lunes, 15 de octubre de 2012

CONVOCATÒRIA CONFERÈNCIA INTERNACIONAL A MADRID

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

CONVOCATÒRIA:

CONFERÈNCIA INTERNACIONAL A MADRID EL 27 D’OCTUBRE DE 2012

VISCA EL MAOÍSME!
FORA EL PLA IMPERIALISTA DELS “ACORDS DE PAU”!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

El Moviment Popular Perú convida a tots els Partits Comunistes i organitzacions revolucionàries a participar en la Conferència Internacional a Madrid el 27 d’octubre de 2012.
Els comunistes del Món estem enfrontant-nos a una ofensiva contrarevolucionària general, i avui com a part d’aquesta, a un atac sistemàtic i planificat del revisionisme contra la unitat del nostre moviment a nivell mundial. Com sempre, els revisionistes ataquen als comunistes acusant-los de causar divisió, perquè defensem els principis inalterables de la nostra classe.
Com deia el PCX, en la lluita contra el revisionisme rus: “la premsa soviètica ha publicat nombrosos articles, acusant als comunistes xinesos de ser ‘sectaris’ i ‘escissionistes’ . Però, quina és la veritat? Qui són els que minen la unitat del camp socialista i del moviment comunista internacional? Qui són els que trepitgen els principis de l’ internacionalisme proletari? I qui són els que violen grollerament les normes de les relacions recíproques entre els partits germans? En una paraula, qui són els veritables escissionistes? “
Per arribar a la unitat, els comunistes hem de rebutjar els mètodes burgesos, és a dir la conciliació, la lluita bruta, la lluita sense principis, la lluita per defensar els interessos d’individus o grups, i no la de la nostra classe el proletariat internacional. Diem No! Els comunistes del món hem d’aplicar el mètode marxista-leninista-maoista de lluita de dues línies, de crítica i autocrítica, lluita fonamentada en els principis de la nostra totpoderosa ideologia proletària universal, el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme, i basada en l’aplicació d’aquesta als diferents països, les experiències pràctiques de tots els partits i organitzacions, principalment els que desenvolupen guerra popular.
Convoquem a aquesta Conferència amb els motius, establerts pel Comitè Central del Partit Comunista del Perú, de 1) Sistematitzar l’aplicació del maoisme al món, 2) Debatre els desacords actuals que hi ha al MCI per unir-nos a nivell mundial contra el nou revisionisme i el pla imperialista dels “acords de pau”, i 3) Celebrar el XX Aniversari del Magistral Discurs del President Gonzalo, enarborant la consignes “Defensar la vida del president Gonzalo!” i “Exigim la presentació pública en viu i en directe del President Gonzalo i que se li permeti pronunciar!”

VISCA EL MAOÍSME! FORA EL REVISIONISME!
FORA EL PLA IMPERIALISTA DELS ”ACORDS DE PAU”!
COMBATRE I AIXAFAR LA LOD I LA LOI AMB GUERRA POPULAR!
VISCA EL PRESIDENT GONZALO I EL SEU TOTPODERÓS PENSAMENT!
VISCA EL GLORIÓS MOVIMENT COMUNISTA INTERNACIONAL!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Moviment Popular Perú                                                                   Octubre 2012

miércoles, 10 de octubre de 2012

AVANÇ DE LA REVISTA SOL ROJO nª 38


AIXAFAR EL NOU REVISIONISME AMB GUERRA POPULAR


"La història ens ensenya que una línia política i militar justa no sorgeix ni es desenvolupa en forma espontània i tranquil·la, sinó en lluita contra l'oportunisme de 'esquerra' d'una banda, i contra l'oportunisme de dreta per l'altra. Sense combatre aquestes pernicioses desviacions que minen la revolució i la guerra revolucionària, i sense superar-les completament, serà impossible elaborar una línia justa i aconseguir la victòria en la guerra revolucionària"
(President Mao, Selecció de Escrits Militars pàg. 99)

"Aquesta convergència de la nova ofensiva contrarevolucionària revisionista d’acord amb l' imperialisme somia amb la destrucció definitiva del marxisme, somia escombrar tot el que la revolució ha fet, tots els seus èxits, tota la seva heroica acció; volen entronitzar de nou el vell, el pervers domini de la reacció en el moment més caduc i sinistre de l' imperialisme. Això repercuteix i veiem capitulació i renecs monstruosos, es donen entre la petita burgesia, en les crostes obreres, el MRTA per exemple és el pregó de la capitulació al país, difonen la  'pau', la democràcia burgesa; capitulen davant l' imperialisme. La capitulació s'expressa en dues facetes: capitulació davant la reacció nativa i capitulació mundial, sempre és així, el seu objectiu és vendre la revolució. És clar, doncs, que ha de ser arrasada a sang i foc i això requereix d'una estratègia i una tàctica".
("Construir la conquesta del poder enmig de la guerra popular!", II Ple, PCP.)


En l'actualitat han sorgit un gran nombre d'organitzacions denominades "maoistes" de capçalera. En referència a l'anàlisi del context de la revolució mundial, això confirma i aclareix el fet de quina és la nova estratègia de la reacció i de l' imperialisme, principalment ianqui.
Ha sorgit un nou revisionisme amb el títol de "maoista", alletat pel vell revisionisme, la reacció i l' imperialisme. L'objectiu fonamental d'aquest nou revisionisme és avortar la revolució, trencar la moral de les masses i, en definitiva, aixafar qualsevol lluita armada que vulgui desenvolupar-se com guerra popular aplicant els principis del maoisme a les condicions concretes de cada país - com s'ha aplicat i es desenvolupa en el cas de la guerra popular del Perú.
Què requereix per aconseguir tot això?
1. L’objectiu és la capitulació. Capitulació que es dóna en fases de "negociació", amb arguments infames com la sol·licitud de "treva" a l'enemic, com la porta oberta als acords temporals de no agressió, com el fals pont estes del trànsit d'ostatges: totes aquestes accions nefastes i vils, no són sinó passos i temptatives de regateig amb l'Estat reaccionari burgès a la recerca de prebendes, del lucre, del bagatge.
2. Col·lusió i convergència, a nivell internacional, amb tota la grollera estofa de “vendeobreros” i totes les miserables organitzacions i partits que, incapaços de dur endavant una revolució, creixen a la caça d'un càrrec o d'un feu polític. És a dir, cretinisme parlamentari per negar la dictadura del proletariat i mantenir la dictadura de la burgesia i la dominació imperialista.
3. Generar mentides i línies oportunistes que apuntin contra la medul·la de la torxa de les guerres populars avui en el món: la guerra popular del Perú, la seva direcció, la seva ideologia i el seu partit, i al seu torn atacar aquests mateixos punts en els altres països. Això és evident perquè:
a. És gràcies a l'aportació del PCP, el seu Comitè Central i la seva Direcció el president Gonzalo que va entronitzar el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme, una lluita que el Partit continua portant a terme avui sota la direcció del seu Comitè Central.
b. És el PCP que, sota la direcció del seu Comitè Central, en les condicions més difícils, enfrontant i derrotant una guerra reaccionària d'extermini i en la situació complexa del revolt, ha sabut mantenir i desenvolupar el nou poder, resolent problemes nous precisament per aplicar el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment pensament gonzalo.

Nou Revisionisme, Vell Revisionisme
Demostrar que el nou revisionisme disfressat de "maoisme" (maoisme de paraula i oportunisme de fet) està fonamentat, en essència, pels mateixos arguments amb què es revestia el vell revisionisme és una tasca molt important.
Quins són els punts clau per dilucidar el revisionisme, el qual, tal com afirmava Lenin, té el talent d'eludir els principis del marxisme per així tergiversar-los?: "En termes generals, es pot dir que d'aquesta actitud evasiva davant la qüestió de les relacions entre la revolució proletària i l'Estat, actitud evasiva favorable per l'oportunisme i de la qual es nodria aquest, va sorgir la tergiversació del marxisme i el seu complet enviliment." ("L'estat i la Revolució", Lenin, pàg. 127).
1.      Oposició recalcitrant a la destrucció del vell Estat.
2.      Oposició a la construcció del nou poder. Això és pedra de toc de la revolució mundial, en el desenvolupament de les guerres populars en el món.
Què deia el "Che" Guevara sobre la "Reforma Agrària" a Cuba?. El desembre de 1964 ell afirmava que:
"A causa del predomini que en l'organització de la producció agrícola mantenia el latifundi, i a les enormes plantacions de canya de sucre organitzades en forma capitalista, va ser relativament fàcil convertir aquest tipus d'unitat en granges estatals i cooperatives que abastaven enormes extensions d'àrea. Per aquesta via, Cuba evitava el lent procés pel qual han passat altres revolucions agràries: repartir les terres en un nombre fantàstic de minifundis i després començar l'agrupació dels mateixos amb l'objectiu d'aplicar tècniques més modernes, que només són factibles a certes escales de producció." ("Temes Econòmics", Ernesto Che Guevara, pàg. 253).
Un any abans, en un discurs en el Seminari sobre Planificació a Algèria havia corroborat que la revolució cubana:
"Era una revolució que arribava al poder. Era un moviment de poble que havia destruït el poder polític i militar dels titelles de l' imperialisme ianqui. Però els seus dirigents eren una agrupació de combatents d'alts ideals i escassa preparació. La superestructura de l'Estat capitalista neocolonial estava intacta ... Els vells ministeris eren coves de buròcrates i de paràsits sense vida interna, sense harmonia interna dins del govern. Sense unificar els seus dirigents fonamentals amb la línia fonamental de la Revolució. Aquests òrgans del poder de la burgesia vegetaven dins del nou Estat que es començava a gestar, i eren com uns esculls dins de la mar, independents d'aquest Estat, aïllats d'aquest mar, de la marea humana que avançava."
Mai, en cap moment de la història de les lluites d'alliberament "guiades" per l'exemple cubà o "guevarista", aquestes lluites d’alliberament apuntaren a destruir el vell Estat, mai el seu objectiu va ser aixafar l' imperialisme. Van ser moviments que van néixer deformes, amb els principis torts, amb fraseologia pseudorevolucionària que apuntaven a estructurar governs més "benèvols", menys depredadors, meres suplantacions gestores, però que en l'essencial només mantenien l'estructura del vell Estat i la dominació del imperialisme (en el cas de Cuba del socialimperialisme). Cap d'aquestes "revolucions" apuntava a construir nou poder, i estaven subjectes al bastó de comandament del socialimperialisme rus.
El cost de vides que va significar cadascuna de les lluites tenen com a realitat el sacrifici de la classe i la traïció del revisionisme: el proletariat, els camperols, els millors fills i filles del poble es van sacrificar per fundar una nova societat, una nova economia, una nova cultura, i què és el que els va donar el grup de revisionistes ajudats al feu del lideratge?: traïció i capitulació. De què va servir destruir les forces vives de l'enemic explotador? De res. Perquè hi va haver traïció de principis i capitulació. Perquè mai es va apuntar a construir un Estat de nova democràcia per després, sense cap interrupció, establir la dictadura del proletariat i construir el socialisme: mai es va apuntar a fer guerra popular fins al comunisme.
I si encara queda algun dubte, es poden mostrar algunes dades sobre les normes i principis d'aquests moviments:

Estatuts del FSLN:
"Arto. 4. - El Front Sandinista lluita per una societat sense discriminacions per raons de classe, raça o gènere, opcions sexuals, culturals o creences religioses, on tots els éssers humans siguin dignificats amb iguals deures i drets i puguin gaudir a plenitud dels béns materials suficients per satisfer les seves necessitats personals i familiars. Una societat en la qual tothom pugui desenvolupar integralment en el material i en l'espiritual. "
"Arto. 5. - El F.S.L.N. propugna un socialisme que respongui a les condicions històriques vigents, la seva essència consisteix a procurar per tots els nicaragüencs una vida digna, amb oportunitat d'ocupació, accés a la salut, l'educació, habitatge, a la cultura, l'esport i, en termes globals, a una justa distribució de la riquesa mitjançant l'aprofitament del nostre recursos naturals."
Quins drets tenen els seus afiliats?
"e. Criticar en privat, o en les reunions dels organismes partidaris, a qualsevol membre del partit, sigui quin sigui el càrrec que ocupi. La crítica ha de ser objectiva, oportuna, fraternal i constructiva. "               (Font: http://www.fsln-nicaragua.com/documentos/estatutos/index.html)

Carta de Principis i Objectius del FMLN:
"UN. La conquesta de la pau i de la revolució democràtica.
Consolidar la pau realitzant les transformacions que estableixen els Acords de Chapultepec i aprofundir la revolució democràtica, impulsant els canvis econòmics, socials i polítics que necessita el país.
"DOS. Enfortir la Societat Civil.
L'enfortiment i la vigorització de la Societat Civil, i el desmuntatge del militarisme al país, constitueixen un objectiu per aclarir el camí de la democràcia i modernitzar a la societat salvadorenca.
"TRES. Conquerir la Democràcia política.
Construir una democràcia política real i participativa, on els ciutadans puguin gaudir de totes les llibertats polítiques, i exercir els seus drets, especialment el seu dret a triar o revocar lliurement els seus governants, el dret a una correcta administració de justícia, el dret a la seguretat jurídica entesa com una garantia i servei a la societat, el dret a les llibertats d'associació, a la lliure expressió ia la llibertat de credo i religió, el mateix que l'exercici de totes les llibertats fonamentals que possibiliti el gaudi ple dels seus drets.
"QUATRE. Assegurar la vigència dels Drets Humans.
Assolir la vigència, desenvolupament i garantia dels drets humans a la societat salvadorenca, com una condició indispensable per a la convivència pacífica, la democràcia i el desenvolupament nacional.
"CINC. Impulsar el desenvolupament econòmic.
Conquerir el desenvolupament i modernització econòmica nacional, basats en la justícia social, la democratització de la propietat, els ingressos i l'economia en el seu conjunt, promovent la integració centreamericana i la cooperació internacional.
"SIS. La reconstrucció del país.
El Salvador pateix els efectes d'una guerra interna molt recent, el mateix que les seqüeles de llargues dècades de militarisme i d'un règim econòmic i social que va enfonsar el país en una crisi profunda. Per superar aquesta situació, eradicar la misèria i encaminar-nos a un desenvolupament autosostingut i amb equitat, es requereix la reconstrucció de la nació en l'econòmic, social, cultural, moral i ecològic.
"SET. Sobirania i Independència Nacional.
Recuperar la sobirania i enfortir la independència nacional, basats en l'autodeterminació dels salvadorencs, per tal de promoure i desenvolupar la democràcia i la nostra veritable identitat nacional, en un marc de relacions internacionals de cooperació, amistat i respecte mutu.
"VUIT. Lluitar per construir un règim econòmic, social i polític de caràcter socialista.
Orientar la lluita del Partit per procurar transformacions polítiques, econòmiques, socials i culturals que garanteixin en el llarg termini, la consecució d'un sistema de convivència social nou; aquest sistema estarà basat en els postulats essencials de llibertat, justícia, humanisme, solidaritat, igualtat i equitat de gènere, equitat econòmica i participació democràtica, orientada a superar l'explotació i la marginació entre les persones d'una minoria sobre la majoria, i / o de l'Estat o del mercat sobre el conjunt de la societat, tot això d'acord amb nostra pròpia experiència i assimilant crítica i de forma creadora les experiències i el pensament humanista i socialista universal. El Socialisme així, haurà de realitzar el desenvolupament humà sostenible.
"NOU. Promoure i defensar els drets humans de les dones.
Com a objectiu primordial, tenint en compte que les dones, sent més de la meitat de la població, són víctimes de discriminació i violació als seus més elementals drets pel fet de ser dones, i que això es converteix en un obstacle per a qualsevol procés democràtic i qualsevol projecte de desenvolupament, principalment per al nostre projecte de societat socialista."

En conclusió, què és el que veiem amb el nou revisionisme?
Després del començament de la Guerra Popular al Perú dirigida pel PCP, partit de nou tipus militaritzat, molts partits comunistes s'han reconstituït en base al maoisme, plantejant el maoisme com a nova, tercera i superior etapa del marxisme. Partits Comunistes han iniciat guerra popular o lluites armades seguint el camí del PCP com al Nepal, Índia, Turquia, Filipines, i altres s'estan preparant per iniciar. La importància de la guerra popular a Perú no només ha estat reconeguda pel proletariat internacional i els pobles oprimits sinó que també ha estat reconeguda per l' imperialisme, la reacció i el revisionisme que combaten el PCP i a la seva Direcció, amb l'objectiu de destruir la guerra popular per qualsevol mitjà i que el maoisme no passi a comandar la nova gran onada de la revolució proletària mundial. És la guerra popular a Perú la primera iniciada després del cop revisionista de Teng a la Xina i va ser el president Gonzalo qui va definir el maoisme com a tercera, nova i superior etapa del marxisme en dura lluita contra el revisionisme. El pensament gonzalo és sinònim de guerra popular, per això el volen destruir.
Als 32 anys de l' inici de la guerra popular a Perú avui podem constatar com els pobles del món s'aixequen en nom del maoisme, que les masses volen la revolució i que donen les seves vides combatent aquesta podrida societat. En l'actualitat les lluites dels pobles del món, inclosos els països imperialistes, demostren que la tendència principal és la revolució.
L' imperialisme, la reacció i el revisionisme en el seu objectiu de destruir la revolució al Perú i al maoisme al món han elaborat els seus propis plans. Al Perú la LOD i la mentida "acords de pau" va ser un pla pilot que després van aplicar al Nepal i que intenten aplicar en altres països. El PCP basant-se en la seva experiència ha establert que la LOD i la mentida "acords de pau" va ser un pla elaborat i dirigit per la superpotència ianqui, i basant-se en l'anàlisi de la situació internacional ha establert que existeix un pla internacional "d’acords de pau". L'objectiu és acabar amb tota lluita armada revolucionària i especialment les guerres populars que estan dirigides per Partits maoistes per tal de convertir-los en Partits maoistes de" capçalera ", que es presentin a les eleccions i formin part del vell Estat o es converteixin en revisionisme armat que fa lluita armada per pressionar i per arribar a acords amb el vell Estat. És dins d'aquest pla que han aixecat la LOD i la LOI al Perú. Per fer avançar el seu pla de "acords de pau", tant al Perú com a altres països, és fonamental que velles posicions revisionistes guanyin influència dins del MCI. Revisionisme és capitulació, capitulació davant la reacció interna a cada país i davant l' imperialisme a nivell internacional.

La LOI al Perú, revisionisme armat
L' imperialisme, la reacció i el nou i vell revisionisme ataquen la direcció del Partit perquè és la subjecció del CC del PCP a la Direcció del President Gonzalo i al seu totpoderós pensament el que ha permès mantenir el rumb de la revolució en molt dures condicions, guerra popular que no ha cessat ni un segon des de 1980. Amb un CC del PCP que segueix dirigint la guerra popular en combat contra la LOD i la LOI amb les armes a la mà.
La LOI realment planteja un Partit sense Direcció, sense pensament gonzalo, un Partit que no colpegi al capitalisme burocràtic, que desenvolupi accions armades sense construir el Nou Poder. La LOI nega el fonamental del maoisme, el poder, nega la direcció proletària de la revolució. Que un dels seus caps sigui un col·laborador directe de la reacció ens mostra com      l' imperialisme, la reacció i el nou revisionisme es mouen conjuntament i de forma planificada sota la direcció de l' imperialisme, principalment ianqui. És una línia militarista centrada només en accions militars. Anihilament de l'enemic, confiscació d'armes respectant al capitalisme burocràtic i a la semifeudalitat. La LOI ataca al president Gonzalo i al pensament gonzalo perquè s'oposa a l'aplicació concreta del maoisme a la realitat del Perú, als desenvolupaments del maoisme i especialment a la guerra popular, s'oposa, en definitiva, a la direcció proletària de la revolució en el Perú i parla de maoisme en general. És el revisionisme modern el que aixeca el concepte que "dos s'uneixen en un" i per això aquest revisionisme s'oposa a una Direcció sustentada en un pensament: s'oposa al fet de que una classe (el proletariat) amb el seu partit i la seva ideologia dirigeixin la revolució proletària mundial, en canvi, aixequen, com és el cas del Nepal, un "consell d'ancians" on diverses línies mercadegen amb la sang de les masses, també és el cas de la "nova síntesi de Avakian", on aquest subjecte planteja que en el socialisme (veient només individus i no classes) coexistiran altres línies burgeses que a més "va dir" "ajudaran" a construir el "comunisme", el fulano afirma: "... hi haurà moltes diferents persones i tendències en la societat socialista que influeixin en moltes diferents direccions –i a la llarga tot això podrà contribuir al procés d'arribar a conèixer la veritat i d'arribar al comunisme."(Carta als partits i organitzacions participants del Moviment Revolucionari Internacionalista Partit Comunista Revolucionari, Estats Units).
De la mateixa manera, la LOI parla de maoisme en general però ataca el pensament gonzalo, és a dir, a l'aplicació concreta del marxisme-leninisme-maoisme, principalment maoisme, a la realitat del Perú.
Sobre la construcció del Nou Estat la LOI planteja que "sota l'erroni concepte 'generar espai buit de poder' es van assassinar a milers de regidors governadors, a centenars d'alcaldes, congressistes, es va aniquilar a milers de representants de les comunitats i caserius perquè suposadament eren caps negres representants de l' imperialisme" i qualifica el president Gonzalo de terrorista. Amb la LOI les masses no exerceixen la seva dictadura contra les classes explotadores, opressores, cacics o lacais, la LOI segueix aplicant vella política, es respecta a les autoritats de l'Estat reaccionari. Aquí trobem l'essència de la LOI: la defensa del vell Estat.
Sobre el Front planteja que el president Gonzalo "va generar genocidi amb els companys del MRTA, Pàtria Vermella, PCP-U, MIR i altres que van estar en el camí de la lluita armada". El Front el construeix com un front revisionista d'organitzacions sense direcció proletària, un front per negociar, i no de classes amb la direcció omnímoda de la classe obrera a través del seu Partit. Tendeix ponts al vell Estat i es presenta com una guerrilla "bona". Afirma: no som terroristes, el terrorista és el president Gonzalo. Com revisionistes pensen que la força sorgeix de la unitat sense principis, proposen un "Front Únic" revisionista que s'oposa a la tesi maoista que la línia ho decideix tot. Comparteixen la vella tesi revisionista que el Partit no dirigeix ​​el Front sinó que es dilueix en ell.
La LOI s'oposa a la militarització i a la construcció concèntrica del Partit doncs construeix en funció de la negociació i no en funció de la demolició del vell Estat on el Partit dirigeix de forma ​​omnímoda l'exèrcit i el front apuntant a la presa del poder. "La construcció concèntrica dels tres instruments és la plasmació orgànica de la militarització del Partit i en síntesi es resumeix en el que el president Gonzalo ensenya: El Partit és l'eix de tot, dirigeix ​​de forma omnímoda els tres instruments, la seva pròpia construcció, absolutament el exèrcit i al nou Estat com a dictadura conjunta i apunta a la dictadura del proletariat" (Línia de construcció. PCP). Veiem doncs per què la LOI ataca el pensament gonzalo doncs és aquest el que garanteix el rumb de la revolució, garanteix la direcció proletària de la guerra popular amb ideologia proletària, aparells propis i formes proletàries d'organització apuntant cap a la dictadura del proletariat.
Sobre el treball de masses la LOI planteja que la creació del PCP d'organismes generats causa fraccionament, paral·lelisme, sectarisme i destrucció de les organitzacions socials. En la seva línia de masses el PCP, per contra, afirma que el principal del treball de masses és el poder i que a les masses cal organitzar-les en funció del poder, poder per la classe, poder per al proletariat, poder per la guerra. "Centrar-se en el poder exigeix ​​també organitzar en les diverses formes noves que demanen les noves formes de lluita, ja que la guerra imprimeix canvis en la lluita i organització de les masses. Com Lenin ens ensenya, en èpoques de revolució cal conformar organitzacions noves i anar contra els vells dirigents que el que busquen és vendre la revolució per acomodar dins el sistema reaccionari. Ja no es pot, doncs, usar les velles formes de lluita i d'organització de masses "(Línia de Masses. PCP). L'objectiu de la presa del poder a tot el país exigeix ​​per tant formes noves d'organització en funció de la guerra popular i dirigides pel Partit, és l'única manera de garantir la direcció proletària de la revolució. El que planteja la LOI, com tot el revisionisme, és condemnar les masses a vessar la seva sang per reformes i perdre les seves conquestes quan arriba la crisi en un cicle sense fi.
Els organismes generats són definits pel PCP al III ple del 73 com "organitzacions generades pel proletariat en els diferents fronts de treball; seus tres caràcters 1) Adherits a Mariátegui 2) Organitzacions de masses i 3) cenyits al centralisme democràtic" i tota la feina de masses del Partit es va centrar en el començament de la guerra popular. En els organismes generats podem veure una plasmació del principi comunista que són les masses les que fan la història i el Partit qui les dirigeix. Les masses, sota la direcció del Partit, van més enllà de l'ordre burgès i la seva legalitat alhora que es van temperant en i per a la guerra popular, la lluita reivindicativa es desenvolupa en funció del poder. La LOI s'oposa a la direcció proletària de la revolució ja s'oposa a la demolició del vell Estat, per això s'oposa a la construcció d'organismes generats per evitar que les masses ultrapassin l'ordre burgès dirigides pel seu partit.
La LOI a un any de balanç del seu funcionament només aixeca accions militars, anihilaments de l'enemic i confiscació d'armes, però no presenta ni una sola acció contra el capitalisme burocràtic ni contra la semifeudalitat. No hi ha construcció, no hi ha nova economia. Parla de que la superpotència ianqui tracta de monopolitzar el petroli i monopolitzar el negoci de les drogues a Llatinoamèrica. Defensa a Veneçuela i al seu "socialfeixisme del segle XXI", demostrant que no està per dur a terme la Revolució de Nova Democràcia i que només està per posar-se darrera d'una facció de la gran burgesia. Per això defensa Veneçuela perquè no està per desenvolupar una nova economia al servei de les necessitats de les masses sinó per defensar la vella economia que es desenvolupa en els països semicolonials, el capitalisme burocràtic, al servei de les necessitats dels països imperialistes proporcionant matèries primeres i productes no elaborats.
En quant a l'economia la LOI defensa que cal esperar fins que els Partits Comunistes de tot el món concretin "una transformació revolucionària del sistema d'explotació i opressió imperialista sobre la faç del món" per acabar amb la vella economia, i esperant que arribi aquest moment, com a Veneçuela, que amb Chávez es segueixi desenvolupant la vella economia convivint la monoproducció del petroli al costat dels grans latifundis al servei de l' imperialisme, la LOI no porta a terme la revolució de nova democràcia. No es qüestiona el monocultiu de coca al servei de l' imperialisme, principalment de la superpotència ianqui, només el monopoli d'aquest negoci. És important ressaltar com la LOI respecta els interessos de les multinacionals i de la gran burgesia peruana, en el cas del Consorci de Camisea dedicat al negoci petrolier s'ha compromès a respectar a aquesta empresa que opera al VRAE sempre que compleixi les exigències de la LOI. La LOI desenvolupa la lluita armada amb l'objectiu de pressionar a l' imperialisme, principalment ianqui, i al vell Estat per tal d’arribar a acords. Han usurpat la força principal del Comitè Regional Principal, i amb ella desenvolupen foquisme, però les forces locals i de base estan amb el Partit i el seu Comitè Central. La perspectiva de la LOI és negra. S'oposa al mar armat de masses i la dictadura conjunta dirigida per la classe obrera. S'oposa a la Revolució de Nova Democràcia.
En quant a la lluita armada el seu objectiu és defensar el vell sistema sense sortir del marc de la reforma dins el caduc sistema explotador i entén la lluita armada com a lluita defensiva "perquè no hi ha un altre camí, tampoc hi ha una altra solució", en funció d'acomodar-se al vell Estat.
Tant la LOI com la LOD a Perú, com a parts del pla imperialista de "acords de pau", com els nous revisionismes, ataquen la direcció, al pensament gonzalo, al Nou Poder que és atacar la direcció proletària de la revolució buscant acomodar-se dins del vell Estat.

30 juliol 2012

Declaració del MIP de juliol de 2012

Proletaris de tots els països, uniu-vos!

PER LA CONSTITUCIÓ I/O RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES!
VISCA EL MAOÍSME, A BAIX EL REVISIONISME!


Decidir un cop cada cert nombre d'anys quins membres de la classe dominant han d'oprimir i aixafar el poble en el parlament: heus aquí la veritable essència del parlamentarisme burgès, no sols en les monarquies constitucionals parlamentàries, sinó també en les repúbliques més democràtiques.
                                                           
Lenin - L'Estat i la revolució

La dictadura democràtica popular necessita la direcció de la classe obrera, perquè la classe obrera és la més perspicaç, la més desinteressada i la més conseqüentment revolucionària. Tota la història de la revolució prova que, sense la direcció de la classe obrera, la revolució fracassa, i que, amb la seva direcció, la revolució triomfa.
              
President Mao Tsetung - Sobre la dictadura democràtica popular
                                           (30 de juny de 1949), Obres Escollides, t. IV
La situació actual a tot el món confirma en els fets la importància decisiva del paper històric del proletariat com a classe dirigent. Avui, quan totes les contradiccions s'aguditzen, i els pobles a tot el món s'aixequen en armes contra aquest vell i caduc sistema d'explotació i opressió, el que els imperialistes i reaccionaris genocides temen més que res és precisament la direcció proletària de la revolució.
El desenvolupament de les contradiccions pròpies d'aquesta etapa d'enfonsament de l' imperialisme i de l'ofensiva de la revolució mundial, porta a una expansió de la situació revolucionària en desenvolupament desigual i a un despertar del proletariat als països imperialistes i als països del Tercer Món.
L' imperialisme està desesperat perquè sap que la seva ruïna és cada cop més propera i és inevitable. Per més que apliqui els seus "paquets de salvament", sap que a cada mida que adopta, més cava la seva sepultura. El capitalisme dóna manotades d'ofegat i mal acumula noves estratègies, diuen: disciplina fiscal contra el dèficit, major liberalització del treball - és a dir més retallada de drets. D'aquesta manera, volen pressionar per a seguir empitjorant les condicions de la classe en general i dels milions de desocupats, que estan en aquests programes, en particular, perquè acceptin  pitjors salaris, pitjor jornada i pitjors condicions de treball.
Quan l'economia "creixia", els guanys súper milionaris es van concentrar en molt poques mans, sobretot en les mans del capital financer. En aquesta suposada "bonança" o "fluorescència" econòmica per a uns quants, per a la gran burgesia, les xifres negres de l'economia s'amagaven o s’encobrien: a Espanya més de 1000 morts anuals per accidents laborals, atac i retallada constant dels drets laborals, endeutament del proletariat. Pel costat del poble el "creixement econòmic" va suposar una contínua degradació del mercat laboral, de les seves condicions de vida. A ningú ha d'estranyar aquest fenomen: el motor de l'economia capitalista és la maximització dels beneficis per a uns pocs. I en temps de crisi toca carregar les pèrdues sobre les masses, i els capitalistes continuen incrementant els seus guanys.
És per això que les classes populars no han d'esperar absolutament res, ni dipositar les seues esperances en aquest vell i caduc sistema.
Els vampirs capitalistes saben que una revolució dirigida pel proletariat conscient, organitzat i dirigit per partits comunistes marxistes-leninistes-maoistes militaritzats, és una revolució que no podran derrotar, i que no s’aturarà fins al seu triomf final.
Un dels instruments principals d'aquesta ofensiva contrarevolucionària és el revisionisme, és a dir la ideologia burgesa amb màscara de marxisme, i els agents de la burgesia dins del moviment proletari. Mentre tot el vell revisionisme segueix complint la seva tasca reaccionària, amb partits "comunistes" o "esquerrans" burgesos, partits "maoistes" de capçalera, que des dels seus llocs en els Estats i en els parlaments de la burgesia reprimeixen al proletariat i als pobles, l' imperialisme ara està assumint el problema del maoisme, és a dir el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme, ideologia universal del proletariat internacional, el marxisme d'avui, forjat en la lluita a mort contra el revisionisme i amb tota la rica experiència de la nostra classe. És a dir, l’ imperialisme aborda la tasca reaccionària d'aniquilar la direcció proletària de la revolució, que en el món actual significa aniquilar el maoisme, i una de les maneres de fer-ho és revisar-lo, distorsionar-lo o convertir-lo en un dogma mort, sense aplicació concreta. Tenen tot tipus de revisionistes, dels que venen als treballadors, de capituladors i de traficants al seu servei per a presentar un "maoisme" domesticat, ajustat a les necessitats de l' imperialisme, i per atacar els principis de la nostra classe.
Els cants de sirena de l' imperialisme, la reacció i el revisionisme només serveixen per a desviar a les masses del camí de la revolució. Mai el poble millorarà la seva situació dins del sistema capitalista: cal destruir-lo, enterrar-lo i construir Nou Poder. Aquesta és la qüestió decisiva: la qüestió del poder, per escombrar al vell Estat reaccionari i instaurar la dictadura del proletariat.
Les condicions objectives per a la revolució proletària mundial són magnífiques, l' imperialisme s'enfonsa cada vegada més en la seva crisi i el seu caràcter de tigre de paper es fa cada dia més obvi; les masses demostren el seu odi de classe i la seva disposició a armar-se i a lluitar a tot el món. Això es veu en els països imperialistes i també en els països oprimits del tercer món, que son la base de la revolució proletària mundial.
A l’Estat Espanyol podem veure com les masses s'aixequen, com la classe es prepara per enfrontar-se al seu opressor: setmanes de vaga dels miners a Astúries i Lleó, amb enfrontaments armats, bloquejos de carreteres a les comarques mineres, deu mil miners es manifesten en Madrid al maig, advertint que la pròxima visita serà amb dinamita, barricades en flames i resistència tenaç i combativa; també han hagut vagues massives en l'educació a Madrid, moviments de masses d'estudiants a València, mestres, alumnes d'institut i universitaris, infermeres, metges internistes, entre d'altres. Tot això demostra que les masses estan ultrapassant al podrit estament sindical que transigeix i es posa d’acord amb l'Estat repressor, que ven als treballadors per un plat de llenties: l'Estat ja ha retallat als seus pressupostos (de gairebé 16 milions d'euros ha baixat a 11 milions), i CCOO i UGT ja apliquen les seves pròpies retallades, els seus propis ERO’s (Expedients de Regulació d'Ocupació), perquè els seus dirigents no perdin el seu "salari tres vegades subvencionat" (per l'Estat, pels ajuntaments i per les quotes dels seus socis). Les masses s'aixequen i ara aquests miserables, superats per la fúria de la classe, busquen alçar-se a les lluites de les masses per tal de contenir-les.
A l’Estat Espanyol es demostra que hi ha situació revolucionària en desenvolupament desigual, el que falta és la direcció proletària. Cridem un cop més a tots els comunistes i revolucionaris del món a bregar més i a donar-ho tot per la constitució o reconstitució dels Partits Comunistes, marxistes-leninistes-maoistes, militaritzats, que apliquin el maoisme a les condicions concretes dels seus països i generin els seus caps i direccions, iniciïn i desenvolupin guerra popular a les revolucions democràtiques, socialistes i culturals, sempre en lluita a mort contra el revisionisme, fins a la nostra meta final el sempre daurat Comunisme.

VISCA El MARXISME-LENINISME-MAOÍSME, PRINCIPALMENT EL MAOÍSME!
VISCA LA CONSTITUCIÓ I/O RECONSTITUCIÓ DELS PARTITS COMUNISTES!
DESEMMASCARAR I AIXAFAR EL PLA MUNDIAL IMPERIALISTA DELS "ACORDS DE PAU"!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!

Movimiento por el Internacionalismo Proletario (MIP), juliol de 2012

DEclaració del Comitè Central del Partit Comunista del Perú - Juny 2012

Proletaris de tots els països, uniu-vos!
COMBATRE EL GOVERN MÉS GENOCIDA I QUE ENCARA PROVOCA MÉS FAM, D’HUMALA, PROIMPERIALISTA IANQUI, DESENVOLUPANT MÉS LA GUERRA POPULAR!


"Enmig d'un complex sistema de guerres de tot tipus s'enfonsarà l' imperialisme i la reacció mundial i sorgirà el socialisme, en conseqüència, revolució i contrarevolució són conscients que només a través de la guerra es defineixen els canvis polítics. Tenint la guerra caràcter de classe, hi ha guerres imperialistes com la I i II guerres mundials que són guerres de rapinya per un repartiment del món; o guerres d'agressió imperialista a una nació oprimida com la d'Anglaterra a Les Malvines, la de l' imperialisme ianqui a Vietnam, la del social imperialisme a Afganistan; guerres d'alliberament nacional com les que es donen a Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina. I és la guerra popular al Perú, marxista-leninista-maoista pensament gonzalo, la que pel seu caràcter just i la seva correcta direcció, sense subjectar-se a les superpotències ni a les potències imperialistes, la que està a l'avantguarda. Tot això és una realitat que ens demostra que els comunistes han de posar l'accent en l'aspecte principal de desenvolupar la guerra popular com la forma principal de lluita al món per servir a la revolució. "
"En la situació actual i tot veient-ho en perspectiva, hem entrat en l'ofensiva estratègica de la revolució mundial dins dels "50 a 100 anys" en què s'enfonsarà l' imperialisme i la reacció mundial i entrarem al moment en què el proletariat es manlleuti definitivament en el poder i estableixi la seva dictadura, d'aquí endavant la contradicció serà entre socialisme i capitalisme, en marxa cap al comunisme. Qui s'hagin donat les restauracions a la URSS i a la Xina no nega el procés de desenvolupament puixant del proletariat internacional, sinó que mostra com es dóna la lluita entre restauració i contra restauració, lluita de la qual els comunistes extraiem lliçons per conjurar la restauració i establir definitivament la dictadura del proletariat. "

LÍNIA INTERNACIONAL-PCP


Poble peruà, partim d'expressar la nostra subjecció incondicional a la nostra Direcció el president Gonzalo, al nostre gloriós Partit Comunista del Perú, al Comitè Central i tot el seu sistema de direcció partidària, refermant-nos en el I Congrés Partidari, a la nostra immarcescible ideologia comunista el marxisme-leninisme-maoisme, pensament gonzalo, principalment el pensament gonzalo. Tanquem files en defensa de la vida del nostre estimat i respectat President Gonzalo, desenvolupant guerra popular.
Poble peruà, el Partit Comunista del Perú, avantguarda de la classe, assumint la seva condició de heroic combatent dirigeix ​​la nostra revolució al Perú, preparant i desenvolupant les jornades de lluita amb el proletariat, camperols i estudiants a lo llarg i ample del país, lluita que es dóna amb avenços i retrocessos i l'assumim com correspon, aixafant línies revisionistes dins i fora de les nostres files. El partit va avançant en resoldre la inflexió de la nostra puixant i ardorosa guerra popular agafant el pensament gonzalo per resoldre problemes nous amb l’optimisme al límit i la inesgotable confiança en les masses.
Per comprendre les condicions en què lluita nostre del poble en la seva marxa a la conquesta del poder servint a la revolució peruana i a la revolució mundial, vegem:

Situació Internacional

La contesa entre l' imperialisme ianqui i les potències imperialistes s'aguditza, les potències imperialistes de la Xina i Rússia contenen contra l'hegemonia de l' imperialisme ianqui i formen el grup anomenat BRICS (Xina, Rússia, Brasil, Índia i Sud-àfrica), en aquesta contesa entre imperialisme ianqui i potències imperialistes utilitzen altres països per al seu posicionament geopolític (veure Síria, Iran Líbia, Israel, Kaliningrad, Polònia, Geòrgia, etc.) i com a sorra de contesa.
L'esclat el 2000 de la "gran bombolla especulativa del Nasdaq", va fer trontollar el lideratge tecnològic i productiu de l' imperialisme, després de vint anys de dirigir la gran onada mundial de creixement. Avui l' imperialisme ianqui, amb Canadà i les potències europees generen menys del 50% del PIB mundial. La crisi financera va permetre a alguns bancs consolidar i apropiar-se d'altres a preu de rematada. Veiem com el JP Morgan Chase va adquirir l'Bear Stearns, El Citigroup amb la complicitat del govern dels EUA va adquirir al Bank Wachovia (propietat de Wells Fargo, la quarta institució financera en importància), el banc Barclays Bank PLC va comprar els negocis del banc d'inversió, el Lehman Brothers declarat en fallida. La crisi de l'anomenada globalització en el 1997 i la del 2008 (aquesta va superar a la crisi dels 30), va portar a concentrar més riquesa en menys mans, colpejant a les nacions oprimides, generant milers de milions de pobres, més fam i misèria, a través de repressions sagnants expressant així el imperialisme els seus caràcters monopolista, parasitari i agonitzant. Els fracassos de la seva política de guerra preventiva imposada pels "neoconservadors", el debilitament econòmic dels seus aliats, la derrota militar a l'Afganistan i a l'Iraq i l'ascens de les potències imperialistes de la Xina i Rússia econòmicament i militar està portant al fet de que l’ imperialisme nord-americà es mostri incapaç d'imposar unilateralment els seus propis objectius al món. La pèrdua del paper de gendarme únic du una nova repartició del món on la col·lusió i la pugna entre potències imperialistes es desenvolupa amb una militarització sense precedents, preparant el repartiment del món. L'agressió imperialista aguditza la contradicció principal en el món entre les nacions oprimides i l’ imperialisme generant més resistència, més rebel·lió, més revolució.
El polític John Gray, que va treballar al London School of Economics va escriure al diari londinenc The Observer: "Aquí hi ha un canvi geopolític històric en què l'equilibri de poder en el món està sent alterat irrevocablement", "L'era del lideratge global nord-americà, que es remunta a la Segona Guerra Mundial, es va acabar ... el credo del lliure mercat nord-americà es va autodestruir mentre que els països que han mantingut un control general dels mercats han estat reivindicats”.
El director del centre de recerca britànic Chatham House, Robin Niblett planteja: "A EUA se li veu com si estigués en caiguda relativa i ha ocorregut una acceleració enorme en aquesta percepció en la declinant etapa del govern de Bush. A això s’afegeix l'auge de noves potències, l'augment en la riquesa petroliera entre alguns països i la disseminació del poder econòmic a tot el món “
Per als partits comunistes el problema no és centrar l'atenció en la guerra mundial imperialista sinó en la guerra popular, doncs, només d'aquesta guerra popular derivarà el poder dirigit pel proletariat. Considerem que mentre hi hagi imperialisme hi ha marge perquè es donin guerres mundials imperialistes i és cert el que va dir el president Mao: “O la revolució conjura la guerra o la guerra mundial atia la revolució”. Cal formar un gran moviment antiimperialista, bregant fermament perquè sigui guiat pel marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme, i que els Partits Comunistes assumeixin la seva direcció, desenvolupant guerra popular per marxar tots a una, la guerra popular mundial. Aquesta és la tasca dels comunistes, és una demanda de la Revolució Proletària Mundial.
La lluita dels comunistes per unir-se a nivell internacional és dura i complexa, i demanda agafar amb fermesa aquesta tasca, lluitar contra el revisionisme! Cal reiterar que el PCP lluita per a reunir el MRI i les organitzacions revolucionàries, realitzant esdeveniments públics internacionals a través del MPP - la Revista Sol Rojo que serveixen a que el “Maoisme pasi a comandar la Nova Gran Onada de la Revolució Mundial!” Particularment, tot veient que el fonament del maoisme és el poder, considerem que en aquest punt és on alguns partits comunistes tenen problemes per continuar el desenvolupament de la guerra popular en els seus països. La situació internacional actual permet un avanç audaç dels comunistes.

Situació Nacional

La concentració de terres anomenada 'landgrab' ha augmentat en els últims anys en el Perú i en les nacions oprimides del món, aprofundint la fam i la misèria; concentració de terres que diuen és per a augmentar les fronteres agrícoles i la producció, però sent l'objectiu: major explotació, més guanys a sang i foc, major despulla de terres. Els TLC que s'implementen a les nacions oprimides només generen més guanys a l' imperialisme ianqui i a les potències imperialistes i una major explotació amb salaris miserables.
En les nacions oprimides els governs “vendepatrias” han lliurat a concessions fraudulentes o a l’arrendament més 226 milions d'hectàrees des del 2001 a empreses estrangeres principalment de capital ianqui. Al Perú, un 70% de l'Amazònia s'ha lliurat en concessions perquè es desenvolupin projectes d'hidrocarburs (petroli, gas). El genocida García va fracassar a l’hora d’implementar la seva política "del gos de l'hortolà", amb la contundent lluita del poble amazònic que li va esclatar a la cara a Bagua demostrant la seva justa i correcta lluita en defensa de les seves terres.
La política d'inversió en el sector agrari d’aquest govern més genocida i que encara provoca més fam, d’Humala, pro imperialista ianqui, està centrada en les grans obres d'irrigació, a les quals dedica més de la meitat del pressupost del sector. El pressupost destinat a les àrees on hi ha la immensa majoria de la població camperola, són ínfimes ni toquen per res la recuperació de sòls on està la pagesia pobre.
Les noves terres incorporades al cultiu amb els megaprojectes d'irrigació, estan destinats a "inversors" que provenen d'altres sectors econòmics. Les irrigacions s'han fet amb recursos de l'Estat, és a dir, amb els impostos al poble. Què diu la constitució? Diu: "les terres improductives que seran guanyades a la producció són terres de la Nació". No obstant això, aquest Estat implementa regles de joc perquè aquestes terres i les aigües que les regaran siguin només accessibles a grans corporacions i grans capitals, nacionals i estrangers. També obvien la norma que faculta que el 30% de les noves terres siguin distribuïdes per al desenvolupament d'una agricultura familiar.
La política d'aquest govern genocida, que crea més fam i proimperialista és la continuació del model de Chavimochic on un grapat de propietaris són els amos de 40 mil hectàrees guanyades al desert.
Tots els nous projectes d'irrigació, tenen un sol objectiu: la formació de nous latifundis per a la agroexportació. Rafael Quevedo, antic ministre d'Agricultura, va dir: "2,800 milions de dòlars seran invertits en les obres d'irrigació costaneres, amb les quals es guanyarien una mica més de 185 mil hectàrees". Nous latifundis? Si, doncs serviran per a formar una cinquantena “d’empreses" d'unes 3,600 hectàrees cadascuna de mitjana. Avui dia hi ha diversos latifundis que excedeixen aquesta extensió.
Aquí al Perú les empreses que concentren el major nombre de terres són els grups Glòria, Wong, Els Romero, Maple, Camposol, Damper, Agrokasa, Oviedo, grups econòmics de la burgesia nacional que es desenvolupen lligats a l' imperialisme ianqui. Aquest govern segueix servint al gran capital imperialista i s'alinea amb la despulla de terres que es dona a tot el món, té la mateixa línia i objectiu. Per això com a capatàs de l' imperialisme pretén aplanar-li el camí tot frenant les lluites del poble; criminalitzant, assassinant i detenint camperols, miners i estudiants; declarant zones d'emergència i d'altra banda implementant polítiques trucades d'inclusió, lleis de consulta prèvia, etiquetant qualsevol política populista com "inclusiva", parauleta que amaga la seva essència reaccionària del vell estat; essent els revisionistes els que es llepen els dits amb la "inclusió" els que es senten més realitzats. Aquestes polítiques tenen com a objectiu garantir el desenvolupament del capitalisme burocràtic, que l'imperialisme es desenvolupi despullant terres a la costa per l'anomenada agroexportació, en la serra a les empreses mineres imperialistes (Newmont-Yanacocha, Southern Perú, Minera Antamina, Turó Verd, Consorci Cormin , etc.), a la selva a les empreses de petroli i gas, i, no cal dir-ho, de la mar.
Aquestes concentracions de terres generen escassetat de terres per a cultius de cotó al nord peruà, prioritzant la sembra de més extensions per a l'arròs per la decisió dels Estats Units de reemplaçar el cotó per altres cultius relacionats amb biocombustibles, així com per les restriccions de la Índia d'exportar cotó o fibra, per ans al contrari enviar confeccions acabades. Negoci rodó del TLC.
El capitalisme burocràtic permet el desenvolupament i l’avanç del procés revolucionari.
Com ho planteja el nostre fundador i avui ho aplica el Partit, el capitalisme no ha liquidat la feudalitat, perquè la nostra incipient i mediocre burgesia es mostra incapaç de realitzar aquesta tasca.
Aquest capitalisme burocràtic per mitjà dels fets esmentats més amunt mostra la seva naturalesa i que no permet ni permetrà el desenvolupament de l'economia nacional, ja que el seu objectiu i missió al país és bloquejar el pas de la circulació mercantil a la fase de la producció industrial. Per tant aquest capitalisme burocràtic és el capatàs dels grans monopolistes als països endarrerits, i com a tal es mata pels interessos monopolistes i  dels estrangers. L' imperialisme ha reduït al Perú i a altres països endarrerits a la impotència pel desenvolupament del capitalisme, limitant-los a dipòsits (proveïdors) de matèries primeres pel benefici del mercat imperialista. La burgesia burocràtica o compradora només es limita a fer d'intermediari de les corporacions imperialistes.
Només la revolució democràtica dirigida per l'aliança obrera i camperola, sota una direcció proletària que es concreta en el Partit, amb guerra popular pot complir la missió de liquidar la semifeudalitat i instaurar una República Socialista.
Qualsevol altre camí només condueix a garantir més explotació, més sang, més genocidi per més enriquiment, així doncs queda clar que el camí de la LOD que pregona el cretinisme parlamentari venent-se per un plat de llenties (amnistia) i la de la LOI que no vol demolir ni destruir la vella economia i que somia amb una guerra popular convivint amb el gran capital, mostren el seu caràcter revisionista i pro imperialista; per això invoquen noves condicions però el concret és que s'aparten de la realitat, revisen el marxisme, reneguen del pensament gonzalo i no segueixen el camí democràtic de la guerra popular que és l'única cosa que permetrà defensar els interessos del poble i de conquerir el poder.
Avui el nostre poble està immers en més fam i genocidi, cada 4 hores es contagia un peruà de tuberculosi i 3 en moren diàriament. En la Serra (Huancavelica, Cajamarca, Huánuco, Pasco i Apurímac) es manté el major percentatge de desnutrició crònica, amb un 27.6 %, seguida de la selva, amb 21.7 %, i la resta de la costa amb poc més del 8 per cent. Tenim les taxes més altes de mortalitat materna a Amèrica Llatina després de Bolívia.
El nostre poble combat a aquest govern a tot el país amb audàcia, malversant energia, per les justes i correctes lluites populars. El poble de Cajamarca i Espinar ve lluitant contra la despulla de terres i aigües que imposen el govern i empreses mineres imperialistes (Newmont, Yanacocha, Xstrata Tintaya). Ull viu! No hi ha només la lluita per l'aigua. Els mestres, el 13 de juny, van iniciar les seves jornades de lluita amb un contundent atur mostrant una més gran organització i una lluita contra el revisionisme en les seves files. Els metges, infermeres i treballadors del sector salut es van mobilitzar de forma contundent, la qual cosa va necessitar  lluitar més contra els revisionistes esquirols que fomenten el paral·lelisme sindical i la negociació. Els universitaris avui dia estan lluitant contra reglaments reaccionaris que els hi pretenen imposar i per una universitat científica i popular al servei del poble, escombrant la mediocritat i la formació de professionals tecnòcrates del fujimorisme (professionals sense política, servents de l' imperialisme).

Refermant-nos en que nosaltres movem la lluita reivindicativa en funció de la conquesta poder, cridem al nostre poble a seguir mobilitzant-nos:
1.      Denunciar al món la repressió i els assassinats de dirigents al poble de Cajamarca i Espinar: No a la despulla de terres i aigua.
2.      Lluitar contra el govern més genocida i que encara provoca més fam de Humala, pro imperialista ianqui.
3.      Ja n'hi ha prou d'assassinar i detenir dirigents camperols, miners, estudiants, ...
4.      Per un augment real de sous i salaris. Nomenament de CAS.
Els organismes generats s’han de mobilitzar aplicant les directives del partit: organismes grisos, clandestinitat, lluitar lligats a les masses, centralisme democràtic.
Finalment afirmem, que les agressions de l' imperialisme ianqui a les nacions oprimides, les contradiccions interimperialistes i la crisi del capitalisme burocràtic al nostre país generen més resistència, més rebel·lia. El nostre poble lluita amb heroisme donant els seus millors fills, defensant les seves terres i aigua, lluitant per l’augment de sous i salaris, lligant la lluita reivindicativa amb la conquesta del poder amb molta més experiència que la dècada del 80-90, major centralisme democràtic i clandestinitat. Els reaccionaris i revisionistes (LOD i LOI) van pensar que en aquesta dècada hi hauria un descens de les lluites, anomenat "replegament". Com sempre es van equivocar, negres somnis! Es desperten i veuen que cada dia el poble peruà lluita amb heroisme, no hi ha lleis ni repressió que aturi les masses, elles estan amb el Partit, amb els maoistes, compartint tasques. La classe i el poble en les seves jornades de lluita volen a l'EPL enfront de les forces policials i de les forces armades genocides.
El Partit es reafirma en mantenir el rumb de la guerra popular fins al Comunisme, tot fent una crida al poble peruà a combatre a aquest govern més genocida i que provoca encara més fam, proimperialista, així com als revisionistes pregoners de l'amnistia de genocides i capituladors.

VISCA EL PRESIDENT GONZALO, CAP DEL PARTIT I LA REVOLUCIÓ!
VISCA EL PARTIT COMUNISTA DEL PERÚ!
VISCA LA GUERRA POPULAR!
ENFONCEM EL GOVERN MÉS GENOCIDA I QUE ENCARA PROVOCA MËS FAM D’HUMALA, PROIMPERIALISTA IANQUI!
AIXAFAR I ESCOMBRAR ALS REVISONISTAS, ENEMICS DE LA CLASSE I DEL POBLE!
NO A L'AMNISTIA DE GENOCIDES I CAPITULADORS!


Juny de 2012         
 PCP - Comitè Central