on aquests no existeixen, perquè iniciïn i desenvolupin la guerra popular a cada país fins al comunisme, i en què aquestes guerres populars conflueixin en una guerra popular mundial contra la guerra mundial imperialista.
Quant a les lluites d'alliberament nacional dels països oprimits, destaquem que el punt decisiu és que han de ser dirigides pel proletariat amb els seus Partits marxistes-leninistes-maoistes per a poder triomfar i no ser manipulades i utilitzades pels imperialistes. Donem suport als moviments nacionalistes sempre que formin part de la lluita contra l'imperialisme, no pel nacionalisme en si. En les paraules del Partit Comunista de Xina de 1963: “La concepció del món del partit proletari en relació amb el problema nacional és l’internacionalisme i no el nacionalisme”.
Cridem a tots els comunistes i revolucionaris a denunciar i aixafar la tesi revisionista que l'imperialisme és “fort” i les forces revolucionàries “febles”, tesis que solament serveix per a justificar les “aliances” i els “acords” amb l'imperialisme i la reacció, i no es correspon amb la realitat. Els comunistes enarborem la consigna del President Mao, que tots els reaccionaris no són més que tigres de paper, i desemmascarem i denunciem com els imperialistes desenvolupen la repartició del món, desenvolupant i implementant el feixisme amb el xantatge nuclear. I finalment cridem un cop més als comunistes i revolucionaris del món a rebutjar la conciliació, anar contra el corrent i a mobilitzar a les masses per tal de canonejar la caserna general del revisionisme.

AMUNT EL MAOISME, A BAIX EL REVISIONISME!
GUERRA POPULAR FINS Al COMUNISME!
QUE VISQUI EL CENTENARI DE LA REVOLUCIÓ D'OCTUBRE!
CONTRA LA REPARTICIÓ IMPERIALISTA DEL MÓN!
NO AL FEIXISME I AL XANTATGE NUCLEAR – VISCA LA GUERRA POPULAR!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!

Moviment Popular Perú
Novembre de 2017