Pujem dos molts importants documents del Comité Central del Partit Comunista del Perú i del Moviment Popular Perú, presentats tots dos en la Conferència Internacional de Madrid de l'octubre de 2014. Tot i la seva "densitat" i complexitat val la pena llegir-los.
Proletaris de tots els països, uniu-vos!
IMPOSAR EL MAOISME COM A ÚNIC COMANDAMENT I GUIA DE LA REVOLUCIÓ
PROLETÀRIA MUNDIAL!
"Enmig d'un complex sistema de guerres de
tota mena s'enfonsarà l'imperialisme i la reacció mundial i sorgirà el
socialisme; en conseqüència, revolució i contrarevolució son conscients que
només a través de la guerra es defineixen els canvis polítics."
"El proletariat genera aparell polític:
Partit Comunista, diferent i totalment oposat als altres partits, amb
l'objectiu de conquerir el poder polític, així el va definir Marx. Lenin va
establir els caràcters del Partit de nou tipus combatent la influència
soscavadora del vell revisionisme, que va generar partits obrers burgesos
basats en l'aristocràcia obrera, la burocràcia sindical, el cretinisme
parlamentari i emmotllats a l'ordre. El president Mao Tse Tung va desenvolupar
la construcció del Partit al voltant del fusell i va plantejar la construcció
dels tres instruments. El president Gonzalo estableix la tesi de la
militarització dels partits comunistes i la construcció concèntrica dels tres
instruments."
Línia Internacional
PCP
El
Partit Comunista del Perú desenvolupa la revolució en el Perú com una part de
la revolució proletària mundial en aplicació de la Línia Internacional. Considerem
que necessitem partir dels nostres principis maoistes per resoldre els
problemes nous en aquesta etapa de la revolució mundial d'ofensiva estratègica.
Urgeix la necessitat de que els partits comunistes enarborin i apliquin
fermament la nostra ideologia d'avui, hi ha problemes de comprensió en el
fonamental del maoisme: el poder, la conquesta i la defensa del poder per la
classe, el nou poder neix i es sosté pels canons dels fusells, és més, es
subordinat a la fluïdesa de la guerra popular com a teoria militar del
proletariat. Un altre punt és la construcció dels Partits Comunistes
militaritzats, el Partit és l'avantguarda del proletariat per iniciar i dirigir
la guerra popular. La lluita contra el revisionisme és un altre tema en el que
considerem que hi ha la necessitat de tractar, els revisionistes de nou encuny
plantegen que el nou poder pot conviure amb el vell poder reaccionari, segons
planteja Prachanda que va vendre la revolució al Nepal, altres revisionistes
pretenen revisar la nostra ideologia del proletariat buscant les “coses bones”
d’ideologies burgeses, com aquell que diu "destil·lant-les" per
condicionar-la a la nova etapa de defensiva estratègica proclamada a quatre
vents per Avakian, Öcalan i altres. Tots aquests convergeixen en sembrar
capitulació i arrossegar els partits comunistes a les eleccions invocant noves
condicions, renegant així dels nostres principis maoistes. Son dirigents
revisionistes que han defugit reiterades vegades dels debats plantejats pel PCP
i contactes del MPP.
És
d'importància el desenvolupament d'un correcte us de la lluita de dues línies
en el si dels partits comunistes que han iniciat o iniciaran la guerra popular.
La fracció vermella ha de desemmascarar i aixafar línies contràries; els
comunistes han de provar la seva condició enarborant, defensant i aplicant el
maoisme. Els comunistes hem d'agafar la consigna: “Que el Maoísme passi a
comandar la Nova Gran Onada de la Revolució Proletària Mundial”!
Fem
una crida al poble peruà i al món a agafar en les seves mans el magistral
discurs del President Gonzalo que serveix com a arma de combat per a comprendre
la situació internacional i les tasques que s’exigeix als comunistes el complir
les feines pendents.
SITUACIÓ INTERNACIONAL
El
president Gonzalo part de la tesi de Lenin a l'analitzar la situació mundial:
"Les relacions econòmiques de
l'imperialisme constitueixen la base de la situació internacional avui
existent. Al llarg de tot el segle XX s'ha definit completament aquesta nova
fase del capitalisme, la seva fase superior i última” i que la distinció
entre països opressors i països oprimits és un tret distintiu de
l'imperialisme. Per tant, per veure la situació actual no podem partir de la
contradicció fonamental del capitalisme, doncs, estem en la fase superior i
última, l'imperialisme.
La
situació internacional reafirma el que estableix el President Gonzalo i el PCP
sobre la crisi de l'imperialisme, sobre la col·lusió i pugna entre les
potències imperialistes, sobre els plans de capitulació i els "acords de
pau" revisionistes. El pla de l'imperialisme ianqui és mantenir
l'explotació i misèria a les nacions oprimides i incorporar- hi a Rússia i l’Europa
de l'est per prolongar la seva hegemonia de gendarme únic.
Veiem
els mateixos contendents de la I i II Guerra Mundial, l'imperialisme ianqui
està desenvolupant més de 100 guerres a través del Comandament d'Operacions
Especials. Els seus "experts" destaquen que Moscou, Nova Delhi i
Pequín estan a punt de crear un nou ordre mundial. El desplegament de les seves
forces militars és per envoltar i engolir a Rússia i a Xina usant a les masses
com a sorra de contesa.
Andrew
Bacevich Turse, coronel retirat de l'Exèrcit nord-americà, esmenta: "L'ús
de les forces especials durant els governs d'Obama ha disminuït la
responsabilitat militar, ha enfortit la 'presidència imperial', i ha preparat
l'escenari d'una guerra sense fi". El govern del genocida Obama està
assassinant en massa amb bombardejos de míssils i armes químiques als pobles de
l'Afganistan, Iemen, Iraq, Pakistan, Somàlia, Líbia, Síria, ..
Timothy
Gatto al portal 'The People Voice' esmenta: "Les guerres que EUA ha
lliurat al Pròxim Orient han estat motivades pel petroli, mentre ha ignorat
completament els conflictes en les regions on no n'hi ha ". " Si el
país no es troba en l'àrea estratègica dels EUA, o no compta amb els recursos
que volem, ignorem tot el que passi allà."
El
cap de l'Estat Major de les Forces Armades de l'Iran, Hassan Firuzabadi diu:
"El grup takfiri Estat Islàmic de l'Iraq i del Llevant (EIIL) és un truc
del règim israelià (i dels EUA), que busca la creació d'un refugi per als sionistes.
Els terroristes de l'EIIL han atacat amb el suport de l'aviació israeliana a
diferents punts a Síria en 2013-14 ". Sobre aquest punt cal tenir present
que McCain va dirigir una reunió a Síria el maig del 2013.
Al
Pròxim Orient la premsa reaccionària mundial promou la formació d'una coalició
internacional contra l'Emirat Islàmic, monstre creat per l'imperialisme ianqui,
l'objectiu del qual és desestabilitzar a tot l'Orient Mitjà, expulsar el poble
de Gaza, genocidi ètnic a l'Iraq, creació d'un govern pro ianqui a Síria com a
avantsala de un nou repartiment del món.
La
situació internacional s'aguditza amb la crisi econòmica de l'imperialisme,
aprofundida el 2008, amb els plans del "nou ordre internacional
emergent" (BRICS) i principalment amb la lluita dels pobles que
desenvolupen les nacions oprimides, que ha exacerbat la col·lusió i pugna de
les potències imperialistes. En aquesta situació l'imperialisme ianqui tracta
de conjurar el començament de guerres populars al món, tractant de sofrenar i
fer canviar el rumb de les guerres populars iniciades al Perú, Índia,
Filipines, Nepal i Turquia amb el suport de revisionistes; per conjurar el
triomf de la revolució proletària i el desenvolupament de esfereïdores
revolucions culturals que continuaran escombrant l'imperialisme sobre la terra.
En concret tenen un gran temor i desesperació de que el maoisme passi a
comandar la Nova Gran Onada de la Revolució Proletària Mundial, en un mar armat
de masses dirigit per Partits Comunistes. Els experts europeus preveuen que les
despeses humanitaris al món pujaran a 18.000 milions de dòlars per al 2014,
segueixen amb la política de generar disturbis i fracassar.
Davant
d'aquesta situació, ens reafirmem en enarborar la omnipotència de la guerra
revolucionària, això és la guerra popular, com la teoria militar més alta del
proletariat traçada pel president Mao i que ha de ser especificada a cada tipus
de països ja siguin imperialistes o endarrerits. Així, la guerra popular
mundial és la resposta adequada que serveix per a impedir la guerra
imperialista o si aquesta es dóna, transformar-la en guerra popular. Però com
comunistes fem la guerra per destruir la guerra a través de la guerra i
establir la "Pau perdurable".
SOBRE ELS PARTITS COMUNISTES
El
Moviment Comunista s'ha obert pas en contesa contra les posicions de la
burgesia al si del moviment proletari. Marx i Engels van combatre a Bakunin i a
Dühring entre d'altres. Lenin va combatre i va aixafar el revisionisme de
Kautsky, Bernstein, Plekhanov sorgit de la II Internacional. El camarada Stalin
va combatre el revisionisme de Trotski i els seus sequaços. El President Mao va
lluitar contra la restauració del capitalisme a l'URSS, contra el revisionisme
de Khrusxov, contra la tesi revisionista de la "coexistència
pacífica", el revisionisme de Teng, Liu, Lin Piao, Tito, Thorez,
Togliatti. És el President Mao que va dirigir dos grans fites de la revolució
proletària mundial: la Revolució Xinesa en 1949 i la Gran Revolució Cultural
Proletària (1966 - 1976).
En
aquest procés és el President Gonzalo com a Cap del Partit i la Revolució, i
del Comitè Central del Partit Comunista del Perú qui en dura brega va realitzar
la reconstitució del Partit al 70, definint el maoisme com a nova, tercera i
superior etapa del marxisme i repercutint en el MRI el qual va assumir el
maoisme malgrat l'oposició de l'expert sofista Avakian del PCR. Davant la
detenció del President Gonzalo i la inflexió en el Partit es va estructurar una
LOD, dirigida i alletada per agents de la CIA, que van organitzar als penals,
preparant-los per fonamentar la "IV etapa del partit", renegant de la
guerra popular, i demanant que es lliurin les armes i Comitès Populars com va
fer Prachanda, proclamant que no hi ha condicions, que estem en defensiva
estratègica, entre altres bajanades propi de la seva cretinisme parlamentari.
Avui
el PCP, mantenint el rumb de la revolució tot i no tenir a la Jefatura aprop i
enfrontant la inflexió, prossegueix en el seu desenvolupament i avanç, essent
forjat en la lluita sense quarter contra el revisionisme, combatent aquí al
Perú a tota capitulació i a nivell internacional en combat contra el nou
revisionisme de Avakian i Prachanda, i el capitulacionismo d'Öcalan i altres.
Així,
els caps negres estan delineats, són els nous gonfanoners que pretenen revisar
el maoisme, hissant les banderes negres de la capitulació, convertits en
promotors de que l'imperialisme ianqui segueixi com a gendarme del món.
Correspon a les organitzacions revolucionàries destruir implacablement les
casernes del revisionisme, els comunistes avancem sobre aquesta podridura.
Els
Partits Comunistes del món han d'assumir la seva condició en aquest període,
això s'ha de concretar en iniciar i desenvolupar la Guerra Popular Mundial. La
guerra popular al Perú, Índia, Filipines, Nepal i Turquia, s'ha desenvolupat en
forma desigual. Tota aquesta brega ardorosa de comunistes, de l'heroisme del
poble, així com la sang vessada dels seus millors fills, mostra amb tota
claretat al món que el proletariat brega incessantment per la seva emancipació;
els comunistes tenim l'obligació d'agafar amb fermesa i partir dels nostres
principis per comandar la Nova Gran Onada de la Revolució Proletària Mundial!
dirigida pel maoisme aixafant les banderes de la capitulació i dels acords de
pau.
En el
PCP partim del que estableix el president Mao de la necessitat de construir els
tres instruments de la revolució: Partit, Exèrcit i Front Únic interrelacionats.
És el President Mao qui va resoldre la construcció dels tres instruments en un
país endarrerit, semifeudal i semicolonial, a través de la guerra popular. En
concret, la construcció del Partit a l’entorn del fusell i que és l'heroic
combatent el que dirigeix la seva pròpia construcció, la de l'Exèrcit i la del
Front.
Apliquem
fermament la militarització dels Partits Comunistes i la construcció
concèntrica dels tres instruments. La militarització dels Partits Comunistes és
una directriu política que té contingut estratègic, ja que és "el conjunt
de transformacions, canvis i reajustaments que necessita per dirigir la guerra
popular com a forma principal de lluita que generi el nou Estat"; per tant
la militarització dels Partits Comunistes és clau per la revolució democràtica,
la revolució socialista i les revolucions culturals.
El
Partit sobre la base ideològica i política, construeix simultàniament
l'organització, enmig de la lluita de classes i la lluita de dues línies, tot
dins i en funció de la lluita armada per la conquesta del poder i relacionant
tot el procés de la construcció amb la fluïdesa de la guerra popular partint
del fet que "la mobilitat de les operacions militars i la variabilitat del
nostre territori donen a tots els treballs de construcció ... un caràcter
variable" com diu el President Mao.
Considerem
que s'ha de construir d'aquesta manera perquè estem a l'ofensiva estratègica de
la revolució proletària mundial, vivim el moment d’escombrar l'imperialisme i
la reacció de la faç de la Terra en els pròxims 50 a 100 anys, època signada
per la violència en què s'expressen tot tipus de guerres, veiem com els
imperialistes i tots els reaccionaris estan militaritzant-se cada vegada més,
militaritzant els vells Estats, la seva economia, desenvolupant guerres
d'agressió, traficant amb les lluites dels pobles i apuntant a una guerra
mundial, però sent la revolució la tendència principal en el món, la tasca dels
Partits Comunistes és enarborar la revolució plasmant la forma principal de
lluita: la guerra popular, per a oposar la guerra revolucionària mundial a la
guerra contrarevolucionària mundial.
Hem
de conjurar la restauració capitalista. La burgesia quan perd el poder
s'introdueix dins del partit, utilitza l'exèrcit i busca usurpar el poder,
destruir la dictadura del proletariat per restaurar el capitalisme, per tant
els partits comunistes han de militaritzar i exercir la dictadura omnímoda dels
tres instruments, forjar-se en la guerra popular i potenciar l'organització
armada de les masses, la milícia popular, perquè engoleixi l'exèrcit. Per això
tot militant està forjat en la guerra popular i contra qualsevol intent de
restauració.
Voldríem
reiterar que marxem a una societat militaritzada. Militaritzant el Partit és plasmar
un pas cap a la militarització de la societat que és la perspectiva estratègica
per garantir la dictadura del proletariat. La societat militaritzada és el mar
armat de masses del que ens parlessin Marx i Engels, que custodia la conquesta
i la defensa del Poder conquistat. Agafem l'experiència de la revolució xinesa,
de la base antijaponesa de Yenán que era una societat militaritzada on de la
boca dels fusells naixia tot, Partit, Exèrcit, Estat, nova política, nova
economia, nova cultura. I així desenvolupar el comunisme de guerra.
En
conclusió, el Partit Comunista és l'avantguarda del proletariat per iniciar o
dirigir la guerra popular prenent al Partit com a eix de tot per construir en
el seu entorn l'Exèrcit i amb aquests instruments, amb la massa en guerra
popular construir al voltant de dos el nou Estat . Que la militarització del
Partit només pot ser duta endavant a través d'accions concretes de la lluita de
classes, d'accions concretes de tipus militar, això no vol dir que només
realitzem, exclusivament, accions militars de divers tipus (acció guerrillera,
sabotatges, anihilament selectiu, propaganda i agitació armades), sinó que hem
de realitzar principalment aquestes formes de lluita per tal d'incentivar i
desenvolupar la lluita de classes adoctrinant-la amb fets, en aquest tipus
d'accions com a formes de lluita principal de la guerra popular.
El
Partit, com el que s’estableix des de Marx, Lenin i el Pdte. Mao, el seu
objectiu és conquerir el poder i defensar-lo, està intimament lligat a la
guerra popular ja sigui per iniciar-la, desenvolupar-la o lliurar-la per defensar-se;
un Partit sustentat en les masses ja sigui per la pròpia guerra popular que és
guerra de masses o del Front Únic que essent primerament de classes es basa en
les masses majoritàries. Un Partit Comunista no és per anar a eleccions i
governar per explotar al poble amb el vell Estat reaccionari sustentat en les
forces armades reaccionàries com pregona Prachanda i Öcalan; el nou poder surt
i es sosté pels fusells, la democràcia conjunta no surt del parlament. El PCP
s’ha forjat en la lluita contra el revisionisme des de la seva fundació.
Sobre
el revisionisme incidim que és avançada de la burgesia a les files del
proletariat i que per lluitar contra l'imperialisme cal lluitar contra el
revisionisme ja que són les dues cares d'una mateixa moneda. Lenin destaca que
el revisionisme apunta a dividir el moviment sindical i polític del proletariat
i que genera l'escissió del socialisme. En temps de revolució cal fer
organitzacions noves, hem de muntar aparells clandestins per al treball de
masses. Per això s'ha definit els caps del revisionisme i desemmascarat les
seves posicions.
Rebutgem
rotundament als que plantegen que les masses no volen fer la revolució o que
les masses no donaran suport a la guerra popular; el problema no està en les
masses perquè aquestes estan preparades per rebel·lar-se, sinó en que els
partits comunistes assumeixin la seva obligació de dirigir-les i aixecar en
armes.
Combatem
i ens allunyem daquelles posicions que avui dia sostenen "l'acumulació de
forces", que plantegen el aglutinar parsimoniosament a les masses a través
de l'ús dels anomenats "espais democràtics" o `l’ús de la legalitat,
acumulació de forces que no correspon al moment de la lluita de classes
internacional i nacional, que no cap en el tipus de revolució democràtica que
desenvolupem i que en la revolució socialista tindrà altres caràcters ja que
vivim una situació revolucionària en desenvolupament desigual en el món. Estem
en contra i condemnem les posicions oportunistes de portar a les masses a la
cua de la gran burgesia, per un camí electoral o per una acció armada sota el
comandament d'una superpotència o potència.
El
Comitè Central remarca la importància decisiva de mantenir el rumb cap a la
nostra meta final, per això hem considerat necessitar sobre aquests punts i
prosseguir el debat per encarnar la nostra ideologia proletària. El Moviment
Comunista Internacional es construirà enmig de guerra populars i lluita contra
el revisionisme.
Finalment
fem una crida un cop més a tots els comunistes i revolucionaris del món a
mantenir el rumb de la guerra popular, a denunciar i aixafar els plans de la
reacció i de l'imperialisme, i a exigir la presentació pública del President
Gonzalo en viu i en directe. Ens reafirmem en la declaració de la nostra
Direcció, de continuar la guerra popular, per a culminar la revolució
democràtica, conquerir el Poder a tot el país i prosseguir fins a la nostra
meta final el Comunisme.
EXIGIM LA PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL PRESIDENT
GONZALO, EN VIU I EN DIRECTE!
VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!
VISCA EL MOVIMENT COMUNISTA INTERNACIONAL!
VISCA EL MAOÍSME, TREPITGEM EL REVISIONISME!
IMPOSAR EL MAOÍSME COM A ÚNIC COMANDAMENT I
GUIA DE LA REVOLUCIÓ PROLETÀRIA MUNDIAL!
Setembre de 2014
PCP-Comitè Central
