AIXAFAR EL NOU REVISIONISME AMB GUERRA POPULAR
"La història ens ensenya que una línia política i militar justa no sorgeix ni es desenvolupa en forma espontània i tranquil·la, sinó en lluita contra l'oportunisme de 'esquerra' d'una banda, i contra l'oportunisme de dreta per l'altra. Sense combatre aquestes pernicioses desviacions que minen la revolució i la guerra revolucionària, i sense superar-les completament, serà impossible elaborar una línia justa i aconseguir la victòria en la guerra revolucionària"
(President Mao, Selecció de Escrits Militars pàg. 99)
"Aquesta convergència de la nova ofensiva contrarevolucionària revisionista d’acord amb l' imperialisme somia amb la destrucció definitiva del marxisme, somia escombrar tot el que la revolució ha fet, tots els seus èxits, tota la seva heroica acció; volen entronitzar de nou el vell, el pervers domini de la reacció en el moment més caduc i sinistre de l' imperialisme. Això repercuteix i veiem capitulació i renecs monstruosos, es donen entre la petita burgesia, en les crostes obreres, el MRTA per exemple és el pregó de la capitulació al país, difonen la 'pau', la democràcia burgesa; capitulen davant l' imperialisme. La capitulació s'expressa en dues facetes: capitulació davant la reacció nativa i capitulació mundial, sempre és així, el seu objectiu és vendre la revolució. És clar, doncs, que ha de ser arrasada a sang i foc i això requereix d'una estratègia i una tàctica".
("Construir la conquesta del poder enmig de la guerra popular!", II Ple, PCP.)
En l'actualitat han sorgit un gran nombre d'organitzacions denominades "maoistes" de capçalera. En referència a l'anàlisi del context de la revolució mundial, això confirma i aclareix el fet de quina és la nova estratègia de la reacció i de l' imperialisme, principalment ianqui.
Ha sorgit un nou revisionisme amb el títol de "maoista", alletat pel vell revisionisme, la reacció i l' imperialisme. L'objectiu fonamental d'aquest nou revisionisme és avortar la revolució, trencar la moral de les masses i, en definitiva, aixafar qualsevol lluita armada que vulgui desenvolupar-se com guerra popular aplicant els principis del maoisme a les condicions concretes de cada país - com s'ha aplicat i es desenvolupa en el cas de la guerra popular del Perú.
Què requereix per aconseguir tot això?
1. L’objectiu és la capitulació. Capitulació que es dóna en fases de "negociació", amb arguments infames com la sol·licitud de "treva" a l'enemic, com la porta oberta als acords temporals de no agressió, com el fals pont estes del trànsit d'ostatges: totes aquestes accions nefastes i vils, no són sinó passos i temptatives de regateig amb l'Estat reaccionari burgès a la recerca de prebendes, del lucre, del bagatge.
2. Col·lusió i convergència, a nivell internacional, amb tota la grollera estofa de “vendeobreros” i totes les miserables organitzacions i partits que, incapaços de dur endavant una revolució, creixen a la caça d'un càrrec o d'un feu polític. És a dir, cretinisme parlamentari per negar la dictadura del proletariat i mantenir la dictadura de la burgesia i la dominació imperialista.
3. Generar mentides i línies oportunistes que apuntin contra la medul·la de la torxa de les guerres populars avui en el món: la guerra popular del Perú, la seva direcció, la seva ideologia i el seu partit, i al seu torn atacar aquests mateixos punts en els altres països. Això és evident perquè:
a. És gràcies a l'aportació del PCP, el seu Comitè Central i la seva Direcció el president Gonzalo que va entronitzar el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, una lluita que el Partit continua portant a terme avui sota la direcció del seu Comitè Central.
b. És el PCP que, sota la direcció del seu Comitè Central, en les condicions més difícils, enfrontant i derrotant una guerra reaccionària d'extermini i en la situació complexa del revolt, ha sabut mantenir i desenvolupar el nou poder, resolent problemes nous precisament per aplicar el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment pensament gonzalo.
Nou Revisionisme, Vell Revisionisme
Demostrar que el nou revisionisme disfressat de "maoisme" (maoisme de paraula i oportunisme de fet) està fonamentat, en essència, pels mateixos arguments amb què es revestia el vell revisionisme és una tasca molt important.
Quins són els punts clau per dilucidar el revisionisme, el qual, tal com afirmava Lenin, té el talent d'eludir els principis del marxisme per així tergiversar-los?: "En termes generals, es pot dir que d'aquesta actitud evasiva davant la qüestió de les relacions entre la revolució proletària i l'Estat, actitud evasiva favorable per l'oportunisme i de la qual es nodria aquest, va sorgir la tergiversació del marxisme i el seu complet enviliment." ("L'estat i la Revolució", Lenin, pàg. 127).
1. Oposició recalcitrant a la destrucció del vell Estat.
2. Oposició a la construcció del nou poder. Això és pedra de toc de la revolució mundial, en el desenvolupament de les guerres populars en el món.
Què deia el "Che" Guevara sobre la "Reforma Agrària" a Cuba?. El desembre de 1964 ell afirmava que:
"A causa del predomini que en l'organització de la producció agrícola mantenia el latifundi, i a les enormes plantacions de canya de sucre organitzades en forma capitalista, va ser relativament fàcil convertir aquest tipus d'unitat en granges estatals i cooperatives que abastaven enormes extensions d'àrea. Per aquesta via, Cuba evitava el lent procés pel qual han passat altres revolucions agràries: repartir les terres en un nombre fantàstic de minifundis i després començar l'agrupació dels mateixos amb l'objectiu d'aplicar tècniques més modernes, que només són factibles a certes escales de producció." ("Temes Econòmics", Ernesto Che Guevara, pàg. 253).
Un any abans, en un discurs en el Seminari sobre Planificació a Algèria havia corroborat que la revolució cubana:
"Era una revolució que arribava al poder. Era un moviment de poble que havia destruït el poder polític i militar dels titelles de l' imperialisme ianqui. Però els seus dirigents eren una agrupació de combatents d'alts ideals i escassa preparació. La superestructura de l'Estat capitalista neocolonial estava intacta ... Els vells ministeris eren coves de buròcrates i de paràsits sense vida interna, sense harmonia interna dins del govern. Sense unificar els seus dirigents fonamentals amb la línia fonamental de la Revolució. Aquests òrgans del poder de la burgesia vegetaven dins del nou Estat que es començava a gestar, i eren com uns esculls dins de la mar, independents d'aquest Estat, aïllats d'aquest mar, de la marea humana que avançava."
Mai, en cap moment de la història de les lluites d'alliberament "guiades" per l'exemple cubà o "guevarista", aquestes lluites d’alliberament apuntaren a destruir el vell Estat, mai el seu objectiu va ser aixafar l' imperialisme. Van ser moviments que van néixer deformes, amb els principis torts, amb fraseologia pseudorevolucionària que apuntaven a estructurar governs més "benèvols", menys depredadors, meres suplantacions gestores, però que en l'essencial només mantenien l'estructura del vell Estat i la dominació del imperialisme (en el cas de Cuba del socialimperialisme). Cap d'aquestes "revolucions" apuntava a construir nou poder, i estaven subjectes al bastó de comandament del socialimperialisme rus.
El cost de vides que va significar cadascuna de les lluites tenen com a realitat el sacrifici de la classe i la traïció del revisionisme: el proletariat, els camperols, els millors fills i filles del poble es van sacrificar per fundar una nova societat, una nova economia, una nova cultura, i què és el que els va donar el grup de revisionistes ajudats al feu del lideratge?: traïció i capitulació. De què va servir destruir les forces vives de l'enemic explotador? De res. Perquè hi va haver traïció de principis i capitulació. Perquè mai es va apuntar a construir un Estat de nova democràcia per després, sense cap interrupció, establir la dictadura del proletariat i construir el socialisme: mai es va apuntar a fer guerra popular fins al comunisme.
I si encara queda algun dubte, es poden mostrar algunes dades sobre les normes i principis d'aquests moviments:
Estatuts del FSLN:
"Arto. 4. - El Front Sandinista lluita per una societat sense discriminacions per raons de classe, raça o gènere, opcions sexuals, culturals o creences religioses, on tots els éssers humans siguin dignificats amb iguals deures i drets i puguin gaudir a plenitud dels béns materials suficients per satisfer les seves necessitats personals i familiars. Una societat en la qual tothom pugui desenvolupar integralment en el material i en l'espiritual. "
"Arto. 5. - El F.S.L.N. propugna un socialisme que respongui a les condicions històriques vigents, la seva essència consisteix a procurar per tots els nicaragüencs una vida digna, amb oportunitat d'ocupació, accés a la salut, l'educació, habitatge, a la cultura, l'esport i, en termes globals, a una justa distribució de la riquesa mitjançant l'aprofitament del nostre recursos naturals."
Quins drets tenen els seus afiliats?
Carta de Principis i Objectius del FMLN:
"UN. La conquesta de la pau i de la revolució democràtica.
Consolidar la pau realitzant les transformacions que estableixen els Acords de Chapultepec i aprofundir la revolució democràtica, impulsant els canvis econòmics, socials i polítics que necessita el país.
"DOS. Enfortir la Societat Civil.
L'enfortiment i la vigorització de la Societat Civil, i el desmuntatge del militarisme al país, constitueixen un objectiu per aclarir el camí de la democràcia i modernitzar a la societat salvadorenca.
"TRES. Conquerir la Democràcia política.
Construir una democràcia política real i participativa, on els ciutadans puguin gaudir de totes les llibertats polítiques, i exercir els seus drets, especialment el seu dret a triar o revocar lliurement els seus governants, el dret a una correcta administració de justícia, el dret a la seguretat jurídica entesa com una garantia i servei a la societat, el dret a les llibertats d'associació, a la lliure expressió ia la llibertat de credo i religió, el mateix que l'exercici de totes les llibertats fonamentals que possibiliti el gaudi ple dels seus drets.
"QUATRE. Assegurar la vigència dels Drets Humans.
Assolir la vigència, desenvolupament i garantia dels drets humans a la societat salvadorenca, com una condició indispensable per a la convivència pacífica, la democràcia i el desenvolupament nacional.
"CINC. Impulsar el desenvolupament econòmic.
Conquerir el desenvolupament i modernització econòmica nacional, basats en la justícia social, la democratització de la propietat, els ingressos i l'economia en el seu conjunt, promovent la integració centreamericana i la cooperació internacional.
"SIS. La reconstrucció del país.
El Salvador pateix els efectes d'una guerra interna molt recent, el mateix que les seqüeles de llargues dècades de militarisme i d'un règim econòmic i social que va enfonsar el país en una crisi profunda. Per superar aquesta situació, eradicar la misèria i encaminar-nos a un desenvolupament autosostingut i amb equitat, es requereix la reconstrucció de la nació en l'econòmic, social, cultural, moral i ecològic.
"SET. Sobirania i Independència Nacional.
Recuperar la sobirania i enfortir la independència nacional, basats en l'autodeterminació dels salvadorencs, per tal de promoure i desenvolupar la democràcia i la nostra veritable identitat nacional, en un marc de relacions internacionals de cooperació, amistat i respecte mutu.
"VUIT. Lluitar per construir un règim econòmic, social i polític de caràcter socialista.
Orientar la lluita del Partit per procurar transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que garanteixin en el llarg termini, la consecució d'un sistema de convivència social nou; aquest sistema estarà basat en els postulats essencials de llibertat, justícia, humanisme, solidaritat, igualtat i equitat de gènere, equitat econòmica i participació democràtica, orientada a superar l'explotació i la marginació entre les persones d'una minoria sobre la majoria, i / o de l'Estat o del mercat sobre el conjunt de la societat, tot això d'acord amb nostra pròpia experiència i assimilant crítica i de forma creadora les experiències i el pensament humanista i socialista universal. El Socialisme així, haurà de realitzar el desenvolupament humà sostenible.
"NOU. Promoure i defensar els drets humans de les dones.
Com a objectiu primordial, tenint en compte que les dones, sent més de la meitat de la població, són víctimes de discriminació i violació als seus més elementals drets pel fet de ser dones, i que això es converteix en un obstacle per a qualsevol procés democràtic i qualsevol projecte de desenvolupament, principalment per al nostre projecte de societat socialista."
En conclusió, què és el que veiem amb el nou revisionisme?
Després del començament de la Guerra Popular al Perú dirigida pel PCP, partit de nou tipus militaritzat, molts partits comunistes s'han reconstituït en base al maoisme, plantejant el maoisme com a nova, tercera i superior etapa del marxisme. Partits Comunistes han iniciat guerra popular o lluites armades seguint el camí del PCP com al Nepal, Índia, Turquia, Filipines, i altres s'estan preparant per iniciar. La importància de la guerra popular a Perú no només ha estat reconeguda pel proletariat internacional i els pobles oprimits sinó que també ha estat reconeguda per l' imperialisme, la reacció i el revisionisme que combaten el PCP i a la seva Direcció, amb l'objectiu de destruir la guerra popular per qualsevol mitjà i que el maoisme no passi a comandar la nova gran onada de la revolució proletària mundial. És la guerra popular a Perú la primera iniciada després del cop revisionista de Teng a la Xina i va ser el president Gonzalo qui va definir el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme en dura lluita contra el revisionisme. El pensament gonzalo és sinònim de guerra popular, per això el volen destruir.
Als 32 anys de l' inici de la guerra popular a Perú avui podem constatar com els pobles del món s'aixequen en nom del maoisme, que les masses volen la revolució i que donen les seves vides combatent aquesta podrida societat. En l'actualitat les lluites dels pobles del món, inclosos els països imperialistes, demostren que la tendència principal és la revolució.
L' imperialisme, la reacció i el revisionisme en el seu objectiu de destruir la revolució al Perú i al maoisme al món han elaborat els seus propis plans. Al Perú la LOD i la mentida "acords de pau" va ser un pla pilot que després van aplicar al Nepal i que intenten aplicar en altres països. El PCP basant-se en la seva experiència ha establert que la LOD i la mentida "acords de pau" va ser un pla elaborat i dirigit per la superpotència ianqui, i basant-se en l'anàlisi de la situació internacional ha establert que existeix un pla internacional "d’acords de pau". L'objectiu és acabar amb tota lluita armada revolucionària i especialment les guerres populars que estan dirigides per Partits maoistes per tal de convertir-los en Partits maoistes de" capçalera ", que es presentin a les eleccions i formin part del vell Estat o es converteixin en revisionisme armat que fa lluita armada per pressionar i per arribar a acords amb el vell Estat. És dins d'aquest pla que han aixecat la LOD i la LOI al Perú. Per fer avançar el seu pla de "acords de pau", tant al Perú com a altres països, és fonamental que velles posicions revisionistes guanyin influència dins del MCI. Revisionisme és capitulació, capitulació davant la reacció interna a cada país i davant l' imperialisme a nivell internacional.
La LOI al Perú, revisionisme armat
L' imperialisme, la reacció i el nou i vell revisionisme ataquen la direcció del Partit perquè és la subjecció del CC del PCP a la Direcció del President Gonzalo i al seu totpoderós pensament el que ha permès mantenir el rumb de la revolució en molt dures condicions, guerra popular que no ha cessat ni un segon des de 1980. Amb un CC del PCP que segueix dirigint la guerra popular en combat contra la LOD i la LOI amb les armes a la mà.
La LOI realment planteja un Partit sense Direcció, sense pensament gonzalo, un Partit que no colpegi al capitalisme burocràtic, que desenvolupi accions armades sense construir el Nou Poder. La LOI nega el fonamental del maoisme, el poder, nega la direcció proletària de la revolució. Que un dels seus caps sigui un col·laborador directe de la reacció ens mostra com l' imperialisme, la reacció i el nou revisionisme es mouen conjuntament i de forma planificada sota la direcció de l' imperialisme, principalment ianqui. És una línia militarista centrada només en accions militars. Anihilament de l'enemic, confiscació d'armes respectant al capitalisme burocràtic i a la semifeudalitat. La LOI ataca al president Gonzalo i al pensament gonzalo perquè s'oposa a l'aplicació concreta del maoisme a la realitat del Perú, als desenvolupaments del maoisme i especialment a la guerra popular, s'oposa, en definitiva, a la direcció proletària de la revolució en el Perú i parla de maoisme en general. És el revisionisme modern el que aixeca el concepte que "dos s'uneixen en un" i per això aquest revisionisme s'oposa a una Direcció sustentada en un pensament: s'oposa al fet de que una classe (el proletariat) amb el seu partit i la seva ideologia dirigeixin la revolució proletària mundial, en canvi, aixequen, com és el cas del Nepal, un "consell d'ancians" on diverses línies mercadegen amb la sang de les masses, també és el cas de la "nova síntesi de Avakian", on aquest subjecte planteja que en el socialisme (veient només individus i no classes) coexistiran altres línies burgeses que a més "va dir" "ajudaran" a construir el "comunisme", el fulano afirma: "... hi haurà moltes diferents persones i tendències en la societat socialista que influeixin en moltes diferents direccions –i a la llarga tot això podrà contribuir al procés d'arribar a conèixer la veritat i d'arribar al comunisme."(Carta als partits i organitzacions participants del Moviment Revolucionari Internacionalista Partit Comunista Revolucionari, Estats Units).
De la mateixa manera, la LOI parla de maoisme en general però ataca el pensament gonzalo, és a dir, a l'aplicació concreta del marxisme-leninisme-maoisme, principalment maoisme, a la realitat del Perú.
Sobre la construcció del Nou Estat la LOI planteja que "sota l'erroni concepte 'generar espai buit de poder' es van assassinar a milers de regidors governadors, a centenars d'alcaldes, congressistes, es va aniquilar a milers de representants de les comunitats i caserius perquè suposadament eren caps negres representants de l' imperialisme" i qualifica el president Gonzalo de terrorista. Amb la LOI les masses no exerceixen la seva dictadura contra les classes explotadores, opressores, cacics o lacais, la LOI segueix aplicant vella política, es respecta a les autoritats de l'Estat reaccionari. Aquí trobem l'essència de la LOI: la defensa del vell Estat.
Sobre el Front planteja que el president Gonzalo "va generar genocidi amb els companys del MRTA, Pàtria Vermella, PCP-U, MIR i altres que van estar en el camí de la lluita armada". El Front el construeix com un front revisionista d'organitzacions sense direcció proletària, un front per negociar, i no de classes amb la direcció omnímoda de la classe obrera a través del seu Partit. Tendeix ponts al vell Estat i es presenta com una guerrilla "bona". Afirma: no som terroristes, el terrorista és el president Gonzalo. Com revisionistes pensen que la força sorgeix de la unitat sense principis, proposen un "Front Únic" revisionista que s'oposa a la tesi maoista que la línia ho decideix tot. Comparteixen la vella tesi revisionista que el Partit no dirigeix el Front sinó que es dilueix en ell.
La LOI s'oposa a la militarització i a la construcció concèntrica del Partit doncs construeix en funció de la negociació i no en funció de la demolició del vell Estat on el Partit dirigeix de forma omnímoda l'exèrcit i el front apuntant a la presa del poder. "La construcció concèntrica dels tres instruments és la plasmació orgànica de la militarització del Partit i en síntesi es resumeix en el que el president Gonzalo ensenya: El Partit és l'eix de tot, dirigeix de forma omnímoda els tres instruments, la seva pròpia construcció, absolutament el exèrcit i al nou Estat com a dictadura conjunta i apunta a la dictadura del proletariat" (Línia de construcció. PCP). Veiem doncs per què la LOI ataca el pensament gonzalo doncs és aquest el que garanteix el rumb de la revolució, garanteix la direcció proletària de la guerra popular amb ideologia proletària, aparells propis i formes proletàries d'organització apuntant cap a la dictadura del proletariat.
Sobre el treball de masses la LOI planteja que la creació del PCP d'organismes generats causa fraccionament, paral·lelisme, sectarisme i destrucció de les organitzacions socials. En la seva línia de masses el PCP, per contra, afirma que el principal del treball de masses és el poder i que a les masses cal organitzar-les en funció del poder, poder per la classe, poder per al proletariat, poder per la guerra. "Centrar-se en el poder exigeix també organitzar en les diverses formes noves que demanen les noves formes de lluita, ja que la guerra imprimeix canvis en la lluita i organització de les masses. Com Lenin ens ensenya, en èpoques de revolució cal conformar organitzacions noves i anar contra els vells dirigents que el que busquen és vendre la revolució per acomodar dins el sistema reaccionari. Ja no es pot, doncs, usar les velles formes de lluita i d'organització de masses "(Línia de Masses. PCP). L'objectiu de la presa del poder a tot el país exigeix per tant formes noves d'organització en funció de la guerra popular i dirigides pel Partit, és l'única manera de garantir la direcció proletària de la revolució. El que planteja la LOI, com tot el revisionisme, és condemnar les masses a vessar la seva sang per reformes i perdre les seves conquestes quan arriba la crisi en un cicle sense fi.
Els organismes generats són definits pel PCP al III ple del 73 com "organitzacions generades pel proletariat en els diferents fronts de treball; seus tres caràcters 1) Adherits a Mariátegui 2) Organitzacions de masses i 3) cenyits al centralisme democràtic" i tota la feina de masses del Partit es va centrar en el començament de la guerra popular. En els organismes generats podem veure una plasmació del principi comunista que són les masses les que fan la història i el Partit qui les dirigeix. Les masses, sota la direcció del Partit, van més enllà de l'ordre burgès i la seva legalitat alhora que es van temperant en i per a la guerra popular, la lluita reivindicativa es desenvolupa en funció del poder. La LOI s'oposa a la direcció proletària de la revolució ja s'oposa a la demolició del vell Estat, per això s'oposa a la construcció d'organismes generats per evitar que les masses ultrapassin l'ordre burgès dirigides pel seu partit.
La LOI a un any de balanç del seu funcionament només aixeca accions militars, anihilaments de l'enemic i confiscació d'armes, però no presenta ni una sola acció contra el capitalisme burocràtic ni contra la semifeudalitat. No hi ha construcció, no hi ha nova economia. Parla de que la superpotència ianqui tracta de monopolitzar el petroli i monopolitzar el negoci de les drogues a Llatinoamèrica. Defensa a Veneçuela i al seu "socialfeixisme del segle XXI", demostrant que no està per dur a terme la Revolució de Nova Democràcia i que només està per posar-se darrera d'una facció de la gran burgesia. Per això defensa Veneçuela perquè no està per desenvolupar una nova economia al servei de les necessitats de les masses sinó per defensar la vella economia que es desenvolupa en els països semicolonials, el capitalisme burocràtic, al servei de les necessitats dels països imperialistes proporcionant matèries primeres i productes no elaborats.
En quant a l'economia la LOI defensa que cal esperar fins que els Partits Comunistes de tot el món concretin "una transformació revolucionària del sistema d'explotació i opressió imperialista sobre la faç del món" per acabar amb la vella economia, i esperant que arribi aquest moment, com a Veneçuela, que amb Chávez es segueixi desenvolupant la vella economia convivint la monoproducció del petroli al costat dels grans latifundis al servei de l' imperialisme, la LOI no porta a terme la revolució de nova democràcia. No es qüestiona el monocultiu de coca al servei de l' imperialisme, principalment de la superpotència ianqui, només el monopoli d'aquest negoci. És important ressaltar com la LOI respecta els interessos de les multinacionals i de la gran burgesia peruana, en el cas del Consorci de Camisea dedicat al negoci petrolier s'ha compromès a respectar a aquesta empresa que opera al VRAE sempre que compleixi les exigències de la LOI. La LOI desenvolupa la lluita armada amb l'objectiu de pressionar a l' imperialisme, principalment ianqui, i al vell Estat per tal d’arribar a acords. Han usurpat la força principal del Comitè Regional Principal, i amb ella desenvolupen foquisme, però les forces locals i de base estan amb el Partit i el seu Comitè Central. La perspectiva de la LOI és negra. S'oposa al mar armat de masses i la dictadura conjunta dirigida per la classe obrera. S'oposa a la Revolució de Nova Democràcia.
En quant a la lluita armada el seu objectiu és defensar el vell sistema sense sortir del marc de la reforma dins el caduc sistema explotador i entén la lluita armada com a lluita defensiva "perquè no hi ha un altre camí, tampoc hi ha una altra solució", en funció d'acomodar-se al vell Estat.
Tant la LOI com la LOD a Perú, com a parts del pla imperialista de "acords de pau", com els nous revisionismes, ataquen la direcció, al pensament gonzalo, al Nou Poder que és atacar la direcció proletària de la revolució buscant acomodar-se dins del vell Estat.
30 juliol 2012