Proletaris de tots els països, uniu-vos!
VISCA EL XXXII ANIVERSARI DEL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO, QUE RESPLENDEIX VICTORIÓS I AMB CADA COP MÉS FORÇA DAVANT EL MÓN COM A ARMA DE COMBAT!
“Finalment, ara escoltem això, com veiem en el món, el maoisme marxa inconteniblement a comandar la nova onada de la revolució proletària mundial entengui's bé i comprengui's!, els que tenen oïdes, usin-los, els que tenen enteniment i tots en tenim manegin-los, n'hi ha prou de necieses n'hi ha prou de foscors!, entenguem això!, què es desenvolupa en el món?, què necessitem?, necessitem que el maoisme sigui encarnat i l'està fent i que passi a generar Partits Comunistes, a manejar, a dirigir, aquesta nova gran onada de la revolució proletària mundial que ens ve.
Tot el que ens van dir, la xerrameca buida i nècia de la famosa "nova etapa de pau" en què ha quedat?, què de Iugoslàvia?, què d'altres llocs? Tot es va polititzar; això és mentida. Avui dia la realitat és una, els mateixos contendents de la I i de la II Guerra Mundials, estan generant, estan preparant la III nova guerra mundial. Això hem de saber i nosaltres com a fills d'un país oprimit som part del botí. No ho podem consentir! Ja n'hi ha prou d'explotació imperialista! Hem d'eliminar-los! Som del Tercer Món i el Tercer Món és la base de la revolució proletària mundial, amb una condició, que els Partits Comunistes enarborin i dirigeixin. És el que cal fer!”
(El Discurs del President Gonzalo, 24 de setembre de 1992)
El Moviment Popular Perú, organisme generat del Partit Comunista del Perú per al treball a l'estranger, celebra juntament amb els comunistes i revolucionaris del món aquest aniversari del magistral Discurs de la nostra Direcció, el President Gonzalo, centre d'unificació partidària i l'home més important de la present època. El “Discurs”, sintetitzant les experiències dels primers dotze anys de victoriosa guerra popular al Perú i de les decisions justes i correctes del III Ple del Comitè Central, avui continua servint com a arma de combat per als comunistes del món, armant-nos amb l'aplicació concreta de la ideologia universal de la nostra classe, el marxisme-leninisme-maoisme, a les condicions concretes del Perú: el pensament gonzalo. Aquest pensament és vàlid i constitueix la garantia de triomf per a la revolució peruana, però també aporta importants contribucions universals al marxisme i a la revolució proletària mundial: la militarització dels Partits Comunistes i la seva construcció concèntrica són uns dels més importants. Però també cal destacar els punts que el President i el Partit Comunista del Perú sempre emfatitzen: el paper del Tercer Món com a base de la revolució proletària mundial; la validesa universal de la guerra popular com la més alta estratègia i teoria militar del proletariat, per a aplicar en tots els països; la crisi de la democràcia burgesa i la importància del boicot electoral; i la necessitat urgent i implacable de combatre el revisionisme dins i fora dels Partits Comunistes.
La present agudització de la contradicció principal en el món – entre l'imperialisme i les nacions oprimides – i de la lluita de classes en general, està destacant encara més la importància d'aquests punts. L'heroica resistència del poble palestí contra el genocidi imperialista/sionista, la ràpida reaccionarització i fascistització dels Estats reaccionaris a tot el món, el risc d'una nova guerra mundial imperialista, i la creixent lluita i resistència de la classe i els pobles, són fets que revelen encara més el caràcter genocida, podrit i moribund de l'imperialisme i de tots els seus lacais i agents, especialment els revisionistes de tota mena. En aquesta situació d'una creixent situació revolucionària de desenvolupament desigual – que s'expressa en diferents formes en tots els països, als imperialistes així com als oprimits – el que urgentment correspon als comunistes és construir o reconstituir els Partits Comunistes per a ser capaços d'assumir la seva tasca central: de dirigir la revolució, és a dir el derrocament de la burgesia, la destrucció del seu Estat i la construcció del nou Estat per mitjà de la lluita armada.
Per això, mentre cada vegada més comunistes i revolucionaris en el món ja estan lluitant per assumir i aplicar el maoisme i les contribucions del President Gonzalo, els revisionistes de tota mena es dediquen precisament a negar la seva validesa. Sent que les tasques del revisionisme són precisament prevenir la revolució, embellir a l'imperialisme, facilitant la contínua explotació i les guerres genocides de rampinya; els revisionistes avui insisteixen que “ja no hi ha feixisme”, que l'imperialisme encara és “democràtic” i que per això només falta mobilitzar a les masses dins del sistema, a través de les eleccions reaccionàries i així suposadament “canviar” el sistema. Aquesta vella i podrida tesi revisionista del “camí pacífic” és precisament el que s'expressa també dins del Moviment Comunista Internacional, on per exemple alguns que es diuen “maoistes” encara neguen el caràcter universal de la guerra popular, insistint en el “camí d'octubre” per als països imperialistes, i rebutgen la militarització dels Partits així com el boicot de les eleccions reaccionàries. Ho presenten com si serien només diferències de mètode o de tàctica, però en realitat el que estan negant és la veritat central del marxisme; la necessitat indispensable de la violència revolucionària. Neguen el que estableix Marx, Lenin i el President Mao, que la revolució és impossible sense la guerra revolucionària, i en el seu lloc aquests revisionistes imaginen una suposada “insurrecció” ràpida i amb un mínim de violència, després d'un llarg període “d’acumulació de forces” a través del treball legal i electoral dins del sistema imperialista – és a dir el mateix camí revisionista que ja hem vist milers de vegades, i que només ha portat a la degeneració dels partits i a la seva caiguda total en el pantà revisionista. El que tots els revisionistes, no importa si es diuen trotskistes o “socialistes democràtics” o fins i tot si es presenten com a “maoistes”, tenen en comú: no volen fer la revolució, sinó postergar-la indefinidament.
Per això encoratgem un cop més a tots els comunistes i revolucionaris del món a assumir plenament la ideologia universal de la nostra classe, el marxisme-leninisme-maoisme, principalment el maoisme, i les contribucions universals del President Gonzalo; per a combatre implacablement al revisionisme dins de les files proletàries i aplicar la ideologia a les condicions concretes per a quan (com més aviat millor) preparar, iniciar i desenvolupar la guerra popular en cada país. Només així posarem fi als genocidis i a les guerres de rampinya, i a tot el sistema imperialista d'explotació i opressió.
VISCA EL MAGISTRAL DISCURS DEL PRESIDENT GONZALO!
VISCA EL MAOISME, ENFONSEM EL REVISIONISME!
GUERRA POPULAR FINS AL COMUNISME!
Moviment Popular Perú
Setembre de 2024